Pià (, en francès Pia) és el poble cap del comú del mateix nom, de 8.284 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord. És just al sud de l'Aglí i al nord del Tet, al nord-est de Perpinyà, al nord de Bonpàs i al sud-est de Clairà, a la zona nord-oriental de la comarca, relativament a prop de la Mar Mediterrània. És a ponent de la sub-comarca de la Salanca, a la qual pertany, a la plana existent entre els rius esmentats. Els seus habitants són dits els pianencs. La dita diu: «A Pià, tenien un burro, i el van matar».
Els diferents estudiosos que han tractat aquest topònim, registrat al com Apianum, coincideixen en el mateix origen: és un derivat de l'antropònim llatí Apius, per la qual cosa indica que el seu origen es troba en la colonitzacióEls romans basaren la colonització de les terres que anaven incorporant a l'imperi en l'atribució de terres als nous colons, procedents dels soldats romans en el moment que es retiraven de l'exèrcit, als quals s'atribuïen un petit territori, on establien les seves vil·les i en conreaven les terres circumdants romana. Apareix el 1172 com a Apian, escrit Apianum el 901, Apia el 1154 (Repertori toponímic de Pere Ponsich, 1980, 51).
Geografia miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Pià en el Rosselló El terme comunal de Pià, d'una extensió de 131.800 hectàrees, està situatPià a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN a la dreta de l'Aglí i no gaire lluny de la riba de l'esquerra del Tet. De fet, l'Aglí marca tot el límit nord del terme pianenc. El torrent de la Llavanera, que després de deixar enrere la població es transforma en el rec de la Bassa de Pià, és l'altre curs d'aigua important del terme.
Semblantment al terme de Clairà, el de Pià ofereix un sector de ponent més elevat, que forma part de la terrassa mitjana del Tet, mentre que cap a llevant el territori hi ha dues terrasses més baixes: al nord, una terrassa baixa de l'Aglí, i al sud, una del Tet. A la zona de ponent, més alta, propera a la carretera N-9 i a l'autopista La Catalana, en terres del Mas d'en Garriga i més cap al sud. en direcció a l'Alt Vernet, s'ha instal·la una ampla zona d'activitats comercials i industrials, magatzems i dipòsits. Es tracta de l'Àrea de Perpinyà-Clairà, que arriba fins a l'àrea de repòs de Pià de l'autopista.
Termes municipals limítrofs:
El poble de Pià miniatura|esquerra|La Plaça Nova de Pià Pià nasqué a l'entorn de l'església parroquial de Sant Quirc, o Sant Quirze, i Santa Julita, i del Castell de Pià. Encara avui dia l'estructura del poble vell obeeix a l'estructura d'una cellera, més tard vila murada, a l'entorn d'un turonet coronat per l'església i el castell. Es conserven bastants vestigis, de la vila fortificada. Un dels elements perduts del nucli vell del poble de Pià és el Molí d'en Villerac.
El poble modern s'ha estès a la plana de l'entorn del poble.
Santuari de la Salut Situat al nord-oest del poble, el Santuari de la Salut és l'antiga església de Sant Sadurní d'Hortolanes, citada ja el 961.
Tàpia Es tracta d'un lloc del terme de Pià avui dia desaparegut. Era situat prop de Peracalç, està documentat des del 956. Pertanyia a la parròquia de Sant Sadurní d'Hortolanes.
Les masies del terme Tot i el creixement urbanístic del poble cap al sud i l'est, Pià conserva uns quants dels seus masos històrics: el Bosc d'en Piquer, o Mas del Bosc d'en Piquer, el Casot, o Casot de la Sandra, o Casot Guibaud, el Mas Baranda, el Mas Clerc, el Mas Cremat, o Mas Tantín, el Mas de les Pistatxes, el Mas Manyà, el Mas Minyona, el Mas Pavillon, el Mas Petit, el Mas Roche i el Mas Sisquella.
Hidrografia El límit nord del terme de Pià està constituït pel curs de l'Aglí, únic riu, de fet, que toca el terme de Pià. També hi ha el torrent de la Llavanera, la part final del qual s'ha comvertit en rec (el rec de la Llavanera), i la resta de cursos d'aigua són canals de drenatge (Agulla del Crest, les dues Agulla Cabdal, la Bassa, o Bassa de Pià, o Bassa Sagarriga i el Rec de Vernet i de Pià) o d'irrigació (Agulla dels Molins).
