miniatura|Ritual al qual la por es crema simbòlicament Un ritual és el conjunt de ritus i fórmules que cal observar en un culte; agrupa una sèrie d'accions o pràctiques realitzades principalment pel seu valor simbòlic, establertes per una religió o per les tradicions d'una comunitat.
Els rituals es fan per diverses raons, com ara l'adoració d'un déu en el context d'un ritual religiós, o simplement per denominar una acció quotidiana que es repeteix des de fa molt de temps com, per exemple, obrir les finestres al matí després de llevar-se. Els rituals responen a una necessitat, en el cas dels religiosos, per demanar a un déu la millora en la collita o una cacera abundant, o responen a un costum en el cas dels ritus quotidians.
En psicologia el terme «ritual» de vegades es refereix a una acció o sèrie d'accions que una persona realitza en un context, ja que no tenen un altre propòsit o raó aparent. El terme pot referir-se especialment a comportaments compulsius de persones que pateixen el trastorn obsessiu-compulsiu.
Etimologia El terme prové del llatí ritus. En l'ús jurídic i religiós romà, ritus era la manera acceptada (mos maiorum) de fer alguna cosa,Fest, entrada de ritus, p. 364 (edició de Lindsay). El concepte original de ritus pot estar relacionat amb el sànscrit ṛità (ordre visible) al vedisme, «l'ordre lícit i regular de l'estructura normal i, per tant, adequada, natural i veritable dels esdeveniments còsmics, mundans, humans i rituals».Boudewijnse, "British Roots of the Concept of Ritual," p. 278.
Característiques Gairebé no hi ha límits al tipus d'accions que es poden incorporar a un ritual. En els ritus de societats passades i actuals, normalment hi intervenen gestos i paraules especials, la recitació de textos fixos, la interpretació de música, cant o balls especials, processons, la manipulació de certs objectes, l'ús de vestits especials, consum de menjar, beguda, o drogues especials i molt més.
La investigadora Catherine Bell argumentava que els rituals es poden caracteritzar pel formalisme, el tradicionalisme, la invariància, les normes de govern, el simbolisme i la funció sacra.
Formalisme miniatura|L'ús del llatí en la missa tridentina és un exemple d'un «codi restringit». El ritual utilitza un conjunt d'expressions limitat i rígidament organitzat que els antropòlegs anomenen «codi restringit» (en oposició a un «codi elaborat» més obert). Maurice Bloch argumenta que el ritual obliga els participants a utilitzar aquest estil oratori formal, limitat en l'entonació, la sintaxi, el vocabulari, el volum sonor i fixesa en el seu ordre. En l'adopció d'aquest estil, el discurs ritual dels líders és més estil que contingut. Com que aquest discurs formal limita el que es pot dir, indueix a «acceptació, compliment o, si més no, tolerància pel que fa a qualsevol repte obert». Bloch argumenta que aquesta forma de comunicació ritual fa que la rebel·lió sigui impossible i que la revolució sigui l'única alternativa factible. El ritual sol donar suport a les formes tradicionals de jerarquia social i autoritat i manté els supòsits sobre els quals l'autoritat es basa en el repte.
Tradicionalisme miniatura|El primer dia d'acció de gràcies 1621, Oli sobre tela per Jean Leon Gerome Ferris (1863–1930). La pintura mostra idees errònies comunes sobre l'esdeveniment que persisteixen fins als temps moderns: els pelegrins no portaven aquests vestits i el wampanoag va vestit amb l'estil dels indis de les planures. Els rituals apel·len a la tradició i generalment continuen repetint de manera acurada precedents històrics, ritu religiós, costums o cerimònies. El tradicionalisme es diferencia del formalisme, pel fet que el ritual pot no ser formal, tot i que recorre a la tendència històrica. N'és un exemple el sopar estatunidenc d’Acció de gràcies, que pot no ser formal, però es basa aparentment en un esdeveniment del primer assentament dels puritans a Amèrica. Els historiadors Eric Hobsbawm i Terrence Ranger han defensat que molts són «tradicions inventades», com ara els rituals de la monarquia britànica, que invoquen «una tradició de milers d'anys», però que en la forma real es va originar a finals del , fins a cert punt revivint formes anteriors, en aquest cas medievals, que s'havia deixat de banda mentrestant. Així, evocar la història és més important que una acurada transmissió històrica.
Invariància Catherine Bell afirmava que el ritual també és invariant, cosa que implica una coreografia acurada. Això és menys una crida al tradicionalisme que una lluita per la repetició atemporal. La clau de la invariància és la disciplina corporal, com en la pregària i la meditació monàstica destinades a modelar disposicions i estats d'ànim. Aquesta disciplina corporal la fan sovint grups de persones simultàniament.
Normes de governança Els rituals solen regir-se per normes, una característica semblant al formalisme. Les normes busquen controlar el caos del comportament, ja sigui definint els límits exteriors d'allò que és acceptable o coreografiant cada moviment. Els individus es mantenen fidels a costums homologats comunament que evoquen una autoritat comunitària legítima que pugui restringir els possibles resultats. Històricament, la guerra a la majoria de les societats ha estat lligada per restriccions molt ritualitzades que limiten els mitjans legítims amb què es va dur a terme la guerra.
