El jaguar (Panthera onca) és una espècie de mamífer carnívor de la família dels fèlids. Es tracta de l'únic representant del gènere Panthera originari de les Amèriques. Així mateix, és el fèlid més gros del Nou Món i el tercer més gros del planeta. El seu pelatge característic es compon d'una base de color groc pàl·lid a torrat coberta de taques que donen pas a rosasses als flancs, encara que hi ha individus que tenen el pelatge negre (melanisme). La mossegada potent del jaguar li permet foradar la cuirassa de les tortugues i facilita una manera peculiar de donar mort a les preses: esclafa el crani d'altres mamífers amb una mossegada entre les orelles que arriba directament al cervell.
La seva distribució actual va des del sud-oest dels Estats Units i Mèxic, a Nord-amèrica, fins al Paraguai i el nord de l'Argentina, a Sud-amèrica, passant per bona part de Centreamèrica. Malgrat que encara en queden alguns exemplars a l'oest dels Estats Units, fou pràcticament extirpat d'aquest país a principis del . Les seves poblacions estan en declivi i apareix com a espècie gairebé amenaçada a la Llista Vermella de la UICN. Les amenaces a la seva supervivència inclouen la destrucció i la fragmentació del seu hàbitat.
El jaguar és el tercer fèlid més gros del món, després del tigre i el lleó, i el més gros i potent del Nou Món. Aquest fèlid tacat s'assembla especialment al lleopard, tot i que sol ser més gros i amb una constitució més robusta i les seves característiques comportamentals i d'hàbitat són més similars a les del tigre. Tot i que el seu hàbitat preferit és la selva pluvial, el jaguar pot habitar a una varietat de terrenys boscosos i oberts. Està fermament associat a la presència d'aigua i destaca, juntament amb el tigre, per ser un fèlid a qui li agrada nedar. El jaguar és un predador majoritàriament solitari, que para emboscades i que és oportunista a l'hora de triar les preses. També és un depredador alfa i clau i té un paper important per estabilitzar ecosistemes i regular-hi les poblacions d'espècies presa. El jaguar té una mossegada excepcionalment potent, fins i tot en comparació amb altres grans fèlids. Això li permet perforar les closques dels rèptils cuirassats i utilitzar un mètode de matar poc habitual: ataca directament el crani de la presa entre les orelles per fer una mossegada fatal al cervell.De la Rosa CL i Nocke, 2000. A guide to the carnivores of Central America: natural history, ecology, and conservation. The University of Texas Press.
El jaguar és una espècie gairebé amenaçada i els seus nombres estan en declivi. Les amenaces inclouen la pèrdua i la fragmentació de l'hàbitat. Tot i que el comerç internacional de jaguars o les seves parts està prohibit, aquest fèlid és mort regularment pels humans, especialment en conflictes amb ranxers i grangers de Sud-amèrica. Tot i que ha estat reduïda, la seva distribució geogràfica continua sent gran; gràcies a la seva distribució històrica, el jaguar ha tingut un paper prominent a la mitologia de nombroses cultures indígenes americanes, incloent-hi els maies i els asteques.
Etimologia miniatura|Un jaguar als Milwaukee County Zoological Gardens El nom «jaguar» prové d'una de les llengües tupí-guaraní, presumiblement la llengua comercial amazònica tupinambá, a través del portuguès jaguar. El mot tupí yaguara, ‘fera’, que de vegades es tradueix com a ‘gos', s'utilitza per qualsevol mamífer carnívor; el terme específic pel jaguar era yaguareté, on el sufix -eté significa ‘real’ o ‘autèntic’.
El primer component del seu nom taxonòmic, Panthera, és un terme llatí derivat del mot grec per dir «lleopard», πάνθηρ, l'espècie tipus del gènere. S'ha dit que aquest mot deriva de παν- ‘tot’ i θήρ ‘bèstia’, tot i que podria tractar-se d'una etimologia popular"panther", Oxford English Dictionary, 2a edició—podria ser que en última instància tingués un origen sànscrit, de pundarikam, el mot sànscrit per dir «tigre».
