El Partit Nacionalista Basc (oficialment Euzko Alderdi Jeltzalea-Partido Nacionalista Vasco, EAJ-PNV), és un partit polític basc fundat el 31 de juliol de 1895 per Sabino Arana.
La seva activitat s'estén a tot el País Basc i actualment és l'únic partit que governa les institucions que administren els sis territoris del País Basc. El PNB lidera el Govern Basc i és present al Govern de Navarra i a la Mancomunitat d'Iparralde, a més de liderar centenars d'alcaldies dels sis territoris del País Basc.
El PNB és un partit nacionalista basc. Fou fundat el 1895 per Sabino Arana, per a defensar les seves tesis en pro de la independència del País Basc i la recuperació dels furs. Originàriament nascut a Biscaia, al llarg del es va estendre a tots els territoris bascs (incloses Navarra i el País Basc del Nord). Paral·lelament, a mesura que el sistema bipartidista espanyol ho permetia, es va fer lloc al mapa polític basc, fins a convertir-se en la força hegemònica, posició que manté en l'actualitat.
El PNB ha participat de manera decisiva en el procés autonòmic basc, tant durant la Segona República Espanyola com en la transició democràtica. Ha estat el principal partit de govern en totes les experiències autonòmiques d'Euskadi des de la fundació del partit, amb percentatges de vot entre el 35 i el 40%, excepte entre el 1986 i el 1998, quan se'n va escindir Eusko Alkartasuna, que posteriorment va anar diluint-se sense espai entre el PNB i l'esquerra abertzale. El partit ha governat la Comunitat Autònoma Basca des de la seva creació en 1980 (tret del període entre 2009 i 2012), ha estat present en diverses legislatures al Govern de Navarra i manté una àmplia representació política a les institucions del País Basc del Nord. L'organització juvenil del PNB és Euzko Gaztedi.
Organització L'executiva nacional del Partit Nacionalista Basc és lEuzkadi Buru Batzar (en català, Junta Suprema d'Euskadi). Està format per representants dels sis territoris del País Basc, proposats i escollits per votació de la militància a les assemblees dels batzokis. L'executiva manté independència de l'àmbit d'acció institucional i els càrrecs polítics no en poden formar part d'aquest òrgan. Les autoritats institucionals, lehendakari inclòs, estan subjectes a l'autoritat del partit.
Les candidatures han de ser proposades per les assemblees locals del partit i els militants no poder proposar-se a si mateixos per cap càrrec intern o institucional. En cas de ser proposat i escollit per la militància per assolir un càrrec, els estatuts del partit recullen l'obligació de la persona escollida d'acceptar el nomenament.
Només hi ha dos òrgans per sobre de l'executiva nacional del partit: L'Aberri Batzarra, òrgan suprem de decisió, és l'assemblea formada per delegacions de tots els batzokis on els militants de base realitzen el control a l'EBB i prenen les decisions més importants per votació nominal. El Tribunal Nacional de Justícia: l'òrgan suprem en matèria judicial/estatutària del partit i està format per militants de reconeguda trajectòria escollits per les bases del partit. No s'ha de confondre amb la comissió nacional de garanties i control.
Des de 2013 el partit és dirigit per Andoni Ortuzar Arruabarrena.
A nivell territorial, el PNB manté una estructura semblant a la nacional. L'executiva del territori de Àlaba és l'Araba Buru Batzar o ABB, a Biscaia és el Bizkai Buru Batzar o BBB, la Gipuzko Buru Batzar o GBB ho és a Guipúscoa, el Napar Buru Batzar ho es a Navarra i l'Ipar Buru Batzar ho es al País Basc del Nord.
Als municipis i localitats s'organitzen a través dels batzokis, en assemblees de militants que es coneixen com a Uri Buru Batzar (en català, Junta Suprema Local). Es manté la mateixa lògica bicèfala a tots els nivells, de manera que la Junta de l'Uri Buru Batzar i el grup municipal de l'ajuntament han de ser dos òrgans independents, estant sempre el segon sota les directrius del primer.
