El Capità Amèrica és un superheroi creat per Jack Kirby i Joe Simon que pertany a Marvel Comics. Va aparèixer per primera vegada en Captain America Comics núm. 1 el 20 de desembre de 1940 (amb data de portada març de 1941). El personatge va ser un dels més populars als anys 40, on va protagonitzar diverses històries de la Segona Guerra Mundial, però quan va acabar la guerra va caure en l'oblit, a pesar d'alguns esforços per reviscolar-lo els 50, com a heroi anticomunista. Va ser rescatat el 1964 i des d'aleshores s'ha convertit en un dels herois més importants d'aquesta companyia.
Història de les publicacions Creació El 1940, l'escriptor Joe Simon va concebre la idea de Captain America i va fer un esbós del personatge disfressat. "Vaig escriure el nom de Super American al final de la pàgina ", va dir Simon en la seva autobiografia, i després va decidir:
Simon va recordar en la seva autobiografia que l'editor de Timely Comics (el nom de l'actual Marvel en aquella època) Martin Goodman li va donar la idea i va dir que es publiqués una sèrie de còmics en solitari Captain America el més aviat possible. A l'obligació d'omplir un còmic complet amb les històries d'un personatge, Simon no creia que el seu soci creatiu habitual, l'artista Jack Kirby, pogués gestionar la càrrega de treball sol:
Al Lieberman va entintar aquell primer número, que va ser rotulat per Howard Ferguson, l'encarregat habitual de Simon i Kirby.Simon, pàg. 51.
Simon va dir que el capità Amèrica va ser conscientment una creació política; ell i Kirby van trobar-se moralment rebutjats per les accions de la Alemanya nazi durant els anys que van suposar la implicació dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial i van pensar que la guerra era inevitable: "Els opositors a la guerra estaven tots bastant ben organitzat. Nosaltres també volíem dir la nostra."Wright (2001) p.36
Edat Daurada Captain America Comics núm. 1 —amb data de portada març de 1941 i a la venta el 20 de desembre de 1940, un any abans de l'atac a Pearl Harbor, però un any complet des de l'inici de la Segona Guerra Mundial— va mostrar al protagonista colpejant el líder nazi Adolf Hitler; va vendre prop d'un milió d'exemplars. Tot i que la majoria de lectors van respondre favorablement al còmic, alguns van posar-hi objeccions. Simon va assenyalar: «Quan va sortir el primer número, vam tenir moltes... cartes amenaçadores i missatges d'odi. Algunes persones es van oposar realment al que suposava el Cap.» Les amenaces, que incloïen grups amenacadors de persones que feien sortides al carrer fora de les oficines, van resultar tan greus que la protecció policial es va publicar amb l'alcalde de Nova York Fiorello La Guardia contactant personalment amb Simon i Kirby per donar-los suport.
Tot i que va venir precedit per un "superheroi de temàtica patriòtica" com The Shield d'Archie Comics, Captain America es va convertir immediatament en el més destacat i perdurable d'aquella onada de superherois introduïda als còmics americans abans i durant la Segona Guerra Mundial. Aquesta popularitat va cridar l'atenció i una queixa de MLJ que l'escut triangular del personatge s'assemblava massa al símbol de la caixa del seu escut. En resposta, Goodman va fer que Simon i Kirby creessin un escut rodó distintiu per al núm. 2, que es va convertir en un element icònic del personatge.Cronin, pàg. 134 Amb el seu company Bucky, el Capità Amèrica es va enfrontar a nazis, japonesos, i altres amenaces per a l'Amèrica de guerra i els Aliats. Stanley Lieber, més conegut com a Stan Lee, va contribuir al personatge en el núm. 3 en la història de text "Captain America Foils the Traitor's Revenge", que va introduir l'ús del personatge del seu escut com a arma de llançament amb retorn. El Capità Amèrica aviat es va convertir en el personatge més popular de Timely i fins i tot va tenir un club de fans anomenat "Sentinels of Liberty".
