miniatura|Pigment natural blau marí en forma de pols. Un pigment és un material que canvia el color de la llum que reflecteix com a resultat de l'absorció selectiva del color. Aquest procés físic és diferent a la fluorescència, la fosforescència i altres formes de luminescència, en les quals el mateix material emet llum. Els pigments tenen diversos usos, però la seva funció principal és aportar color.
Molts materials selectivament absorbeixen certes ones de llum, depenent de la seva longitud d'ona. Els materials que els éssers humans han triat i produït per a ser utilitzats com pigments en general tenen propietats especials que els tornen ideals per a acolorir altres materials. Un pigment ha de tenir una alta força tenyidora relativa als materials que acoloreix. A més ha de ser estable en forma sòlida a temperatura ambient.
Els pigments són utilitzats per a tenyir pintura, tinta, plàstic, tèxtils, cosmètics, aliments i altres productes.
La majoria dels pigments utilitzats en la manufactura i en les arts visuals són colorants secs, usualment en forma de pols fi. Aquesta pols és afegida a un vehicle o matriu, un material relativament neutre o incolor que actua com a aglutinant.
Per a aplicacions industrials, així com artístiques, la permanència i l'estabilitat són propietats desitjades. Els pigments que no són permanents són anomenats fugitius. Els pigments fugitius s'esvaeixen amb el temps, o amb l'exposició a la llum, mentre que d'altres acaben per ennegrir.
Generalment es fa distinció entre un pigment, el qual és insoluble en el vehicle (formant una suspensió), i un tint, el qual o és un líquid o és soluble en el vehicle (resultant en una solució). Un colorant pot ser un pigment o un tint depenent del vehicle en el que s'usa. Tot i que a vegades la distinció entre uns i altres resulta confusa.
Una laca és un pigment fet precipitant o fixant un colorant sobre una base inert, quan el pigment pur no té cos o té massa potència de tinció (normalment pigments orgànics).
Base física miniatura|Una gran quantitat d'ones (colors) es troben amb el pigment. Aquest pigment absorbeix la llum verda i vermella, però reflecteix la blava, creant el color blau.
Els pigments produeixen els seus colors pel fet que selectivament reflecteixen i absorbeixen unes certes ones lluminoses. La llum blanca és aproximadament igual a una mescla de tot l'espectre visible de llum. Quan aquesta llum es troba amb un pigment, algunes ones són absorbides pels enllaços químics i substituents del pigment, mentre unes altres són reflectides. Aquest nou espectre de llum reflectit crea l'aparença del color. Per exemple, un pigment blau marí reflecteix la llum blava, i absorbeix els altres colors. Els pigments, a diferència de les substàncies fluorescents o fosforescents, només poden sostreure ones de la llum que rep, mai afegir noves.
L'aparença dels pigments està íntimament lligada al color de la llum que reben. La llum solar té una temperatura de color alta i un espectre relativament uniforme, i és considerada un estàndard per a la llum blanca. La llum artificial, per part seva, tendeix a tenir grans variacions en algunes parts del seu espectre. Vists sota aquestes condicions, els pigments llueixen de diferents colors.
Els espais de colors usats per a representar colors numèricament han d'especificar la seva font de llum. Els espais de color Lab, tret que s'indiqui el contrari, assumeixen que la mesura va ser presa sota una font lluminosa de tipus D65 (Daylight 6500 K), la qual té aproximadament la mateixa temperatura de color que la llum solar.
Altres propietats d'un color, com ara la seva saturació o la seva lluminositat, poden ser determinades a partir de les altres substàncies que acompanyen als pigments. Els adhesius i farciments afegits a químics pigmentadores purs també tenen els seus propis patrons d'inflexió i absorció, els quals poden afectar l'espectre final. De la mateixa forma, en mescles de pigment i adhesiu, alguns raigs de llum poden no trobar-se amb molècules pigmentadores, i poden ser reflectits tal qual. Aquest tipus de raigs contribueixen a la saturació del color. Un pigment pur permet que fuita molt poca llum blanca, produint un color altament saturat. Una petita quantitat de pigment barrejat amb molt adhesiu, no obstant això, té un aspecte insaturat i opac a causa de la gran quantitat de llum blanca que escapa.
