La Gran Muralla xinesa (en xinès: 长城, pinyin: Chángchéng; literalment, 'muralla llarga'), també coneguda a la Xina com a 万里长城, pinyin: Wànlǐ Chángchéng, la Gran Muralla de 10.000 li, és un antic conjunt de fortificacions i muralles de pedra i terra construïdes per tal de protegir la Xina dels atacs de les tribus mongoles i turques. Va començar a construir-se al , tot i que la majoria de les fortificacions visibles actualment són les construïdes entre el i el començament del , durant la dinastia Ming.
La Gran Muralla és l'estructura més llarga del món construïda pels humans pel que fa a superfície i massa. La muralla s'estén, en forma d'arc que gairebé traça les fronteres del sud de Mongòlia, al llarg d'uns 20.000 km. Va des del congost de Shanhai (Pas de Shanhai) al golf de Bo Hai (a l'est), fins a Lob Nor a l'oest. Es compon de 6.259,6 km de seccions de muralla, 359,7 km de trinxeres i 2.232,5 km de barreres defensives naturals, com ara turons i rius.
Fou construïda, reconstruïda i restaurada entre els segles V aC i el . Servia principalment per a protegir les fronteres del nord de l'Imperi Xinès durant el regnat de successives dinasties. Des del , s'han construït diverses muralles, totes aquestes referents a la Gran Muralla.
Sobre la muralla hi havia més d'un milió de sentinelles que vigilaven les muralles de la dinastia Ming. S'estima que van morir entre dos i tres milions de persones durant la construcció, el projecte més llarg del món, que va durar segles.
Hi ha la creença que és l'única construcció humana que es pot apreciar des de l'espai exterior, però la realitat és una altra: els astronautes han confirmat que la Gran Muralla no és fàcilment visible a ull nu des de l'òrbita terrestre baixa, especialment perquè el seu color i textura es confonen amb el paisatge natural que l'envolta, a diferència d'altres infraestructures complexes com grans aeroports o els hivernacles d'Almeria.
La Gran Muralla va ser declarada l'any 1987 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.Fitxa de la Gran Muralla Xinesa al web de la UNESCO. (en anglès)
Origen miniatura|Riuada de gent a la Gran Muralla miniatura|Fragment de la Gran Muralla Xinesa Durant el període dels Regnes Combatents, des del fins a l'any 221 aC, els estats de Qi, Yan i Zhao van construir fortificacions llarguíssimes per defensar les seves fronteres. Es construïen per resistir els atacs de petites armes, com per exemple espases i llances. Aquestes muralles, majoritàriament, es van construir incrustant sorra i grava entre marcs de fusta.
Des del , es van anar construint diferents fortificacions contra els atacs de les poblacions nòmades del nord, que habitaven les planures avui ocupades per Mongòlia i Manxúria. Si bé no impedia l'accés a les hordes nòmades (té una alçada mitjana de 7 m), sí que impossibilitava l'accés a cavall.
La muralla més famosa es va construir entre els anys 220-200 aC pel primer emperador xinès, Qin Shi Huangdi, de la qual només es conserva una petita part. Aquesta es va construir molt més al nord que la muralla actual construïda durant la dinastia Ming. Qin Shi Huang va conquerir tots els estats enfrontats, va unificar la Xina l'any 221 aC i va fundar la dinastia Qin proclamant-se com el primer emperador de la Xina. Per tal d'intentar imposar una dinastia centralitzada i prevenir la reaparició dels senyors feudals, va fer destruir totes les muralles que dividien el seu imperi. Per protegir l'imperi contra les intrusions els Xiongnu provinents del nord, va ordenar construir una nova muralla que connectés les fortificacions que encara es conservaven al llarg de la frontera nord del nou imperi i a la regió es va establir l'agricultura, tanmateix, els camperols locals estaven descontents i més tard es van revoltar.
