Cornellà del BercolNomenclàtor Toponímic de la Catalunya del Nord , pàg. 73Becat 2015 i etimològicament Cornellà del Bèrcol (, en francès Corneilla-del-Vercol), és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 2.162 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord.

Etimologia El topònim compost de Cornellà del Bercol necessita una explicació doble. D'una banda, Cornellà, que procedeix del nom propi llatí CorneliusCoromines 1995 per via del derivat Cornelianus (de Corneli). De l'altra, Bercol, que Joan Coromines accentua com a Bèrcol en el seu Onomasticon Cataloniae, procedeixCoromines 1994 d'un probable Ilibercale, format per l'arrel del nom antic d'Elna, Iliberis, que hauria donat la forma Elbèrcol, o Elbercol. Cale, segons Coromines, és la paraula preromana (ibero-basca) equivalent al nostre sègol.

Apareix el 1100 com a Cornelan (Repertori toponímic de Pere Ponsich, 1980, 37).

Geografia miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Cornellà del Bercol en el Rosselló Localització i característiques generals del terme miniatura|Vista general de Cornellà del Bercol El terme de Cornellà del Bercol, d'una extensió de 54.300 hectàrees, està situat al sud-est de Perpinyà i al nord d'Elna, a la zona oriental del centre de la comarca, a l'est de l'estany de Vilanova de Raó.

No té límits naturals en cap costat, ja que està definit per les antigues possessions senyorials, actualment terres de particulars; en tot cas, són algunes agulles i els camins traçats entre aquestes possessions els qui fan de límit comunal: l'Agulla de Vall Maria i el Camí Vell de Vilanova a Elna al sud-oest, el Camí de Montescot a Tesà al nord-oest, el Camí de Vilanova i l'Agulla de Mitja Aigua al nord, i el Camí de Carlemany a llevant. És un territori molt pla, atès que l'altitud oscil·la entre els 5 metres d'altitud (al nord-est del terme, ran de l'Agulla de la Mar a prop de la capella del Paradís) o els 6 (al sud-oest, a l'altre extrem en diagonal, on hi havia hagut la Basseta, un antic estanyol) i els 28 metres d'altitud (al nord-oest, al turó on es troba el poble i el seu castell.

En aquesta zona hi havia un extens bosc de roures, principalment, que tenia com a límits Castell Rosselló al nord i Elna al sud. Aquest bosc, esmentat el 844, envoltava el poble. Només en queden vestigis a Vilaclara, a Palau del Vidre. Al el territori de l'antic bosc donà pas a camps de conreu, després d'una extensíssima rompuda, i a darreries del la zona fou encara reconvertida en vinya.

El terme comunal de Cornellà del Bercol no té, enlloc del seu perímetre, cap límit geogràfic natural. És, doncs, un terme totalment definit per les possessions agràries. En tot cas, segueix sovint camins agrícoles.

Termes municipals limítrofs:

El poble de Cornellà del Bercol miniatura|esquerra|Cornellà del Bercol en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals) miniatura|Façana del castell El poble, situat a 27 metres d'altitud damunt d'un petit turó que sobresurt d'aquest sector de la Plana del Rosselló i és pràcticament el punt més elevat del seu terme. El poble és al centre de l'extrem nord del terme comunal, ran del límit amb Tesà.

El poble és situat ran de l'Agulla de la Mar, prop de la via fèrria de Cervera de la Marenda a Perpinyà, molt a prop del poble de Tesà. Format al voltant del Castell de Cornellà i de l'església parroquial de Sant Cristòfol, té dos barris antics enganxats al nucli vell: la Pallera i el Vilatge, també anomenat el Barri. Cal destacar la Timba, lloc on es marca clarament la diferència d'alçada del poble respecte de la carretera immediata.

miniatura|Vista de conjunt de l'església L'eixamplament modern del nucli de població ha fet que antigues partides rurals hagin esdevingut barris de cases amb jardí, típiques de tot el Rosselló als darrers anys del i primers del XXI. Barris com els Abeuradors, l'Aspre de Castellbò i el Tonkin. Diverses urbanitzacions completen el paisatge urbà de Cornellà del Bercol: l'Aspre del Paradís, le Clos Catalan, les Hauts du Vercol i els Jardins de Cornellà.

Fora del nucli urbà cal esmentar els masos i casots existents en el terme, i la Bassa, immediatament al nord del nucli urbà, a prop de l'Aspre del Paradís.