Grups de pigments miniatura|Pigment d'òxid de ferro.
Segons la composició Pigments d'arsènic: verd de París Pigments de carboni: negre de carbó, negre d'ivori, negre de vinya, negre de fum Pigments de cadmi: verd de cadmi, vermell de cadmi, groc de cadmi, taronja de cadmi Pigments d'òxids de ferro: Caput Mortuum, òxid vermell, ocre vermell, vermell venecià Pigments de crom: òxid de crom verd, groc de crom Pigments de cobalt: blau de cobalt, blau ceruli, violeta de cobalt, groc de cobalt Pigments de plom: blanc de plom, groc de Nàpols, albaialde, tetraòxid de plom Pigments de coure: verd de París, blau egipci Pigments de titani: blanc de titani, groc de titani, negre de titani Pigments de mercuri: vermelló Pigments de zinc: blanc de zinc Pigments d'argila: siena natural, siena torrada, ombra natural, ombra torrada, ocre Pigments biològics: alitzarina, carmesí alitzarí, anyil, cotxinilla, porpra de Tir, ftalocianina
Segons l'origen En la fabricació i ús de pintures se sol classificar els pigments segons el seu origen, ja que segons aquest solen tenir un comportament comú. Per exemple, els procedents de terres naturals solen tenir molt bona resistència a la llum, al contrari que els d'origen animal. Inorgànics Terres naturals Terres naturals calcinades Colors minerals de preparació artificial
Orgànics Vegetals Animals Pigments orgànics sintètics
Pigments per la pintura miniatura|Mostres de pigments al Museu d'Art de Girona. Quan parlem de pintura, anomenem pigment a qualsevol substància que doni el seu color a un altre material quan es barregen o quan s'aplica en una capa superficial fina. Els pigments no es dissolen mai en el medi líquid on es barregen, la pintura. Si es dessolessin no estaríem parlant de pintura i pigment, sinó de colorant o tint.
Tots els tipus de pintura (oli, aquarel·la, ...) utilitzen els mateixos pigments, només canvia el medi -material- on es barreja el color i la manera d'aplicar-lo (brotxa, pinzell, espàtula, aerògraf, ...). Algun pigment pot ser més adequat barrejat en algun medi que en un altre, per exemple, algun pigment que és opac barrejat amb aigua pot ser gairebé transparent amb oli i en aquest cas només servirà per veladures (transparències).
Requisits dels pigments: Han de ser una pols fina i suau. Han de ser insolubles en el medi emprat. Han d'aguantar la llum sense canviar de color. Han de ser químicament inactiu i no alterar-se al contacte amb altres materials o l'aire. Han de tenir un grau d'opacitat o transparència adequat al seu propòsit. Han de complir aquestes propietats per si sols, sense ingredients adulterants. També és important que tingui una procedència acreditada, on comprovin la qualitat dels seus colors, utilitzin matèries primeres de qualitat i puguin donar informació del seu origen i detalls de la composició i qualitat. El pintor, a l'hora de treballar, ha de saber si els pigments utilitzats en cada color són compatibles entre ells o si hi haurà reaccions químiques que puguin afectar el resultat.Los materiales de pintura y su empleo en el arte, Max Doerner.
Reproduccions Els pigments purs reflecteixen la llum d'una forma molt específica que no pot ser imitada amb precisió pels emissors de llum d'un monitor d'ordinador. No obstant això, en fer acurades mesures de pigments, es poden fer aproximacions. El sistema de Munsell proveeix una bona explicació conceptual del que manca. Munsell va elaborar un sistema que proporciona una mida de color objectiva en tres dimensions: tint, valor (o lluminositat) i saturació. Les visualitzacions en ordinador en general són incapaces de mostrar la veritable saturació de molts pigments, però el tint i la lluminositat poden ser reproduïts amb relativa precisió. No obstant això, quan la gamma d'una visualització a l'ordinador es desvia del valor de referència, la mesura de tint també queda sistemàticament esbiaixada.
