miniatura| miniatura|Països de l'Orient Mitjà actual Orient Mitjà o Mitjà Orient (denominació anglosaxona) i Orient Pròxim o Pròxim Orient (denominació francesa) és la part de l'Orient que és a prop d'Europa (Occident). Es contraposa a l'Extrem Orient o Orient Llunyà.
Històricament, era el nom amb el qual els primers geògrafs europeus moderns designaren els territoris situats a la riba est de la Mediterrània. Coincidia aproximadament amb les fronteres occidentals de l'Imperi Otomà, i per això de vegades incloïa també la península balcànica. Actualment, l'ús més restringit d'aquesta denominació sol comprendre els estats de Turquia, Síria, el Líban, Israel i Egipte, però l'evolució política posterior a la Segona Guerra Mundial ha fet que hom l'empri com a sinònim d'Orient Mitjà, terme molt més ampli que inclou, a més de Turquia i Israel, tots els estats àrabs, del Marroc fins a l'Iraq i el Sudan, i també l'Iran i àdhuc l'Afganistan i el Pakistan. Tanmateix, els estats inclosos varien segons el context de referència, el punt de vista utilitzat, etc.
El nom d'Orient Mitjà s'usa per influència de l'anglès Middle East, que es refereix a una divisió de l'Orient antiquada, però que després de la caiguda de l'Imperi Otomà ha començat a ser més usada en anglès i traduïda en moltes llengües. Molts han criticat el terme Orient Mitjà a causa del seu eurocentrisme implícit. Als mitjans de comunicació contemporanis el terme sovint és utilitzat tant pels europeus com els no europeus, el que contrasta amb la designació similar, Màixriq, que es fa servir sobretot en contextos de llengua àrab.
Són molts els factors que han fet d'aquesta zona una de les més conflictives del món, però molts autors coincideixen a remarcar que el factor desencadenant de la conflictivitat va ser el repartiment de les possessions otomanes després de la Primera Guerra Mundial, moment en què es va predeterminar el traçat de les fronteres i el naixement de l'Estat d'Israel. Un altre factor segurament s'hauria de trobar en les seves riqueses naturals, sobretot de petroli. Durant el , el Pròxim Orient ha viscut sis conflictes armats notables (quatre guerres àrabo-israelianes, la guerra entre l'Iraq i l'Iran i la guerra del Golf i els seus successius episodis), una guerra civil al Líban, i la revolució islàmica de Khomeini a l'Iran amb importants repercussions per a tot el món musulmà.
Actualment, aquesta regió és predominantment islàmica. La producció de petroli és molt important. Els Estats Units n'han ocupat alguns països. Un dels conflictes més rellevants de l'Orient Mitjà és el que hi ha entre Israel i els països àrabs. El procés de pau de conflicte àrabo-israelià, encetat a Madrid el 1991, va obrir una petita porta a l'esperança per a la regió.
Etimologia miniatura|Imatge d'Orient Mitjà des de l'espai El terme Orient Mitjà o (Pròxim Orient o Orient Pròxim) possiblement es va crear pels volts de l'any 1850 a la British India Office, i es va fer àmpliament conegut quan l'estrateg naval estatunidenc Alfred Thayer Mahan el va utilitzar.
En aquella època, l'Imperi Britànic i l'Imperi Rus es disputaven la influència a l'Àsia central, rivalitat que es va conèixer com El gran Joc. Mahan es va adonar no solament de la importància estratègica de la regió, sinó també del seu nucli, el Golf Pèrsic.Melman, Billie. The Cambridge Companion to Travel Writing: 6 The Middle East / Arabia , Cambridge Collections Online. Consultat el 8 de gener de 2006.Palmer, Michael A. Guardians of the Persian Gulf: A History of America's Expanding Role in the Persian Gulf, 1833-1992. Nova York: The Free Press, 1992. p. 12-13.
Manhan va etiquetar l'àrea del voltant del Golf Pèrsic com a "Orient Mitjà" i va afirmar que, després del canal de Suez, era el territori més important perquè la Gran Bretanya pogués controlar l'avanç rus cap a l'Índia.<ref>Laciner, Dr. Sedat. "Is There a Place Called ‘the Middle East’? ", The Journal of Turkish Weekly]", 2 de juny de 2006. Consultat el 10 de gener de 2007.</ref>
Va usar el terme en l'article The Persian Gulf and International Relations ("El Golf Pèrsic i les relacions internacionals"), publicat el setembre de 1902 al diari britànic National Review.