Es conserven diversos ponts i passos, damunt d'aquests cursos d'aigua, com el Pont Nou i el Pont Trencat, o el Pas de Sant Jaume, o Pas de l'Aglí, i el Pas de Sant Pere.
El terme comunal Malgrat la pèrdua per a l'agricultura de quasi tot el terç sud-occidental del terme, Pià conserva un bon nombre de topònims de les seves partides agrícoles, camps de conreu i altres noms de lloc de tota mena. Així, es conserven en el seu terme els topònims d'Agulla de Paretstortes, els Aiguarols, les Amoreres, la Barrera, les Basses, Bordigols, el Bosc d'en Llau, la Callastra, Camí de Clairà, Camí de les Carretes, Camí de les Vinyes, Camí de Perpinyà, Camí de Santa Anna, Camí de Sant Pere, o el Pla de Sant Pere, el Camí Petit, la Capella, o la Salut, el Casot, o el Casot Guibaud, el Crest, el Crest d'Amunt, la Creu de la Llegua, els Estanyols, el Farrigolar, la Feixeta, la Femna Morta, la Ficel·la, els Fumarassos, el Garrofer, els Gorgs, la Guardiola, les Hortolanes, el Jaç, el Joncàs, els Jueus, la Llavanera, el Molí Roc, les Montinyes, les Nogueres, la Palanqueta, la Paret Blanca, el Pas de Sant Jaume, Patau, la Picassa, les Pistatxes, el Pla, el Pla de Sant Jaume, el Pla de Sant Miquel, el Pont Trencat, els Quatre Camins dels Aiguarols, Sant Jaume, els Sarguers, o els Sarguins, el Secost, la Solsora, el Terme de Baix, la Travessa de Ribesaltes, l'Ull d'en Noguet, o la Devesa i el Vegueriu, o Terme del Vegueriu. Alguns són ja noms antics, desapareguts en l'ús comú de les darreres generacions, com Agulla d'en Salses i d'en Castell, l'Aigua d'Àpit, el Bogater, el Bosc del Camí de Clairà, el Bosc Gros, la Caga Regila, Camí de la Palanqueta, Camí de Llavanera, Camí del Pas d'en Polit, Camí dels Estanyols, la Colometa, Còrrec d'en Roerga, la Garrotxa, la Mitja Aiminada, Pedreguer de Gonella, el Pont de la Bassa i Sant Miquel. Un topònim sorgit els darrers anys és el d'Àrea de Pià, a l'autopista La Catalana.
Alguns d'aquests noms de lloc estan directament relacionats amb camps, prats, vinyes, etcètera: el Camp del Cavall, el Camp de les Puces, el Camp Gran, abans Camp Gran del Camí de les Jonques, l'Horta d'Amunt, la Mifarena, abans Camp de la Mifarena, el Noguer, abans Camp del Noguer de la Porcella, el Prat dels Conills, abans Camp de les Conilles i el Regatiu. Molts són terres de conreu ja desaparegudes per les modernes urbanitzacions, polígons i vies de comunicació: Camp de Dessús el Camí Nou, Camp de la Barrera, Camp de la Cogula, Camp de la Colomina, Camp de la Gran, Camp de l'Agulla de Paretstortes, Camp de la Llavanera, Camp de la Mare de Déu de la Callastre, Camp de la Mare de la Salut, Camp de l'Aspre, Camp de la Travessa del Camí de Clairà, Camp de la Saüc, Camp del Bordigol, Camp del Camí de Clairà, Camp del Camí de Ribesaltes (n'hi ha dos), Camp del Camí de Sant Pere (també n'hi ha dos), Camp del Camí Nou, Camp del Camí Vell de Salses, Camp de l'Era (dos de diferents), Camp de les Abones, Camp de les Arces, Camp de les Montinyes (dos), Camp de les Pinces, Camp del Llop, Camp del Molí, Camp del Parc, Camp del Prat, Camp del Pas de Sant Pere, Camp del Salarié, Camp dels Estanyols, Camp dels Llorers, Camp del Pont de la Bassa, Camp de Madama, Camp d'en Perot, Camp d'en Tomàs, Camp de Sant Miquel (dos), Camp de Sant Pere, Campet del Bosc Petit, Camp Petit del Bosc, Camp Petit del Camí de Clairà, Camp Petit del Camí de Sant Pere, la Colomina, Colomina de la Llavanera, l'Era de la Callastra, el Forner, o Camp del Forner, el Mallol d'en Terrats, el Mallol Gros, l'Olivador, Oliveda de la Vella, Oliveda de Sant Sadurní, Oliveda Gran, Oliveda Mitjana, Oliveda Petita, l'Oratori, la Plançonada del Camí Vell, la Plançonada del Camí Vell de Salses, la Plançonada Llarga, el Pradet de la Bassa, els Pradets de les Basses, el Prat, les Rescloses de la Bassa, o Camp de les Rescloses de la Bassa, els Tamarius, o Camp dels Tamarius, les Userdes del Bosc Gros, la Vinya Arrencada d'Hortolanes, la Vinya de Villerac, la Vinya d'Hortolanes, la Vinya Petita, la Vinyassa i la Vinya Vella d'Hortolanes.
Transports Vies de comunicació antigues Tot i que la Via Domícia descorria per més a llevant del poble, una altra via important travessava el terme de Pià: el Camí de Carlemany, o Carrera de Carles Magne. Al sud del gran centre comercial actual, però a l'altra banda del riu, era el lloc on aquesta via travessava l'Aglí. A la riba dreta del riu, al nord de la capella de la Salut i al lloc conegut com la Femna Morta, s'havien trobatKotarba et al. 2007. restes d'obra d'època romana a nivell de l'aigua que podria correspondre a un gual o a un pont; a prop, el encara es podia veure una construcció feta de maons, que, juntament amb el camí i el gual, estan documentats en època medieval.
Carreteres Travessen el sector nord-oest del terme o oest, però sense enllaç directe amb el poble de Pià, l'autovia D-900 (antiga RN-9, del terme de Salses al Coll del Pertús), l'autopista E-15 (Inverness, Escòcia - Algesires, Andalusia), la Catalana, i la carretera departamental D-88 (Perpinyà - D-900, a Perpinyà).
Fora d'aquestes dues grans carreteres, passen per Pià la carretera D-12 i la D-76; a més, la D-1 frega el terme a l'est, i n'esdevé el límit municipal amb Bonpàs.
- La D - 12 (Límit del departament, a Vingrau - Santa Maria Platja) connecta Pià amb els pobles de Vingrau (23,3 km) i Ribesaltes (5,3 km), a l'oest, i Bonpàs (2,5 km), Vilallonga de la Salanca (7,3km), Santa Maria la Mar (10,3) i Santa Maria Platja (11,5), a l'est.
- La D - 76 (El Vernet, Perpinyà - Pià) uneix Pià amb la capital del Rosselló, en el seu barri del Vernet, concretament a l'Alt Vernet (2,5 km). Surt de Pià cap a l'oest.
- La D - 1 (El Vernet, Perpinyà - Sant Llorenç de la Salanca) passa per Pià procedint de Sant Llorenç de la Salanca (6 km), Clairà (4 km) i Bonpàs (1 km), al nord-est, i se'n va tot seguit cap al sud-oest, per menar a l'Alt Vernet (2,5 km), de Perpinyà.
Transport públic Pià està connectat amb l'exterior a través de la línia 135 del servei Le bus à 1 € de la xarxa departamental d'autobusos de línia. La línia uneix Salses, Clairà, Pià i Perpinyà. Per aquesta línia, Salses és a 40 minuts de Pià; Clairà, a 20, i Perpìnyà a 20, també. Aquesta línia ofereix servei de dilluns a dissabte amb 9 serveis diaris en cada direcció (5 al matí i 4 a la tarda).
Camins del terme Com s'esdevé a tots els pobles del Rosselló, la xarxa de camins de Pià es pot dividir entre aquells que menen a fora del terme i enllacen amb els pobles veïns i aquells que són interns del terme comunal. Entre els primers hi ha els camins asfaltats, esdevinguts carreteres (rutes, al Rosselló) i aquells que, estiguin asfaltats o no, conserven el nom de camins. Així, trobem la Ruta del Vernet (de Bonpàs), la Ruta de Narbona, la Ruta de Perpinyà, la Ruta de Perpinyà (de Clairà), que corresponen a les carreteres departamentals, a més de l'autopista anomenada La Catalana. Els camins, sempre parlant dels que menen fora del terme comunal, són el Camí de Bonpàs, el Camí de Carlemany (antiga Via Domitia), el Camí de Clairà, el Camí de la Salanca, o de Ribesaltes a la Salanca, el Camí de Paretstortes, el Camí de Ribesaltes, o de Ribesaltes a la Salut, el Camí de Salses, el Camí de Santa Anna, o de Perpinyà, el Camí de Torrelles, un segon Camí de Torrelles, o Travessa de Clairà, el Camí Vell de Pià a Bonpàs i la Travessa de Ribesaltes.