La Pobla de Farnals (popularment coneguda com la Creu o la Creu del Puig) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.
Geografia Situat a la part septentrional de l'Horta de València, a mitjan camí entre el Cap i Casal i Sagunt, el relleu és totalment pla i el clima mediterrani. Al terme es conreen productes de l'horta i, a la franja costanera, a les terres de la Marjal de Rafalell i Vistabella (protegida pels ajuntaments de Massamagrell i el Puig) històricament s'ha cultivat l'arròs, si bé actualment creix una vegetació de juncs i canyes molt exuberant.
Nuclis La Pobla de Farnals Platja de la Pobla
Municipis limítrofs El terme municipal limita amb els dels municipis de Massamagrell, el Puig i Rafelbunyol, tots a la comarca de l'Horta Nord.
Accés Per carretera, es pot accedir al poble per la CV-300 o antiga carretera nacional N-340 de Barcelona, que es convertix en carrer principal que travessa el municipi. L'eixida 5 de l'autovia V-21 està a escassos quilòmetres, al municipi del Puig. Per a arribar a la platja de la Pobla es poden prendre diferents camins locals des del nucli principal o per l'eixida 9 de la mateixa autovia V-21.
A més de l'accés per carretera, la Pobla de Farnals compta amb una estació de la Línia 3 de Metro de València, que comunica el poble amb el centre de la ciutat, l'aeroport i amb altres pobles de la comarca.
Història L'origen de la Pobla de Farnals sembla ser una alqueria andalusina situada en el lloc que actualment ocupa l'església parroquial, davant de la font de Caduf. Els únics vestigis dels antics pobladors són uns materials romans trobats en prospeccions subaquàtiques en la zona de la platja. Reminiscències de l'època islàmica són, a més de la font del Caduf, la Partida de Cebolla i el Camí dels Moriscos, que comunica el Barri de Moratall amb el litoral. En el Llibre de repartiment de Jaume I apareix com l'Alqueria de Fernalis, donada el 17 de juny del 1238 a Guillem d'Alcalà. El 28 de desembre de 1240, la donació va ser revocada i la vila va ser donada a Deusdat, Sança Damià i Pere Martí, a excepció dels forns i el molins, tant del nucli de dalt (الفوقية, al-fauquía) com el de baix (السفلية, As-siflía). Després d'eixa revocació, Guillem d'Alcalà rebé en compensació l'Alqueria de Godayla (Godella), amb perjudici d'Eiximén Sanç de Geraix.
La Pobla de Farnals i el Puig de Santa Maria formaven una baronia que va pertànyer als voltants de 1340 a Margarida Escalona, dona del Comte de Terranova, Nicolau Morató. Al morir la baronessa sense descendència, cedí les terres per a obres a la jurisdicció criminal del rei, qui va fer-ne beneficiària a València. Per altra banda, la jurisdicció civil va recaure al temps sobre la família Exarch, de la localitat veïna de Rafelbunyol, mentre que l'eclesiàstica passà a Massamagrell. En la primera meitat del el lloc apareix registrat en el llibre de veïnats de València com las Tascas del Puig, nom que rep també en el plànol d'Abraham Ortelius del . En aquella època la població tenia unes nou cases (uns 36 habitants). És, sobretot, a partir del que es comença a conéixer la població com a la Creu del Puig, nom que encara s'usa popularment i que és origen del gentilici creuetí.
Fins al , la Pobla de Farnals estigué conformada per dos nuclis, en un dels quals probablement estava habitat per repobladors cristians i l'altre, pels musulmans. Així, el nucli sud (Acifilia) degué constituir la moreria; és per això que hui trobem l'actual denominació de Moratall. En 1608 va deixar de pertànyer al Puig i en 1609 s'efectua l'expulsió dels moriscos i el nucli va quedar despoblat. En 1646 en la Pobla de Farnals hi havia 24 veïns (uns 100 habitants), la mateixa xifra que l'any 1713. El va ser un segle d'expansió, ja que l'any 1787 ja hi habitaven 629 persones i cent anys més tard 1.021. El mossèn nadiu Joaquín Ferrer sol·licità al Vaticà el trasllat de les restes de sant Fèlix a la Pobla de Farnals, el qual es va concedir en 1785, de manera que es va convertir en sant patró del poble. Per a albergar les restes del sant es construí llavors una església encara depenent de Massamagrell, beneïda el 16 d'agost de 1789. El temple creuetí fou ampliat en 1887 i en 1902 elevat a parròquia independent.
En la dècada de 1970 començà la construcció del nucli de la platja de la Pobla de Farnals, que l'any 1974 ja comptava amb port esportiu i una església. Aquesta urbanització del litoral va fer desaparèixer bona part dels aiguamolls. En 2003 ja estaven censades allí 2.015 persones, la meitat que al nucli principal.
Demografia
Economia La població, tradicionalment agrícola, ha abandonat quasi per complet aquesta activitat per a dedicar-se a la indústria, però sobretot als servicis, i més concretament al turisme.
Només es dedica al sector agrícola un 6% de la població. El terme està cultivat majoritàriament amb cítrics (taronja, llima), mentre que la resta està ocupat per cultius intensius de diverses hortalisses. En concret, de les 220 ha conreades, totes de regadiu, els cítrics ocupen 190 ha, les hortalisses 27 ha i els arbres fruiters tres hectàrees. L'aigua de reg procedix de la Séquia Reial de Montcada.
La indústria ocupa quasi un miler de treballadors, repartits entre una gran empresa alimentària i altres empreses de metal·lúrgia. A més de xicotets tallers de construcció i ceràmica, entre d'altres. Segons dades de l'any 2003, la indústria i la construcció ocupaven un 23% i un 14% de la població activa, respectivament.
El gros de la població (un 57%) es dedicava en 2003 al sector terciari. La indústria hotelera, amb un fort caràcter estacional, dona feina a unes 150 persones. El sector turístic s'ha desenvolupat de forma destacada en els darrers anys, sobretot al voltant del port esportiu, on ha sorgit un vertader nucli urbà amb fisonomia similar a la de Benidorm (edificació vertical), però de dimensions menors.
Política i govern Composició de la Corporació Municipal El Ple de l'ajuntament està format per 13 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 7 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 4 del Partit Popular (PP), 1 de Compromís per la Pobla de Farnals (Compromís) i 1 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs).
Alcaldes Des de 2015 l'alcalde de la Pobla de Farnals és Enric Palanca Torres de PSPV.
Monuments miniatura|Església de Sant Josep Església Parroquial de Sant Josep. En la primera meitat del va ser construïda la nova església, que va haver de ser ampliada en 1887. Des de 1902 és parròquia independent.
Església de la Mare de Déu del Carme. Es va construir al voltant de 1970 a la platja de la Pobla de Farnals i té planta circular. Es tracta d'una edificació exempta, els paraments exteriors de la qual estan realitzats en rajola, i la resta de l'obra, en formigó. El presbiteri té forma de lent biconvexa, tenint tots els seus elements forma cilíndrica de diverses altures i seccions d'acord amb la seua finalitat.
Festes Festes Majors. Se celebren durant la segona setmana de setembre, en honor de sant Fèlix Màrtir, sant Josep Obrer, sant Francesc i la Immaculada Concepció.
Festes de la platja de la Pobla de Farnals. Al llarg del mes de juliol.
Festes de la Verge del Carme. Durant la segona setmana d'agost.
Notes
Referències
Vegeu també Port Esportiu Pobla Marina Edicions del Buc
Enllaços externs
Ajuntament de la Pobla de Farnals Radio Farnals País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment. Institut Valencià d'Estadística . Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat .