Arnau Mir de Tost fou un noble i militar del comtat d'Urgell al , nascut poc després de 1000, de la casa dels Tost a l'Alt Urgell.avui un despoblat al municipi de Pla de Sant Tirs Va quedar orfe de pare de jove i es va casar amb la jove Arsenda amb la que van comprar al comte el castell de Llordà.
A partir d'aquest castell, que va ampliar per convertir-lo en una base amb vocació ofensiva va projectar els seus dominis cap al sud conquerint l'alcassaba d'Àger, sent nomenat senyor d'Àger. Va dominar i repoblar la vall d'Àger. Els musulmans van reconquerir Àger (es discuteix si una o dues vegades, el 1041 i 1048) i foren expulsats cada vegada per Arnau de Tost.Arnau Mir de Tost Capítol del programa En guàrdia núm. 187 de Catalunya Ràdio, del 16 de desembre 2007.
Al llarg de la seva vida va aplegar un bell patrimoni, amb més de trenta castells i alguna parròquia com la de Sanavastre. Els seus dominis, que van formar un vescomtat, s'estenien des dels castells de Vallferosa i Biosca al Solsonès, passant per l'alta Noguera, en llocs com Montmagastre i Artesa de Segre, resseguint a banda i banda del Montsec cap a Àger, fins a internar-se en l'occidental Montsec d'Estall, arribant als castells de Purroi i Llaguarres. També va arribar a fortificar la vall del Sió, amb el Castell de Florejacs per exemple. A més, després de les negociacions mantingudes per la seva dona Arsenda amb la Santa Seu i de generoses donacions, assolí del papa Nicolau II la independència de la canònica d'Àger respecte als bisbes (sobretot del d'Urgell) i el dret a nomenar-ne l'abat, cosa que li facilità el control de les rendes eclesiàstiques del seu territori.
Sota la bandera del comtat de Barcelona conquerí les importants viles de Camarasa i Cubells i després va participar destacadament en la croada contra Barbastre amb Ermengol III. Els andalusins van recuperar després la vila que Ermengol III va defensar i va morir en la lluita (17 d'abril de 1066). Llavors Arnau Mir co-exercí la tutoria d'Ermengol IV d'Urgell junt amb el vescomte de Castellbò i la comtessa vídua Sança d'Aragó (tercera muller d'Ermengol III). miniatura|Monument a Arnau Mir de Tost, a Foradada, prop del castell de Montsonís Fundà el vescomtat d'Àger i peregrinà a Terra Santa. El 1072 va redactar testament i va morir poc després sense fills mascles, passant el vescomtat d'Àger a la seva filla Letgarda, casada amb Ponç Guerau de Cabrera vescomte de Girona. Una altra filla, Valença, es va casar amb el comte Ramon V de Pallars Jussà.
Núpcies i descendents L'any 1033 ja estava casat, amb Arsenda d'Àger quan compraren conjuntament el castell de Llordà (Pallars Jussà). D'aquest matrimoni nasqueren tres nens: un Arnau i dos amb el nom de Guillem, per la qual cosa un devia morir abans del naixement de l'altre. Cap d'ells sobrevisqué als pares. I també dues filles: Letgarda, vescomtessa d'Àger, que es casà el 1067 amb Ponç Guerau de Cabrera vescomte de Girona, Valença, que es casà el 1056 amb Ramon V de Pallars Jussà.
Referències
Bibliografia Fité i Llevot, Francesc. El món alt-medieval i el seu entorn artístic en les terres de l'antic vescomtat i abadiat de Sant Pere d'Àger. Tesi doctoral.
Vegeu també Masia de Serret
Enllaços externs 187 - Arnau Mir de Tost a l'En guàrdia! de Catalunya Ràdio [Vist el 1 febrer 2025]
Categoria:Militars catalans històrics Categoria:Barons de Montclar Categoria:Nobles catalans del segle XI Categoria:Catalans nascuts al segle X