Praga (txec: Praha) és la principal ciutat i la capital de la República Txeca. Situada a la vora del riu Moldava (Vltava), a la regió de Bohèmia Central. El 2023 tenia 1,35 milions d'habitants. És coneguda com la ciutat de les cent torres, o la ciutat daurada, la mare de totes les ciutats i el cor d'Europa, i des de 1992 el centre històric és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Història Fundada a finals del , Praga ben prest es va convertir en la capital dels reis de Bohèmia, alguns dels quals regnaren com a emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic. L'any 1620, Bohèmia va formar part dels dominis dels Habsburg i Praga es va convertir en capital d'una província austríaca. Els quatre municipis independents es van unir en un de sol l'any 1784. Durant el , Praga es va anar convertint en l'epicentre de la renaixença cultural i nacional txeca. El nacionalisme txec va participar en l'esperit del Romanticisme, tal com va passar en altres llocs d'Europa.
Amb la independència de Txecoslovàquia el 1918, la ciutat va recuperar la condició de capital d'un estat independent. Les dues dècades següents va créixer i va annexionar viles adjacents. Praga va ser ocupada per les tropes alemanyes el 15 de març de 1939 i va romandre sota ocupació nazi fins al maig de 1945. El 14 de febrer de 1945, 62 bombarders nord-americans B-17 que s’havien desviat de la ruta cap a Dresden van bombardejar accidentalment Praga. L’atac va causar 701 morts i 1.184 ferits. L'exèrcit Roig va ocupar la ciutat el 1945, i el 1948 s'hi va imposar el comunisme. El 1968, va culminar el procés conegut com la Primavera de Praga, d'agitació social i cultural en oposició al règim comunista, satèl·lit del la Unió Soviètica. El procés va ser reprimit amb la invasió del país per part de la Unió Soviètica i altres aliats, seguida de l'empresonament i l'exili dels crítics.
Del 16 de novembre al 29 de desembre del 1989 hi va tenir lloc la Revolució de Vellut (sametová revoluce): va començar amb una manifestació pacífica d'estudiants a Praga que va ser durament reprimida per la policia. Una segona manifestació de repulsa dels fets, de vora 500.000 manifestants, va impulsar el procés de canvi polític que va dur a la fi del règim comunista, com ja havia passat el mateix any en els altres països de l'antic bloc comunista d'Europa. El 1993 va ser designada capital de la República Txeca, després de la divisió pacífica de Txecoslovàquia en dos estats.
Geografia Ubicació Praga es troba al cor d'Europa, a menys de 500 quilòmetres dels mars Bàltic, mar del Nord i Adriàtic. Pertany a la regió de Bohèmia Central i ocupa principalment l'àrea de Poberounská soustava i, en el seu extrem nord-est, una petita part de l'àrea de Česká tabule.
Dins de la República Txeca, la ciutat de Praga està lleugerament desplaçada al nord-oest del centre geogràfic del país.
L'erosió i els processos de sedimentació del riu Moldava en ambdues ribes són els principals causants del relleu de la ciutat. Al voltant del riu i els seus afluents, hi ha uns pendents relativament escarpats que acaben en forma de pla en assolir certa altura. Els pendents pronunciats es produeixen a la ribera esquerra del Moldava. L'altitud màxima de la ciutat és de 399 metres, al barri de Zličín, a l'oest de la ciutat, i l'altitud mínima és de 177 metres a la vora septentrional de la ciutat, on el riu l'abandona. Per tant, la diferència màxima d'altitud és de 222 metres en una àrea relativament petita.
Hidrografia miniatura|Praga El riu Moldava travessa Praga, dividint la ciutat de sud a nord. El Moldava és un riu molt cabalós, fins i tot encara més que l'Elba, del qual és afluent.
