Charles André Joseph Marie de Gaulle (Lilla, 22 de novembre de 1890 - Colombey-les-Deux-Églises, 9 de novembre de 1970) fou un general francès i home d'Estat que va dirigir a les Forces Franceses Lliures durant la Segona Guerra Mundial. Més tard va fundar la Cinquena República Francesa el 1958 i va servir com el seu primer President 1959-1969. A França, és conegut com a général de Gaulle o simplement Le Général, o pels seus detractors com "La Gran Zora".Malnom originalment utilitzat pels colons francesos a Algèria Le Nouvel Observateur 09-02-1976, secció "Tableaux de chasse";
Vialatte Alexandre, Sigoda Pascal "Alexandre Vialatte L'Age d'Homme". (31 de juliol de 1997). Col·lecció: Les Dossiers h. p.150. google books
Va ser un veterà de la Primera Guerra Mundial, que als anys 1920 i 1930, havia sortit a la llum com a defensor de la guerra amb blindats i de l'aviació militar, que considerava un mitjà per trencar l'estancament de la guerra de trinxeres. Durant la Segona Guerra Mundial, va assolir el rang temporal de general de Brigada, liderant un dels pocs contraatacs de blindats amb èxit de 1940 Caiguda de França, per a organitzar, a continuació, les Forces Franceses Lliures amb els funcionaris francesos exiliats a Anglaterra. Abans d'escapar a Anglaterra, va fer un famós discurs per ràdio el juny de 1940, exhortant al poble francès a resistir a l'Alemanya nazi. Després de l'alliberament de França el 1944, de Gaulle es va convertir en Primer Ministre del govern provisional Francès. Encara que es va retirar de la política el 1946, a causa dels conflictes polítics, va retornar al poder amb el suport militar arran de la crisi de maig 1958. De Gaulle va dirigir la redacció d'una nova constitució per a la fundació de la Cinquena República, i va ser elegit president de França.
Com a president, Charles de Gaulle va posar fi al caos polític i la violència que va precedir el seu retorn al poder. Encara que al principi van donar suport al govern francès a Algèria, es va decidir per una polèmica concessió de la independència del país, posant fi a una guerra costosa i impopular, però deixant a França dividida. Va renovar la moneda el gener de 1960 per controlar la inflació i va promocionar el creixement industrial. De Gaulle, va supervisar el desenvolupament d'armes atòmiques i va promoure una política exterior pan-europea, tractant de disminuir la influència anglosaxona dels EUA i el Regne Unit, va retirar França del comandament de l'OTAN, es va oposar a l'entrada de la Gran Bretanya a la Comunitat Europea i va reconèixer la Xina comunista. Durant el seu mandat, de Gaulle, també s'enfrontà a la controvèrsia i l'oposició política dels comunistes i els socialistes, i a l'onada de protestes del maig del 1968. De Gaulle es va retirar el 1969, però va seguir sent el líder més influent en la història moderna de França.
Era fill d'un mestre d'escola i s'educà en una família molt catòlica. Era descendent d'aristòcrates procedents de Normandia i Borgonya, i un oncle seu fou un famós estudiós celtista. Llegí Maurice Barrès, Henri Bergson i Charles Péguy. Del 1908 al 1912 estudià a l'Acadèmia Militar de Saint-Cyr i fou destinat al 33è regiment d'infanteria, on va romandre sota les ordres de Henri Philippe Pétain.
Biografia Orígens famíliars Fill d'una nissaga catòlica i conservadora, Charles de Gaulle és d'origen del Nord per la seva família materna (els Maillot que venien de Duinkerke). Basant-se en recerques de la pròpia família de Gaulle, especialment l'avi patern del general, els de Gaulle pretenien pertànyer a una molt antiga família de la noblesa d'espasa francesa, que tot i això no figura en cap registre de noblesa.
Probablement el més antic avantpassat del general de Gaulle, d'acord amb aquesta obra, seria Richard de Gaulle, escuder del rei Felip August, qui el va dotar d'una taxa d'Elbeuf-en-Bray Normandia, el 1210. Hi ha rastres d'una prop de 1420 Jehan de Gaulle que, després del desastre de la Azincourt, es van resistir durant gairebé dos anys als anglesos Vire, a l'oest de Normandia, abans de ser obligat a l'exili a Borgonya.
