miniatura|Nick Park amb les seves creacions. Wallace i Gromit és una sèrie de comèdia britànica feta amb personatges modelats amb plastilina sobre esquelets de filferro i filmats amb la tècnica d'animació anomenada stop-motion, creada per Nick Park d'Aardman Animations. La sèrie consta de quatre curtmetratges i un llargmetratge, però ha generat nombrosos spin-offs i adaptacions televisives. La sèrie se centra en Wallace, un inventor bondadós, excèntric i amant del formatge; junt amb Gromit, un petit gos antropomòrfic silenciós, però lleial i intel·ligent. El primer curtmetratge, La gran excursió d'en Wallace i en Gromit, es va acabar i es va fer públic l'any 1989. Wallace va ser originalment interpretat per l'actor Peter Sallis i més tard per Ben Whitehead. El Gromit és en gran part silenciós i es comunica només a través d'expressions facials i llenguatge corporal.
Degut a la seva gran popularitat, els personatges han estat descrits com a icones culturals internacionals tant de la cultura britànica moderna con del poble britànic en general. BBC News s'ha referit a ells com "algunes de les estrelles més conegudes i estimades del Regne Unit". Icons també s'ha referit a ells, dient que "han fet més per millorar la imatge dels anglesos a tot el món que qualsevol ambaixador designat oficialment". Tot i que la sèrie no està ambientada a cap ciutat en particular, Park ha insinuat que es va inspirar en el Wigan dels anys 50, al nord d'Anglaterra. L'accent del Wallace prové de "Holme Valley" West Yorkshire. Al Wallace li agrada el formatge de Wensleydale (North Yorkshire).
Les seves pel·lícules han rebut elogis per part de la crítica, amb els tres primers curtmetratges: La gran excursió d'en Wallace i en Gromit (1989), Els pantalons equivocats (1993) i Al zero (1995); tots retransmesos als Estats Units pel PBS (Public Broadcasting Service). El llargmetratge La maledicció de les verdures (2005) va rebre també un reconeixement similar i és la segona pel·lícula animada amb stop-motion amb major recaudació de la història, només superada per Chicken Run: Evasió a la granja, una altra creació de Park. També van guanyar el premi Peabody l'any 1995.
Els personatges de Wallace i Gromit encapçalen la recaudació de fons per a dues organitzacions benèfiques per nens: Wallace & Gromit's Children's Foundation, que recolza als hospitals per a nens de Regne Unit; i Wallace and Gromit's Gran Appeal, l'organització benèfica del Bristol Children's Hospital a Bristol, Anglaterra.
Història El primer curtmetratge, La gran excursió d'en Wallace i en Gromit, va ser nominat per l'Acadèmia al millor curtmetratge d'animació l'any 1990, però va perdre davant Creature Comforts, una altra creació animada de Nick Park. Van seguir amb els curtmetratges Els pantalons equivocats i Al zero. El llargmetratge La maledicció de les verdures va ser estrenat l'any 2005. Els tres últims mencionats, van guanyar premis de l'Acadèmia.
El gener de l'any 2007, un contracte de cinc pel·lícules amb DreamWorks Animation i Aardman Animations va fracassar després de fer només tres films a causa de diferències creatives; així com el fracàs de taquilla de Flushed Away. Més tard, Nick Park va dir que els executius de DreamWorks volien americanitzar als britànics Wallace i Gromit, la qual cosa els treia part del seu encant. El quart curtmetratge de Wallace i Gromit, A Matter of Loaf and Death, va ser la primera producció de park des del final de l'acord amb DreamWorks. Va ser el programa de televisió més vist a Regne Unit l'any 2008. A Matter of Loaf and Death va guanyar el premi BAFTA l'any 2009 i va ser nominat a un premi de l'Acadèmia l'any 2010. L'any 2013, Peter Lord va declarar que pel moment no hi havia plans per a fer un nou curtmetratge, i Nick Park va aninciar a l'any següent que tot i l'empitjorament de la salut de l'actor que posava veu a Wallace, Peter Sallis, hi havia la possibilitat de preveure futures pel·lícules comptant amb la disponibilitat de Ben Whitehead (serà qui posteriorment li posarà veu al personatge). Quan Ben estava a un esdeveniment d'animació a Stuttgart (alemanya), el 4 de maig de 2017 Peter Lord va declarar que era probable que hi hagués més projectes amb els personatges. Peter Lord va dir: "quan el Nick no està dibuixant homes de les cavernes, està dibuixant a Wallace i Gromit... assumeixo absolutament que en farà una altra, però no una pel·lícula principal. Crec que va trobar que era massa. Crec que li agradava el format de mitja hora".
