El pardal de bardissa europeu, Rev. 20/03/2022 pardal de bardissaEl pardal de bardissa a la fitxa del SIOC Rev. 18/03/2022 o xalambrí a les Balears (Prunella modularis) és una espècie d'ocell de la família dels prunèl·lids (Prunellidae). És comú a l'hivern a tots els Països Catalans, llevat del sud del País Valencià i les Pitiüses.
És una de les espècies més sovint parasitades pel cucut. Pot arribar a viure 9 anys.
El seu estat de conservació es considera de risc mínim.
Taxonomia Alguns taxònoms han suggerit recentment que el pardal de bardissa s'hauria de segmentar en tres espècies, de tal forma que la subespècie ibèrica (P. m. mabbotti) i la de l'orient mitjà (P. m. obscura) siguin elevades del seu rang actual de subespècie.
Morfologia Fa 15 cm de llargària total i 21 cm d'envergadura. Pesa 20 g.Oiseaux.net És semblant al pardal comú, però se'n diferencia en el fet que és més esvelt i en què el seu bec és fi i fosc. Té les celles, la gola i el pit grisos i el dors bru amb ratllat fosc. No presenta dimorfisme sexual.
miniatura|esquerra|Il·lustració de Prunella modularis -a baix- i Prunella montanella -dalt de tot- (circa 1905). miniatura|esquerra|Pardal de bardissa miniatura|esquerra|Cant del pardal de bardissa enregistrat a Utrecht (Països Baixos).
Distribució i hàbitat Viu a Euràsia i fou introduït a Nova Zelanda entre 1867 i 1882.Barrie Heather i Hugh Robertson: "The Field Guide to the Birds of New Zealand" (edició revisada), Viking, 2005 Ocupa els medis arbustius ben desenvolupats especialment les brugueres i les gatoveres. Pot criar fins als 2000 m d'altitud ocupant els matollars de bruc (Erica vagans) i bàlec (Cytisus purgans) on és localment molt abundant. A l'hivern ocupa el sotabosc dels pinars i alzinars, les bardisses i els secans abandonats amb creixement d'ullastres (Olea europea) i mates (Pistacea lentiscus).
Ecologia S'alimenta en terra menjant llavors, insectes i llurs larves, i aràcnids. Fa un crit estrident. Camina a passes curtes i ajupit. És molt discret però no pas tímid. Aquest ocell terrejant pot ésser monògam o polígam (no és estrany trobar-ne niuades alimentades per una femella i dos mascles a la vegada).Nature A l'hivern arriben exemplars extra-pirinencs que, junt amb els indígenes de l'alta muntanya, baixen a la terra baixa per ocupar les bardisses, però en aquest cas les situades entre conreus o a la vora dels rierols, puix que durant aquesta època freda canvien els seus hàbits alimentaris i es dediquen a cercar llavors. Nia gairebé a tot Europa, fins als Pirineus i el nord de la península Ibèrica. La seua àrea de nidificació als Països Catalans està circumscrita a les zones humides muntanyenques (als Pirineus i als Ports de Beseit), on fa un voluminós niu amagat dins les mates i a les bardisses, a la vora dels boscos i en els prats alpins. El niu està fet de molsa i herba, amb un revestiment de llana i pèl i en el seu interior la femella covarà els 3-5 ous blavencs corresponents durant 13 dies, més o menys els mateixos que, ambdós pares, necessitaran per nodrir els petits que en neixin. De vegades poden fer 3 cries.Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. pàgina 86. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig, Barcelona, 1987 No cria a les Balears.
Referències
Enllaços externs
Fotografies i enregistraments sonors El xalambrí al Principat de Catalunya The Taxonomicon
Categoria:Prunèl·lids