Clima Praga té clima continental. La temperatura mitjana anual és de 8-9 graus Celsius. L'hivern és rigorós, encara que no excessivament sever i relativament sec, i la temperatura mitjana en els mesos d'hivern és aproximadament de zero graus. La primavera és fresca al principi i es torna temperada i humida segons s'acosta l'estiu, i ha arribat als 16-17 graus al juny de mitjana i sobrepassa els 70 mm de precipitació atmosfèrica. L'estiu no és excessivament càlid; sobrepassa lleugerament els 18 graus de mitjana en els mesos de juliol i agost, encara que és habitual que superi els 25 graus. Les precipitacions arriben al punt màxim al juliol i comencen a baixar en el mes d'agost. La tardor de Praga és temperada i moderadament seca, amb precipitacions similars a les de l'hivern i la primavera, encara que el mes de novembre és bastant fred, amb menys de tres graus de mitjana.
Població A inicis del , va seguir el creixement demogràfic fins als 850.000 habitants l'any 1930. Un dels motius va ser la independència de la República Txeca i el nomenament de Praga com a capital del nou estat, i per l'absorció dels municipis limítrofs a la capital el 1922 (37 municipis que sumaven més de 430.000 habitants).
La població de Praga és d'aproximadament 1.200.000 habitants, una mica més del 10% de la població del país. La ciutat va tenir una explosió demogràfica durant el resultat de l'esplendor econòmica i cultural. Si incloem els suburbis que aleshores no formaven part de Praga, la població va passar de poc més de 157.000 habitants el 1850 a més de mig milió l'any 1900.
La primera ampliació de la ciutat va ocórrer el 1850 quan Praga absorbí el municipi de Josefov. El 1883 i 1884 es van absorbir dos municipis més i un altre el 1901. El 1960 es va ampliar de tres municipis més i el 1968 (25 municipis que sumaven prop de 70.000 ciutadans), el 1974 (37 municipis i prop de 65.000 habitants), i el 1987 i 1988 van arribar-hi les dues últimes ampliacions (Černý Most i Kamýk), que varen sumar uns altres 30.000 habitants. D'aleshores ençà, va créixer de manera moderada fins als anys 1980. A partir d'aquest moment la població s'ha estabilitzat.
La població de Praga s'està envellint a un ritme superior al de la resta del país, per la immigració de ciutadans en edat de treballar i el descens de l'índex de natalitat. D'aquesta manera, el percentatge d'habitants en edat de jubilació no ha crescut en els darrers anys.
La prosperitat econòmica a la primeria del amb l'obertura a la Unió Europea, la instal·lació de noves multinacionals i els salaris més elevats, han atret la població productiva de la resta del país. També ha provocat un augment de la immigració, tot i que el percentatge d'estrangers és moderat. Segons dades de l'any 2006, el 8,77% de la població de Praga era estrangera. Segons el país d'origen, destaquen els ucraïnesos, que representen el 34,3% dels immigrants, els eslovacs, que representen el 15,7% i els russos, que són el 9,5% dels estrangers.
Govern La constitució txeca del 1992 estableix que la capital de l'estat txec és Praga. La ciutat havia sigut la capital del Regne de Bohèmia a l'edat mitjana i des de 1918 fins a la creació de l'estat txec va ser la capital de Txecoslovàquia. És la residència del president de la república, així com la seu de les dues cambres del parlament: La Cambra de diputats i el Senat.
Govern local miniatura|El batlle Tomáš Hudeček El Consell Nacional txec va decidir l'any 2002 que Praga rebia l'estatut de ciutat estat. Això implica que diverses de les competències de l'estat són transferides a la batllia. El màxim dirigent de la capital és el batlle. La ciutat està administrada per tres entitats: l'Assemblea, formada per 70 representants, el Consell, format per onze membres de l'Assemblea i la Batllia de Praga. Es fan eleccions cada quatre anys. La batllia de Praga, amb els seus corresponents departaments i seccions, alberga el poder executiu de la ciutat.
El batlle actual de Praga, des del juny de 2013, és Tomáš Hudeček, del partit conservador TOP 09.
