miniatura|125px|Combat d'espasa Lespasa és un dels tres tipus d'arma usat en la disciplina esportiva de l'esgrima. El terme designa, a la vegada, l'arma emprada i la disciplina.
Una prova d'esgrima amb espasa forma part del Pentatló modern.
Regles miniatura|Objectius vàlids (tot el cos) en l'especialitat de l'espasa. L'arma és similar al floret. Té una longitud de 110 cm i un pes màxim de 770 grams. És l'arma més pesada de les usades en l'esgrima. Té un full d'acer trempat flexible, de secció triangular, sense cantons tallants.
L'espasa està dissenyada per a puntuar tocant el botó al final de la fulla amb el cos del contrincant, tancant així un circuit elèctric, que fa que s'il·lumini una caixa amb el color apropiat, verd o vermell, en funció del competidor que anota el punt. La zona de tocat en espasa és tot el cos, inclosa la careta.
A diferència del floret i el sabre, en l'espasa no hi ha regles de prioritat en l'atac. Això vol dir que el punt se l'anota qui fa un tocat primer, però els tocats dobles són vàlids si aquest es produeix en un temps de 40 mil·lisegons (1/25è de segons) respecte a l'altre.
Terminologia Hi ha una terminologia pròpia d'esgrima formada per 476 termes que recull el Diccionari català d'esgrima.
Descripció de l'espasa Una espasa moderna d'esgrima es pot descriure en tres parts: fulla guarda empunyadura Fulla La fulla o ferro és d'acer trempat, amb una longitud de 90 cm (des de la guarda fins a la punta). El pes màxim serà de 770 g (Les espases de competició acostumen a ser més lleugeres: entre 300-450 g). Hi ha espases més curtes i lleugeres per a tiradors de menys de 13 anys. L'any 1545 es va limitar per llei la llargària de la fulla de les espases normals portades pel carrer. La secció és triangular. Hi ha dues formes possibles: en forma d'estrella de tres puntes o en forma de V. Els costats de la secció seran de 24 mm a tot estirar. Les vores no seran tallants.
Guarda La guarda o cassoleta pot tenir moltes formes, però totes s'assemblen a un escut hemisfèric. Aquest escut ha de passar per un cilindre de gàlib de 135 mm de diàmetre i 100 mm d'alçària.
Empunyadura o puny És la part que permet subjectar l'espasa. Antigament denominada mantí o mànec. Pot ser desmuntable, amb un sistema de rosca sobre l'espiga. Hi ha diverses empunyadures possibles: francesa, de pistola, ...
Espasistes cèlebres Edoardo Mangiarotti Pàvel Kolobkov Laura Flessel Timea Nagy
Vegeu també Esgrima Sabre (esgrima) Floret (esgrima) Història de l'espasa
Referències
Enllaços externs Història de l'espasa Història de l'espasa 2
Categoria:Esgrima