毛泽东 també es pot trobar escrit com Mao Tse Tung, Mao Tse-Tung o Mao Zhe Tung
() (Shaoshan, Hunan, 26 de desembre de 1893 – Pequín, 9 de setembre de 1976), va ser un polític, estadista i poeta xinès. El 1921 va ser un dels fundadors del Partit Comunista de la Xina. Va revoltar els pagesos i intentà un aixecament a Hunan, però fracassà. Progressivament imposà els seus criteris a dins el partit, i arribà a cap del moviment comunista el 1935. El 1949 després d'una llarga guerra civil proclamà la República Popular de la Xina.
Va ser president del Politburó del Partit Comunista de la Xina des del 1943 i president del Comitè Central del Partit Comunista de la Xina des del 1945 fins a la seva mort. Sota aquest lideratge, el Partit Comunista governa Xina com a resultat de la victòria en la Guerra Civil xinesa i funda la República Popular de la Xina el 1949.
Mao va desenvolupar una branca significada del marxisme-leninisme coneguda com a maoisme, en paral·lel a la ideologia política de l'estalinisme, i mentre estava en el poder va col·lectivitzar l'agricultura durant l'anomenat Gran Salt Endavant. Va crear, i més tard trencar, l'aliança amb la Unió Soviètica. Més endavant va encetar la Revolució Cultural.
A Mao se li reconeix la creació d'una Xina unificada, en pau i sense dominació estrangera per primer cop des de la Primera Guerra de l'opi; al mateix temps és molt criticat pels episodis de fam de 1958–1961 i per la violència que va acompanyar la Revolució Cultural.
Infantesa i joventut Mao Zedong era el més gran de quatre fills d'una família relativament pròspera de camperols i prestadors. Va nàixer en el llogaret de Shaoshan, a la regió de Xiangtang, província de Hunan. Els seus ancestres havien emigrat a aquest lloc durant l'època de la dinastia Ming i s'havien dedicat a l'agricultura per diverses generacions.
A part del seu nom original "Zedong", Mao va tenir també un nom de cortesia "Rúnzhī" (润之 / 潤之), utilitzat en l'edat adulta per les persones alienes al seu entorn familiar. L'ús dels noms de cortesia cauria, no obstant això, en desús durant el , per això aquest nom alternatiu de Mao no és gaire conegut actualment.
Durant la Revolució de Xinhai el 1911, que va acabar amb la caiguda de la dinastia Qing i la proclamació de la nova República de la Xina, va servir en l'exèrcit provincial de Hunan. A la dècada de 1910, Mao va tornar a escola, on va mostrar especial dedicació per l'activitat física i per les accions col·lectives.
Després de graduar-se en la Primera Universitat Normal de Hunan el 1918, Mao va viatjar amb el seu professor de secundària i el seu futur sogre, el professor Yang Changji, a Pequín durant l'època del Moviment del Quatre de Maig, quan Yang va obtenir una posició en la Universitat de Pequín. Gràcies a les recomanacions de Yang, Mao va obtenir un treball com a assistent en la biblioteca de la universitat. Al mateix temps, es va registrar com a estudiant a temps parcial a la Universitat de Pequín i va assistir a moltes de les xarrades d'erudits de l'època com ara Chen Duxiu, Hu Shih i Qian Xuantong. Mentre estudiava, va tenir ocasió de dedicar-se a la lectura, la qual cosa va influir notablement en la seua vida. També a Pequín va contraure matrimoni amb la seua primera esposa, Yang Kaihui, estudianta de la mateixa universitat i filla de Yang Changji.
En lloc d'eixir a l'exterior, com molts dels seus compatriotes radicals van fer en aquella època, Mao va viatjar extensament per la Xina durant els anys vint; tornà finalment a Hunan, on va començar a promoure les accions col·lectives i la causa dels drets dels treballadors.
