La Mare de Déu de Foix és un santuari i antiga església parroquial situat al cim del turó de Foix, al sud de la serra de Font-rubí, al municipi de Torrelles de Foix (Alt Penedès). El conjunt, a uns 660 m d'altitud, domina la conca del riu Foix i la plana penedesenca, i forma part del recinte del castell de Foix, del qual conserva restes dels murs, amb plataformes i terrasses que testimonien les diverses fases constructives. El santuari es troba encimbellat sobre un penya‑segat i l'entorn natural, a tocar de les Capçaleres del Foix, junt amb les ruïnes del castell, confereixen al lloc una singular combinació d'espai defensiu i religiós.
La devoció a la Mare de Déu de Foix, patrona del Penedès, és documentada des de l'edat mitjana, i l'església fou la parròquia de Torrelles fins al 1892, quan l'últim rector fou assassinat; des d'aleshores és venerada com a santuari. El temple, d'origen romànic, conserva una nau única coberta amb volta de canó apuntada i arcs torals; posteriorment s'hi va afegir un absis poligonal i diverses capelles gòtiques. Des del segle XIII s'hi venera una imatge de la Mare de Déu, de la qual la talla romànica va desaparèixer el 1936; l'actual és una còpia. La devoció popular es manifesta especialment en l'aplec del Dilluns de Pasqua i en altres actes litúrgics i culturals celebrats al santuari. El santuari, avui destinat al culte i al turisme cultural, forma part de la ruta de miradors Miravinya.
Descripció El conjunt del castell i de l'església de Santa Maria de Foix s'ubica al cim de la muntanya de Foix, al sector sud de la serra de Font-rubí (en aquest tram, coneguda com a serra de Foix). Des d'aquesta talaia es domina visualment la conca del riu Foix i la plana penedesenca.
miniatura|300px|Vista aèria del Santuari de la Mare de Déu de Foix
El recinte comprèn l'església, la rectoria, trams de murs de l'antic castell i les restes d'una masoveria establerta en època moderna. També es conserva la Cova de la Verge, acondicionada com a capella des d'antic, situada al vessant del recinte arqueològic.
L'entorn crea un sistema de plataformes delimitades per murs antics i diferents nivells, remarcant les fases constructives successives del santuari i l'evolució funcional de l'espai.
Història Les primeres notícies documentals es remunten al segle VII, quan una indulgència del 608 menciona el lloc i l'església fou reedificada el 730. Les excavacions arqueològiques efectuades el 1985 van descartar restes preromàniques i van identificar un edifici rectangular, possiblement castral, datat entre els segles XI i inicis del XIII, que constitueix el nucli de l'església antiga. A finals del segle XII, el senyor Guillem de la Granada deixà llegats per a la construcció d'una nova església; un document de 1263 parla de la seva reedificació i un altre de 1267 de la llicència d'ampliació concedida pel bisbe Arnau de Gurb. Les obres, prolongades durant el segle XIII, culminaren amb la consagració del temple el 21 de desembre de 1330 (altres fonts citen 1320), dedicada als altars de Santa Maria, Sant Miquel i Sant Macari.
Durant el segle XIV es va substituir la capçalera per un absis poligonal cobert amb volta gòtica i es va cobrir la nau amb una volta apuntada. El 1378 s'hi afegí una capella lateral al mur nord amb volta d'aresta i paviment de ceràmica policroma, i a mitjan segle XV s'aixecà un porxo amb tres arcades apuntades adossat a la façana sud. El 1557 es va enderrocar el campanar antic i es construí l'espadanya de ponent; paral·lelament es va afegir una capella quadrangular al costat nord amb escala interior excavada a la roca. Durant el s'alçà una nova capella al costat meridional i es bastí la sagristia al costat sud-est, i també es construí el cor al terç occidental de la nau. Les remodelacions del segle XVIII consolidaren l'aspecte actual: es reaprofità el pòrtic meridional, es construïren ossaris i es reutilitzà un fragment de sarcòfag gòtic; el darrer senyor de Foix, Antonio María de Peguera y de Pedrolo, fou enterrat al peu de l'altar major.
Final del rectorat (1892) La parròquia restà activa fins al 1892, quan l'últim rector, mossèn Josep Pallarols, va morir violentament durant un assalt al santuari. Segons diverses fonts locals, un grup de persones es va presentar com a pelegrins per obtenir la seva confiança i el va agredir amb finalitats de robatori; els responsables (Teresa Penas, Josep Puig, Josep Esteve i Salvador Batlle) foren condemnats a mort i executats públicament per Garrot vil a Vilafranca del Penedès el 21 de gener de 1896, en la que fou una de les últimes execucions de l'estat Espanyol.
Després d'aquests fets, el temple va perdre la categoria parroquial i passà a ser venerat com a santuari; la comunitat parroquial es traslladà a una nova església al barri del Cusconar.
Durant la Guerra Civil la imatge romànica original de la Mare de Déu desaparegué i l'actual és una còpia. Entre 1981 i 1987 el Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona restaurà l'edifici i en consolidà les estructures; els treballs arqueològics confirmaren les fases constructives descrites a continuació.
