Ercavica és una antiga ciutat romana, amb la categoria de municipium, que s'enclava en l'actual terme municipal de Cañaveruelas, (província de Conca), en el límit amb la província de Guadalajara. En època visigoda fou la seu d'un bisbat.
Història Claudi Ptolemeu esmentà una Ergaouia (llatí Ergavia), ciutat que segons ell estava situada al nord-oest de les vascones Segia i Alabona i que per tant no era aquesta Ercavica (el seu nom tindria relació amb el riu Arga i podria correspondre a la moderna Arguedas, o bé Berbinzana a la vora del riu Arga). Pel que fa a l'Ercavica de Conca, es menciona per primera vegada en el context de la campanya del 179 aC de Tiberi Semproni Grac per les terres de Celtibèria. Titus Livi, narra com la cèlebre i poderosa ciutat d'Ercavica, impressionada pels desastres soferts per altres pobles del contorn, va obrir les portes als romans. Titus Livi narra que aquesta rendició no va ser sincera i que quan Grac retirava les seves tropes d'una comarca les hostilitats tornaven a començar. La ciutat de la que parla Titus Livi és la ciutat celtibèrica, de la qual la ciutat romana va prendre el nom. Mentre l'actual ciutat romana d'Ercavica està situada sobre un promontori a un marge del riu Guadiela i sobre el pantà de Buendía, la ciutat celtibèrica se situaria a escassos quilòmetres però en el marge contrari del riu, avui inundat per les aigües del pantà. L'accés al parc arqueològic es realitza a través del poble de Cañaveruelas per un camí de terra de 5 km, que es troba ben senyalitzat.
És a partir del quan la ciutat va adquirint l'aspecte típicament romà, amb un traçat regular i delimitada en el seu perímetre per una muralla. De la mateixa manera comptava amb els edificis tant públics com privats propis d'una ciutat romana. Serà sota el mandat d'August, entre els últims anys del i els primers de l'I dC, quan hauria culminat l'edificació de la ciutat. És en el període immediatament posterior (Júlia-Clàudia) quan Ercavica adquireix l'estatus de municipi, dintre de la província Hispania Citerior Tarraconensis. Coincidint aquest període amb l'etapa de major plenitud, durant els segles I dC i II. Seria a partir del quan la ciutat va sofrint un lent declivi que provocarà el definitiu abandó entre els segles IV i V. Posteriorment la ciutat es coneixerà com a Arcavica i s'esmenta en els Concilis de Toledo.
Ceca Sabem que aproximadament a mitjans del Erkauika produeix dues emissions en bronze on l'únic valor és la unitat, els tipus monetaris de la qual responen als utilitzats per les ceques celtibèriques durant aquest període: bust a l'anvers i genet llancer al revers.Gomis Justo, Mariví (1995), «Ercauica: las acuñaciones ibéricas», Numisma, n.º 236, p. 9-28.
Les monedes emeses per aquesta ceca també ens mostren que en època d'August va tenir l'estatut de municipi. De les encunyacions municipals d'Ercàvica disposem de l'estudi de Mariví Gomis Justo, en el qual es fa un estudi rigorós dels encunys.Gomis Justo, Mariví (1998), La ceca de Ercavica, Asociación Numismática Española, Museo Casa de la Moneda, Barcelona-Madrid. Coneixem tres emissions realitzades a nom dels emperadors August, Tiberi i Calígula.
Referències
Enllaços externs Sobre aquest jaciment en la pàgina de Cervantes virtual
Categoria:Ciutats celtiberes Categoria:Despoblats d'Espanya Categoria:Jaciments arqueològics de l'antiga Roma Categoria:Província de Conca Categoria:Béns d'Interès Cultural de Castella - la Manxa