miniatura|bisó americà El bisó americà (Bison bison) és una espècie de bòvid que és endèmica (o nativa) d'Amèrica del Nord. És una de les dues espècies de bisó existents, juntament amb el Bisó europeu. El seu rang històric circa 9000 aC es coneix com el Gran Cinturó del Bisó (Great Bison Belt), una franja de riques praderies que s'estenia des d'Alaska cap al sud fins al Golf de Mèxic, i cap a l'est fins al Litoral Atlàntic (gairebé fins a l'Oceà Atlàntic en algunes zones), tant al nord com l'Estat de Nova York, cap al sud fins a Geòrgia, i segons algunes fonts, més al sud fins al nord de Florida, amb albiraments a Carolina del Nord a prop de Buffalo Ford al Riu Catawba tan tard com el 1750.
S'han descrit dues subespècies o ecotips: el bisó de les planures (B. b. bison), més petit i amb una gepa més arrodonida; i el bisó americà boscà (B. b. athabascae), el més gran dels dos i amb una gepa més alta i quadrada. A més, s'ha suggerit que el bisó de les planes consta d'una subespècie del nord de les planes (B. b. montanae) i una del sud de les planes (B. b. bison), elevant el total a tres. No obstant això, aquesta distinció generalment no és acceptada. El bisó dels boscos és una de les espècies salvatges de bòvid existents més grans del món, superada només pel Gaur asiàtic. Entre els animals terrestres existents a Amèrica del Nord, el bisó és el més pesant i el més llarg, i el segon més alt després de l'ant.
Després de vagar en grans ramats, l'espècie gairebé es va extingir per una combinació de caça i matança comercial al segle XIX i la introducció de malalties bovines procedents del bestiar domèstic. Amb una població estimada de 60 milions a finals del segle XVIII, l'espècie va ser gairebé exterminada fins a només haver-hi 541 animals l'any 1889 com a part de la submissió dels Nadius Americans, ja que el bisó americà era un recurs principal per al seu estil de vida tradicional (font d'aliment, pells per a roba i refugi, i banyes i ossos per a eines). Els esforços de recuperació es van expandir a mitjans del segle XX, amb un ressorgiment fins a aproximadament 31.000 bisons salvatges el març de 2019. Database entry includes a brief justification of why this species is "Near Threatened". Durant molts anys, la població es va trobar principalment en uns quants parcs nacionals i reserves. Mitjançant múltiples reintroduccions, l'espècie ara viu lliurement en diverses regions dels Estats Units, Canadà i Mèxic. Altres són mantinguts en àrees naturals més petites com a ramats de conservació, mentre que alguns també es mantenen en ramats comercials privats. El bisó americà també ha estat introduït a la república de Sakhà a Rússia.
Des de fa mil·lennis, els pobles indígenes de les Grans Planures han tingut connexions culturals i espirituals amb el bisó americà. És un dels Símbols nacionals dels Estats Units.
Etimologia miniatura|esquerra|Mascle adult (darrere) i femella adulta (davant), al Parc Nacional de Yellowstone En l'anglès americà, tant buffalo com bison es consideren termes correctes per al bisó americà. No obstant això, en l'anglès britànic, la paraula buffalo es reserva per al Búfal africà i el Búfal aquàtic i no s'utilitza per al bisó.
En l'ús anglès, el terme buffalo es va utilitzar per referir-se al mamífer americà ja el 1625.The American Heritage Dictionary of the English Language, Fifth Edition: La paraula bison es va aplicar als anys 1690. El terme Buffalo va ser aplicat al bisó americà per Samuel de Champlain com la paraula francesa buffles el 1616 (publicada el 1619), després de veure pells i un dibuix. Aquests li van ser mostrats per membres de la Nipissing First Nation, que van dir que van viatjar quaranta dies (des de l'est del llac Huron) per comerciar amb una altra nació que caçava aquests animals.Champlain, Samuel, Henry P. Biggar. 1929. The Works of Samuel de Champlain, vol 3. Toronto: Champlain Society. p. 105. Buffel, al seu torn, prové del portuguès bufalo (búfal aquàtic), que prové del llatí bufalus (un antílop, gasela o bou salvatge), del grec boubalos. La mateixa paraula grega boubalos és també l'origen de l'Alcelaphus buselaphus buselaphus.
Bison va ser manllevada del francès bison a principis del , del llatí bison (Ur), d'una paraula protogermànica similar a wisent i, segons Etymonline, es va aplicar per primera vegada al búfal americà als anys 1690.
En les llengües dels Indis de les Planures en general, es distingeixen el bisó mascle i femella, i cadascun té una designació diferent en lloc d'una sola paraula genèrica que cobreixi ambdós sexes. Així: en llengua Arapaho: (vaca bisó), (toro bisó) en llengua lakota: (vaca bisó), (toro bisó) Aquesta distinció no és una característica general de la llengua (per exemple, l'Arapaho posseeix termes de gènere neutre per a altres grans mamífers com l'ant, el cérvol mul, etc.) i, per tant, presumiblement es deu a la significació especial del bisó en la vida i la cultura dels Indis de les Planes.