La Capella del Paradís L'antiga Santa Maria del Vilar és actualment coneguda com a Capella del Paradís, o de la Mare de Déu del Paradís.

També hi havia hagut la capella de Sant Cristau, actualment del tot desapareguda. Era a ponent del poble.

Els masos Ultra els desapareguts Mas Pagès, o Mas Martori, i el Mas Vell, Cornellà del Bercol conserva alguns masos actius, com ara el Casot de la Basseta, el Casot de l'Aigua Blava, el Casot del Falguerar, el Mas d'en Castellbò, el Mas d'en Meler, o Mas d'en Tunica, el Mas d'en Puig, el Mas d'en Sicart i el Mas Sabardell.

Corrents d'aigua Cap riu no travessa el terme de Cornellà del Bercol. Tot just a l'extrem sud-oriental del terme hi ha un tram del traçat vell del Tec, però el curs actual d'aquest riu passa més al sud, dins del terme d'Elna. Ara bé, el terme cornellanenc és ple de canals de drenatge i d'irrigació, anomenats agulles a la Plana del Rosselló. La més important és l'Agulla de la Mar, antigament Agulla Cabdal, que entra en terme de Cornellà del Bercol pel sud-oest, procedent del terme de Bages de Rosselló i després de passar pel nord de Montescot, i se'n va pel nord-est cap a l'Estany de Sant Nazari, o de Canet, passant al sud dels nuclis de Tesà i d'Alenyà.

A banda de l'Agulla de la Mar, també recorren aquest terme l'Agulla de la Basseta, la del Bosc, la del Pas del Fang, la de la Mitja Aigua, la del Regatiu, que és continuació de l'Agulla del Molí d'Elna, la de Val Marie, la de Vilanova, la dels Prats i l'Agulla Nova de l'Aspre del Paradís; hi havia hagut, a més, l'Agulla dels Ullals, l'Agulla Pairal de la Bassa i l'Agulla Vella.

Les aigües estancades, ara la major part dessecades, també eren presents en aquest racó de la Plana del Rosselló. Per això es conserven, per bé que només en la memòria d'alguns, topònims com ara l'Aiguall, la Bassa o els Estanyols. Es conserva també el topònim del Gorg, encara que és en un indret absorbit pel nucli urbà, i ja no assenyala cap gorg.

El que sí que existeix a Cornellà del Bercol és la Font del Terra Verd i hi havia un bon nombre de pompes, que pouaven l'aigua des del subsòl: la Pompa de Font Roget, la Pompa de la Coc, la Pompa de la Plaça, la Pompa de l'Iglesi, que donava aigua a l'Abeurador dels Cavalls, i la Pompa d'en Maixina, totes elles actualment desaparegudes. Els pous sí que es conserven: Pou de la Bassa, Pou de l'Aigua Blava, Pou de les Basses de la Font, que és un pou artesià, i el Pou de les Rotes. En canvi, el Pou del Prat del Roc és desaparegut. A part del dels Cavalls, hi havia un altre abeurador, també desaparegut: el del Tonkin.

El terme comunal En tractar-se d'un terme essencialment agrícola, conserva molts topònims relacionats amb l'explotació agrària o les delimitacions cadastrals que hi són relacionades. Les principals partides amb el nom encara vigent són els Abeuradors, l'Aspre de Castellbò, l'Aspre Gros, o del Paradís, les Basses de la Font, la Basseta, els Bous, Camí de Perpinyà, el Canyer de la Set, la Dala, el Farratjal, el Mas del Roig, la Mitja Aigua, la Mongetera, els Mossellons, el Noguer, el Pas del Fang, la Platana, el Procurador, el Puget Bossut, els Pugets, o les Puges, el Regatiu, la Rodella, les Rotes, la Set, la Tampa, el Terra Prim, un altre Terra Prim, abans el Terra Prim del Pont de les Arenes, el Terra Verd i el Terra Verd de Tesà, o el Pas del Fang. D'altres són noms ja passats a la història, bé a causa del desús, bé perquè l'indret on s'aplicava ha estat urbanitzat, com ara l'Aiminadeta, la Carrera, Dotre Bassa, Dotre Monts, les Fontetes, o els Fontanals, Garriga Comtal, l'Illa del Bosc, els Joncars del Bosc, els Joncars del Noguer, el Malvissar, els Oms, el Pas del Roure, el Pas d'en Jonqueres, el Pont de les Arenes, o el Pont Negre, o el Pontarró, la Rota Rodona, el Tamariguer, les Triperes, abans els Tipers i el Vilar.