Per al i , trobem proves de capitaines-châtelains de Gaulle a Cuisery al sud de Borgonya. Gaspard de Gaulle, descrit pel rei Charles IX de cavaller, va ser delegat de Chalon-sur-Saône els Estats Generals de Blois de l'any 1576. Aquests de Gaulle havia instal·lat en Xampanya, on trobem les seves empremtes al Châlons-en-Champagne pels segles i , exercint càrrecs de justícia. La família finalment es va establir a París a mitjan . El besavi del general de Gaulle, l'advocat del Parlament de París, va comparèixer davant un tribunal Revolucionari durant el Regnat del Terror, però va aconseguir evitar la guillotina, en conseqüència de la caiguda de Robespierre. Els De Gaulle ja residien durant gairebé cent cinquanta anys a París quan de Gaulle va néixer el 1890. miniatura|esquerra|Charles de Gaulle amb l'uniforme de Saint-Cyr, 1910.
Primera Guerra Mundial Nomenat tinent l'1 d'octubre de 1913, va ser promogut a capità el gener de 1915. Va ser ferit el 15 d'agost de 1914 a la cama (fractura de peroné amb esclats a l'articulació), durant el seu primer combat, a Dinant.Philippe Foro, « Charles de Gaulle et François Mitterrand : regards croisés sur l'Allemagne à partir de leur expérience de la captivité », dans: Sylvie Caucanas/Rémy Cazals/Pascal Payen (Dir.), Les prisonniers de guerre dans l'Histoire. Contacts entre peuples et cultures, Privat, Toulouse, 2003, Va unir-se de seguida al 33è Regiment d'Infanteria al front de Xampanya per comandar la 7a companyia. Va ser ferit de nou, el 10 de març de 1915, a la mà esquerra a Mesnil-Les-Hurlus, a Xampanya, durant la batalla del Somme. Decidit a combatre, desobeí els seus superiors i ordenà disparar sobre les trinxeres enemigues, motiu pel qual va ser rellevat de les seves funcions durant 8 dies. Oficial exigent, la seva intel·ligència i el seu coratge davant l'enemic el van distingir fins al punt que el comandant del regiment li oferí de ser el seu adjunt.
El 2 de març de 1916 el seu regiment va ser atacat i delmat per l'enemic mentre que defensaven el poble de Douaumont, durant la batalla de Verdun. La seva companyia va ser destruïda durant la batalla i els supervivents van quedar encerclats. Intentant avançar, la violència del combat l'obligà a saltar al forat d'un obús per protegir-se, però els alemanys el feriren a la cuixa esquerra d'un cop de baioneta, fent-lo presoner.Max Gallo De Gaulle, tome premier : L'Appel du destin, III, 10
Després d'una temptativa d'evasió fracassada a Osnabrück,de Gaulle Lettres, Notes et Carnets, tome I: 1905-1918, chez Plon va ser traslladat a la fortalesa d'Ingolstadt, a Baviera, un cap de càstig destinat a oficials presoners. Allà trobaria el futur general Georges Catroux, l'aviador Roland Garros, el periodista Rémy Roure, l'editor Berger-Levrault i el futur mariscal de la Unió Soviètica Mikhaïl Tukhatxevski. Descriu la seva sort de captiu com "un exili lamentable" en una carta a la seva mare. Per matar l'avorriment, de Gaulle organitzà pels seus companys conferències sobre l'estat de la guerra en curs. Però sobretot, intenta evadir-se en 5 ocasions, però sense èxit. Va ser alliberat després de l'armistici de l'11 de novembre de 1918, reunint-se amb els seus un mes després. Els dos anys i mig de captiveri li deixaren un regust amarg, tot considerant-se un revenant, un soldat inútil que no servia per a res.Jacques Le Groignec, Pétain et de Gaulle , Nouvelles Éditions Latines, 1998, 32 Tot i això, el 23 de juliol de 1919 fou condecorat amb la Legió d'honor i amb la Creu de Guerra 1914-1918 amb estrella de bronze.