Organització politicoadministrativa Des de 2001, Praga es divideix administrativament en 22 districtes. En els rètols odel nom dels carrers, es pot veure el districte al qual pertany la via. Al seu torn, aquests 22 districtes es divideixen en 57 barris, de les quals només quatre pertanyen a la Praga històrica (Staré Město, Nové Město, Malá Strana i Hradčany), cadascuna d'aquestes té els seus propis representants electes i competències:
Praha 1: Staré Město, Malá Strana, Hradčany Praha 2: Nové Město, Vinohrady Praha 3: Žižkov Praha 4: Kunratice, Modřany Praha 5: Slivenec, Smíchov Praha 6: Lysolaje, Nebušice, Přední Kopanina, Suchdol Praha 7: Troja, Holešovice Praha 8: Březiněves, Dablice, Dolní Chabry, Horní Chabry Praha 9: Prosek, Vysocany Praha 10: Hostivař, Strašnice, Vrsovice, Malešice Praha 11: Křeslice, Šeberov, Újezd, Chodov, Haje Praha 12: Libuš, Modřany Praha 13: Řeporyje, Stodůlky, Butovice Praha 14: Dolní Počernice Praha 15: Dolní Měcholupy, Dubeč, Petrovic, Štěrboholy Praha 16: Radotín, Lipence, Lochkov, Veľká Chuchle, Zbraslav Praha 17: Řepy, Zličín Praha 18: Letňany Praha 19: Kbely, Čakovice, Satalice, Vinoř Praha 20: Horní Počernice Praha 21: Újezd nad Lesy, Běchovice, Klánovice, Koloděje Praha 22: Uhříněves, Benice, Kolovraty, Královice, Nedvězí
miniatura|La torre de televisió Žižkov de Praga
Economia La moneda oficial del país és la corona txeca (Ceska Koruna), abreviat Kc, que es divideix en 100 hellers (haler, abreujat h).
El PIB per capita de Praga és més del doble que el de la República Txeca. Va arribar als 33.784 dòlars (PPA) el 2004, la qual cosa suposa més d'un 50% per sobre de la mitjana de la Unió Europea per a aquest any. Això la situa com la dotzena regió més rica de la Unió Europea.
Praga és el centre econòmic del país. A més de ser la capital del país, la majoria de les institucions financeres i de les empreses transnacionals hi tenen la seu. Aquests, entre altres motius, fan possible que Praga representi prop del 25% del PIB txec. No obstant això, el creixement del PIB a Praga, és menor que el de la mitjana nacional des de 2001.
Praga ha estat capaç d'absorbir la força de treball tant nacional com internacional atreta per la prosperitat de la ciutat. L'any 2001, Praga concentrava aproximadament el 20% dels llocs vacants de treball de la República Txeca, la qual cosa és especialment significativa si es compara amb el poc més del 10% que representa la població de Praga sobre la població total. La demanda de treballadors era de 726.000 persones mentre la població activa de la ciutat era de tan sols 600.000. La taxa d'atur a Praga és aproximadament la meitat que la del país.
La posició central a Europa afegida a un nivell de preus més baix que el d'Europa occidental atreu moltes companyies internacionals per establir hi la seu europea.
El 2006, el 82% del valor afegit creat a la ciutat provenia al sector de serveis. A l'altre costat de la balança hi ha el sector industrial, amb un pes significativament inferior al de la resta del país. Un altre sector que ha crescut en la primera dècada del és la construcció, amb més d'un 50% d'increment entre 2001 i 2006 del valor de les cases construïdes.
La bellesa arquitectònica sempre va fer-ne un lloc turístic, i depsrés de la Revolució de Vellut el 1989, hi va haver una explosió del turisme. L'any 2005, 6,4 milions de turistes van visitar la República Txeca, dels quals una gran majoria van passar per Praga. Més del 90% de les places hoteleres ocupades van ser destinades a turistes estrangers. El 41% de les places disponibles eren en hotels de quatre o cinc estrelles el 2006.
Educació miniatura|Universitat Carolina de Praga Praga concentra les principals universitats del país. El 2006 tenia 10 centres universitaris i 38 facultats, en què estaven inscrits 87.500 estudiants, a més d'11.500 cursant estudis de postgrau. També tenia una gran quantitat d'escoles d'educació secundària, entre les quals destaquen les de gramàtica i d'estudis tècnics.
Entre les universitats, destaca la prestigiosa Universitat Carolina de Praga, la més antiga de Centreeuropa.