miniatura|Estàtua de Júpiter.
En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp. Segons els mites, Júpiter va negociar els principis de la religió romana, entre ells els sacrificis, amb Numa Pompilius, el segon rei de Roma.
La seva figura evolucionà a partir del mem de Dyeus havent estat molt influït per Zeus.
L'element més representatiu d'aquest déu és el llamp; el seu animal sagrat, l'àguila, que va esdevenir un dels símbols més comuns als exèrcits romans i el seu arbre, el roure.
Era el líder de la primera tríada capitolina, amb Mart (mitologia) i Quirí, i en la segona era el principal protector de l'Estat, amb Minerva i Juno. El seu equivalent grec era Zeus. En la mitologia influïda pels grecs, Júpiter és germà de Neptú i Plutó, amb qui es va repartir les tres parts del món: el cel, el mar i l'inframón. De vegades també se l'associava a Diespiter, el déu itàlic del cel. El seu equivalent en mitologia etrusca és Tínia.
Els símbols de Júpiter
Quan es veia una àliga volant prop dels humans, s'interpretava com que Júpiter s'estava comunicant amb ells o bé que els donava suport. Els soldats se sentien més segurs portant aquest símbol amb ells, era com assegurar-se del suport del déu, i així, l'àguila va passar de ser un símbol de Júpiter a ser un símbol de la legió. El roure era l'arbre que millor simbolitzava aquest déu per la seva fortalesa i resistència. El llampec per ser una força de procedència celeste. Els romans creien que en l'interior de la pedra de sílex estava emmagatzemada la força del llamp, perquè aquest mineral té la propietat de fer saltar espurnes quan se'l fa xocar i, així, es va acabar identificant amb Júpiter i tenint un lloc especial al seu temple.
Mites i llegendes Naixement En una estàtua trobada a Palestrina apareixien Júpiter i Juno sent alletats per Fortuna PrimigeniaDescrita per Ciceró en De divinatione 2.85, (R. Joy Littlewood, "Fortune," en The Oxford Encyclopedia of Ancient Greece and Rome,Oxford University Press, 2010, vol. 1, p'ag. 212. i en una inscripció trobada a la mateixa ciutat diu que Fortuna era la filla primogènita de Júpiter.Catàleg CIL: Corpus Inscriptionum Latinarum, 1.60 Jacqueline Champeaux interpreta aquesta contradicció com el resultat de diferents fases religioses relacionades amb les diferents etapes de la història de Roma lligades a cultures d'altres pobles, entre les quals una onada d'influència hel·lenista va convertir Fortuna en filla de Júpiter.J. Champeaux:" Fortuna. Le culte de la Fortune à Rome et dans le monde romain. I Fortuna dans la religion archaïque", 1982 Rome: Publications de l'Ecole Française de Rome; citada per John Scheid en Revue de l' histoire des religions, 1986,núm. 203- 1, pàg. 67–68 La infantesa de Zeus és un tema important en la literatura grega, però hi ha molt poques i dubtoses descripcions de la de Júpiter. Numa Per tal de fer front a un període de males collites a causa del mal temps, el rei Numa va pensar que només Júpiter, rei dels cels, els podia ajudar. Per a fer-lo baixar a la terra va empresonar un pare i un fill que eren semideus: Picus, rei del Laci i fill de Saturn, i Faune, acusats d'embriaguesa. Aquests, van invocar Júpiter i el déu es va presentar al turó de l'Aventí (que segons Ovidi es deia llavors Iuppiter Elicius). El déu va demanar sacrificis humans a canvi del seu ajut, però Numa va negociar fins a canviar els sacrificis per unes ofrenes: una ceba, cabells i un peix. L'endemà Júpiter va fer caure uns llampecs des del cel i també un escut, al qual van dir ancile perquè no tenia angles. El rei Numa va manar al ferrer Mamurius Veturius que en fes còpies de l'escut.Ovidi Fasti III, 284–392; Sext Pompeu Fest de Verborum Significatione: Mamurius Veturius pàg. 117 L Plutarc dona una versió una mica diferent dient que la raó per la qual es va convocar Júpiter va ser una plaga a la collita.Plutarc,"Vides paral·leles:Numa", 18
