miniatura|Fèliks Iussúpov amb la seva esposa Irene el 1915 Kniaz Fèliks Fèlisksovitx Iussúpov () (Sant Petersburg, 11 de març de 1887 - París, 27 de setembre de 1967) fou un aristòcrata rus, príncep Iussúpov i comte Sumarókov-Elston, cap de la casa principesca dels Iussúpov, posseïdors d'una de les més importants fortunes mundials a principis del segle XX i autor material de l'assassinat del monjo Grigori Rasputin.
Trajectòria Nascut a la ciutat de Sant Petersburg el dia 23 de març de 1887 essent fill del comte Fèliks Sumarókov-Elston i de la princesa Zenaida Iussúpov. Els Iussúpov eren una família de l'alta aristocràcia russa, propera a la Cort imperial i d'origen tartar. Posseïdors d'una immensa fortuna basada en negocis miners, de la pell i en enormes propietats rurals tant a Rússia com a Sibèria. La seva proximitat a la cort feu que el comte Sumarókov-Elston obtingués el càrrec de Governador General de Moscou.
L'any 1909 entrà en contacte amb la societat europea amb la seva incorporació a la Universitat d'Oxford on fundà la Societat russa de la Universitat d'Oxford. L'any 1912 retornà a Sant Petersburg amb una clara influència de la moda europea, portant una vida desenfrenada i amb gustos sexuals variats.
El 22 de febrer de 1914 contragué matrimoni amb la princesa Irene de Rússia, filla del gran duc Miquel de Rússia i de la gran duquessa Xènia de Rússia, Irene era neboda del tsar Nicolau II de Rússia, neta del tsar Alexandre III de Rússia i besneta del rei Cristià IX de Dinamarca. El matrimoni se celebrà al Palau Anítxkov de Sant Petersburg amb la participació de diversos representants de les cases reials europees. El matrimoni tingué una única filla:
SAS la princesa Irene Iussúpov, nada a Sant Petersburg el 1915 i morta a Cormeilles el 1983. Contragué matrimoni a París amb el comte Nikolai Dmítrievitx Xeremétev.
Assassinat de Rasputín A principis de novembre de 1916, es va acostar a l'advocat Vasily Maklakov per demanar consell.M. Nelipa, p. 112–115. Yusupov va demanar consell a Sergei Mikhailovich Sukhotin, un oficial del Regiment Preobrazhensky que es recuperava de ferides de guerra, que també era amic de la seva mare.M. Nelipa, p. 130, 134. El Gran Duc Dmitri va acollir amb satisfacció el suggeriment de Yusupov com una indicació que matar Rasputin no seria una manifestació contra la dinastia [Romanov].B. Pares (1939), p. 402. El 20 de novembre, Felix va visitar Vladimir Purishkevich, que havia pronunciat un discurs enfurismat anti-Rasputin a la Duma el dia anterior, i que ràpidament va acceptar participar en l'assassinat.
La nit del 29/30 de desembre (NS) de 1916, Felix, Dmitri, Vladimir Purishkevich, l'assistent Stanislas de Lazovert i Sukhotin van matar Rasputin al Palau de Moika amb el pretext d'una festa d'inauguració de la casa. Una reconstrucció important del palau gairebé estava acabada, amb una petita habitació al soterrani moblada amb cura. Potser hi havia algunes dones convidades, però Yusupov no va esmentar els seus noms; Radzinsky va suggerir la germanastra de Dimitri, Marianne Pistohlkors, i l'estrella de cinema Vera Karalli.E. Radzinsky (2000) The Rasputin File. Doubleday, p. 476 i 477 Smith va proposar la princesa Olga Paley i Anna von Drenteln. En algun lloc de l'edifici hi havia un majordom i un aparador, esperant ordres.Maria Rasputin (1929), p. 129
Exili La rapidesa amb què la Cort conegué les actuacions de Dimitri i Fèliks els ocasionà l'exili. Així, Dimitri fou enviat a la frontera russopersa i Fèliks fou arrestat a la seva finca de Rakitnoye, a l'oblast de Belgorod. Setze membres de la família imperial, entre els quals s'hi trobava la tsarina viuda Maria Fiodorovna i els tres germans del tsar, el gran duc Miquel de Rússia, la gran duquessa Xènia de Rússia i la gran duquessa Olga de Rússia, sol·licitaren al tsar Nicolau II de Rússia la commutació de la pena a la qual s'hi negà degut a les pressions de la seva muller.
L'assassinat de Rasputín no pogué evitar l'esclat de la Revolució russa que ocorregué escassos tres mesos després de la mort del monjo. Amb l'abdicació del tsar Nicolau II de Rússia, Iussúpov pogué retornar a Sant Petersburg on recuperà nombrosos quadres i joies de la família que pogué transportar a Crimea juntament amb la seva muller i la seva filla.
L'any 1919 embarcaren al vaixell britànic HMS Malborough que el rei Jordi V del Regne Unit posà a la disposició de la família imperial per evitar la seva mort a mans dels bolxevics. A part de Iussúpov i Irene, al vaixell s'hi embarcaren diversos grans ducs, la tsarina viuda i diferents membres de la noblesa russa. Des de Malta, la família passà a Itàlia des d'on viatjaren a París on s'instal·laren.
L'any 1922 fundaren la casa de modes IRFÉ (Irene-Fèliks) que hagueren de tancar l'any 1931 arran de la Gran Depressió causada per la caiguda borsària de 1929. Les dificultats econòmiques, juntament amb les ínfules de grans senyors dels Iussúpov, provocaren enormes problemes de subsistència a la família malgrat que sempre disposaren de més recursos que d'altres emigrats russos.
L'any 1932 s'inicià una forta batalla legal entre els Iussúpov i la MGM sota l'acusasió d'intromissió a la privadesa de la MGM arran de la pel·lícula "Rasputin i l'emperadriu". El judici se saldà a favor dels Iussúpov que obtingueren l'enorme suma de 25.000 lliures esterlines. El cas Iussúpov establí jurisprudència i fou el detonant que feu que moltes pel·lícules posteriors s'emmarquessin sota la fórmula d'obres de ficció.
Fèliks Iussúpov morí a París l'any 1967.
Referències
Bibliografia
Categoria:Alumnes de la Universitat d'Oxford Categoria:Alumnes del University College Categoria:Alumnes del Cos de Patges Categoria:Morts a París Categoria:Escriptors de Sant Petersburg Categoria:Escriptors francesos morts al segle XX Categoria:Escriptors francesos nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors francesos morts al segle XIX Categoria:Escriptors russos morts al segle XIX Categoria:Escriptors russos nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors russos morts al segle XX