Onca és el terme portuguès, castellà i català, amb la ce trencada substituïda per raons tipogràfiques, però que en català es fa servir més habitualment per al lleopard de les neus, Uncia uncia. Deriva del llatí lyncea, ‘linx’, amb la lletra ela confosa amb l'article definit (italià lonza, antic francès l'once)."ounce" 2, Oxford English Dictionary, 2a edició
A molts països de Centre-amèrica i Sud-amèrica, el fèlid és anomenat el tigre.
Taxonomia miniatura|Jaguar El jaguar, Panthera onca, és l'únic membre vivent del gènere Panthera al Nou Món. Les proves d'ADN indiquen que el lleó, el tigre, el lleopard, el jaguar, la pantera de les neus i la pantera nebulosa comparteixen un avantpassat comú i que aquest grup té una edat d'entre sis i deu milions d'anys; el registre fòssil indica que l'aparició de Panthera es produí fa entre 3,8 i 2 milions d'anys. Estudis filogenètics generalment han demostrat que la pantera nebulosa (Neofelis nebulosa) és basal a aquest grup. La posició de les espècies restants varia entre estudis i a la pràctica roman sense resoldre.
Basant-se en proves morfològiques, el zoòleg britànic Reginald Pocock arribà a la conclusió que el parent més proper del jaguar és el lleopard. Tanmateix, les proves d'ADN són inconclusives i la posició del jaguar amb relació a altres espècies varia d'un estudi a l'altre. Fòssils d'espècies extintes de Panthera, com ara el jaguar europeu (Panthera gombaszoegensis) i el lleó americà (Panthera atrox), presenten característiques pròpies tant del lleó com del jaguar. L'anàlisi de l'ADN mitocondrial indica que el llinatge de l'espècie es remunta a entre fa 510.000 i fa 280.000 anys, més tard del que suggereix el registre fòssil.
Variació geogràfica miniatura|Tot i que s'han reconegut nombroses subespècies de jaguar, les investigacions recents suggereixen que només n'hi ha tres. Les barreres geogràfiques, com ara el riu Amazones, limiten el flux gènic en el si de l'espècie. L'última delineació taxonòmica de les subespècies de jaguar fou feta per Pocock el 1939. Basant-se en els orígens geogràfics i la morfologia cranial, en reconegué vuit subespècies. Tanmateix, no disposava de prou espècies per avaluar de manera crítica totes les subespècies i mostrà els seus dubtes sobre l'estatus d'algunes d'elles. Una avaluació posterior del seu treball suggerí que només s'haurien de reconèixer tres subespècies.
Estudis recents tampoc no han aconseguit trobar proves que donin suport a subespècies ben definides i ja no se'n reconeix. Larson (1997) estudià la variació morfològica en el jaguar i demostrà que hi ha una variació nord-sud clinal, però també que la diferenciació dins les presumptes subespècies és més gran que la que hi ha entre elles i que per tant no recolza una subdivisió en subespècies. Un estudi genètic d'Eizirik i col·laboradors el 2001 confirmà l'absència d'una estructura subespecífica geogràfica clara, tot i que trobaren que les grans barreres geogràfiques, com ara el riu Amazones, limiten l'intercanvi de gens entre les diferents poblacions. Un estudi posterior més detallat confirmà l'estructura poblacional predita entre els jaguars de Colòmbia.
Les divisions subespecífiques de Pocock encara es fan servir habitualment en descripcions generals del fèlid."Guidelines for Captive Management of Jaguars, Taxonomy, pàg. 5-7, Jaguar Species Survival Plan Seymour les agrupà en tres subespècies.
P. o. onca: Veneçuela i l'àrea de l'Amazones. P. o. peruviana (jaguar peruà): costes del Perú. P. o. hernandesii (jaguar mexicà): l'oest de Mèxic. P. o. centralis (jaguar centreamericà): des del Salvador fins a Colòmbia P. o. arizonensis (jaguar d'Arizona): des del sud d'Arizona fins a Sonora (Mèxic). P. o. veraecruscis: des del centre de Texas fins al sud-est de Mèxic. P. o. goldmani (jaguar de Goldman): des de la Península del Yucatán fins a Belize i Guatemala. P. o. palustris (la subespècie més grossa, amb un pes de més de 135 kg): les regions de Pantanal del Mato Grosso i el Mato Grosso do Sul (Brasil), al llarg del riu Paraguai fins al Paraguai i possiblement el nord-est de l'Argentina.
