La crítica textual és el procés de reconstrucció de la versió original d'una obra literària, usualment perduda, a partir de les versions o còpies posteriors. També inclou l'estudi de les relacions entre còpies, edicions, manuscrits i refundicions d'una mateixa obra. És una branca de la filologia. S'ocupa sobretot de les obres aparegudes abans de la impremta, on l'oralitat de la transmissió i el procés de còpia manual feien aparèixer errors i variacions en la difusió de l'escrit. És d'especial importància, per la rellevància de les variants, la crítica textual aplicada a la Bíblia, que pot afectar la doctrina oficial. La crítica textual també s'anomena ecdòtica.
Tipus d'errades Segons Alberto Blecua PerdicesBlecua, A. (1983), Manual de Crítica Textual, Castalia hi ha diversos tipus d'errades bàsiques en la transmissió textual: errors produïts per la censura errors produïts per causes externes (com un manuscrit rosegat o cremat) errors deguts al copista: per addició per supressió per alteració de l'ordre per substitució
Les fases de la crítica textual La crítica textual clàssica es basa en fases consecutives. Primer es produeix una recol·lecció de totes les variants, còpies i manuscrits, és l'anomenada recensio i collatio. Posteriorment s'intenta establir l'stemma o arbre genealògic que relaciona les diferents versions, per veure quina és l'original. Un cop s'arriba a l'arquetip, que pot correspondre a una versió o estar reconstruït filològicament, s'usa per corregir les versions posteriors (emmendatio).
L'arbre genealògic inclou en lletres de l'alfabet llatí els còdexs o versions existents i en lletres gregues les reconstruïdes, de manera que es pugui traçar tota la història de la tranmissió de l'obra. El principal estudiós dels arbres de transmissió textual va ser Karl Lachmann i el seu detractor més destacat Joseph Bédier, qui considerava que era un mètode reduccionista que no tenia en consideració influències amb salts temporals o socials. Els arbres segueixen les convencions de la cladística per dividir-se en branques i sub-branques.
La selecció de variants per determinar l'arbre es pot dur a terme per evidència externa (la versió està datada, s'inclou en cites posteriors, usa una font determinada...) o interna (segons el tipus de llengua emprat).Hartin, Patrick J., Petzer J. H., Manning, Bruce (1991). Text and Interpretation: New Approaches in the Criticism of the New Testament. La variant més complexa, per exemple, acostuma a ser la primera, simplificada per un copista que no la va entendre correctament. La versió amb arcaismes o amb repeticions sol correspondre's també amb l'original.
miniatura|Exemple d'arbre textual o stemma.
Referències
Vegeu també Stemma codicum Lectio difficilior potior
Lectio brevior potior
Incunable Manuscrit Còdex Ecdòtica
Enllaços externs Stemma codicum de la Vita Wilfridi Le stemma codicum, enjeux et méthodes, 13 de febrer de 2009
Categoria:Filologia