Tullus Hostilius El rei Tul·li Hostili era de temperament guerrer i sovint oblidava complir amb els rituals religiosos. Després de l'enfrontament dels Horacis i els Curiacis el rei Tul·li va destruir Alba Longa i es disposava a deportar els seus habitants cap a Roma, quan una misteriós allau de pedres va baixar rodolant de la muntanya al mateix temps que sentia una veu cridant els albans perquè fessin els ritus a Júpiter que acostumaven a fer dalt d'aquella muntanya. Poc després una epidèmia va castigar els romans, emmalaltint també el rei Tul·li, el qual a partir de llavors es va tornar més pietós. Va buscar el llibre del rei Numa on estava descrit el ritual per a convocar Júpiter, però tan aviat com el va posar en pràctica, un llampec va caure a casa seva i el va matar.Livi,Ab Urbe Condita,llibre I 31
Tarquini el vell Tarquini Prisc, natural d'Etrúria va ser un dia protagonista d'un fet estrany: Un àliga se li va aproximar, li va prendre el barret que duia al cap i es va posar a volar en cercles damunt d'ell. La seva dona va interpretar que Júpiter volia que fos rei de Roma.R. Bloh:" Prodigi e divinazione nell' antica Roma", Roma, 1973. Citant a Livi, llibre I 34, 8–10. Quan Tarquini va esdevenir rei, va fer construir un temple a Júpiter al capitolí, formant així la tríada.Macrobi,Saturnalia III 6
Relació amb l'estat miniatura|Denari amb el cap de Júpiter per un cantó i la quadriga de la Victòria per l'altre(c. 82-83 aC) Júpiter personificava l'autoritat divina dels alts càrrecs de govern. Les delegacions que representaven governs exteriors eren rebudes al Temple de Júpiter Capitolí.Els cònsols juraven el seu càrrec en nom de Júpiter i l'honoraven en la seva festa al setembre donant-li gràcies per la seva ajuda amb el sacrifici d'un bou blanc.Un homenatge semblant li feien els generals que havien triomfat i oferien els símbols de les seves victòries als peus de l'estàtua de Júpiter al turó Capitoli. L'associació amb el poder venia des dels temps de la monarquia, tant era així que al , en temps de la República el magistrat Camil va ser enviat a l'exili per haver-se passejat amb una quadriga de cavalls blancs (honor reservat a Júpiter), fet que es va interpretar com una temptativa d'esdevenir rei. El mateix van sospitar de Marc Manli per haver resistit el setge gal, tancant-se al temple de Júpiter i com a càstig el van llençar per la roca Tarpeia.Titus Livi,Ab Urbe condita,llibre V 23, 6, llibre VI 17, 5 Durant el conflicte entre patricis i plebeus iniciat l'any 494 aC, els plebeus reclamaven poder ser escollits sacerdots igual que els patricis. Fins i tot van sortir de la ciutat amenaçant de marxar i fundar una nova ciutat, però quan els van convèncer de tornar, els patricis van fer un jurament davant el temple de Júpiter com a símbol d'unió política i bona voluntat.Dionís d'Halicarnàs Rhōmaikē archaiologia VI 90, 1; Sext Pompeu Fest De Verborum Significatione p. 414 L
Culte Els sacerdots El principal sacerdot encarregat de dirigir els rituals per al culte de Júpiter es deia Flamen dialis, només comparable en importància amb el Rex sacrorum i l'únic sacerdot que tenia seient al senat.Titus Livi,Ab Urbe Condita,llibre XXVII 8, 8 Uns altres sacerdots relacionats amb aquest déu eren els àugurs, els quals eren considerats els únics intèrprets oficials de la voluntat de Júpiter. Un altre grup de servidors del déu eren els fecials, que aportaven el beneplàcit diví als acords d'estat fins i tot les declaracions de guerra.Titus Livi,Ab Urbe condita,llibre I 32, 10 Els fecials, a més, feien sacrificis al temple de Iuppiter Feretrius fent servir una pedra de sílex i l'herba sagrada (sagmina).
Ofrenes Generalment se li oferia el sacrifici d'un bou, un corder o un boc castrat, segons l'ocasió i tots de pelatge blanc.Ovidi, Fasti I 587–588 En alguns casos es podien fer excepcions, per exemple durant la Segona Guerra Púnica se li van oferir tots els animals domèstics nascuts aquell any. Temples miniatura|esquerra|Júpiter en una pintura mural de Pompeia El temple més antic i més gros era el de Temple de Júpiter Capitolí del , però no era l'únic temple a Roma. Hi havia un altre a la Via Nova a l'entrada del palatí, manat construir el 294 aC per Marcus Atilius Regulus en agraïment pel final de la tercera guerra samnita.Titus Livi Ab Urbe condita X 36, 1; 37, 15 seg Es creu que hi va haver, amb anterioritat i al mateix lloc, un santuari dedicat a Iuppiter Stator, al qual s'hi retia culte el 27 de juny.Catàleg CIL: Corpus Inscriptionum Latinarum, VI 434, 435; IX 3023, 4534; X59-4; III 1089.