A l'edat de 27 anys, Mao va assistir al Primer Congrés del Partit Comunista de la Xina el 23 de juliol de 1921. En aquell primer congrés Mao Zedong va dir: “el marxisme salvarà la Xina”. Dos anys més tard va ser triat membre del Comitè Central en el Tercer Congrés. Durant algun temps, va treballar a Xangai, on es trobava la seu del Partit Comunista, però després del fracàs del partit a organitzar els treballadors i dels problemes que havia comportat l'aliança amb el Partit Nacionalista Kuomintang (KMT), Mao va quedar desil·lusionat amb el moviment revolucionari i va tornar al seu llogaret de Shaoshan, aparentment retirat de la política. Durant aquest temps, també va desenvolupar una mena de neurastènia que li causava depressions que serien recurrents de manera ocasional durant la resta de la seua vida. No obstant això, el seu interès per la política va tornar a renàixer després de les violentes rebel·lions de Xangai i Guangzhou el 1925, que van propiciar el moviment "Venjar la vergonya" per tota la Xina.
Per aquells temps, Mao va ser director de l'Institut d'Entrenament per a Camperols, organitzat pel Kuomintang. El 1926 torna a Hunan i veu que els arbres tenien l'escorça arrencada, recordant el que havia conegut durant la seua infància, que els camperols a la Xina menjaven les escorces dels arbres. Sobre la base d'aquella experiència escriu el 1926 "Anàlisi de les classes en la societat xinesa”, i a principis de 1927, l'informe “Sobre una investigació del moviment camperol de Hunan", en què sosté que sense els camperols pobres no hi hauria revolució. Aquest informe es considera el primer treball important en la teoria maoista.
Dins del front unit que van formar el PCX i el KMT, el treball polític en l'exèrcit estava a càrrec principalment de membres del PCX, i Mao es trasllada a Guangzhou, on el fundador del KMT, Sun Yat-sen, havia fundat l'Acadèmia Militar Whampoa, on els comunistes xinesos col·laborarien, a instàncies de la Internacional Comunista, amb el KMT.
Des de l'Acadèmia Militar de Whampoa, l'aliança del KMT i el Partit Comunista preparava la lluita armada per reunificar el país, dividit en zones controlades pels anomenats senyors de la guerra.
Guerra i revolució miniatura|Bandera de la República Soviètica de la Xina o soviet de Jiangxi. Mao va escapar al terror que es va desencadenar a la Xina la primavera i estiu de 1927, quan el KMT, ja dominat per la figura de Chiang Kai-shek, va trencar l'aliança amb els comunistes. De nou a Hunan, Mao va dirigir l'Aixecament de la Collita de Tardor a Changsha, amb l'objectiu de prendre el poder i fer de Hunan una província independent del Kuomitang. Aquest aixecament va ser derrotat i el mateix Mao va estar a punt de ser afusellat, però va aconseguir escapar dels guàrdies que el portaven al lloc de l'afusellament.
Després de durs combats, Mao i el seu grup guerriller es van refugiar a les muntanyes de Jinggang al sud-est de la Xina. Temps després se'ls unirien les tropes de Zhu De i de Zhou Enlai, que també fugien de l'ofensiva del KMT, i crearien la primera base revolucionària en aquella regió, l'embrió d'un nou estat, la República Soviètica de la Xina, de vegades anomenada simplement soviet de Jiangxi, de la qual va ser elegit president. Va ser durant aquest període quan Mao es va casar amb He Zizhen, després que la seva primera esposa, Yang Kaihui, haguera estat assassinada per les forces del KMT.
Mao, amb l'ajut de Zhu De, va organitzar un modest però efectiu exèrcit d'escamot, va portar a terme reformes en l'àmbit rural i va proveir de refugi els comunistes que fugien de les purgues que es portaven a terme a les ciutats. El Partit Comunista va tornar a créixer, l'Exèrcit Roig per aquella època tenia unes 60.000 persones.
Sota la creixent pressió del KMT, que estrenyia el setge sobre les forces comunistes, va sorgir una lluita entre els dirigents d'aquestes per prendre el poder. Mao va ser destituït de la seua important posició i va ser reemplaçat per altres dirigents, com Zhou Enlai, més afins a la línia marcada per la Internacional Comunista. Al grup que dirigiria el partit en aquests moments, liderat per Wang Ming i Bo Gu, se'l va conèixer com els vint-i-vuit bolxevics.