Les xifres de circulació es van mantenir prop d'un milió d'exemplars al mes després de la publicació del debut, que va superar fins i tot la circulació de revistes de notícies com ara Time durant aquest període.
Després que l'equip de Simon i Kirby es traslladessin a DC Comics a finals de 1941, després d'haver produït Captain America Comics fins al núm. 10 (gener de 1942), Al Avison i Syd Shores es van convertir en dibuixants del títol, amb un generalment entintant l'altre. El personatge va aparèixer a All Winners Comics núm. 1–19 (estiu de 1941 - tardor 1946), Marvel Mystery Comics núm. 80–84 i núm. 86–92, USA Comics núm. 6–17 (desembre 1942 - tardor 1945) i All Select Comics núm. 1–10 (tardor 1943 - estiu de 1946).
En l'època de la postguerra, amb la popularitat dels superherois minvant, el capità Amèrica va liderar el primer equip de superherois de Timely, All-Winners Squad (Escuadró de Vencedors), en les seves dues aventures publicades, a All Winners Comics núm. 19 i núm. 21 (tardor-hivern de 1946; no es va publicar el número 20). Després que Bucky fos afusellat i ferit en una història de Captain America de 1948, el succeí la núvia del capità nord-americà, Betsy Ross, que es convertí en la superheroïna Golden Girl. "Captain America Comics" va funcionar fins al núm. 73 (juliol de 1949), després del qual, la sèrie va ser reanomenada com Captain America's Weird Tales per dos números, sent el tema final una antologia de terror i suspens sense cap superheroi.
Durant l'època Atlas Comics (el nom de l'editorial als anys cincuanta es va intentar recuperar als tres superherois principals de l'editorial, el Capità America, juntament amb la Torxa Humana original i Namor, a Young Men # 24 (desembre 1953). El personatge va aparèixer durant l'any següent a Young Men núm. 24–28 i Men's Adventures núm. 27–28, així com en els números # 76–78 del títol homònim que continuava la numeració de Captain America's Weird Tales. L'intent de reanimació del superheroi d'Atlas va ser un fracàs comercial,Wright (2001) p.123. i el títol del personatge es va cancel·lar amb Captain America núm. 78 (setembre de 1954).
Aquestes històries i totes les posteriors al final de la guerra van ser inicialment obviades de la continuïtat del personatge quan es va recuperar per Stan Lee i Jack Kirby a The Avengers núm. 4. Posteriorment el guionista Steve Englehart va convertir el Capità Amèrica dels anys cincuanta i el seu company, Bucky, en personatges diferents als que s'havia fet creure que eren els originals i Roy Thomas va convertir els personatges de posguerra dels anys quaranta en altres dos Capitans Amèrica i un Bucky.
Retorn en els anys seixanta A la història de la Torxa Humana titulada "Captain America" de Strange Tales núm. 114 (nov. 1963), el dialoguista-editor Stan Lee i l'artista i guionista Jack Kirby van representar al jove del membre dels 4 Fantàstics Johnny Storm, la Torxa Humana, en una representació expositiva amb el Capità Amèrica, descrita com a llegendari superheroi de la Segona Guerra Mundial i 1950 que ha tornat després de molts anys d'aparent jubilació. La història de 18 pàgines finalitza amb aquest capità Amèrica revelat com un impostor: en realitat era el vilà Acrobat, un antic intèrpret de circ que la Torxa havia derrotat a Strange Tales núm. 106, que va treure dos lladres a la presó, amb l'esperança d'atreure la policia mentre intentava robar el banc local. Després, Storm busca un antic còmic en què es mostra Steve Rogers com el Captain America. Un títol al quadre final diu que aquesta història era una prova per veure si els lectors voldrien que el Capità Amèrica tornés. Segons Lee, la resposta dels fans a la prova va ser molt entusiasta.