Actualment, hi ha al voltant de 300 batzokis arreu del País Basc, a més de delegacions internacionals oficials a l'Argentina, Xile, Mèxic i Veneçuela i dos Batzokis a Madrid i Benidorm.
Història del partit miniatura|José Antonio Aguirre i Lecube, primer lehendakari o president d'Euskadi, càrrec que va assumir durant la Guerra Civil espanyola Després de les guerres carlines, l'abolició dels furs i l'auge de la industrialització que va comportar una forta immigració i un gran canvi en poc de temps per a la societat biscaïna, Sabino Arana, va interpretar el nacionalisme romàntic fent-se ressò del corrent nacionalista europea i va fundar el PNB en 1895 amb la finalitat d'aconseguir la independència de "Euzkadi", els territoris bascos, i fundar un estat basc sobirà.
A partir del 1903, el patriotisme es va estendre a tota Biscaia, començant a Guipuscoa i guanyant seguidors a Navarra i Àlaba. A partir del 1907, en el partit prevalgueren dues tendències: Luis Arana i Angel Zabala "Kondaño", els aberritarrak (patriotes), hereus ideològics més clars de Sabino Arana, defensaven que calia portar una clara tendència independentista ; Ramon de la Sota, Chalbaud, Horn, Epalza, Landeta i altres, els euskalerriakoak o "del País Basc" eren partidaris de la tendència autonomista. La primera assemblea general del Partit Nacional Basc es va celebrar a Elgoibar el 1908 i es va estendre a la majoria de parts del sud del País Basc amb les seves pròpies estructures i mitjans. El grup burgès que va tenir una gran influència en la indústria de Biscaia va dominar el congrés a Elgoibar. El 1910, el Partit Nacionalista Basc es va dividir per primera vegada. El nou grup es va anomenar Askatasuna, no acceptaven la connexió de política i religió i això va unir a "patriotes" i els "bascos" contra ells. El 1911, davant la fortalesa del moviment obrer "estranger" a Bizkaia i Gipuzkoa, el PNB va decidir formar el sindicat Solidaridad de los Trabajadores Vascos. L'1 de febrer de 1913 es va publicar per primera vegada el diari "Euzkadi".
El 1921, el moviment d'Arana es va escindir: la moderada Comunió Nacionalista Vasca i la independentista Aberri (EAJ). "Aberritarrak" i la majoria dels joves del grup Euzko Gazteria, dirigits per Elias Gallastegi, fundador del grup, van sortir de la Comunió Nacionalista Vasca i van adoptar el nom d'Euzko Alderdi Jeltzalea, creient que Comunió havia venut els principis del patriotisme. El 1923, la dictadura de Primo de Rivera va prohibir el partit. El 1931, la Segona República espanyola va instaurar-se i el Partit Nacionalista Basc va dur a terme una política a favor de l'estatus autònom del País Basc del Sud. El partit va llogar el palauet neobasc propietat de la família Arana per ser habilitat com a «batzoki» (seu social del PNB) i seu central de l'Euzkadi Buru Batzar, a iniciativa de Luis Arana, germà de Sabino, i la nova seu central del partit es va inaugurar a principis de 1932. El 1933, el PNB va abandonar la coalició de dretes i va obtenir una victòria molt important a les eleccions, però no es va aprovar l'Estatut d'autonomia.
Exili en la posguerra Després de perdre la guerra civil espanyola, entre juny i juliol de 1937, els principals líders del Partit Nacionalista Basc van haver d'anar a l'exili a París i Londres, a l'entorn de Manuel de Irujo i José Antonio Aguirre, i als anys quaranta de Rezola, Lasarte, Mitxelena, Solaun i, sobretot, Juan Ajuriagerra. Aguirre i la majoria de membres del Partit Nacionalista Basc van creure que la victòria aliada provocaria la desaparició del govern franquista, però les vagues de 1947 i 1951 van ser en va, i a partir de 1953 els Estats Units van manifestar la seva intenció de donar suport al govern franquista. El 15 d'abril de 1963 es va celebrar el primer Aberri Eguna a la banda francesa del país.
