miniatura|Un salpa miniatura|Salpes fotografiades a Croàcia. miniatura|Un banc de salpes La salpa, aurada grisenca o saupa (Sarpa salpa) és un peix teleosti de la família dels espàrids i de l'ordre dels perciformes.UNEP-WCMC Species Database The Taxonomicon És l'única espècie del gènere Sarpa.ITIS miniatura|Salpes fotografiades a Formentera

Morfologia Pot arribar als 51 cm de llargària total. El cos és alt i ovalat, comprimit lateralment amb el cap petit i el morro obtús. La boca és recorbada i petita. Les mandíbules són poc extensibles i disposen d'una filera de dents triangulars i tallants. Els ulls són petits. Té una sola aleta dorsal amb radis durs i tous, pràcticament de la mateixa llargària. La pectoral és curta. La caudal és escotada. El dors és gris. Els costats i el ventre són blancs. Té 10-11 línies longitudinals de color groc daurat, les línies superiors apareixen al cap.FishBase Bauchot, M.-L. 1987 Poissons osseux. p. 891-1421. In W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (editors) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes i FAO, Roma, Itàlia.

Reproducció Té lloc entre els mesos de setembre i octubre. Arriben a la maduresa sexual a la talla de 20 cm. És hermafrodita proteràndric: primer és mascle i després es transforma en femella.PescaBase

Alimentació Els joves són omnívors (mengen crustacis i algues), mentre que els adults s'alimenten quasi exclusivament d'algues (com ara, Ulva lactuca i Lavrencia pinnatifida)La Rompiente i fanerògames marines. És l'únic peix de la mar Mediterrània que és herbívor en estat adult (altres peixos són herbívors a les etapes larvàries i juvenils, o omnívors quan són adults).Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. . Plana 188. miniatura|Individus de Sarpa salpa alimentant-se d'algues a l'Ametlla de Mar.

Hàbitat Viu a la costa entre els 5 i els 70 m de fondària a praderies de Posidonia i a fons rocallosos amb abundant algues. La seua distribució batimètrica prové per l'alimentació, puix que és herbívor i a una més gran fondària no creixen les algues de les quals s'alimenta.Bauchot, M.-L. i J.-C. Hureau 1990: Sparidae. p. 790-812. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (editors) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.

Distribució geogràfica Es troba a les costes de la mar Mediterrània, de la mar Negra i de l'Atlàntic oriental (des de la Mar Cantàbrica i l'Estret de Gibraltar fins a Sierra Leone -incloent-hi l'Illa de Madeira, les Illes Canàries i Cap Verd-, i des del Congo fins a Sud-àfrica).

Costums És una espècie gregària que pot formar grups nombrosos i compactes.PescaBase

Pesca No té gaire interès comercial, però es captura amb nanses i xarxes. La seua pesca amb grumeig es troba molt arrelada per totes les illes de les Balears i de les Pitiüses.Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. . Plana 189.

Interès gastronòmic És saborosa quan és fresca, però, com que s'ablaneix fàcilment, no és gaire apreciada.Smith, J.L.B. i M.M. Smith 1986: Sparidae. p. 580-594. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (editors) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berlín, Alemanya.

Per a assaborir-lo gustosament s'ha de sagnar tot tallant-li les ganyes puix que com que pot menjar algues tòxiques pot tenir molt mal gust.

Referències

Enllaços externs

BioLib Astur Natura

Categoria:Espàrids