L'article va ser reimprès a la revista The Times i ho fou encara durant l'octubre, una sèrie de vint articles titulats "The Middle Eastern Question", escrits per Sir Ignatius Valentine Chirol. En ells, Chirol va expandir la definició d'Orient Mitjà per a incloure "aquelles regions d'Àsia que s'estenen fins als límits de l'Índia o acostades".Adelson, 24. Cap a la fi de la sèrie, pels volts del 1903, The Times va eliminar les cometes que utilitzava per a acompanyar el terme fins aleshores.Adelson, 26. Fins a la Segona Guerra Mundial, era freqüent d'anomenar Orient Mitjà les àrees pròximes a Turquia; Orient Pròxim a la costa est del Mediterrani i Extrem Orient a les proximitats de la Xina. El terme al·ludia aleshores a la zona entre Mesopotàmia i Myanmar, és a dir, tot el que fos entre el que es diu Pròxim Orient i l'Extrem Orient, potser sota la influència de l'antiga idea que la Mediterrània és la "mar del centre".
Geografia miniatura|Composició de l'Orient Mitjà Per les diferències de criteri a l'hora de definir l'àrea geogràfica que comprèn, aquesta seria la interpretació màxima del Pròxim Orient:
Estats al Sud del Caucas Armènia, Azerbaidjan Pròxim-Orient (mar Mediterrani): Anatòlia (Turquia) Xipre Síria, el Líban, Jordània Israel, Palestina (Franja de Gaza i Cisjordània) Sinaí (Egipte) Costa del mar Roig Eritrea, Djibouti Aràbia Saudita, Iemen Estats del Golf Pèrsic Oman, Emirats Àrabs Units, Bahrain, Qatar, Kuwait l'Iraq, l'Iran
Territoris i regions País, amb bandera Superfície(km²) Població Densitat de població(per km²) Capital PIB (total) Per capita Moneda Govern Llengües oficialsAnatòlia: TurquiaLes xifres de Turquia inclou la Tràcia Oriental, que no és una part d'Anatòlia.783.56273.914.00091 Ankara $1.028 trillionThe World Bank: World Economic Indicators Database. GDP (PPP) 2008. Dades per a l'any 2008. Darrera revisió de l'1 de juliol de 2009. (2008) $13.920The World Bank: World Economic Indicators Database. Population 2008. Dades per a l'any 2008. Darrera revisió de l'1 de juliol de 2009. (2008) Lira turca Democràcia parlamentària TurcPenínsula aràbiga: 665656.397987 Al-Manama $26.970 billion (2008) $34.605 (2008) Dinar de Bahrain Monarquia constitucional Àrab 17.8203.100.000119 Al-Kuwait $137.190 billion (2008) $39.849 (2008) Dinar kuwaitià Herència constitucional Àrab 212.4603.200.00013 Muscat $66.889 billion (2008) $24.153 (2008) Rial omanita Monarquia absoluta Àrab 11.437793.34169 Doha $94.249 billion (2008) $85.867 (2008) Riyal de Qatar Monarquia absoluta Àrab 1.960.58223.513.33012 Al-Riyad $593.385 billion (2008) $23.834 (2008) Riyal saudita Monarquia absoluta Àrab 82.8805.432.74630 Abu Dhabi $184.984 billion (2008) $38.830 (2008) Dírham dels Emirats Àrabs Units Federal Monarquia constitucional Àrab, anglès 527.97018.701.25735 Sanaà $55.433 billion (2008) $2.412 (2008) Rial iemenita República ÀrabCreixent Fèrtil: Franja de Gaza3601.376.2893.823 Gaza $770 milions (2008) $2.900 (2008) Nou xéquel Autoritat Palestina Hamas Àrab 437.07231.001.81670.93 Bagdad $202,3 billion (2008) $6.500 (2008) Dinar iraquià Democràcia parlamentària Àrab, kurd 20.7707.465.000290 JerusalemSota la llei israeliana. L'ONU no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel. $200.630 billion (2008) $28.206 (2008) Nou xéquel Democràcia parlamentària Hebreu, Àrab 92.3005.307.47058 Amman $32.112 billion (2008) $5.314 (2008) Dinar jordà Monarquia constitucional Àrab 10.4523.677.780354 Beirut $49.514 billion (2008) $13.031 (2008) Lliura libanesa República Àrab, francès, anglès, armeni 185.18017.155.81493 Damasc $94.408 billion (2008) $4.748 (2009) Lliura síria República presidencial Àrab Cisjordània5.860Inclou tota la Ribera