Descripció miniatura|Mascle de bisó de les planures a les Muntanyes Wichita d'Oklahoma miniatura|Esquelet de bisó de les planures miniatura|Bisó de les planures galopant, fotografies d'Eadweard Muybridge, publicades per primera vegada el 1887 a Animal Locomotion El bisó té un pelatge d'hivern pelut, llarg i de color marró fosc, i un pelatge d'estiu més lleuger i de color marró clar. Els bisons mascles són significativament més grans i pesants que les femelles. Els bisons de les planes solen situar-se en el rang de mides més petit, i els bisons dels boscos en el rang més gran. La longitud cap-gropa màxima arriba fins als en mascles i en femelles, i la cua afegeix . L'alçada a la creu de l'espècie pot arribar fins a per a B. b. bison i B. b. athabascae respectivament. Típicament, els pesos poden oscil·lar entre , amb mitjanes de (B.b. bison) i (B.b. athabascae) en mascles, i amb mitjanes de en femelles, encara que els pesos més baixos probablement representen el pes típic al voltant de l'edat de maduresa sexual (2 o 3 anys).
El brau salvatge de B.b.bison més pesat mai registrat va pesar mentre que s'han estimat braus de . El B.b. athabascae és significativament més gran i més pesant de mitjana que el B.b.bison, tot i que el nombre de mostres registrades per al primer va ser limitat després del redescobriment d'un ramat relativament pur. El Parc Nacional d'Elk Island, que té poblacions salvatges tant de bisons dels boscos com de les planes, ha registrat pesos màxims per a braus de bisó de (planures) i (boscans), però va assenyalar que 3/4 de tots els bisons de més de eren bisons dels boscos. Quan es cria en captivitat i es cultiva per a carn, el bisó pot créixer anormalment pesant, i el bisó semidomèstic més gran va pesar . Els caps i els quarts davanters són massius, i ambdós sexes tenen banyes curtes i corbes que poden créixer fins a de llarg amb una amplada de a ,William Henry Burt, 1976, A Field Guide to the Mammals: North America North of Mexico, p.224, Houghton Mifflin Harcourt les quals utilitzen per lluitar per l'estatus dins del ramat i per a la defensa.
Els bisons són herbívors, pasturant les herbes i les ciperàcies de les praderies d'Amèrica del Nord. El seu horari diari inclou períodes de dues hores de pastura, descans i remugament, per després desplaçar-se a una nova ubicació per tornar a pasturar. Els braus joves sexualment madurs poden intentar començar a aparellar-se amb les vaques a l'edat de dos o tres anys, però si hi ha braus més madurs presents, potser no podran competir fins que arribin als cinc anys.
Durant els dos primers mesos de vida, els vedells són de color més clar que els bisons adults. Encara que extremadament rars, existeixen búfals blancs.
miniatura|esquerra|Bisó americà
Evolució Els bisons són membres de la tribu Bovini. L'evidència genètica de l'ADN nuclear indica que els parents vius més propers del bisó són els iacs, amb els bisons niats dins del gènere Bos, fent que Bos sense incloure el bisó sigui parafilètic. Tot i que l'ADN nuclear indica que les dues espècies de bisó vives són les seves parentes vives més properes, l'ADN mitocondrial del bisó europeu està més estretament relacionat amb el del bestiar domèstic i l'Ur, cosa que se suggereix que és el resultat d'una classificació de llinatges incompleta o d'una introgressió antiga.
Els bisons van aparèixer per primera vegada a Àsia durant el Plistocè Inferior, fa uns 2,6 milions d'anys. El bisó només va arribar a Amèrica del Nord fa entre 195.000 i 135.000 anys, durant el Plistocè Mitjà tardà, descendint de l'extès Bisó estepari siberià (Bison priscus), que havia migrat a través de Beríngia. Després de la seva primera aparició a Amèrica del Nord, el bisó es va diferenciar ràpidament en noves espècies, com el més gran de tots els bisons, el de banyes llargues Bison latifrons, juntament amb Bison antiquus. La primera aparició del bisó a Amèrica del Nord es considera que defineix l'estadi faunístic regional del Ranxolabreà, a causa del seu gran impacte en l'Ecologia del continent. Es creu que el bisó americà modern va evolucionar a partir de B. antiquus al final del Plistocè superior – principi de l'Holocè, amb probables intermedis entre les espècies anomenats Bison "occidentalis". La població de bisó nord-americà va experimentar estabilitat demogràfica durant el Norgripià, però va començar un lent declivi a l'Holocè Tardà, començant fa uns 2.700 anys (BP).
Diferències amb el bisó europeu miniatura|esquerra|Un bisó europeu adult Tot i que són superficialment similars, el bisó americà i el Bisó europeu presenten una sèrie de diferències físiques i de comportament. Els bisons americans adults són lleugerament més pesants de mitjana a causa de la seva constitució menys esvelta i tenen potes més curtes, cosa que els fa una mica més baixos a l'espatlla.Trophy Bowhunting: Plan the Hunt of a Lifetime and Bag One for the Record Books, by Rick Sapp, Edition: illustrated, published by Stackpole Books, 2006, , Els bisons americans tendeixen a pasturar més i brosteijar menys que els seus parents europeus perquè els seus colls estan col·locats de manera diferent. En comparació amb el nas del bisó americà, el de l'espècie europea està col·locat més endavant que el front quan el coll està en una posició neutra. El cos del bisó americà és més pelut, tot i que la seva cua té menys pèl que la del bisó europeu. Les banyes del bisó europeu apunten cap endavant a través del pla de la seva cara, cosa que el fa més hàbil per lluitar entrellaçant les banyes de la mateixa manera que el bestiar domèstic, a diferència del bisó americà, que prefereix carregar. El bisó americà és més fàcilment domesticable que l'europeu i es creua més fàcilment amb el bestiar domèstic.Newman, Edward and James Edmund Harting (1859). Zoologist: A Monthly Journal of Natural History Published by J. Van Voorst.
Encreuament amb bestiar