Simbolisme miniatura|Ritual practicat a la muntanya d'Inwangsan, Seül. Les activitats que invoquen éssers sobrenaturals es consideren fàcilment rituals, tot i que la invocació pot ser força indirecta, expressant només una creença generalitzada en l'existència del sagrat exigint una resposta humana. Les banderes nacionals, per exemple, es poden considerar més que signes que representen un país. La bandera significa símbols més grans com ara la llibertat, la democràcia, el sistema d'empresa lliure o la superioritat nacional. L'antropòleg Sherry Ortner escriu que la bandera
Objectes particulars es converteixen en símbols sacres mitjançant un procés de consagració que crea efectivament el sagrat tot desvinculant-lo del profà. L'escoltisme i l'exèrcit de qualsevol país ensenyen les maneres oficials de plegar, saludar i aixecar la bandera, destacant així que la bandera no hauria de ser mai tractada només com una peça de tela.
Funció del ritual La funció del ritual crea un marc de tipus teatral al voltant de les activitats, símbols i esdeveniments que configuren l'experiència del participant i l'ordenació cognitiva del món, simplificant el caos de la vida i imposant un sistema més o menys coherent de categories de significat, com va dir Barbara Myerhoff, «no només veure és creure, fer és creure.»
Teories antropològiques Funcionalisme
Els antropòlegs del es van preocupar per la qüestió bàsica de com es va originar la religió en la història humana. Al , les seves històries conjecturals van ser substituïdes per noves preocupacions al voltant de la qüestió de què van fer aquestes creences i pràctiques per a les societats, independentment del seu origen. En aquest punt de vista, la religió era universal i, tot i que el seu contingut podia variar enormement, complia determinades funcions bàsiques, com ara la provisió de solucions prescrites als problemes psicològics i socials humans bàsics, així com expressar els valors centrals d'una societat. Bronislaw Malinowski va utilitzar el concepte de funció per abordar qüestions de necessitats psicològiques individuals; A.R. Radcliffe-Brown, en canvi, va buscar la funció (propòsit) de la institució o costum per preservar o mantenir la societat en conjunt. Per tant, no estaven d'acord sobre la relació d'ansietat amb el ritual.
miniatura|Kowtowing en un tribunal, la Xina, abans de 1889. Malinowski va argumentar que el ritual era un mitjà no tècnic per abordar l'ansietat sobre activitats on els elements perillosos estaven fora del control tècnic: «la màgia és d'esperar i, en general, es trobarà cada vegada que l'home arriba a una bretxa insalvable, un hiat en el seu coneixement o en els seus poders de control pràctic i, tanmateix, hagi de continuar en la seva recerca». Radcliffe-Brown en contrast, veia el ritual com una expressió d'interès comú que representava simbòlicament una comunitat, i aquesta ansietat només es sentia si el ritual no es realitzava. George C. Homans va intentar resoldre aquestes teories oposades diferenciant entre «ansietats primàries» que senten les persones que no tenen les tècniques per assegurar els resultats, i «ansietat secundària (o desplaçada)» que senten aquells que no han realitzat els ritus destinats a alleujar l'ansietat primària correctament. Homans va argumentar que els rituals de purificació es poden dur a terme per dissipar l'ansietat secundària.
A.R. Radcliffe-Brown va argumentar que el ritual s'hauria de distingir de l'acció tècnica, considerant-lo com un esdeveniment estructurat: «els actes rituals es diferencien dels actes tècnics perquè tenen en tots els casos algun element expressiu o simbòlic». Edmund Leach, en canvi, veia l'acció ritual i tècnica menys com a tipus d'activitat estructural separada i més com un espectre: «Les accions es posen en lloc a escala contínua. En un extrem tenim accions que són totalment profanes, completament funcionals, tècnica pura i simple; a l'altre tenim accions totalment sagrades, estrictament estètiques, tècnicament no funcionals. Entre aquests dos extrems hi ha la gran majoria d'accions socials que participen en part d'un àmbit i en part de l'altre. Des d'aquest punt de vista la tècnica i el ritual, profà i sagrat, no denoten tipus d'acció sinó aspectes de gairebé qualsevol tipus d'acció».
Estructuralisme
Claude Lévi-Strauss, l'antropòleg francès, considerava tota organització social i cultural com a sistemes simbòlics de comunicació modelats per l'estructura inherent del cervell humà. Per tant, va argumentar que els sistemes de símbols no són reflex de l'estructura social com creien els funcionalistes, sinó que s'imposen a les relacions socials per organitzar-les. Lévi-Strauss considerava així el mite i el ritual com a sistemes de símbols complementaris, un verbal i un altre no verbal. Lévi-Strauss no es va preocupar per desenvolupar una teoria del ritual (encara que va produir una anàlisi del mite en quatre volums), però va influir en els estudiosos posteriors del ritual com Mary Douglas i Edmund Leach.
Estructura i anti-estructura Victor Turner va combinar el model d'Arnold van Gennep de l'estructura dels ritus d'iniciació, i l'èmfasi funcionalista de Gluckman en la ritualització del conflicte social per mantenir l'equilibri social, amb un model més estructural de símbols en el ritual. En contra d'aquest èmfasi en les oposicions simbòliques estructurades dins d'un ritual va ser la seva exploració de la fase liminal dels ritus de pas, una fase en què apareix l'«antiestructura». En aquesta fase, estats oposats com el naixement i la mort poden estar englobats per un sol acte, objecte o frase. La naturalesa dinàmica dels símbols experimentats en el ritual proporciona una experiència personal convincent; el ritual és un «mecanisme que converteix periòdicament l'obligatori en desitjable».