Occidental, d'acord amb les fronteres prèvies a 1967.2.500.000⁵432A més, hi ha al voltant de 400.000 colons israelians a la Ribera Occidental, dels quals la meitat viuen a Jerusalem oriental. Ramallah Nou xéquel Autoritat Palestina Fatah ÀrabPlana iraniana: 1.648.19571.208.00042 Teheran $819.799 billion (2008) $11.250 (2008) Rial iranià República islàmica PersaMar Mediterrani: 9.250792.60490 Nicosia $22.703 billion (2008) $29.830 (2008) Euro República Grec, turcÀfrica del Nord: 1.001.44977.498.00074 El Caire $442.640 billion (2008) $5.898 (2008) Lliura egípcia República semipresidencialista (democràcia) ÀrabFont:
Relleu miniatura|esquerra|El Mont Ararat miniatura|Dasht-e Kavir el gran desert de sal de l'Iran L'Orient Mitjà té principalment àrees de relleu baix, encara que algunes zones de Turquia, l'Iran i el Iemen són molt muntanyoses. L'Anatòlia es troba entre dues cadenes muntanyoses: Pontus i Taurus. El mont Ararat, a Turquia, té una alçada de 5.165 metres, i el més alt a la regió, Mont Damavand, a les muntanyes Elburz de l'Iran, té una alçada de 5.610 metres. Els Zagros es troben a l'Iran, en l'àrea de la seva frontera amb l'Iraq. En diverses regions del Iemen les elevacions sobrepassen els 3.700 metres, i les terres elevades s'estenen al llarg del mar Roig cap al Líban. El centre de l'Iran es divideix en dues conques amb llacs de sal ocasionals: al nord Dasht-e Kavir (Gran desert de sal), i al sud Dasht-e Lut.
A més, hi ha una falla geològica al llarg del mar Roig, amb zones rift que creen depressions estructurals amb àrees per sota del nivell del mar. La mar Morta, localitzada en el límit entre Cisjordània, Israel i Jordània, està a 418 metres sota el nivell del mar, la qual cosa el converteix en el punt més baix de la superfície terrestre.
Història
miniatura|El Mont del Temple de Jerusalem miniatura|L'Orient Mitjà tradicional i el Gran Orient Mitjà concebut per l'administració Bush. Situada a la unió d'Euràsia i Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'Oceà Índic, aquesta zona ha estat centre d'assumptes d'importància mundial en els àmbits estratègic, econòmic, polític, cultural i religiós. Coneixem la història d'aquesta regió sobretot pels escrits de l'Antic Testament i dels historiadors grecs, i per les excavacions que hi ha fet l'arqueologia des del . La zona està poblada d'ençà del 8000 aC, com ho proven les restes de Jericó.
Al llarg de la història, els països d'aquesta part del món sovint han experimentat els mateixos canvis. Per exemple, les conquestes de l'Imperi Persa, d'Alexandre el Gran i de l'islam. Posteriorment, va formar part de l'Imperi Otomà i de les colònies britàniques. Ha estat el centre espiritual de l'Església Ortodoxa, l'islam, del judaisme, iazidisme, mitraisme, zoroastrisme, maniqueisme i la fe bahà'í.
La història moderna del Pròxim Orient va començar després de la Primera Guerra Mundial, quan l'Imperi Otomà, que s'havia aliat amb els vençuts, les potències centrals, va ser dividit en moltes nacions independents. Altres esdeveniments decisius en aquesta transformació van ser l'establiment d'Israel el 1948 i el declivi de les potències europees com el Regne Unit i França, que van ser parcialment suplantades en influència per la nació més poderosa del moment, els Estats Units.
Al , la considerable reserva de petroli a la regió li va conferir una nova importància estratègica i econòmica. L'extracció massiva de petroli va començar al voltant de 1945, a l'Aràbia Saudita, l'Iran, Kuwait, l'Iraq, i els Emirats Àrabs Units. Les reserves estratègiques de petroli, especialment a l'Aràbia Saudita i l'Iran, són de les més grans del món i la OPEP està dominada pels països de l'Orient Mitjà.