Banyuls dels Aspres (, oficialment en francès Banyuls-dels-Aspres) és un poble i municipi de 1.257 habitants de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord.

Etimologia Tractant-se d'un nom compost, cal explicar per separat els seus dos principals elements. Explica Joan CorominesCoromines 1994. que Banyuls prové de la forma Balneolis, emparentada etimològicament amb Banyoles i el mot comú bany. Aquest topònim es deu a la proximitat del poble amb els estanys que antigament hi havia en aquest indret. Aspres, topònim documentat d'ençà el , que designa un terreny de vegetació aspra, oposat a la Salanca en el sentit que la Salanca és la terra plana, davant dels Aspres, més muntanyosos.

Geografia miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Banyuls dels Aspres en el Rosselló Localització i característiques generals del terme El terme de Banyuls dels Aspres, de 105.300 hectàrees d'extensió, contra el que el seu nom indica, ésBanyuls dels Aspres en la Carte de Cassini oferta per l'IGN en la subcomarca de la Plana del Rosselló, però al límit amb els Aspres. El terme arriba en el seu extrem meridional a la riba del Tec.

El poble s'assenta en un turó, i un altre turó allargassat en fa continuïtat cap al sud-oest. Tots dos, així com altres elevacions del terme, són testimonis de l'antiga plana dels Aspres, erosionada al llarg dels segles fins a conformar l'actual plana d'on sobresurten els dos turons esmentats. En un altre turó, a l'extrem nord-oest del terme es troba una extensa àrea turística i comercial de l'autopista la Catalana, anomenada el Vilatge Català, on estan a la venda productes de la regió, sobretot agrícoles.

El terme té també zones deprimides, com la Creu Blanca o l'antic estany de Banyuls, on hi havia hagut l'assentament antic de Banyuls, zones planes a la riba del Tec i uns quants torrents, còrrecs que solquen el terme de nord-oest a sud-est. Només el termenal meridional segueix un accident natural: el curs del Tec. La resta, és del tot arbitrari, seguint antigues demarcacions marcades, algunes, amb fites, llevat d'un tram a l'extrem nord-oest, on segueix el Còrrec del Puig, i en el costat occidental, on el Còrrec de la Vinya fa de termenal bastant tros, i després, a l'angle sud-oest, és el Còrrec del Perelloner qui fa aquesta funció, ja fins al Tec.

Termes municipals limítrofs:

El poble de Banyuls dels Aspres miniatura|esquerra|Banyuls dels Aspres en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals) miniatura|Església de Sant Andreu de Banyuls dels Aspres Situat al capdamunt d'un turó, l'actual Banyuls dels Asprés té el seu origen en una població baixmedieval una mica anterior al El nucli primigeni de l'actual Banyuls dels Aspres en els ortofotomapes de l'IGN organitzada a partir de l'església de Sant Andreu de Banyuls dels Aspres i el seu cementiri, documentats des del 1411. Els canonges del priorat de Santa Maria de Fontclara intervingueren decisivament en la construcció de l'església, ja que havien estat allotjats en una part del Castell dels Banyuls per Joan II de Banyuls. D'aquest castell i de les fortificacions del poble, se'n conserven algunes restes, tot i que algunes, com la torre coneguda com la Casa Groga han desaparegut. El poble compta també amb l'església de Santa Anna, d'època moderna. A l'extrem sud-oriental del nucli urbà es troba un Crist monumental, com en altres pobles rossellonesos.

El poble més antic, actualment conegut a través de recerques arqueològiques, era situada al peu de l'estany que li dona nom. Actualment dessecat, aquest estany es trobavaLloc on es trobava l'Estany de Banyuls, en els ortofotomapes de l'IGN a l'actual límit amb Sant Joan la Cella, entre les dues poblacions, prop de la partida anomenada la Usardeta. En aquest poblat hi hagué el primitiu castell de Banyuls, la Mota de la Vila Vella de Banyuls. La Vila Vella i la Mota eren en els entornsLloc on era la Vila vella de Banyuls, en els ortofotomapes de l'IGN de l'actual Mas Vidaló.