El Peter Sallis, la veu original del Wallace, va morir el 2 de juny de 2017 a l'edat de 96 anys. L'any 2018, Park va dir a Radio Times: "Sallis era una persona tan especial i amb qualitats tant úniques, serà difícil ocupar el seu lloc, però crec que ell voldría que continuéssim i jo tinc més idees de Wallace i Gromit". L'any 2019, Park va anunciar que s'estava desenvolupant un nou projecte: "no puc revelar massa perquè realment faria un spoiler, però és Wallace i Gromit fent les seves antigues pallassades".
Personatges Wallace Wallace viu al 62 del carrer West Wallaby (Wigan) amb el seu gos Gromit. Mai s'ha sabut el seu cognom. Normalment, vesteix amb una camisa blanca, pantalons marrons, armilla de llana verda i una corbata vermella. És un gran fan del formatge, especialment el Wensleydale.
Nick Park, el seu creador, va dir: "És una figura molt autònoma. Un home molt casolà a qui no li fa res viure aventures estranyes". Està vagament basat en el pare de Park. El personatge ha estat interpretat per Peter Sallis (fins al 2010) i Ben Whitehead (el 2009 i des del 2011).
El Wallace és un inventor incansable que crea artefactes els quals sovint no funcionen com ell voldria. L'aspecte d'aquests invents és similar a les il·lustracions dels caricaturistes W.Heath Robinson i Rube Goldberg, i Nick Park ha dit que tots els invents estan pensats en relació al principi d'utilitzar un "martell per trencar una nou". De tota manera, alguns dels artefactes estan basats en invents de la vida real; per exemple, el seu mètode per despertar-se al matí és un llit que es tomba i s'inclina, i així desperta a qui hi dormi, el qual és un que va ser presentat a la Gran Exhibició de 1851 per Theophilus Carter.
L'ofici oficial del wallace va variant. A The Close Shave, és un rentador de finestres. A La maledicció de les verdures, és el director d'un servei de control de plagues, mantenint les criatures capturades (gairebé totes són conills) al soterrani de casa seva. Al curtmetratge més recent, A Matter of Loaf and Death, és un forner. Si bé ha demostrat ser hàbil en els negocis que crea, sempre un defecte inesperat en els invents que utilitza per ajudar-se o la seva simple mala sort acaben suposant la seva ruina i enfonsament.
A la primera fotografia que es veu a La maledicció de les verdures, va revelar-se que una vegada antigament el Wallace tenia el cap ple de cabells i un bigoti molt gruixit. També, a una fotografia de la graduació de Gromit a Dogwarts, es veu com Wallace ja havia perdut la barba, però encara conservava una mica de pèl als laterals del cap, just per sobre de les orelles. A Els pantalons equivocats, encara utilitza un assecador de cabells. A A Matter of Loaf and Death, en un moment que el Wallace està parlant amb el Gromit, es veu una imatge darrere del gos on es mostra al Wallace amb barba i cabell castany.
El Wallace ha tingut tres interessos amorosos. El primer va ser Wendolene Ramsbotton, el qual va acabar ràpidament quan ella li va dir que el formatge li produïa una erupció. El segon va ser Lady Tottington, a qui Wallace es refereix com a "Totty" a La maledicció de les verdures. Per últim, a A Matter of Loaf and Death, Wallace es compromet amb Piella Bakewell, qui resulta ser una assassina en sèrie.
Gromit Gromit és un beagle, i és la mascota i millor amic del Wallace. És molt intel·ligent i es va graduar amb un doble grau d'enginyeria per gossos a la "Universitat Dogwarts" ("Dogwarts" és un joc de paraules amb "Hogwarts", l'escola de màgia dels llibres de Harry Potter). Li agrada teixir, llegir el diari, jugar a escacs, beure tè i cuinar. Els seus objectes més preuats són el seu despertador, un os, un raspall i una foto emmarcada on apareix amb en Wallace. És molt hàbil amb l'electrònica i un excel·lent pilot d'avió. Sovint, amenaça als dolents trobant els seus plans amb Wallace durant les seves aventures. A vegades, ignora les ordres de Wallace, com a A Close Shave i Shopper 13, on Wallace li ordena que es desfaci de Shaun, però no ho fa. El seu aniversari és el 12 de febrer; a Els pantalons equivocats se'l veu encerclant la data a un calendari. "El Gromit mai diu ni una paraula, però mai hi ha existit un personatge tan expressiu (animat o no) que pogués formar part de la nostra pantalla" -- Dit a un article de la revista Empire, la qual col·locava al gos al primer lloc de la seva lilsta dels "50 millors personatges de pel·lícules animades". El Gromit no té una boca visible i s'expressa a través d'expressions facials i el llenguatge corporal. L'actor britànic Peter Hawkins era qui originalment li havia de donar veu al Gromit, però Park va abandonar la idea quan es va adonar que els pensaments i sentiments del personatge es podien conèixer-se a través del moviment, amb alguns sorolls canins en algunes ocasions. Molts crítics creuen que el silencia de Gromit el converteix en el perfecte home heterosexual, amb una expressivitat de pantomima que va generar comparacions amb Buster Keaton. A vegades fa sorolls propis de gos, com ara grunyits.
En general, els gustos de Gromit són més moderns que els de Wallace, i aquesta és una de les moltes maneres en què contrasten entre ells com a personatges. El Gromit sembla tenir un interès en la literatura enciclopèdica, clàssica i filosòfica, i en la cultura popular, incloent pel·lícules i música. "Electronics for Dogs" (electrònica per a gossos) ha estat un dels llibres preferits des de La gran excursió d'en Wallace i en Gromit, i a les estanteries de llibres dEls pantalons equivocats hi ha títols de llibres com: estels, ovelles, pinguins, cohets, ossos, estrelles... També llegeix "La República" de Pluto (un guiny al personatge de Disney, fent un joc de paraules amb els noms fent referència a Plató). Un altre llibre que llegeix és Crim i càstig, de "Fido Dogstoyevsky" (un altre joc de paraules amb Fyodor Dostoevsky). Les diverses possessions del personatge fan un extensiu ús de jocs de paraules: a A Matter of Loaf and Death hi ha "Pup Fiction" (Pulp Fiction), "The Dogfather" (The Godfather), "Where Beagles Dare" (Where Eagles Dare), "Bite Club" (Fight Club) i "The Bone identity" (The Bourne Identity), tots aquests mencionats apreixen com a llibres; també hi apareix "Citizien Canine" (Citizen Kane) com un poster de pel·lícula. També s'ha demostrat que el seu gust per la música inclou a Bach, "Poochini" (una obra de Puccini), "McFlea" (McFly), "The Beagles" (The Beatles) i "Red Hot Chili Puppies" (Red Hot Chili Peppers).
Gromit té un interès amorós a A Matter of Loaf and Death, quan s'acosta i es relaciona amb Fluffles, un "caniche". L'afecte entre ells és recíproc i la Fuffles s'uneix al Wallace i al Gromit a repartir pa al final de la pel·lícula i els tres condueixen cap al capvespre per fer una entrega, mentre sona la cançó "Puppy Love" (interpretada per "Doggy Osmond", referint-se realment al cantant americà Donny Osmond).
La NASA va nombrar amb el nom de Gromit un dels seus nous prototips de robots exploradors de Mart l'any 2005. L'1 d'abril de 2007, HMV va anunciar que el Gromit substituiria al Nipper (gos icona de la companyia) durant un període de 3 mesos, promocionant un DVD per a nens a les seves botigues de Regne Unit.
Ubicació