Les aproximacions següents assumeixen un aparell reproductor a gamma 2.2, usant l'espai de color sRGB. Com més un aparell es desvia d'aquests estàndards, menys precises seran aquestes reproduccions, i no pot reproduir perfectament les intricades combinacions espectrals vistes originalment. En molts casos el color percebut d'un pigment cau fora del gamut de la visualització de l'ordinador i un mètode anomenat localització del gamut és utilitzat per aproximar la veritable aparença. La localització del gamut compensa la lluminositat, tint o saturació per produir el color a la pantalla, depenent de la prioritat escollida en l'intent de conversió.
#990024 PR106 - #E34234 #FFB02E PB29 - #003BAF PB27 - #0B3E66 Vermell de Tir Bermelló (genuí) Groc indi Blau Ultramar Blau de Prússia
Història Els pigments que es produeixen naturalment, com els ocres i els òxids de ferro, han estat usats com a colorants des de l'era prehistòrica. Els arqueòlegs han trobat evidències que els humans primitius utilitzaven pintura per a fins estètics, com la decoració del seu cos. S'han trobat pigments i eines relacionades que es creuen que tenen entre 350.000 i 400.000 anys d'antiguitat en una cova a Twin Rivers, prop de Lusaka, Zàmbia.
miniatura|esquerra|La noia de la perla, de Johannes Vermeer (c. 1665).
Abans de la Revolució industrial la varietat de colors disponibles per a l'art i altres usos decoratius era tècnicament limitada. La majoria dels pigments usats eren pigments terrestres i minerals o d'origen biològic. També eren recol·lectats i comerciats pigments de fonts inusuals com a substàncies botàniques, desfets animals, insectes i mol·luscs. Alguns colors eren difícils o impossibles de preparar amb els pigments disponibles. El blau i el porpra eren associats amb la reialesa a causa del seu alt cost.
Els pigments biològics en general eren difícils d'adquirir, i els detalls de la seva producció eren mantinguts en secret pels fabricants. La porpra de Tir és un pigment produït a partir de la mucosa d'una de les moltes espècies de caragols del gènere Murex. La producció de la porpra de Tir per a ser utilitzada com a tint va començar des d'almenys l'any 1200 aC amb els fenicis, i va ser continuada pels grecs i romans fins a 1453, any de la caiguda de Constantinoble. (en inglés) El pigment era car i difícil de produir, i els objectes tenyits amb ell eren sinònim de poder i riquesa. L'historiador grec Teopomp, qui va viure al , va dir que «el porpra per a tints valia el seu pes en plata a Colofó [a l'Àsia Menor]».Teopompo, citat per Ateneu en c. 200 a. C.; segons Gulick, Charles Barton (1941). Athenaeus, The Deipnosophists. Cambridge: Harvard University Press. (en anglès)
També eren utilitzats i comerciats pigments minerals. L'única manera d'aconseguir un blau fort i brillant era usant una pedra semipreciosa, el lapislàtzuli, amb la qual es produïa un pigment conegut com blau ultramar. No obstant això, les millors fonts de lapislàtzuli eren remotes. El pintor flamenc Jan van Eyck () generalment no emprava blau en les seves obres. Encarregar un retrat en el qual s'utilitzés blau marí es considerava un gran luxe. Si un client desitjava blau, havia de pagar extra. Quan Van Eyck usava lapislàtzuli, mai ho barrejava amb altres colors, sinó que ho aplicava en la seva forma pura, gairebé com un setinat decoratiu. (en anglès) El preu prohibitiu del lapislàtzuli va forçar als artistes a buscar pigments alternatius menys cars, tant minerals (atzurita) com a biològics (indi).