miniatura|Trinectes maculatus miniatura|Palaia anglesa (Pleuronectes platessa ) Els pleuronectiformes constitueixen un ordre de peixos osteïctis, generalment marins, i plans. Es classifiquen en 7 famílies, 120 gèneres i més de 500 espècies (35 de les quals són pròpies de la Mediterrània), les més importants de les quals són les dels pleuronèctids, la dels soleids i la dels bòtids.
Morfologia Tenen el cos molt aplanat, de forma oval i asimètric amb els ulls a la banda pigmentada i molt propers l'un de l'altre a la cara ocular. L'altra cara, la que reposa sobre el fons, s'anomena cara cega i no té pigments. La majoria dels òrgans també són asimètrics: la boca és esbiaixada, la part davantera del crani és deformada, etc. Aletes dorsal i caudal molt desenvolupades, puix que comprenen gairebé totes dues vores del cos. No tenen bufeta natatòria. Presenten colors mimètics amb l'entorn.Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'Introducció a la Naturalesa, 13. . Plana 262.
Reproducció Els ous són pelàgics i les larves, simètriques, neden normalment i pateixen un complex procés de metamorfosi abans d'arribar al fons.
Alimentació Són carnívors.
Hàbitat i distribució Són bentònics en estat adult i habiten als fons sorrencs, on descansen sobre la banda despigmentada del cos.
Els peixos plans es troben en els oceans de tot el món, des de l'Àrtic, passant pels tròpics, fins a l'Antàrtida. La diversitat d'espècies se centra en el Pacífic Indo-Occidental i disminueix seguint gradients latitudinals i longitudinals fora del Pacífic Indo-Occidental. La majoria de les espècies es troben en profunditats entre 0 i 500 m, però unes poques s'han registrat en profunditats superiors a 1.500 m. No s'ha confirmat la presència de cap en la zona abissal o hadal. Una observació d'un peix pla del Bathyscaphe Trieste en el fons de la Fossa de les Mariannes a una profunditat de gairebé 11 km ha estat qüestionada pels experts en peixos, i autoritats recents no la reconeixen com a vàlida.Jamieson, A.J., y Yancey, P. H. (2012). On the Validity of the Trieste Flatfish: Disipando el mito . The Biological Bulletin 222(3): 171-175 Entre les espècies d'aigües profundes, el Symphurus thermophilus viu congregat entorn de "estanys" de sofre en respiradors hidrotermals del fons marí. No es coneix cap altre peix pla en els respiradors hidrotermals.Munroe, T.A.; y Hashimoto, J. (2008). A new Western Pacific Tonguefish (Pleuronectiformes: Cynoglossidae): El primer pleuronectiforme descubierto en fuentes hidrotermales activas. Zootaxa 1839: 43-59. Moltes espècies entraran en aigua salobre o dolç, i un nombre menor de llenguados (famílies Achiridae i Soleidae) i peixos llengüeta (Cynoglossidae) estan totalment restringits a l'aigua dolça.Duplain, R.R.; Chapleau, F; y Munroe, T.A. (2012). Una nueva especie de Trinectes (Pleuronectiformes: Achiridae) del Alto Río San Juan y Río Condoto, Colombia. Copeia 2012 (3): 541-546.Kottelat, M. (1998). Fishes of the Nam Theun and Xe Bangfai basins, Laos, with diagnoses of twenty-two new species (Teleostei: Cyprinidae, Balitoridae, Cobitidae, Coiidae and Odontobutidae). Ichthyol. Explor. Freshwat. 9(1):1-128.Monks, N. (2007). Peces planos de agua dulce, orden Pleuronectiformes. Recuperado el 18 de mayo de 2014
Costums Es poden enterrar a la sorra i neden mitjançant ondulacions del cos i les aletes.
Metamorfosi Els pleuronectiformes, com la majoria dels peixos marins, ponen que es converteixen en larves simètriques de pelàgics. Entre la forma larvària i la forma adulta hi ha una fase de transició: la metamorfosi. La metamorfosi és un moment molt important en el desenvolupament dels pleuronectiformes. En la seva forma larvària no són tan diferents de la majoria dels peixos marins que produeixen. Són pelàgics, viuen i s'alimenten en la columna d'aigua. També són simètrics, com la majoria dels peixos. Entre la forma larvària pelàgica i la forma juvenil epibèntica, es produeix una metamorfosi que dona lloc a l'asimetria característica dels peixos plans. La majoria dels peixos passen per aquestes etapes: de larva a juvenil passant per la metamorfosi. Els peixos plans són coneguts per la seva singular metamorfosi i es realitzen estudis per a comprendre els processos que la regulen..
