John Felix Anthony Cena (West Newbury, Massachusetts, Estats Units - 23 d'abril de 1977) és un actor, cantant i lluitador professional estatunidenc que treballa per la World Wrestling Entertainment des del juny de 2002.
Durant la seva trajectòria en WWE, ha guanyat un total de 25 campionats, amb 16 regnats com a campió mundial (13 vegades com a Campió de WWE i tres vegades com Campió Mundial de pes pesant de WWE). És el segon lluitador que posseeix 16 títols mundials oficials juntament amb Ric Flair. També és cinc vegades campió dels Estats Units i quatre vegades campió mundial per equips (dues vegades la WWE World Tag Team Championship i dues vegades el WWE Tag Team Championship). Va guanyar el Money in the Bank Ladder Match (2012) i també ha guanyat 2 vegades la Royal Rumble (2008, 2013) i 3 vegades la Elimination Chamber (2006, 2010, 2011). Cena ocupa el quart lloc en total de dies acumulats com a Campió de la WWE darrere de Bruno Sammartino, Bob Backlund i Hulk Hogan. A més, ha estat cap de cartell en diversos esdeveniments de pagament per visió de la WWE, sent un dels participants de l'esdeveniment principal A WrestleMania 22, WrestleMania 23, WrestleMania XXVII, WrestleMania XXVIII i WrestleMania 29.
Carrera World Wrestling Federation/Entertainment 2001 El 2001, John Cena va signar un contracte de preparació amb la WWF i va ser assignat a la companyia de formació Ohio Valley Wrestling (OVW). Durant la seva estada allà, Cena va lluitar amb el nom de The Prototype i va ostentar el Campionat de Pes Pesat de l'OVW durant tres mesos i el Campionat d'Equips de Combat del Sud de l'OVW (amb Rico Constantino) durant dos mesos. Al llarg del 2001, va tindre quatre intents per entrar en el cartell principal de la WWF, ja que va lluitar contra múltiples lluitadors de categoria superior tant en els espectacles de la casa de la WWF com en combats no oficials abans dels esdeveniments televisats de la WWF.
2002-2003 La primera lluita televisada de John Cena a la WWE va ser el 27 de juny de 2002, contra Kurt Angle i perdent el combat. Després del combat, va ser felicitat per Billy Kidman, Faarooq, Rikishi i The Undertaker. Després de la gairebé victòria, Cena es va convertir en un dels favorits entre els fans i va començar a enfrontar-se a Chris Jericho, en diversos programes d'SmackDown i derrotant-lo en el PPV Vengance. En octubre es va unir a Billy Kidman per a participar en un torneig per convertir-se en els primers Campions en parelles de la WWE, però van ser derrotats a la primera ronda. La setmana següent John Cena va trair a Billy Kidman, perquè el feia responsable de la derrota. Més endavant, va reptar Brock Lesnar, qui en aquell moment Campió de la WWE. Durant aquest feu estrenà un nou moviment especial, el FU. Finalment, va aconseguir la seva lluita contra Brock Lesnar en el PPV Backlash 2003 després de guanyar un torneig, però no va aconseguir guanyar el títol. Després va tenir un breu enfrontament amb The Undertaker que els va portar a una lluita en el PPV Vengeance, on va sortir derrotat.
Més tard, va entrar en un enfrontament amb Kurt Angle, abans de tornar-se face. Va participar en el Team Angle en el PPV Survivor Series 2003, on ell i Chris Benoit foren els únics supervivents.
2004-2005 miniatura|145px|John Cena posseeix tres Campionats dels Estats Units de la WWE. Va participar en la Royal Rumble 2004, on va estar entre els sis participants finals, però va ser eliminat per Big Show, per la qual cosa ambdós va entrar en un feu, lluitant a WrestleMania XX, pel Campionat dels Estats Units, que posseïa Big Show, guanyant el campionat. El va retenir fins que el Manager General de SmackDown, Kurt Angle, el va desposseir del títol després que John l'ataqués.