Com que era complicat transportar la gran quantitat de material que es necessitava, els constructors sempre van intentar fer servir els recursos que trobaven al seu territori. Feien servir les pedres de les muntanyes en les zones muntanyoses i la terra en les planes. Els camperols que morien durant la construcció s'enterraven dins de la muralla; més tard, foren desenterrats pels arqueòlegs. No es conserva cap document històric que confirmi la longitud i traçat exactes de les muralles de la dinastia Qin. Més tard, les dinasties Han, Sui, del nord, i Jin van restaurar, reconstruir i expandir parts de la Gran Muralla per defendre's dels conqueridors del nord.
Períodes de construcció Tradicionalment, es divideix la història de la construcció de la Gran Muralla en cinc etapes:
Període anterior a la unificació de la dinastia Qin
Al , en el començament del període conegut com a Primaveres i Tardors, la Xina segueix un sistema feudal: el territori es divideix en centenars de feus o estats dirigits per prínceps, en teoria, tots reunits sota els reis de la dinastia Zhou. Amb el temps, aquests feus van ser annexats pels prínceps formant grans principats al ; alguns d'aquests van ser l'estat de Chu i Wu; Xina era ràpidament fragmentada en diversos regnes independents: és el començament del període dels Regnes Combatents.
Diversos estats es comprometen a la construcció de murs per protegir-se dels seus veïns i de pobles estrangers. Així, al voltant del , l'estat de Qi inicia la construcció d'un mur, algunes de les seves parts es mantenen encara en peu. A mitjans del , l'estat de Wei va començar la construcció d'un mur a la frontera occidental, prop de Qi, i un segon mur en la frontera oriental. Va ser imitat pels estats de Yan i Zhao.
Comunament, la tècnica utilitzada per a realitzar les parets va ser de capes de terra d'uns pocs centímetres que s'apilonen una a sobre d'una altra. Les juntes de fusta s'extreuen, deixant una paret de terra. Aquest mètode podria desenvolupar ràpidament sòlids murs que poden resistir segles. Actualment, poc queda de la infraestrutura alçada per la dinastia Qin.
Període de la dinastia Qin
miniatura|Traçat temptatiu de muralla que es mostra en vermell en el període de la dinastia Qin L'any 221 aC, Qin Shi Huang conquerí tots els estats que se li oposaven i va unificar Xina establint la dinastia Qin. La intenció era d'imposar un poder central i evitar el ressorgiment dels senyors feudals; va ordenar la destrucció de les muralles que dividien el seu imperi al llarg de l'antiga frontera. Després dels atacs de les tribus Xiongnu al nord, va enviar el general Meng Tian, per assegurar-se de la derrota dels Xiongnu i, a continuació, emprengué la construcció d'un mur més enllà del riu Groc per protegir millor els nous territoris conquerits connectant la resta de fortificacions al llarg de la nova frontera nord. El transport d'una gran quantitat de materials necessaris per a la construcció va ser difícil, per tant, els constructors van utilitzar els recursos locals com les pedres en les construccions de muntanya i la terra piconada per a la construcció a la plana.
No hi ha registres històrics que indiquin la longitud exacta i el traçat de muralla en la dinastia Qin, però tot i el debat entre els historiadors i l'absència d'esdeveniments històrics, la Gran Muralla construïda per la dinastia Qin roman en la imaginació popular xinesa com una colossal obra amb el sobrenom de "mur de deu mil li" (5.760 km en el valor de li de la dinastia Qin).
Període de la dinastia Han
miniatura|La muralla en el període de la dinastia Han En el 210 aC, l'emperador Qin Shi Huang va morir i la dinastia Qin que va fundar va sobreviure uns pocs anys. En el 202 aC, Liu Bang, un antic soldat d'origen camperol que va ser mestre xinès, es va proclamar emperador amb el nom Han Gaozu. Debilitada per l'anterior guerra de successió contra el general Xiang Yu, Gaozu abandona el manteniment de la muralla de l'era Qin, i quan els Xiongnu, ara units en una confederació, estaven amenaçant en la frontera, Gaozu, en lloc d'adoptar una ofensiva utilitzant les parets igual que Qin Shi Huang, tracta d'aconseguir la pau amb homenatges i una "harmoniosa unió" o heqin, és a dir, el subministrament xinès de princeses per als caps Xiongnu. Durant diverses dècades, els seus successors faran el mateix. No obstant això, la Gran Muralla no està completament abandonada: sota el domini de l'emperador Han Wudi, s'hi recomana l'establiment de fronteres tuntia (tipus d'assentaments militars agraris), protegits per petits murs per colonitzar la regió i impedir les incursions Xiongnu.
