El goràs, besuc de fonera, besuc de la taca, besuc de l'ull gros, boga-ravell, calet de la piga, patxano, quelet, besuc de la pigael nom de besuc de la piga aplicat a Pagelllus bogaraveo, (...) [podria ser] un calc del nom andalús “besugo de la pinta”, Algunes reflexions sobre els noms dels peixos, Jordi Lleonart, in Col·loqui sobre els noms comuns dels animals Barcelona 1, 2 i 3 de desembre de 1998 http://www.bcn.cat/museuciencies_fitxers/imatges/FitxerContingut6894.pdf Toni Llobet i François. Presència. Juliol 2009. o pitxell (Pagellus bogaraveo) és un peix teleosti de la família dels espàrids i de l'ordre dels perciformes.UNEP-WCMC Species Database The Taxonomicon

Morfologia Pot arribar a 70 cm de llargària total. El cos és ovalat i comprimit lateralment. El perfil cefàlic és convex. La boca és petita i els ulls són grossos. L'aleta dorsal es troba inserida dins un solc. Les pectorals són llargues. Les pèlviques tenen una espina dura i l'anal té tres espines fortes. El dors és gris rosat i els costats són platejats. Té una taca negra darrere el cap, absent en els joves. Les aletes són rosades.Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. . Plana 185.

Reproducció La maduresa sexual arriba als 2 anys amb 15-20 cm. És hermafrodita proteràndric. Es reprodueix entre juny i setembre en el Mediterrani occidental.Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 185.

Alimentació És un carnívor voraç de crustacis. També s'alimenta d'altres invertebrats i petits peixos.FishBase

Hàbitat Viu a fons rocallosos i fangosos entre els 40 i els 400 (a la Mediterrània) o 700 m (a l'Atlàntic). Els joves apareixen més a prop de la costa, a la plataforma, i els adults al talús.

Distribució geogràfica Es troba a les costes de l'Atlàntic oriental (des de Noruega i l'Estret de Gibraltar fins a Mauritània, Illa de Madeira i les Illes Canàries) i a la Mediterrània occidental (es torna rar més enllà de Sicília).

Interès pesquer Es pesca amb arts d'arrossegament, palangre i volantí a la fonera.

Referències

Bibliografia Bauchot, M.-L. i J.-C. Hureau, 1990. Sparidae. p. 790-812. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (editors) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París, França. Vol. 2. Brünnich, M. T. 1768. Ichthyologia Massiliensis, sistens piscium descriptiones eorumque apud incolas nomina. Accedunt Spolia Maris Adriatici. Hafniae et Lipsiae. Ichthyol. Massil.: i-xvi + 1-110.

Enllaços externs

BioLib

bogaraveo