Va recuperar el campionat en el No Mercy 2004 derrotant a Booker T en una lluita de tipus Millor de 5 Lluites. El 7 d'octubre de 2004, va perdre el títol enfront a Carly Colón, pel que ambdós van començar un feu. Durant el feu John Cena va ser acusat de protagonitzar una lluita en un bar amb un amic de Carly Colón; durant la qual John va resultar lesionat, mantenint-se fora del ring durant un mes (kayface). En realitat John estava rodant la seva primera pel·lícula, The Marine. Quan va retornar el 18 de novembre de 2004 va derrotar a Carly Colón guanyant el Campionat dels Estats Units per tercera vegada, debutant un nou model de cinturó.
Va participar en el Royal Rumble 2005, quedant dins dels dos participants finals, junt amb Batista, que foren eliminats al mateix temps; però Vince McMahon va ordenar que la lluita es reiniciés entre ambdós lluitadors, on Batista va ser el guanyador.
El mes següent va derrotar a Kurt Angle en la final d'un torneig per a determinar el retador núm. 1 al Campionat de la WWE. Com a aspirant va iniciar un enfrontament amb JBL, el campió en aquell moment, i The Cabinet, durant el qual va perdre el WWE United States Championship enfront a un membre de l'equip de JBL, Orlando Jordan, qui va destrossar el cinturó fent que tornés el model anterior.
A WrestleMania 21 John va vèncer JBL, coronant-se per primera vegada Campió de la WWE. Novament amb la victòria de John es va estrenar un nou model de cinturó, mentre que JBL mantenia la réplica original i reclamava que ell seguia sent el campió. Però John Cena va obtenir el control d'ambdós cinturons al vèncer a JBL en el Judgment Day 2005 en un I Quit Match.
El 6 de juny de 2005 va ser enviat a Raw on ràpidament va iniciar un enfrontament amb Chris Jericho i Christian; durant el qual es va transformar en enemic del General Manager de RAW Eric Bischoff, ja que John no seguia els jocs del GM. Chris Jericho va intentar sense èxit, durant l'estancia de John a Raw, derrotar-lo per aconseguir el campionat.
En el SummerSlam va derrotar a Jericho en una lluita del tipus "You're Fired" on el Campionat de la WWE estava en joc, pel que John va retenir el títol i Jericho fou acomiadat.
Després d'això va començar un altre feu amb Kurt Angle amb qui es va enfrontar en el PPV Unforgiven 2005, en una lluita titular on John va ser desqualificat després de colpejar a Kurt Angle amb el cinturó. Es van enfrontar novament en el Survivor Series 2005 on va retenir el campionat. La nit següent al dit PPV va defensar reeixidament el seu campionat enfront a Kurt Angle i Chris Masters en un Triple Threat Match, on la lluita va ser de tipus Submission; John va guanyar la lluita estrenant el seu nou finisher de rendició; el STFU.
2006 miniatura|John Cena com a Campió de la WWE.|268x268px En el show New Year's Revolution 2006 va guanyar l'Cambra d'Eliminació després de vèncer a Carlito, Kane, Chris Masters, Kurt Angle i Shawn Michaels, però després de la lluita Edge va canviar el seu Money in the Bank per una lluita titular, on John va sortir derrotat perdent el Campionat de la WWE. Tres setmanes després en el Royal Rumble va recuperar el Campionat de la WWE després de vèncer a Edge. esquerra|miniatura|Cena contra Edge, que ha sigut un dels majors rivals (2006) A WrestleMania 22 va retenir el títol contra Triple H, via submissió. Setmanes després va retenir novament el títol en una Triple Threat Match enfront a Edge i Triple H. En el ECW One Night Stand 2006 va perdre el Campionat de la WWE enfront a Rob Van Dam.
El 3 de juliol a Raw va participar en una Triple Threat Match pel WWE Championship contra el campió Rob Van Dam i Edge, lluita que va guanyar Edge; amb el qual va començar un feu, enfrontant-se a ell a Saturday Night's Main Event, on va guanyar per descalificación, a SummerSlam 2006 on Edge va retenir el títol i Unforgiven 2006, on va derrotar a Edge en un TLC match, guanynt el Campionat de la WWE por tercera vegada.