D'altres noms indiquen camps, horts, prats o similars: Avallric, o el Prat de l'Armanguer, les Basses, abans Prat de la Bassa, el Bosc, abans Colomina del Bosc, Camp del Bosc, Camp del Camí -del Camí Ral-, Camp del Pou (un d'existent), Camp del Roure (també un d'existent), Camp d'en Bernat, Camp d'en Tin, Camp Llarg, abans Camp de la Teuleria, les Closes, les Closetes, Colomina de la Figuera, Colomina Rodona de Mossellons, abans Colomina Rodona o Colomina de Mossellons, els Emprius, abans la Colomina dels Emprius, els Emprius Joves, els Emprius Vells, l'Era, el Falguerar o el Falguerar Jove, abans la Colomina dels Emprius, l'Hort d'en Puig, el Pradalet, o Pardalet, abans la Closa d'en Roger, els Pradalets, o Pardalets, els Pradets, o els Paradets, abans Prat dels Frares, Prat de la Marta, Prat de l'Anselme, Prat de la Rodella, Prat de l'Arròs, Prat de la Roja, Prat de la Vila, abans la Bassa, Prat de l'Hereu, o els Paradets, Prat del Mas Blanc, Prat de l'Obra, Prat del Ric, Prat de Mossú Enric, Prat d'en Debollet, abans Prat de la Bassa, Prat d'en Miquell, Prat Llarg, el Quarter de l'Om, o el Regatiu, abans Colomina Roca o Camp del Regatiu, el Tec Vell, abans Camp del Tec Vell i la Vinya Llarga, avui dia desviació de la carretera. També en alguns casos es tracta de noms antics, com Camp de la Capella, Camp de la Costa, Camp de la Morera, Camp de l'Arbre, Camp del Benet, Camp del Camí -de Montescot a Tesà-, Camp del Camí -de Sant Cebrià-, Camp del Canyet, Camp del Castanyer, Camp de l'Era, Camp del Manglaner, Camp del Paradís, Camp del Pou (un de desaparegut), Camp del Quartell, Camp del Puig, Camp del Roure (un de desaparegut), Camp del Vern, Camp d'en Reiners, la Closa, Closa del Paradís, Closa Nova, la Colomina, Colomina de l'Anglada, Colomina d'en Passamà, Colomina dels Tipers, els Cortils, Cotiu Çagarriga, Cotiu de la Basseta, Cotiu de la Closa, Cotiu del Paradís, Cotiu del Noguer, l'Horta de Cornellà, l'Horta d'en Sicart, abans la Colomina de l'Om, l'Horta de l'Estanyol, l'Hort, l'Hort del Bosc, l'Hort del Camí Ral, l'Hort del Noguer, l'Hort del Pont de les Arenes, l'Hort d'en Banya, l'Hort d'en Maurice, l'Hort Gros, l'Hort Petit, Prat de Beget, Prat de la Carrera, Prat del Camí -de Montescot-, Prat del Paradís, Prat del Pas d'en Jonqueres, Prat d'en Pallassa, el Prat Nou, els Vinyals i el Vinyer Rodon.

El Cadastre napoleònic En el Cadastre napoleònic del 1812, Cornellà del Bercol apareix dividit en dues seccions, anomenades senzillament A i B. La primera abraça principalment el sud i l'oest del terme, mentre que la segona, l'est i el nord. Cal dir que en aquells plànols cadastrals no hi apareix cap mena de topònims.

Transports i comunicacions Vies antigues de comunicació Les dues grans vies antigues de comunicació del Rosselló passavenKotarba et al. 2007. per Cornellà del Bercol: el Camí de Carlemany, ben bé pel límit oriental del terme, i la Via Domícia més a l'oest, a l'interior. Aquesta darrera, que procedia de Ruscino, Salelles i Tesà, anava a buscar el costat de ponent de l'actual traçat de la línia del ferrocarril, cap a Elna. Per l'actual límit oriental del terme discorria el Camí de Carlemany, que a Tesà s'ajuntava amb la Via Domícia. Venint del sud, entrava per on ara hi ha el Mas Porra, i se n'anava cap a Tesà per Negabous. Se'n conserva bona part del traçat, tot i que el paviment actual recobreix l'antic.

Carreteres