Die Ägyptische Hèlena (en alemany, 'L′Hèlena egípcia'), op. 75, és una òpera en dos actes de Richard Strauss, amb llibret d'Hugo von Hofmannsthal. S'estrenà al Semperoper de Dresden el 6 de juny de 1928 dirigida per Fritz Busch. La va dedicar al director d'orquestra Heinz Tietjen. Té una durada aproximada de 140 minuts.
Està basada en la llegenda grega d'Hèlena d'Esparta i el conflicte èpic de deu anys, la Guerra de Troia, que s'esdevengué després del seu rapte. Conquerida Troia, Menelau la vol recuperar i matar, com a càstig per tot el patiment dels grecs, però Etra, mare de Teseu, el convenç per perdonar-la; posteriorment, seguint la versió de l'Hèlena d'Eurípides, Menelau descobreix que la vertadera Hèlena no ha estat mai a Troia, ans ha romàs tots aquests anys a Egipte, a la cort del rei Proteu.
Representacions L'estrena a Dresden el 1928 va ser un desastre perquè estava pensada per a certs cantants que no van poder participar. L'Òpera de Dresden no va poder pagar la cantant prevista, Maria Jeritza, i la substituta no va estar al nivell que requerix l'òpera. A més, altres cantants no van poder participar, i el director d'orquestra va estar malalt durant els assajos. Quan Strauss la va dirigir ell mateix a Viena amb Jeritza, va tenir més èxit, però va quedar lluny de ser tan popular com altres obres de la parella Strauss-Hofmannsthal. Malgrat revisions fetes per a una producció a Salzburg el 1933, l'òpera va continuar sent impopular.
La història de les representacions d'Hèlena ha estat sempre plena de problemes a causa de la seva intricada psicologia. Abans de l'estrena mundial, Strauss ja va avisar a Fritz Busch: «Hèlena només és difícil escènicament... en la producció i en la realització».
Argument Acte I El passat mitològic. En el seu palau en una illa, la bruixota Etra espera en va el retorn de Posidó. L'Ostra que Tot ho Sap, un oracle, li assegura que, encara que distant, Posidó segueix lleial en el seu amor per ella. L'Ostra prossegueix a relatar llavors sobre una nau en la qual Hèlena (de Troia), la dona més bella del món, està a punt de ser assassinada pel seu espòs Menelau (Menelau). Amb la voluntat de salvar-la, Etra desencadena una tempesta que fa naufragar als passatgers, que de seguida s'obren camí a la costa i arriben al palau. Hèlena ha estat intentant salvar el seu matrimoni, però Menelau no pot perdonar per la seva traïció amb Paris al principi de la Guerra de Troia. Amb amargor, ha impedit que la seva filla Hermíone conegués a la seva pròpia mare. En terra ferma, Menelau planeja un cop més apunyalar la seva dona, però la visió de la seva bellesa a la llum de la lluna el fa titubejar. Per assegurar-se que no la mati, Etra invoca follets que el turmenten fent-li creure que Paris, el seu rival, és present, amb la qual cosa ell es precipita a la trobada del fantasma. La màgia de Etra també ajuda a Hèlena a recuperar la seva bellesa jovial, i una beguda de lotus aplaca la seva ansietat. Unes criades la condueixen cap a una altra estança.
Quan Menelau retorna delirant, creient haver sorprès i donat mort a Hèlena i Paris, Etra també li dona la poció tranquil·litzant. En saber dels seus sentiments dubtosos amb relació a la seva esposa, la bruixa intenta explicar-li que, nou anys enrere, quan el troià li va llevar a Hèlena, els déus havien, en realitat, conjurat un fantasma d'Hèlena per enganyar a Paris. La veritable Hèlena es troba amagada al castell del pare de Etra, a les Muntanyes d'Atles, diu la bruixa. Allà, ell la trobarà dormint, esperant que el seu marit la desperti. La dona que està en l'estança del costat és, en realitat, el fantasma. Etra s'entesta a transportar Menelau al palau amb la seva màgia. Desconcertat i indecís, gradualment cedeix a la idea que la veritable Hèlena li serà retornada. Els dos es retrobaran en una tenda al peu de la muntanya. Etra suggereix que usi la poció de lotus per mantenir lluny les memòries pertorbadores.
Acte II En la tenda, Hèlena es desperta i beneeix la segona nit de noces de la parella ("Zweite Brautnacht"). Menelau es desperta també, però encara dubta dels seus sentits. La seva esposa intenta tranquil·litzar-lo amb més poció de lotus, però la visió de la seva espasa li fa reviureles memòries irritants. ¿Serà aquesta dona la veritable o una il·lusió? Entren els Cavallers del Desert i Altair, príncep de les muntanyes, saluda Hèlena, fent-li ofrenes. Da-ud, fill d'Altair, glorifica la bellesa d'Hèlena juntament amb el seu pare. L'escena fa que Menelau recordi una celebració troiana en honor d'Hèlena, però intenta dissimular la seva gelosia, pel que fa a Altair i Da-ud el conviden a ajuntar-se al seu grup de caça. Acomiadant-se d'Hèlena, i encara incert sobre la veritable identitat d'ella, se'n va de cacera. Etra apareix disfressada de serventa i alerta Hèlena que un dels flascons que ha begut conté una poció per a l'oblit, més l'altra conté una poció per a la memòria. En contra del consell d'Etra, Hèlena afirma que la poció per a la memòria serà necessària per salvar el seu matrimoni. No seria una solució genuïna mantenir la fantasia d'un passat immaculat.
En rebre senyal d'Hèlena, les criades es retiren quan Altair retorna, cortejant atrevidament i convidant-la a un banquet en honor seu. Tot i que arriben notícies que Menelau ha matat Da-ud durant la cacera, Altair continua amb el seu procedir. S'aparta, així mateix, quan entren amb el cos del jove, seguit per Menelau, que encara està confós, pensant que ha matat a Paris. Novament ignorant la recomanació d'Etra, Hèlena ordena que es prepari la poció de la memòria, ja que l'hora del banquet s'aproxima. Menelau ara imagina que la veritable Hèlena ha mort i decideix unir-se amb ella, morint també, l'Hèlena que té al davant és segurament un fantasma. Però en prendre el que ell pensa que és un verí, però, veu a l'Hèlena morta com viva: ambdós s'abracen, Altair i els seus sequaços separen a la parella, però Etra revela la falange de soldats de Posidó, que arriben escortant la petita Hermíone. En reconèixer a la bruixa, Altair reverència el seu poder. Hermíone, finalment reunida amb els seus pares, tornarà a casa amb ells per començar la seva vida junts.
Referències
Vegeu també Llista d'òperes més importants
Categoria:Òperes de Richard Strauss Categoria:Composicions per a orgue i orquestra Categoria:Òperes estrenades al Semperoper Categoria:Òperes del 1928 Categoria:Òperes en alemany Categoria:Òperes ambientades en el cicle troià