De la vila fortificada medieval, o vila closa, el poble anà creixentEl poble actual, en els ortofotomapes de l'IGN a partir dels barris que s'hi anaren formant: el de Sant Andreu, al voltant de l'església parroquial i el cementiri primigeni del poble, el del Carrer d'Andorra (o, simplement, Andorra), el del Carrer del Trenc, el de les Eres i el de Versalles. Cal esmentar la torre de l'aigua coneguda com el Bolet Matador, que conforma un element important en el paisatge urbanístic del poble. Ja en temps contemporanis continuà creixent eixamplant el nucli a través d'urbanitzacions, com les Jardins de Bacchus. Esment a part mereix el Vilatge Català, àrea de servei de l'autopista la Catalana, situat lluny del poble, a l'extrem nord-oest del terme.

Deslligada del nucli de població, un quilòmetre al sud, hi ha l'antiga estació del ferrocarril, anomenada la Gara, actualment en desús perquè la línia de tren només té ús per a mercaderies.

Fontclara Santa Maria de Fontclara fou un priorat augustinià situatL'actual Mas de Fontclara, en el lloc on hi hagué el priorat, en els ortofotomapes de l'IGNFontclara en la Carte de Cassini oferta per l'IGN en l'actual terme de Banyuls dels Aspres, vora el Tec, a l'extrem sud-oriental. Desaparegué endut per una riuada del Tec a principis del . Joan II de Banyuls cedí aleshores una part del castell als canonges de Fontclara, els quals edificaren l'església de Sant Andreu.

La seva església està documentada el 1211. El lloc de Fontclara, en el qual està documentada una força, o castell, rebé també el nom de Breda. En unes prospeccions arqueològiques, hi foren localitzades restes d'un important hàbitat de l'Alt Imperi, amb restes repartides al llarg i a l'ample de 300m². Segons els equips arqueològics departamentals, es fa difícil esbrinar si es tractava d'una explotació agrícola gran, o bé d'una petita agrupació d'hàbitats en forma de poblat.

Torre de la Guàrdia La Torre de la Guàrdia del terme de Banyuls està documentada des del 1043 (ipsa Guardia, costes de la Guardia), però no se'n coneix l'emplaçament exacte. No se n'ha trobat cap mena de vestigi.

Els masos del terme Banyuls dels Aspres conserva bastants masos en el seu terme: Fontclara, o Mas de Fontclara, antigament Breda, anteriorment esmentat, Mas Blanc, Mas Bonaparte, Mas d'Avall, abans Mas Massota, Mas de la Coma, Mas de l'Amorona, Mas d'en Costa-seca, Mas Descossi, Mas Vidaló, Mas Vilar i l'Oliu. Cal esmentar també el Centre Eqüestre, al paratge de la Coma, al sud-oest del poble.

Els cursos d'aigua A la part nord del terme i a l'extrem oriental existeixen dues agulles, canals de drenatge: l'Agulla de l'Alzina, sovint anomenada simplement l'Agulla, i l'Agulla de Ventafarines, respectivament, i dos recs d'irrigació: el Rec de Fontclara i el Rec de Nidoleres. La resta de cursos d'aigua, llevant del riu Tec, són torrents que davallen cap a aquest riu: quatre d'ells solen ser anomenats simplement Còrrec (el de les Calçades, el de Puig Oriol, el de la Gara i el de les Vinyes del Camí d'Elna); la resta són el Còrrec Daurat, el Còrrec de la Font del Llop, el Còrrec de Gallorsa, el Còrrec de la Garriga, el Còrrec de la Ginesta (part inferior del Còrrec de les Fumassotes), el Còrrec de la Godola, el Còrrec de l'Alzina, el Còrrec de la Riera, el Còrrec de la Vinya, el Còrrec de les Calçades, el Còrrec de les Fumassotes, el Còrrec del Perelloner, el Còrrec del Puig, el Còrrec d'en Rodell i la Riera.

Per tal de salvar aquests cursos d'aigua hi havia ponts i guals: el Pont de la Carrerada i el Pont de la Riera, a més del Pas d'en Negre i el Passallís, o Passallís del Camí del Salitar.

Com ja s'ha esmentat a bastament, hi havia hagut l'Estany de Banyuls, entre Sant Joan de la Cella i el Banyuls dels Aspres antic.