Mammal Species of the World continua reconeixent-ne nou: les vuit descrites anteriorment i P. o. paraguensis. L'espècie P. onca també té dues subespècies extintes: P. o. augusta i P. o. mesembrina, ambdues del Plistocè de les Amèriques des de Xile fins al nord dels Estats Units.
Biologia i comportament Característiques físiques El jaguar és un animal compacte i musculat. Hi ha variacions significatives en la mida: el pes sol ser d'entre 56 i 96 quilograms. S'han observat mascles més grossos, de fins a 158 quilograms (aproximadament com una tigressa o una lleona) i els més petits tenen un pes extremament baix de 36 quilograms. Les femelles solen ser un 10-20% més petites que els mascles. La llargada del fèlid és d'entre 112 i 185 centímetres i la cua pot afegir uns 45-75 centímetres més. Mesura uns 63-76 centímetres d'alçada a l'espatlla. miniatura|El jaguar té el cap robust i una mandíbula extremament potent. La mida dels jaguars tendeix a augmentar com més al sud es trobin. S'han observat més variacions de la mida en diferents regions i hàbitats i la mida tendeix a augmentar de nord a sud. Un estudi del jaguar a la Reserva de la Biosfera de Chamela-Cuixmala, a la costa mexicana del Pacífic, trobà un pes de només 30-50 quilograms, aproximadament la mida del puma. En canvi, un estudi del jaguar a la regió brasilera del Pantanal trobà un pes mitjà de 100 quilograms i un pes de 135 quilograms o més no és rar en mascles vells. Els jaguars de bosc sovint són més foscos i considerablement més petits que els que viuen en àrees obertes (el Pantanal és una conca de zones humides oberta), possiblement a causa del menor nombre de grans preses herbívores a les zones boscoses. Nowell, K. i Jackson, P. (compiladors i editors) 1996. Wild Cats. Status Survey and Conservation Action Plan (PDF). IUCN/SSC Cat Specialist Group. IUCN, Gland, Suïssa. (vegeu Panthera Onca, pàg. 118-122)
L'estructura curta i robusta de les seves estructures fa que el jaguar sigui hàbil a l'hora d'escalar, arrossegar-se i nedar. El cap és robust i la mandíbula extremament potent. S'ha suggerit que el jaguar té la mossegada més potent de tots els fèlids i la segona més potent de tots els mamífers; aquesta potència és una adaptació que permet al jaguar perforar les closques de tortuga. Un estudi comparatiu de la potència de mossegada ajustada segons la mida corporal el situà com a primer dels fèlids, juntament amb la pantera nebulosa i per davant del lleó i el tigre. S'ha dit que «un jaguar individual pot arrossegar un toro de 360 kg amb la mandíbula i polvoritzar els ossos més pesants». El jaguar caça animals salvatges que pesen fins a 300 quilograms dins la densa selva, de manera que el seu físic curt i robust és una adaptació a les seves preses i el seu medi. miniatura|Jaguar amb melanisme al Zoo Henry Doorly. El melanisme és el resultat d'un al·lel dominant relativament rar en els jaguars. El pelatge basal del jaguar sol ser d'un groc lleonat, però pot ser marró vermellós o negre. Aquest fèlid està cobert de rossetes per camuflar-se al seu hàbitat selvàtic. Les taques poden variar al llarg d'un mateix pelatge i entre diferents jaguars: les rossetes poden incloure una o més taques i la forma de les taques varia. Les taques del cap i el coll són generalment sòlides, igual que les de la cua, on es poden unir per formar una banda. La regió ventral, el coll i la superfície exterior de les potes i els flancs inferiors són blancs.