El 134 aC, lstatu quo entre els xinesos i els Xiongnu va ser trencat i, a diferència dels seus avantpassats, Han wudi va decidir prendre una ofensiva contra la confederació Xiongnu i va iniciar el 129 aC una primera ofensiva, seguida de moltes altres. Wudi va restaurar i va connectar porcions de la muralla de la dinastia Qin i després la va estendre a través del que es convertiria en la ruta de la Seda. El 119 aC, els Xiongnu són expulsats a través del desert de Gobi a la Mongòlia interior, i una nova secció del mur, de 400 km de llarg, va ser construïda i es conserva actualment.
L'any 9 dC, la dinastia Han es veu enfosquida per l'efímera dinastia Xin, abans de ser restaurada el 23 dC per l'emperador Geng Shi di, que ha de fer front a les guerres civils i, quan l'emperador Guang Wudi va ascendir al tron dos anys després, el seu exèrcit és massa feble per contenir eficaçment els Xiongnu. Va ordenar la construcció de quatre nous murs per frenar-ne l'avanç i protegir la capital. Finalment, al voltant del 48, els Xiongnu van experimentar lluites internes i es divideixen en dos grups: Xiongnu del nord i Xiongnu del sud. Els Xiongnu del sud serveixen d'amortiment entre els seus homòlegs al nord i la Xina estava disposada a coexistir amb ells.
Al final de la dinastia Han, la Xina es va dividir en tres regnes separats per fronteres, fent de la construcció i el manteniment de les grans parets irrellevant.
Període de baixa activitat Des del període dels Tres Regnes (220) fins a la darreria de la dinastia Yuan (1300), la muralla no va experimentar grans canvis i extensions, tret de reconstruir-ne sectors desgastats. Destaquen petits períodes de construcció al al i els segles al .
Període de la dinastia Ming miniatura|La muralla durant la Dinastia Ming
La Gran Muralla com a concepte es va revifar de nou durant la dinastia Ming, després de la derrota de l'exèrcit pels oirats en la batalla de Tumu, el 1449. Els Ming no van tenir-hi una clara victòria i van adoptar una nova estratègia per mantenir les tribus nòmades allunyades de la capital mitjançant la construcció de murs al llarg de la frontera nord de la Xina.
A diferència de les anteriors fortificacions, la construcció de Ming va ser més forta i més elaborada a causa de la utilització de maons i pedra en comptes de terra piconada. Com a conseqüència de les incursions mongoles al llarg dels anys, es van dedicar considerables recursos per reparar i reforçar-ne les parets. Les seccions Ming prop de la capital, Pequín, són especialment fortes i resistents.
Cap al final de la dinastia Ming, la Gran Muralla defensava l'imperi en contra de la invasió manxú, que va començar al voltant de 1600. Sota el comandament militar de Yuan Chonghuan, l'exèrcit Ming va bloquejar l'avanç manxú a l'altament fortificat Pas de Shanhai, prevenint que entressin al cor xinès. Els manxús, finalment, van ser capaços de creuar la Gran Muralla el 1644, quan les portes es van obrir al Pas de Shanhai per Wu Sangui, un general que estava en contra de les activitats dels governants de la dinastia Shun, que va succeir per un breu període la dinastia Ming. Els manxús, ràpidament, van ocupar Pequín i van derrotar la recentment fundada dinastia Shun i la resta de la resistència, per establir la dinastia Qing.
Amb els Qing com a governants, Mongòlia es va annexar a l'imperi, de manera que la construcció i reparacions a la Gran Muralla es van interrompre a causa del fet que van deixar de ser necessàries.
Primeres notícies a Occident sobre la muralla