Maó (segons la pronúncia menorquina: [m'o]) és un municipi i la capital de l'illa de Menorca, situat a l'est de l'illa; i és la seu actual del Consell Insular de Menorca. Té 29.578 habitants, la qual cosa fa que Maó sigui la segona ciutat més poblada de Menorca.
Etimologia Popularment, s'explica que l'origen del topònim Portus Magonis prové del nom propi del general Magó Barca, germà del cabdill cartaginès Hanníbal Barca, que li va donar el nom actual, quan es trobava fugint dels romans l'any 205 aC, després del fracassat setge de Cartago Nova. Joan Coromines, al seu Onomasticon Cataloniae (v. 5, pàg. 183), refuta aquesta hipòtesi, per la manca de base fonètica i històrica. La dèria de voler trobar darrere de topònims preromans explicacions relacionades amb noms d'herois o de cabdills de les grans potències imperials de la Mediterrània de l'antigor ha portat a voler relacionar Bàrcino amb Amílcar Barca, Roma amb Ròmul, Olissipo amb Ulisses o París amb Paris, raptor d'Helena de Troia.
D'altra banda, Coromines lleva importància històrica a Magon, ja que considera que fou un fracassat: «Encomanat de la formidable expedició per mar i terra, que en el llançaren els cartaginesos, amb forces molt superiors, contra els siracusans i els altres grecs de Sicília, Magon, després del primer xoc, es retirà, quasi sense lluita, davant l'hàbil general corinti Timoleont. Destituït per Amílcar i Asdrúbal, fou degradat, sota el pes de l'acusació de covardia (amb sospites de traïció)». De tota manera, se sap que Magó va reclutar 2.000 foners a Menorca, abans de la batalla, i que va ser en un lloc resguardat damunt del port, on establiren el campament de reclutament de joves indígenes, segons Plini (E. Belenguer, 2004). Així doncs, segons Coromines l'origen seria lígur-sorotàptic, com Mallorca i Menorca, així com el nom romà de Ciutadella, Iamon.
Cal constatar que la grafia tradicional Mahó amb una hac intercalada, que va donar la forma castellana Mahón, no es considera correcta. Segons les normes de l'àmbit lingüístic del català (1913), només es conserva la hac si es manté en la seva paraula derivada corresponent llatina (com "home", "hort", "prohibir" o "adhesió"). En el cas de Maó, deriva de la paraula llatina Magonis, que no té cap hac.
Plini el Vell la menciona al amb el nom de Magon, Pomponi Mela al amb el nom de Mago, i el geògraf de Ravenna amb el nom de Maco. De tota manera, ja hi ha escrits del que la mencionen amb hac com a Mahó (Marsili, el 1323). Arran de la reforma fabriana, aquestes hacs tradicionals, com la de Vich i Hostalrich, es van eliminar. D'ençà de la publicació al BOE el 6 de setembre del 2006, que recull l'acord adoptat pel Consell Insular de Menorca el 27 de febrer del mateix any, Maó era l'única forma oficial d'aquest topònim menorquí a tots els efectes i substituïa la forma castellana oficial fins aleshores, Mahón.
El dia 29 d'octubre del 2012 el ple de l'Ajuntament de Maó, governat en majoria absoluta pel Partit Popular, va dictar que el nom oficial de Maó havia de ser Maó-Mahón. Això ho pogué portar a terme gràcies a la modificació de l'article 14 de la Llei de Normalització Lingüística que fins al moment deia que “els topònims tenen com a única forma oficial la catalana” inclosa dins la Llei 9/2012 de la Funció Pública. http://ultimahora.es/menorca/noticia/noticias/local/pleno-del-ajuntament-mao-aprobara-proximo-lunes-nuevo-nombre-oficial-mao-mahon.html
Amb la Llei 1/2016 de 3 de febrer, el Parlament de les Illes Balears aprovà tornar al text original de la Llei de Normalització Lingüística, encara que sense la unanimitat de la primera vegada. En aquesta línia l'Ajuntament de Maó aprovà en el ple de febrer del 2021 d'iniciar l'expedient per restituir Maó com a forma oficial única del nom de la ciutat, adaptant-se així a la normativa lingüística vigent. El 28 de desembre de 2021 es publicà al BOE el canvi de denominació del municipi.