En el Cyber Sunday 2006 es va enfrontar al Campió Mundial de pes pesant King Booker i al Campió de la ECW Big Show, guanyant King Booker a causa del fet que K-Fed va atacar a John Cena ajudant a Booker a retenir el campionat mundial, que estava en joc. Després va començar un enfrontament amb Big Show, derrotant-lo en Survivor Series 2006 en un elimination match, on va fer equip amb Kane, Bobby Lashley, Rob Van Dam i Sabu. A Armageddon 2006 junt amb Batista, derrotaren a Finlay i King Booker.
2007 A New Year's Revolution 2007 va derrotar a Umaga. En el Royal Rumble 2007 derrotà novament a Umaga en un Last Man Standing Match. L'endemà del Royal Rumble junt amb Shawn Michaels derrotaren a Rated-RKO guanyant Campionat Mundial en Parelles. En No Way Out 2007, John Cena i Michaels derrotaren a Batista i a Undertaker. L'1 d'abril, a WrestleMania 23, va defensar reeixidament el seu títol enfront a Shawn Michaels, on va vencer després d'aplicar-li el STF.
L'endemà a RAW va ser trait per Shawn Michaels, perdent els campionats mundials en parelles enfront a The Hardys en una Battle Royal d'equips. En el Backlash 2007 va retenir el campionat mundial enfront a Randy Orton, Edge i Shawn Michaels en un Fatal-4-Way. El 23 d'abril a Raw va ser derrotat per Shawn Michaels en un combat que va durar una hora, sent la millor lluita de l'any, la més llarga de la història i es podria dir que la millor de la seva carrera, tot i no haver aconseguit la victoria.
En el PPV Judgment Day 2007 va derrotar a The Great Khali, convertint-se en la primera persona que conseguia una rendició per part de Khali; però durant la rendició l'arbitre no va veure que Khali va posar el peu a la corda inferior, motiu pel qual aquest últim va demanar la revenja; tenint-la en el Saturday Night's Main Event i WWE One Night Stand 2007, perdent Cena en el primer show en una lluita no titular i guanyant en el segon, un Falls Count Anywhere match amb el títol en joc.
En el Vengeance 2007, novament va retenir el WWE Championship, contra Mick Foley, Bobby Lashley, King Booker i Randy Orton. Un mes després, a Great American Bash 2007, defensà el títol amb èxit enfront a Bobby Lashley. Després va començar un enfrontament amb Randy Orton, lluitant a SummerSlam 2007 Unforgiven 2007, guanyant la primera vegada i perdent per descalificació la segona, per tant, retenint el campionat.
El 2 d'octubre es donà a conèixer que va patir un estrip (desgarro en castellà) en el pectoral, per la qual cosa es va veure obligat a deixar vacant el Campionat de la WWE, posant fi al seu regnat de 385 dies. Degut a aquesta lesió va passar quatre mesos a rehabilitació.
En un show especial realitzat el 7 de desembre (televisat el 24 de desembre), anomenat Tribute to the Troops, va fer una aparició especial vestit de Pare Noel, atacant a Vince McMahon.
2008-2009 Va fer el seu retorn participant en el Royal Rumble, on va entrar amb el número 30, guanyant la lluita després d'eliminar a Triple H. En el No Way Out va vencer a Randy Orton per descalificació i a WrestleMania XXIV va participar en un Triple Threat Match, on també participaba Triple H i Randy Orton, guanyant aquest últim i retenint el Campionat de la WWE.
En el PPV Backlash va participar en un Fatal Four-Way Match on participaven Triple H, JBL i Randy Orton, sent eliminat per Orton. Després va mantenir un enfrontament amb JBL enfrontant-se en el Judgment Day, One Night Stand i The Great American Bash, guanyant les dues primeres lluites i perdent la tercera. En el Night of Champions s'enfrontà a Triple H amb el Campeonato de la WWE en joc, però no aconseguí la victòria.
Posteriorment, va començar un enfrontament amb Batista, amb el qual va guanyar el Campionat Mundial en Parelles al derrotar a Cody Rhodes i Ted DiBiase el 4 d'agost a RAW, però van perdre els campionats una setmana després contra els mateixos. En el SummerSlam, va ser derrotat èr Batista; durant dit combat va patir una lesió en el coll degut a Batista li va aplicar la Batista Bomb quan es va llençar des de la tercera corda, pel que va veure forçat a sotmetres a una operación que el va mantenir apartat del ring durant quatre mesos.