Sofala fou una antiga ciutat de Moçambic. Actualment ha sorgit una nova ciutat que és coneguda com a Nova Sofala. Era a la riba del riu Sofala, a la moderna província de Sofala. El nom de Sofala deriva probablement de l'àrab "safala" (cosa baixa, en el sentit de terra baixa).
Testimonis arqueològics revelen que s'extreia l'or a la zona entre l'any 100 i el 300. Les troballes mostren un establiment àrab fundat a l'entorn de l'any 700 i s'ha pogut datar un establiment de comerç d'esclaus del 868/869; als àrabs van seguir els perses que navegaven per la costa d'Àfrica oriental després del 915 però no van ocupar Sofala fins vers una data posterior al 1100; primer els àrabs i després els perses foren capaços de comerciar amb l'or i altres productes que es produïen a Zimbàbue. Al-Masudi la situa a l'extrem del país dels zandj on toca al país Wakwak (nom probablement onomatopeic) i diu que els reis portaven el títol de wakaleme (singular mkaleme) però la paraula deriva de wafalme o mfalme que vol dir rei en suahili. Buzurg ibn Shariyar esmenta en la seva obra que un capità d'Oman havia estat portat dues vegades a la regió per turmentes, la primera el 922 i la segona pocs anys després, i descriu fauna identificable; el 945 els wakwaks van atacar Sofala i van destruir diverses viles de la regió. El 982 tres viles de la regió s'esmenten als Hudud al-alam: Maldjan, que podria ser una corrupció per Zanzíbar (que es dona en suahili), Sofala (seu d'un rei zandj) i Hwfi (no identificada). El 1030 al-Biruni fa referències als rinoceronts; llavors hi havia comerciants indis establerts a Sayuna, probablement la futura Sena dels portuguesos al Zambeze. El 1154 al-Idrisi parla de les mines de ferro i de l'or de Sofala i esmente dues viles: Djabasta i Daghuta (no identificades). Segons la Crònica de Quiloa (Kilwa) el comerç a Sofala fins al 1190 el van controlar mercaders de Mogadiscio, però que llavors un pescador de Kilwa va arribar casualment a Sofala i al retorn va informar del comerç al seu rei, que hi va enviar un governador; el fet és llegendari però el cert és que efectivament se suposa que Kilwa va enviar governadors a Sofala, si bé probablement al . Al Ibn Said al-Maghribi assegura que els noms dels pobles de Sofala no són coneguts excepte la capital Sayuna (identificada amb Sena al Zambeze o amb la Chaona del portuguès Barros que no obstant la situa entre Mombasa i Malindi). Altres autors esmenten detalls de la fauna, que en general són acceptats com a corresponents a espècies reals; però les referències geogràfiques no aporten novetats i mostren un baix coneixement. Ibn Battuta va visitar Kilwa el 1331 i esmenta que Sofala estava a un més de marxa des de "Yufi al país dels limis" que no ha estat identificada. Governava a Kilwa el sultà al-Hasan ibn Sulayman conegut com a Abu l-Mawahib (1310-1333); Ibn Battuta diu que els regals són objectes de marfil i que l'or no es veu per enlloc més que de manera excepcional (no obstant es coneixen 5 monedes d'or del sultà). Els autors repeteixen una vegada i una altra que Sofala estava al límit del país dels zandj i a la frontera amb el país dels wakwaks.
Ahmad ibn Madjid esmenta en un vers datats el 13 de setembre de 1462 que "naus dels francs anaven a les costes de Madagascar i dels Zandj i a l'Índia occidental"; podria tractar-se del viatge del Pseudo Brocardus (el propagandista de la croada Guillem Adam) a la primera meitat del . El lloc de l'antic port està documentat des de finals del . El portuguès Pedro de Covilhã va visitar el port el 1489. Vasco de Gama hi va fer un reconeixement i el seu company Thomé Lopes, va deixar un relat sobre Sofala i la va identificar amb la bíblica Ofir, i els seus governants amb els descendents de la reina de Saba. Aquestes consideracions, recollides més tard per l'alemany Peters i altres, foren descartades pels erudits.
Portugal va enviar a Francisco d'Almeida a ocupar Kilwa i Sofala l'abril del 1505 i el novembre ja s'havien establert a la primera però les atrocitats que van cometre va acabar amb un atac a la fortalesa i les febres van reduir a la meitat el nombre de portuguesos i no es van recuperar fins a l'arribada de Nuño Vaz Pereira el desembre del 1506. A Sofala Pedro de Anaia (o Anhaya) fou el primer capità general; Sofala fou el primer establiment colonial europeu a l'Àfrica oriental; Anaia va construir una factoria i el fort de Sao Caetano amb pedra portada d'Europa que més tard fou reutilitzada per la catedral de Beira. Un governador de Kilwa era a Sofala quan els portuguesos hi van construir la fortalesa (1506). La ciutat era a una illa (la vella Sofala, ja que la Nova Sofala és a terra ferma). Diogo da Alcaçova va enviar un informe favorable al rei, elogiant la riquesa de Sofala i dient que havia estat al regne de Vealanga, a l'interior a un mes de marxa costa endins; diu que les mines d'or eren a Manica a 50 llegues a l'oest de Sofala i hi havia altres més llunyanes al regne de Butua; les construccions de pedra eren anomenades synbaoe, de la que deriva el nom modern de Zimbàbue, que vol dir "Casa de pedra". Els portuguesos foren boicotejats i el comerç de l'or i l'ivori es va desplaçar a petits ports més al nord. Moçambic va substituir com escala a Sofala cap a l'Índia el 1507. El 1517 o 1518 Duarte Barbosa va reprendre el comerç de la costa: cotó, seda i perles que venien de Mombasa i Malindi i es bescanviaven per or. El comerç ja mostrava símptomes de decadència el 1574. Les ruïnes que es conserven de Sofala demostren no obstant la grandària i riquesa de la ciutat. El seu port podia contenir suposadament un centenar de vaixells, però els depòsits al·luvials i la desforestació, agreujats amb un canvi del curs del riu, en van disminuir la capacitat progressivament.
Va anar passant el cada vegada reculant més i havia entrat en decadència total al i el 1724 només tenia 35 cases de les quals només una de pedra i la resta de fusta amb dues amb teulada de teules i la resta amb teulada de canyes; però el cop de gràcia fou la fundació de Beira a uns 30 km més al nord, el 1890. El 1930 la població europea era molt reduïda; restava un comandant administrador o chefe, un secretari i un infermer; una dama portuguesa feia de mestre. De l'antic establiment només queden unes restes poc importants, parts del fort, que a més queden submergides quan puja la marinada. Fou explorat el 1958 pel professor Eric Axelson però caldria un equip d'arqueologia submarina.
Bibliografia Encyclopaedia of Islam, IX, 727 a 731
Categoria:Geografia de Moçambic Categoria:Entitats de població Categoria:Història de Moçambic