Barris i nuclis de població
Àrees del nucli principal: Bellavista la Clota es Cós de Gràcia Dalt Sant Joan Dalt Vilanova jardins de Malbuger es Molí del Pla sa Raval ses Tanques del Carme
Nuclis tradicionals: Es Grau Llucmaçanes Sa Mesquida Sant Antoni Sant Climent
Nuclis nous: Binidalí Binillautí Binixíquer Cala Llonga es Canutells es Caparrot es Murtar Forma Nou Llimpa Santa Madrona Serra Morena
Demografia
Geografia Llista de topònims de Maó (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc). La ciutat de Maó es troba a l'est de l'illa de Menorca, i al final del port de Maó. Les seves coordenades són: 39° 53′ 21″ N i 4° 15′ 49″ E. Es troba a uns 72 metres d'alçada, però —atès que la ciutat arriba fins al port— té importants desnivells. El terme municipal de Maó limita amb els des Castell, Sant Lluís, Alaior i es Mercadal.miniatura|Vista de sa Costa de ses Voltes i el Claustre, entre el port i el centre de Maó.|center Història El naixement de Maó s'explica a partir de la població de Menorca, cap al 2000 aC. Aproximadament el 1500 aC comença l'època talaiòtica, i conseqüentment, un canvi en la societat, que comença a organitzar-se en comunitats. Així, apareixen petits nuclis de població, amb murades per protegir les cases. I és en aquesta època quan es creen centres costaners per poder vigilar l'entrada per la mar, que és la raó per la qual s'establirien els primers pobladors a l'actual ciutat de Maó.
Amb la fundació de la colònia púnica a Eivissa, s'intensifiquen les relacions comercials, fet que provoca una evolució progressiva de la civilització autòctona i desemboca en un gran luxe i en el predomini d'objectes grecs i púnics. Per aquesta raó, el port va esdevenir l'element principal de la ciutat, constituint-se com la porta d'entrada de moltes influències culturals, ja que la navegació era l'únic mitjà de transport. Molts viatgers i comerciants feien escala o establien negocis a Maó. El port sempre estava vigilat per l'exèrcit de les diferents nacions que han governat l'illa de Menorca.
miniatura|Taula de Talatí de Dalt Devers el , els cartaginesos es van instal·lar al port, encapçalats pel general Mago. Però l'any 123 aC, el control d'aquest port i de tota l'illa passa a ser dels romans. La conquesta romana va ser encapçalada per Quint Cecili Metel Baleàric. Aquesta nova conquesta va provocar un canvi en la vida diària de l'antiga població. Maó, en època romana, estava situada sobre les construccions d'època talaiòtica, que es troben sota l'església de Santa Maria i la plaça de la Conquesta. En un primer moment, Maó era un petit nucli, però a poc a poc es va convertir en una pròspera ciutat comercial, gràcies a la gran activitat que es desenvolupava al seu port.
Una de les característiques de la civilització romana és la gran infraestructura que es va estendre per tota l'illa, com posa de manifest la gran xarxa de vies o calçades per poder comunicar les diferents poblacions.
Tot aquest desenvolupament va provocar que en l'època imperial, concretament en la de l'emperador Vespasià (74 aC), el nucli urbà de Maó rebés la categoria de municipi, amb el nom de Municipium Flavium Magontanum. Aquest nucli urbà tenia la seva necròpolis situada als afores. Aquest cementeri estava situat entre la plaça del Príncep i la plaça del Carme. El ritu funerari era la incineració i, per tant, les tombes eren urnes que anaven acompanyades d'objectes personals i ofrenes alimentàries.