Un altre temple de Júpiter li va ser dedicat el 146 aC pel magistrat Quint Fabi Màxim Gurges durant la tercera guerra contra els samnites. No se'n coneix amb certesa l'emplaçament, però podria ser al Quirinal, doncs allà s'hi ha trobat una inscripció que diu: «[D]iovei Victore»Catàleg CIL: Corpus Inscriptionum Latinarum, VI 438 o potser al Palatí segons una ressenya al Liber Regionum (regio X), que diu: «aedes Iovis Victoris». El dia del seu culte podria haver estat el 13 d'abril, dia Iuppiter Victor, o el 13 de juny, dia de Iuppiter Invictus, respectivament).Ovidi, Fasti IV 621; VI 650 Inscripcions provinents de l'època imperial han revelat l'existència d'un altre temple dedicat a Iuppiter Propugnator al Palatí.Catàleg CIL:Corpus Inscriptionum Latinarum, VI 2004–2009
Celebracions La Feriae Latinae , o Latiar, procedent de celebracions en les antigues ciutats del Laci existents amb anterioritat a la creació de Roma.L. Schmitz, en W. Smith "Dictionary of Greek and Roman Antiquities", Londres, 1875 : Feriae pàg. 529 En certa manera era com celebrar l'hegemonia de Roma sobre les altres tribus veïnes. El seu culte va romandre sense canvis: el vi estava exclòs,Ciceró: De Divinatione I 18; Dionís d'Halicarnàs: Rhōmaikē archaiologia IV 49, 3;Sext Pompeu Fest:De Verborum Significatione pàg. 212 L l. 30 seg.; Scholiasta Bobiensis ad Ciceronis pro Plancio 23 s'oferia llet i formatge, i es feia un joc de balanceig. Aquest joc era una representació de l'ascensió al cel, es feia en un gronxador penjat d'un arbre i el guanyador era el qui arribava més amunt durant el balanceig. Es deia que aquest joc l'havien instituït els habitants d'Alba Longa per commemorar la mort del seu rei Latinus, durant la batalla contra Mezentius rei de Caere. El ritual simbolitzava la recerca del rei per cel i terra, amb un possible retorn a la infantesa (ofrena de llet).Sext Pompeu Fest:De Verborum Significatione pàg. 194 M; C. A. Lobeck:"Aglaophamus sive de theologiae mysticae Graecorum causis libri tres", Königsberg 1829 pàg. 585 Després se sacrificava un bou i cadascun dels presents es menjava un tall, ritual conegut amb el nom de carnem petere.Ciceró: Pro Plancio 23;Marc Terenci Varró De Lingua Latina VI 25; Plini el Vell Naturalis Historia III 69 De vegades també es feia una cursa de quadrigues que sortia des del capitoli, el guanyador bevia un licor fet amb absentaPlini el Vell, Naturalis Historia XXVII 45 Aquesta competició ha estat comparada amb el ritual vèdic del vajapeya.A. Alföldi:"Early Rome and the Latins", Ann Arbor, 1965 pàg. 33 núm. 6 Les celebracions s'allargaven durant quatre, o potser sis dies segons Niebuhr, un per cadascuna de les sis decuriae;L. Schmitz en:Dictionary of Greek and Roman Antiquities, Londres, 1875, Feriae pàg. 529Niebuhr:"History of Rome" II pàg. 35 citant a Livi V 42, Plutarc "Vides Paral·leles: Camillus" p.42 Segons alguns escrits participaven 47 o 53 barriades.Plini el Vell, Naturalis Historia III 69 i Dionís d'Halicarnàs "Rhōmaikē archaiologia" V 61 La data de la seva celebració variava cada any, els cònsols i els magistrats de més rang havien de presidir-los i els feien coincidir amb el començament de l'any administratiu, això podia ser al març o a començaments d'abril. miniatura|upright|200px|Escultura , museu de l'hermitage