El relleu Com ja s'ha expressat abans, el terme de Banyuls dels Aspres, tot i que no sobrepassa mai els 125 metres d'altitud ni va més avall dels 45 (a la llera del Tec), presenta força ondulacions, sobretot a causa dels còrrecs que des de la zona alta que és testimoni de l'antiga plana vil·lafranquiana dels AspresBecat, Ponsich i Gual 1985. davallen cap al Tec, generalment seguint la direcció nord-oest - sud-est.

Les elevacions més importants del terme són al nord-oest, el Serrat del Puig, a cavall amb el terme de Trasserra, el turó on es troba el Vilatge Català, de 103 m alt, el Puig Muntanyà al nord del poble, els turons on es troba el poble, de 122, i el turó allargassat situat al seu sud-oest, de 123 i 124, el turó de la Creu Verda, de 111, i el turó de la zona dels Trillots, de 102, a llevant del poble.

Dues depressions importants es troben en el centre del terme: just al nord del poble, la Creu Blanca, que arriba als 75 m alt en el seu punt més baix i la de l'antic Estany de Banyuls, actualment dessecat, que era situat al nord del terme, al límit amb Sant Joan la Cella, on hi havia hagut el primer emplaçament del poble. Aquest lloc encara es coneix com la Vila Vella, a la zona coneguda també com la Usardeta.

El tros de terme paral·lel al Tec està constituït per unes terrasses que reben els noms de Plans de Nidoleres, al sud-oest, i Plans del Tec.

El terme comunal Els topònims conservats a Banyuls dels Aspres són sobretot noms de partides agrícoles i de camps de conreu o similars. Entre els noms de partides hi ha les Alzines, l'Amorer, Blancaterra, la Blanqueta, les Calçades, el Camí Ral, el Camp de l'Àngel, les Claves, la Colomina, la Coma, el Còrrec Daurat, la Costa d'en Salleres, la Creu Blanca, la Creu Verda, les Eres, els Estanys, la Figuera, Fontanilla, Fontclara, la Font del Llop d'Amunt, la Font del Llop d'Avall, la Font d'en Sardaca, Forn Tauler, les Forques, les Forques d'en Barrera, les Fumassotes, abans les Fumassetes, la Garriga d'en Resta, les Garrigues, l'Hortet, la Llongaina, el Mas d'en Costa-seca (nom de partida), el Mas d'en Ramis (com l'anterior), la Moïse, les Olivedes dels Plans del Tec, l'Oliu, Passabou, Peirafita, el Pla, els Plans de Brullà, els Plans del Tec, els Plans de Nidoleres, el Pont de la Riera, les Portelles, el Puig de la Vila Vella, Puig Muntanyà, Puig Oriol, la Reinala, la Roureda, el Roure d'en Sautó, o d'en Sortó, les Rouredes, el Salitar, el Serrat de les Forques, el Siurer, les Teuleries, el Tortuguer, el Tou, els Tres Corns, els Trillots, o els Trillols, la Userdeta, Ventafarines, Versalles, la Vila Vella, la Vinya d'en Jordi, la Vinya Petita, la Vinyassa, les Vinyes del Camí d'Elna, les Vinyes de l'Esperança, les Vinyes del Salitar i les Vinyes de Trasserra. Alguns noms de lloc indiquen senyals o fites: la Pedra Fita, el Piló, el Piló de la Ginesta, el Piló del Salitar i el Roc Gros del Camí de Bages. Hi ha un parell de noms ja perduts, conservats només en la memòria d'alguns vilatans: la Guàrdia i les Rues.

El Cadastre napoleònic En el Cadastre napoleònic del 1812, Banyuls dels Aspres apareix dividit en dues seccions: de la Vila Vella i del Salitar. A la secció de la Vila Vella, secció que abraça pràcticament tota la meitat del terme al nord del poble, es troben les partides de les Vinyes de Trasserra, el Siurer, les Alzines, la Font d'en Sardaca, les Ardetes (de fet, la Usardeta), Puig Muntanyà, el Mas d'en Ramis, amb el mas d'aquest nom, el Puig de la Vila Vella, la Creu Blanca, Passabou, Peirafita, los Trillots, les Claves, el Clos de Brullà, les Rouredes, la Vinya Petita, la Vinyassa, les Calçades, les Forques d'en Barrera, les Fumassetes i les Eres.