Fases constructives i elements destacats Època ibèrica: a la part meridional del turó s'han localitzat restes superficials de ceràmica, indicant ocupació prèvia a l'època medieval. Segles XI – inicis del XIII: es documenta una construcció rectangular (equiparable a l'extensió interior actual excepte l'absis), amb paviment de calç. Aquesta etapa s'associa a les primeres mencions del castell (1067). Anys 1320–1330: una ampliació significativa va convertir la capçalera en un absis poligonal amb volta gòtica; la nau fou coberta amb volta apuntada. Correspon a la consagració oficial del temple. La porta principal ofereix grans dovelles ben treballades. 1378: s'hi afegeix una capella lateral a la façana nord, amb volta d'aresta i paviment de ceràmica policroma (verd i manganès). Segle XV: s'hi adossa un porxo a la façana sud, amb tres arcades apuntades i coberta d'un sol vessant. 1557: s'enderroca l'antic campanar situat sobre el creuer i s'aixeca l'espadanya a la façana de ponent. També s'hi construeix una capella quadrangular al nord amb escala interior excavada parcialment en roca. Segle XVII: es construeix una nova capella al costat meridional i s'eleva la sagristia a l'angle sud-est. També s'instal·la el cor sobre el terç occidental de la nau. Segle XVIII: remodelacions generals consoliden la forma actual. Es reutilitzen elements antics (un fragment de sarcòfag gòtic serveix com a graó) i es munta un ossari al presbiteri. S'hi inhumà el darrer senyor de Foix, Antonio María de Peguera y de Pedrolo (†1884), al peu de l'altar major. Època contemporània: les excavacions de 1985 van documentar les fases arquitectòniques i van descartar les hipotètiques construccions dels anys 607 i 703. Les restauracions entre 1981 i 1987 van recuperar estructures i consolidar l'edifici per al culte i l'ús patrimonial.
Elements arquitectònics rellevants La nau principal, coberta amb volta apuntada i reforçada amb arcs fajons, conserva l'empremta medieval. Els murs laterals inclouen arcs formeros cecs que reforcen la façana. La pila baptismal (segles XI–XIII), situada dins una capella lateral nord, és troncocònica amb tres motllures decoratives. Mesura 107 cm de diàmetre exterior, 81 cm d'interior i 63 cm d'alçada (90 cm amb base). És d'estil similar a la de Santa Magdalena de Pontons. Al perímetre adjacent resten murs del castell i del mas, amb evidències d'ús defensiu i residencial.
Singularitat L'església de Santa Maria de Foix és un dels monuments romànics més destacats del Penedès. De l'estructura primitiva conserva la nau d'una sola planta coberta amb volta de canó apuntada, reforçada per dos arcs torals i quatre arcs formeros cecs als murs laterals. La capçalera poligonal, oberta al segle XIV, està coberta per una volta gòtica de nervadures en estrella. La façana de ponent presenta un campanar d'espadanya amb quatre obertures semicirculars, mentre que al mur de migdia hi ha la portada romànica, amb grans dovelles esculpides. Al voltant de l'església hi ha restes dels murs del castell i d'una masoveria establerta en època moderna.
Un element singular del temple és la pila baptismal romànica situada en una capella lateral nord. Tallada en pedra, té forma troncocònica, amb base quadrada i tres motllures que voregen la boca, el centre i el peu; el diàmetre exterior és d'uns 107 cm, el diàmetre interior de 81 cm i l'alçada total de 90 cm. És comparable a la de l'església de Santa Magdalena de Pontons. A l'entorn hi ha també una cavitat natural, la Cova de la Verge, d'uns 11 metres de llargada que s'ha adaptat com a capella; els primers metres estan arranjats i al fons hi ha una llosa que recorda el lloc on, segons la tradició, fou trobada la imatge de Santa Maria de Foix. L'entorn del santuari està format per terrasses delimitades per antics murs i presenta restes del sistema defensiu i de dependències del castell. La situació elevada i isolada, combinada amb la presència de l'antic castell i de la cova, fa del santuari un mirador natural conegut com la talaia del Penedès.
Llegendes i tradicions La devoció popular a la Mare de Déu de Foix se situa dins la tradició de les marededeus trobades. Segons la llegenda, un pastor hauria trobat la imatge de la Verge en dins la cova sota l'actual santuari i, en intentar endur-se-la al poble dins un sarró, l'escultura tornava miraculosament al seu lloc; després de repetir-se el prodigi tres vegades, els veïns van interpretar que volia restar a la muntanya i bastiren l'església sobre la cova. Aquesta imatge, una talla romànica del segle XIII, fou considerada una de les marededeus morenes de Catalunya i es relacionava simbòlicament amb les verges de Montserrat i de Penyafel; la talla original va desaparèixer el 1936 i l'actual és una còpia.
200px 180px 200px Original sense vestidures Original amb mantells Còpia actual
Entre les festivitats associades al santuari destaca l'Aplec de Foix, celebrat cada Dilluns de Pasqua: des de primera hora del matí, veïns i devots pugen a peu al santuari, on se celebra una missa solemne, les caramelles, una ballada de sardanes i un dinar popular protagonitzat per una gran paella i jocs per als infants. L'aplec és una jornada d'aplegament comunitari i constitueix un element identitari del Penedès. Al llarg de l'any també s'hi celebren altres actes, com el cicle Foix a la fresca al juliol, la festa patronal amb missa i conferència el 8 i 9 de setembre, la Missa del Gall per Nadal i la Cimera del Xarel·lo a l'estiu.
Referències
Categoria:Esglésies romàniques de l'Alt Penedès Foix Categoria:Torrelles de Foix Foix Categoria:Patrimoni monumental de Torrelles de Foix