Període d'entreguerres De Polònia a l'acadèmia de guerra: oficial conferenciant En un inici Charles de Gaulle seguí la seva carrera militar sota la protecció de Pétain. Entre 1919 i 1921 va ser enviat a Polònia, que tot just havia aconseguit la seva independència. Allà participà en la formació del nou exèrcit polonès, combatent victoriosament contra l'Exèrcit Roig a la guerra poloneso-soviètica. Pronuncià diverses conferències i observà el retorn d'una guerra de moviments lligada a les circumstàncies.
El 7 d'abril de 1921 es casà amb Yvonne Vendroux, descendent llunyà d'un neerlandès Van Droog que al va emigrar a Calais, a l'església de Notre-Dame de Calais. Tindrien tres fills: Philippe (n. 8 de desembre de 1921); almirall i senador Élisabeth (n. 15 de maig de 1924) Anne (1 de gener de 1928 – 6 de febrer de 1948)
En tornar a França, el capità de Gaulle va encarregar-se del curs d'història a l'Acadèmia de Saint-Cyr« En Histoire, le capitaine de Gaulle, jeune, élégant, avec de hautes bottes jaunes, des culottes collantes et une tenue bleu pastel, plein de dignité déjà, nous expliquait en langage noble Richelieu, Mazarin et le traité de Westphalie… », in Général Beaufre, Le drame de 1940, éd. Plon, 1965, abans de ser admès a l'Escola Superior de Guerra el 1922. Allà entrà en conflicte doctrinal amb els seus superiors, car contestà la visió estratègica massa lligada a la planificació defensiva i la compartimentació del terreny, però beneficiant-se de la protecció del mariscal Pétain, no va obtenir unes bones notes, però continuà fent-se una reputació prometedora.
El 1924 el mariscal Pétain va fer rectificar unes notes qualificades d'injustes atorgades al seu protegit.
El 1925 va ser destinat a l'estat major del mariscal Pétain, vicepresident del Consell Superior de la Guerra. Allà el posaren com a conferenciant a l'escola de guerra i li demanà que preparés una història sobre la història del soldat. El 1927, en presència del mariscal Pétain, pronuncià a l'acadèmia de guerra tres conferències remarcades: «L'action de guerre et le chef», «Du caractère», i «Du prestige».
Teòric militar: els carros i l'exèrcit professional Promogut a comandant de batalló el 25 de setembre de 1927, a l'octubre marxa a Trèveris per prendre el comandament del 19à batalló de caçadors a peu (BCP). Allà portà a terme un comandament enèrgic i continuà amb les seves conferències, igual que havia fet en el seu destí anterior. El 1929 va ser destinat a Llevant, passant dos anys amb la seva família a Beirut.
Gràcies al suport del mariscal Pétain, al novembre de 1931 va ser nomenat pel secretariat general de la defensa nacional a París. Aquest nou càrrec serà capital, car és el moment en què s'inicia als afers d'estat,Max Gallo, Yves Guéna, De Gaulle, les images d'un destin, Cherche midi, 2007, 182 car s'ha d'encarregar en particular de treballar en el projecte de la llei militar. El 25 de desembre de 1933 és promogut a tinent coronel.
És durant aquests anys en què Charles de Gaulle desenvoluparà les seves teories militars: publicà La Discorde chez l'ennemi (1924), Le Fil de l'épée (1932), Vers l'armée de métier (1934) i, finalment, La France et son armée (1938). Aquest darrer llibre, preparat per al mariscal Pétain el 1925, de Gaulle s'hi consagrà durant dos anys, però finalment no va complaure al mariscal, qui confiaria el treball a un altre.Jacques Le Groignec, , 102-105 Això ferí de Gaulle, però malgrat tot dedicaria al mariscal Pétain la seva obra: «Car res mostra millor la vostra glòria, que la virtut que pot tenir lloc sota els llums del pensament». El 1938 de Gaulle decidí publicar-lo, després d'advertir-ho a Pétain. Per empitjorar les coses, el mariscal s'oferí a escriure un prefaci, oferta que de Gaulle no acceptà, sorgint una baralla entre els dos homes que no es tornarien a trobar fins al juny de 1940 i de manera fugaç.