Chiang Kai-shek, que havia afermat el seu poder a Nanjing, la capital de la República de la Xina, estava determinat a acabar amb el moviment comunista. El Kuomintang va llançar cinc campanyes per encerclar i anihilar la República Soviètica de la Xina entre 1931 i 1934 els comunistes proveïts en aquella base fronterera. Les quatre primeres van ser rebutjades per l'Exèrcit Roig, amb el suport de la població, aplicant la tàctica militar de la guerra popular d'escamots. Per a Mao Zedong la revolució xinesa tenia un principi bàsic: la guerra camperola, amb la tàctica d'atraure l'enemic a les bases roges i aplicar els principis de la guerra d'escamots, que Mao resumia dient “Quan l'enemic avança retrocedim, quan l'enemic acampa l'hostiguem, quan no vol lluitar l'ataquem i quan fuig el perseguim”. Amb aquesta tàctica van mantenir les bases de suport i l'Exèrcit Roig es va proveir d'armes i municions del Kuomitang.
A l'octubre de 1934, l'exèrcit del Kuomintang va avançar amb un milió de soldats cap a les zones controlades pels comunistes al soviet de Jiangxi, en la cinquena campanya de setge i anihilament. En la direcció del Partit Comunista, la línia de Mao va quedar en minoria i va ser acusat de dretà. Es va impulsar, contra les opinions de Mao i de Zhu De, una guerra de posicions, d'exèrcit contra exèrcit. L'Exèrcit Roig va perdre la iniciativa i va ser derrotat, i es veié obligat a fugir en un periple per la Xina interior que seria conegut com la Llarga Marxa.
El gener de 1935 arriben a la localitat de Zunyi. Allí es va celebrar una important reunió del Buró Polític ampliat (coneguda com la Reunió de Zunyi), on són criticats els greus errors comesos en els últims anys. La línia militar basada en la guerra de posicions, que relegava la tàctica de la guerra d'escamots és criticada i els responsables d'haver-la impulsat són qüestionats. Mao Zedong és designat cap militar. Va passar a ser predominant la línia maoista, que propugnava que la Revolució xinesa anava del camp a la ciutat, i que no seria una revolució obrera com la Revolució russa.
El Japó havia envaït la Xina, ocupà Manxúria el 1931, i la discussió en el si del Partit Comunista raïa en quina posició prendre davant la invasió japonesa. El 1932 el govern de la “República Soviètica Xinesa” ja li havia declarat la guerra al Japó. Triomfa la línia maoista de marxar cap al nord per encapçalar la lluita contra la invasió japonesa, i s'estableix una base comunista a Yan'an. Aquell seria el final de la Llarga Marxa, un any després d'iniciada, després de recórrer 12.500 km.Zhang, Chunhou. Vaughan, C. Edwin. (2002). Mao Zedong as Poet and Revolutionary Leader: Social and Historical Perspectives. Lexington books. . pg 65. En partir de les muntanyes de Jinggang eren 80.000, dels quals van arribar només la desena part, i Mao conta que el moment més tremend de la seua vida va ser durant aquella Llarga Marxa, quan els comunistes es divideixen i la Internacional Comunista dona suport a aquella divisió contra Mao. En assemblea, davant aquells 8.000 soldats mal vestits i mal alimentats, Mao afirma: "els que vulguen seguir que seguisquen, hem de continuar perquè nosaltres obrirem el camí i els que se n'han anat hi tornaran". miniatura|Mao el 1938 Durant la Llarga Marxa, el Partit Comunista defineix la tàctica de Front Únic Antijaponés, el qual es conformaria el 1937, després de l'"incident de Xi'an" en el qual dos generals del Kuomintang, partidaris del Front Únic, arresten Chiang Kai-shek amb la intenció d'afusellar-lo. Mao envia Zhou Enlai com a mediador, que sosté en nom del Partit Comunista que matar Chian Kai-Shek en aquell moment afavoria l'imperialisme japonès. Chiang Kai-shek és alliberat i se signa un programa de deu punts, que tenia com a centre posar fi a la guerra civil i unir-se per resistir al Japó, i la condició era que cessaren els atacs a l'Exèrcit Roig i el Partit Comunista.