El segle III dC significa un gran desenvolupament del municipi de Maó. Es té notícia que hi ha una comunitat de jueus que l'any 418 obren una sinagoga, però desapareixeran quan el bisbe Sever obligui tots els jueus a convertir-se a la religió cristiana. Aquesta situació durarà fins al , moment en el qual Menorca estarà sota el poder dels romans d'Orient. Això provoca una paralització de les activitats desenvolupades tant al port com dins el nucli urbà, ja que l'illa es converteix en lloc de desterrament.
L'any 904 té lloc la conquesta musulmana. Durant aquesta època només se sap que la ciutat havia desaparegut i en el seu lloc hi havia un castell que vigilava i defensava el port. Cal destacar que aquesta nova invasió provoca, de la mateixa forma que la conquesta romana, uns canvis en els activitats diàries, i introdueix noves pautes econòmiques, socials, polítiques i culturals. La societat era diversa i s'organitzava en tribus i clans. Eren agricultors i ramaders, però això no vol dir que no hi hagués comerç, malgrat que la característica principal era l'existència del corsarisme. En 1147 fou atacada per la República de Gènova per lluitar contra la pirateria dels musulmans de l'Emirat de Granada basats en les Balears, aliats de la República de Pisa contra Gènova des de 1137.
Però la creació de la ciutat actual és després de la conquesta cristiana per Alfons III d'Aragó, l'any 1287. De la mateixa manera que durant la conquesta anterior, va tenir lloc la introducció de noves institucions polítiques, religioses, judicials i noves organitzacions econòmiques. A més, es va substituir la població musulmana per població cristiana; per tant, hi va haver canvis culturals, de llengua i de costums.
Els segles XIV i XV són períodes turbulents, marcats per lluites socials, crisis, etc. La societat medieval es caracteritza per ser una societat estratificada, formada per cavallers, ciutadans, pagesos propietaris, menestrals, marginats, esclaus, etc. Però l'element més important va ser l'església, que marca la vida quotidiana. Tots els súbdits eren fidels i havien de pagar un impost a l'església; els qui no el podien pagar, es convertien en esclaus. Aquesta és l'època d'aparició d'ordes monàstics, com els franciscans i les clarisses. Malgrat que la religió cristiana fos la més important, hi havia a la ciutat una comunitat jueva que tenia una gran importància econòmica, i tots vivien a la mateixa zona. Però l'any 1391, per causa d'unes revoltes contra els jueus, van ser obligats a convertir-se o, en cas contrari, a ser expulsats.
L'economia es basava en l'agricultura del blat, en la ramaderia ovina i en la manufactura del tèxtil, i el comerç se centrava en la llana. Existia el mercat, que es trobava al centre urbà i servia per poder-hi vendre tots els productes. A part, la ciutat de Maó es caracteritzava per tenir unes grans defenses, amb diferents portals: uns comunicaven amb la resta de poblacions i altres, amb el port (com el portal de Baixamar). Quant a la cultura, cal destacar les festes populars religioses, teatres pels carrers i joglars. Un dels personatges importants va ser Miquel de Verí.
Amb la dinastia dels Habsburg, Menorca entra a formar part de la potència política i militar de la monarquia hispànica. Els segles i són considerats, d'una forma global, segles de grans lluites internes, males collites, epidèmies, etc. Al , amb el canvi de política sobre el Mediterrani, el port de Maó torna a tenir una certa importància. Això provoca que l'any 1535 tengui lloc l'assalt de Barba-rossa, Mariana Vinent Cardona, El Puerto de Mahón, su historia y el saqueo del pirata Barbarroja corsari turc, que com a botí se va endur tots els tresors de la ciutat i 800 persones, que van ser venudes com esclaves. Després d'aquest fet, es va reconstruir la ciutat i també es va repoblar. Com a reacció, es va construir, l'any 1554, el castell de Sant Felip,Miquel Àngel Casasnovas Camps, La crisi de la Universitat General de Menorca durant el sota el regnat de Carles I; l'arquitecte va ser Joan Baptista.