Processos endocrins miniatura|Hormona T4 (tiroxina) - Hormona tiroidal més influent en la metamorfosi dels pleuronectiformes. Es creu que les hormones tiroidals són les responsables de la metamorfosi anormal dels pleuronectiformes en comparació amb altres peixos teleósteos. Les concentracions màximes d'hormones tiroidals es van trobar durant la metamorfosi, la qual cosa implica una gran importància d'aquestes hormones per a la metamorfosi. També s'han fet experiments per a veure quin impacte tenen les hormones tiroidals quan s'augmenta la seva concentració. Inui i Miwa (1985 i 1987) van descobrir mitjançant aquesta mena d'experiments que era possible desencadenar la metamorfosi primerenca i accelerar el ritme de la mateixa en les larves. L'aspecte extern és característicament diferent entre les dues fases de la metamorfosi. Els primers moments de la metamorfosi es desencadenen previ a altes concentracions d'hormones tiroidals. El desenvolupament d'una capa de pell més gruixuda sota l'ull és la primera característica asimètrica en les larves pleuronectiformes. Es produeix quan les concentracions de l'hormona tiroidal continuen sent baixes, però estan començant a augmentar. Això confirma la importància d'aquestes hormones fins i tot en concentracions més baixes.. Tagawa i Aritaki 2005. van intentar aïllar la importància de la sincronia entre la metamorfosi i l'augment de la concentració de l'hormona tiroidal en els pleuronectiformes per a veure l'impacte de l'absència, el retard o la manifestació primerenca de l'augment de l'hormona. Per a això, van haver d'inhibir l'expressió de les hormones tiroidals responsables de la metamorfosi. A continuació, van exposar les larves a concentracions màximes d'aquestes hormones en diferents moments del seu creixement i van analitzar els resultats. La desincronització entre una concentració màxima de l'hormona tiroidal artificial i l'endògena provoca diversos tipus de deformacions. S'han trobat tres formes anormals. La primera és una forma asimètrica amb tots dos costats del tipus cec (el costat del peix pla que sol mirar al sòl). La segona forma és simètrica amb tots dos costats cecs. El tercer és simètric amb tots dos costats del tipus d'ull (el costat del peix pla que sol estar orientat cap a la superfície). Quan la concentració d'hormones administrades és màxima una mica abans del temps normal, els juvenils anormals desenvoluparan predominantment el primer i segon tipus. Aquests tipus expressen en tots dos costats els gens responsables de la diferenciació del cos del peix que acabaria en el substrat. El tipus asimètric tindrà una migració ocular normal i, per tant, una expressió incompleta de la transformació en el costat expressat. El tipus simètric, en canvi, sofrirà la migració de tots dos ulls i, per tant, una forma simètrica amb tots dos ulls en la part superior del cap. Quan la concentració de les hormones administrades és màxima per endavant o en diferit, s'expressarà el tercer tipus. Aquest tipus fa que la diferenciació dels dos costats del cos sigui el costat que sol estar cap a la superfície, la qual cosa dona lloc a una forma de peix pla comú per a un peix. Aquest experiment mostra la importància en el temps i la seqüència de l'expressió genètica en el desenvolupament dels pleuronectiformes.
Metamorfosi interna La morfologia interna també sofreix una diferenciació durant la metamorfosi. S'han analitzat mostres de sang entre les formes larvàries i juvenils. Els eritròcits sofreixen un canvi de forma entre aquestes dues etapes. Els eritròcits larvaris tenen forma de disc i un nucli rodó. Els juvenils tindran eritròcits sense nucli que estan plens d'hemoglobina. L'hemoglobina serà al seu torn diferent entre les dues etapes de la vida. Les hormones tiroidals exerceixen un paper important en la metamorfosi de la forma corporal dels pleuronectiformes, però també en la transformació dels eritròcits. Començaran la seva transformació a la forma juvenil sense nucli amb un augment de la concentració d'hormones tiroidals. Diversos estudis mostren la funció de les hormones tiroidals en els amfibis, que, igual que els pleuronectiformes, sofreixen una metamorfosi de manera larvària a juvenil que altera la forma del cos. L'augment de la concentració d'hormona tiroidal estimula la regressió dels teixits larvaris i el desenvolupament dels teixits adults.. El sistema digestiu és un altre bon exemple de la participació de les hormones tiroidals en la metamorfosi. Sense ells, l'estómac de les larves continua sent petit, prim i les seves cèl·lules no es diferencien. La presència d'hormones tiroidals en l'organisme condueix al desenvolupament i diferenciació de la glàndula gàstrica..
Migració ocular miniatura|Migració de l'ull en la palaia europea.