La volta a la Gàl·lia (francès: Le Tour de Gaule d'Astérix) és el cinquè àlbum de la sèrie Astèrix el gal, amb guió de René Goscinny i dibuix d'Albert Uderzo. Va ser publicat en francès el 1965.
Sinopsi Després de ser estomacat pels gals, el prefecte Luci Flordelotus decideix aïllar els gals tancant-los dins d'una estacada aixecada al voltant del poble. Davant del fet, Astèrix el desafia a travessar, juntament amb Obèlix, l'estacada, fer una volta a tota la Gàl·lia i recollir una especialitat culinària d'allà per on passi, com a prova del seu viatge, per finalment oferir-les-hi totes en un banquet al prefecte.
Comentaris Ja la idea de la volta a la Gàl·lia és una referència molt clara al Tour de França. A més, dins de l'aventura hi ha diverses referències més a la volta ciclista: el sac groc és un clar referent al mallot groc, i els dos herois són rebuts com a vencedors d'etapa a Agium (p. 37). El recorregut és: miniatura|Recorregut d'Astèrix i Obèlix 260px Poble dels irreductibles Rotomagus (Rouen), tot i que no hi compren res. Lutècia (París), per comprar pernil de París. Camaracum (Cambrai), per comprar bestieses de Cambrai (uns caramels) Durocortorum (Reims), per comprar xampany Divodurum (Metz), on no compren res. Lugdúnum (Lió), per comprar salsitxes i quenelles. Nicae (Niça), per comprar amanida niçoise Massilia (Marsella), per comprar bolhabaissa Tolosa (Tolosa), per comprar salsitxes. Aginum (Agen), on no compren res. Burdigala (Bordeus), per comprar ostres i vi de Bordeus Gésocribate (Le Conquet) Fins a la versió final es van fer moltes modificacions. Als primers esbossos, l'itinerari era en sentit invers. Igualment, Astèrix i Obèlix havien de passar per moltes més ciutats, però les etapes es van haver de reduir pel nombre de pàgines. Aquestes eren Caesarodunum (Tours), per comprar rillettes; Vesunna (Perigús), per comprar foie gras; Baeterrae (Besiers), per comprar vi; Arelate (Arle), per comprar salsitxes; Cabello (Cavalhon), per comprar melons; Cularo (Grenoble), per comprar nous; Genabum (Orleans), per comprar vinagre i Suindinum (Le Mans), per comprar pollastre). Si bé ambdós personatges visiten Gésocribate (Le Conquet), no hi compren creps, com s'havia previst a la primera versió. Recullen per tota la Gàl·lia les especialitats culinàries típiques d'avui, que encara no existien antany. Astèrix traça l(tinerari sobre un mapa que representa les fronteres actuals de França (p. 9) El xampany s'inicià cap al , i només el 1670 el monjo dom Perignon hi introduí el tap de suro subjectat amb una grapa metàl·lica. A més ja apareixen les varietats (brut, sec, semi-sec, dolç), i es menciona que es fa servir per a batejar galeres (p. 18). A Nicae, Astèrix i Obèlix passegen pel passeig dels bretons, una al·lusió al passeig dels anglesos. Les respostes vagues dels habitants de Rotomagus (Rouen) són les anomenades «respostes de normand»: «pt'êt ben que oui, pt'êt ben que non» (pot ser que sí, pot ser que no) Els embussos de trànsit a Lutècia fan referència als problemes de circulació de París. Ja eren mencionats a La falç d'or. Quan Astèrix i Obèlix segresten un vehicle del correu oficial de Lugdúnum, el legionari reflexiona mentre que és lligat: «Se'n sentirà a parlar molt de temps de l'afer del correu de Lugdúnum!», en referència a l'afer del correu de Lió. L'ajut dels habitants de Lugdúnum pels carrerons de la ciutat fa referència a la Resistència de Lió durant la Segona Guerra Mundial. La partida de cartes a la taverna és una caricatura de la partida de cartes que apareixia a la pel·lícula Marius de Marcel Pagnol. Els jugadors tenen les faccions de Raimu (César Labeldecadix), Robert Vattier (el foraster de Ludgunum), Fernand Charpin i Paul Dullac (els actors de la pel·lícula). D'aquests, César Labeldecadix va visitar el poblat gal a Astèrix a Còrsega. El centurió del camp d'Homenetum Grachus Pambolius ja apareix a Astèrix gladiador. Més tard, Obèlix diu al prefecte romà que quan arribi a Roma saludi Caius Obtús, el lanista d'Astèrix gladiador. El pescador del Sena que es queixa dels vaixells fora-borda és el mateix que apareixia a La falç d'or. Hi ha una altra referència a aquest àlbum, quan Astèrix remuga que Lutècia sempre està igual d'atapeïda. Comença un dels tics de la sèrie: per primera vegada Obèlix es molesta quan el tracten de gras (p. 11) i per primera vegada es preocupa pel seu pes. A l'àlbum anterior (Asterix gladiador) Asterix encara pot comentar a Obelix que està massa gros per disfressar-se de lleó i entrar al circ, sense que aquesta objecció desencadeni cap reacció més enllà d'un «Si ho hagués sabut…». Idefix apareix per primera vegada de manera discreta. Astèrix i Obèlix entren a una carnisseria de Lutècia, a la porta de la qual hi ha un gosset que els començarà a seguir per tot l'àlbum (p. 13). No és fins a la darrera pàgina que Obèlix s'adona de la seva presència. Va ser batejat Idefix a la propera aventura, Astèrix i Cleòpatra. El nom va ser triat en un concurs entre els lectors de la revista Pilote. Esautomàtix encara no ha adquirit la seva aparença definitiva (el disseny més o menys definitiu apareix a Astèrix i els normands. A més, és un altre gal qui no deixa cantar el bard. Els pirates fan la segona intervenció. Apareix Eric, fill del capità Barbarroja, en la seva única aparició de tota la sèrie. Trespotes, el vell llatinista també es consolida. El vigia negre no apareix, si bé hi ha un negre entre els nàufrags. La via romana VII és la que condueix cap a Nicae… igual que avui en dia l'Autopista 7 és la que hi condueix. Igual que ara, ja anava sempre embussada. El bard Assegurançatòrix seu lligat a la porta de la seva cabana de dalt de l'arbre al banquet final.
Referències
Categoria:Còmics d'Astèrix el gal Categoria:Còmics de la dècada del 1960 Categoria:Obres del 1965