Arrós de Cardós, o, simplement, Arrós,GEC és un poble de la Vall de Cardós. Pertany al terme municipal d'Esterri de Cardós, a la comarca del Pallars Sobirà.

Està situat a la dreta del Torrent d'Esterri, a mig camí entre Esterri de Cardós, situat enlaire vall endins del mateix torrent, i el riu i la carretera principals de la Vall de Cardós, la Noguera de Cardós.

A més de la quasi trentena de cases que el formen, Arrós de Cardós té església parroquial, dedicada a Sant Julià i una casa de turisme rural, Casa Móra.

Té censades 22 persones, però a l'hivern només hi viu una dotzena escassa de persones. En període estival, les segones residències fan que la població augmenti significativament.

Per Arrós passa la ruta turística dels ponts romànics.

Etimologia Segons Joan Coromines,Coromines 1994. Arrós és un altre dels molts topònims d'origen iberobasc existents al Pirineu, i especialment al Pallars Sobirà. Es pot tractar de l'ètim basc arro (agrest o barranc). Tant una interpretació com l'altra s'avenen amb l'entorn geogràfic d'Arrós de Cardós.

Geografia El poble d'Arrós de Cardós El poble es presenta agrupat, amb dos grans espais: el del sud-oest, amb l'església parroquial de Sant Julià, format essencialment per tres curts carrers que formen una placeta en el seu punt de trobada i l'església a l'extrem de ponent, i el del nord-est, amb quatre carrerons més, que també formen eixamplaments en forma de placeta almenys en tres llocs diferents. Separa els dos àmbits una llarga línia de cases sense cap pas enmig.

Les cases del pobleMontaña 2004.

Casa Barber Casa Batista de Móra Casa Blanca Casa Boldís Casa Català Casa Cisco

Casa Cisquet Casa Cotxero Casa Felipó Casa Forn Casa Fort Casa Fuster

Casa Gildo Casa Gironès Casa Gomà Casa Gori Casa Júlia

Casa Lluís de Ramon Casa Mònica Casa Móra Casa Pompós Casa Ramon

La Rectoria Casa Sastre Casa Tatet Casa Teixidor Casa Toniquet

Història Edat moderna En el fogatge del 1553, Arros declara 1 foc eclesiàstic i 5 de laics,Lo vicari; Guillem Català, Bernat de la Font, Ramon Català. Joan Mora i Joan Isarn. Iglésias 1981, p. 77. uns 40 habitants.

Edat contemporània Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...Madoz 1845. a Arros. S'hi pot llegir que és una localitat amb ajuntament situada en un pla dominat per altes muntanyes, combatut principalment pels vents del nord. El clima, tot i que fred, és bastant saludable, i no hi ha més malalties comunes que els refredats i les pulmonies. Tenia en aquell moment 10 cases i l'església parroquial de Sant Julià, de la qual són annexes les de Benante i Ginestarre, servida per un rector proveït pel bisbe o pel rei, segons el moment de l'any en què queda vacant. En el terme hi ha diverses fonts de bona aigua. El territori és molt desigual i escabrós, de classe inferior, amb a penes 100 jornals de conreu; amb alguns prats i la muntanya de Tudela, amb arbrat abundant. Travessava el poble el camí que anava a França pel Port de Tavascan, en molt mal estat. S'hi produïa sègol, llegums, patates i una mica de fruita d'hortalisses. S'hi criava tota mena de bestiar: vacum, de llana, cabres, mules, cavalls... Hi havia caça de diverses menes i pesca de truites. Comptava amb 10 veïns (caps de casa) i 54 ànimes (habitants). Esmenta que el lloc havia pertangut al Vescomtat de Vilamur, fins a l'extinció dels senyorius.

Referències

Bibliografia

Edició facsímil:

Enllaços externs

Arrós de Cardós en el seu entorn, a l'Institut Cartogràfic de Catalunya

Categoria:Entitats de població del Pallars Sobirà Categoria:Geografia d'Esterri de Cardós