miniatura|esquerra|Recreació de la fàbrica de Poblenou al carrer de Fluvià, 11. Gaietà Vilella Puig (Reus, Baix Camp, 14 de març de 1898 − Barcelona, 18 de juny de 1966) va ser un polític i financer català, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.
Biografia Era fill de Joan Vilella Estivill, comerciant reusenc, i de Concepció Puig Pratdesaba, de Saragossa. Fundador, amb el seu germà Joan, de la Banca Vilella de Reus, després integrada en el Banco de Vizcaya (1969). Atret per l'art i l'arqueologia, va ajudar diversos museus de Barcelona, especialment el Museu Marés, i en va fundar un de privat a Camprodon, on hi tenia una col·lecció de càntirs.
Militant de la Lliga Catalana, va ser elegit diputat per la província de Tarragona a les eleccions generals espanyoles de 1933Fitxa del Congrés dels Diputats i candidat del Front d'Ordre, també per la Lliga, a les eleccions del febrer de 1936.
El 1926 va agafar el relleu a l'empresa familiar «Juan Vilella, S. en C.» que havia fundat el seu avi i remuntat el seu pare, i amb el seu germà va fundar «Juan y Cayetano Vilella, S. en C.». La nova direcció de l'empresa va entrar al negoci d'importació i refinat del petroli amb el nom de «La Pensilvània». Van fundar també la «Compañía Reusense de Automóviles La Hispania». Una secció de l'empresa es dedicava a temes bancaris.
L'any 1949, «Juan y Cayetano Vilella» va canviar el seu nom i es va denominar Banca Vilella coincidint amb el moment en què l'empresa familiar separava el negoci bancari de la resta d'activitats empresarials de la família. L'entitat es va consolidar fent de la defensa de l'economia agrícola i industrial de l'àrea d'influència de Reus, el punt més important de l'activitat de la Banca Vilella.
Més enllà del negoci financer, Gaietà Vilella va tenir vocació cultural. El 1943 era un dels socis fundadors de l'Associació de Bibliòfils de Barcelona amb Joan Prats i Tomàs, Joan Sedó i Peris-Mencheta, Alfons Macaya i Josep Porter, que va fer edicions de bibliòfil de clàssics catalans. El 1951 va ser fundador i primer president de l'Associació d'Estudis Reusencs (AER). Era soci d'honor del Centre de Lectura de Reus i tenia la Encomienda de Alfonso X el Sabio.
Posteriorment a la seva mort, el 31 d'octubre de 1969 se signava l'absorció la xarxa d'oficines de la Banca Vilella a Catalunya per part del Banco de Vizcaya, d'aquesta manera el banc basc va aconseguir ampliar de manera considerable la seva implantació a Catalunya. En l'actualitat el Banco de Vizcaya forma part del grup BBVA
Referències
Bibliografia complementària Albert Manent Del Noucentisme A L'Exili: sobre La Cultura Catalana Del Nou-Cents Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997
Categoria:Diputats catalans al Congrés dels Diputats per la Lliga Categoria:Empresaris reusencs Categoria:Polítics reusencs Categoria:Col·leccionistes catalans Categoria:Empresaris catalans del sud contemporanis Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XX