El Capità Amèrica va ser reintroduït formalment a The Avengers (Els Venjadors) núm. 4 (data de portada març de 1964), que va explicar que en el dies finals de la Segona Guerra Mundial, havia caigut d'un avió no tripulat experimental a l'oceà Atlàntic nord i va passar dècades gelat en un bloc de gel en un estat d'animació suspesa. L'heroi va trobar una nova generació de lectors convertit en líder d'aquest equip de superherois. Després de l'èxit d'altres personatges de la Marvel introduïts durant els anys seixanta, el Capità Amèrica es va reformular com un heroi "perseguit pels records del passat i intentant adaptar-se a la societat dels anys seixanta".Wright (2001) p.215.
Tales of Suspense Després d'aparèixer com estrella convidada al serial d'Iron Man a Tales of Suspense #58 (data de portada Oct. 1964), el Capità Amèrica va passar a protagonitzar el seu propi serial de la sèrie a partir del següent número.DeFalco "1960s" a Gilbert (2008), p. 103 El núm. 63 (març de 1965), que va iniciar una nova narració de l'origen del Capità Amèrica fins al número 71 (novembre de 1965) va situar-se durant la Segona Guerra Mundial i va tenir com coprotagonista el company del Capità Amèrica de l'Edat d'Or, Bucky. Kirby va dibuixar totes menys de les històries a Tales of Suspense, que es va convertir en Captain America amb el número 100 (abril de 1968);DeFalco "1960s "a Gilbert (2008), pàg. 128: "Hailing 1968 as the beginning of the 'Second Age of Marvel Comics,' and with more titles to play with, editor Stan Lee discarded his split books and gave more characters their own titles: Tales of Suspense #99 was followed by Captain America #100."
Captain America vol.1 La sèrie, considerada per investigadors i historiadors del còmic com Captain America vol.1, i va acabar amb el núm. 454 (data de portada agost de 1996).
Captain America vols.2-5 Aquesta sèrie va ser seguida gairebé immediatament pel volum Captain America vol.2 de 13 números (dates de portada novembre de 1996 - novembre de 1997, part del crossover "Heroes Reborn)", l'etapa de 32 números de Captain America vol. 4 (juny 2002 – Desembre 2004), and
Recuperació de la numeració A partir del 600è número global (agost de 2009), Captain America va recuperar la seva numeració original, com si la numeració de la sèrie hagués continuat ininterrompudament després del núm. 454, fins al núm. 619 (agost de 2011).
Aquesta numeració va continuar en una nova sèrie inicialment anomenada Captain America and Bucky en la que el Capità Amèrica compartiria el protagonisme alternativament amb altres superherois el nom dels quals apareixeria al títol: Bucky (núm. 620-628), Hawkeye (núm. 629-632), Iron Man (núm. 633-635), Namor (núm. 635.1) i la Black Widow (núm. 636-640).
Nous volums La sèrie principal del Capità Amèrica passava a ser un nou volum de 19 números tornant a un nou número 1 i un de 25 números
Sam Wilson Envellit, el Capità Amèrica deixava el relleu a Sam Wilson que estrenaria dues noves sèries, All-New Captain America de sis números abans de les noves Secret Wars i Captain America: Sam Wilson de 24.
Retorn de Steve Rogers Paral·lelament a aquest darrer volum, Steve Rogers recuperava el protagonisme amb Captain America: Steve Rogers de 25 números, després del qual es recuperaria novament la numeració sumada amb el número 695.
Nivell de Força La força del Capità Amèrica, igual com la resta de les seves capacitats físiques, ha assolit el pinacle de la capacitat humana. Així seria capaç d'aixecar 360 kg amb un esforç enorme. Durant un curt període va posseir força sobrehumana, sent capaç d'aixecar un màxim de 3 tones, però l'esmentada capacitat es va esfumar en qüestió de mesos.
Poders Coneguts El Capità Amèrica no posseeix poders sobrehumans estrictament parlant, però el Sèrum del Supersoldat potencia el seu físic fins a assolir la perfecció humana.