Jesús María de Leizaola va ser nomenat Lehendakari el 1960, després de la defunció d'Aguirre. El Lehendakari Leizaola va desenvolupar la seva tasca a l'exili i va fixar la seva residència a París, des d'on es va dedicar a denunciar la dictadura.
Posteriorment ha tingut dues escissions principals, la dècada de 1950 amb ETA (grup d'extrema esquerra independentista que fa ús de la lluita armada per aconseguir els seus objectius) i el 1986 amb Eusko Alkartasuna (partit independentista de tendència esquerrana).
Recuperació de la democràcia. Carlos Garaikoetxea Després de l'aprovació de l'Estatut de Gernika, Carlos Garaikoetxea fou elegit president o lehendakari del Govern del País Basc després de les eleccions al Parlament Basc de 1980,Carlos Garaikoetxea, presidente del Gobierno vasco sólo con los votos de su partido, El País, 10 d'abril de 1980 El seu mandat es va caracteritzar per la construcció del govern i institucions autonòmiques basques. Així, va haver de desenvolupar l'Estatut d'Autonomia del País Basc de 1979. Entre les competències assumides es trobaven l'ordre públic, amb la consegüent creació d'un cos de policia autonòmica (l' Ertzaintza) el 1982, la creació del Servei Basc de Salut (Osakidetza) el 1981, o la creació de la radiotelevisió basca, EiTB, amb una primera emissió el 27 de desembre de 1982. Va ser una etapa que es va caracteritzar per l'austeritat en la despesa governamental, o la consecució del Concert Econòmic basc el 1981. Durant el seu mandat també es va obrir la possibilitat de sindicació als funcionaris del Govern Basc, un assumpte que va ser molt polèmic en el seu moment. Així mateix, es van produir esdeveniments rellevants, com van ser la visita del papa Joan Pau II, les inundacions de 1983, model de gestió de crisi del llavors recentment estrenat sistema "SOS deiak", o accidents, com el de l'explosió a l'escola d'Ortuella el 1980, o el de la muntanya Oiz, el 1985, en el qual es va estavellar un avió de passatgers.
Garaikoetxea va ser reelegit el 1984 amb 34 escons, i en 1986, després de moltes desavinences amb la direcció del PNB per la "Llei de Territoris Històrics", que havia de delimitar les competències del Govern Basc i les de les Diputacions Forals dels tres territoris històrics, l'expulsió de Manuel Ibarrondo i tota l'organització navarresa,Los nacionalistas vascos celebran el Aberri Eguna bajo el signo de la división, El País, 7 d'abril de 1985 Carlos Garaikoetxea es va separar del PNB per fundar Eusko Alkartasuna (EA), i José Antonio Ardanza va resultar designat pel seu partit president del govern autònom basc, en substitució de Garaikoetxea.
Lehendakaritza de José Antonio Ardanza Amb el liderat de José Antonio Ardanza, el PNB va poder mantenir l'hegemonia al nacionalisme basc, i va renovar la lehendakaritza formant el primer govern de coalició amb el PSE-PSOE de Txiki Benegas, que havia obtingut més escons però menys vots a les eleccions de 1986, i no va aconseguir el suport de EA i Euskadiko Ezkerra (EE) per elegir Ramón Jáuregui, que es va convertir en vicelehendakari, i la seva pertinença a l'ala moderada i autonomista del Partit Nacionalista Basc va propiciar una perllongada col·laboració entre el PNB i els socialistes bascos. Va impulsar del Pacte d'Ajuria Enea, contra la intervenció i iniciativa de l'esquerra abertzale signat el 1988, en l'època més dura d'Euskadi Ta Askatasuna (ETA). El PNB, EA i EE van tirar endavant una declaració per la qual el Parlament d'Euskadi proclamava que “el poble basc té dret a l'autodeterminació” el 15 de febrer del 1990, i el 28 d'octubre el PNB va obtenir el triomf a les eleccions al Parlament Basc de 1990 el formant govern amb EA i EE.