Google Chrome és un navegador web desenvolupat per Google i compilat amb base a components de codi obert com la seva estructura de desenvolupament d'aplicacions (Framework) i el motor de renderitzat de Blink des de la versió 28, amb l'excepció de les versions d'iOS.It’s here: Google replaces WebKit version ID with Blink in latest Chrome build - The Next Web Google Chrome és el navegador més utilitzat a Internet, amb una quota de mercat del 65,65% a finals de novembre de 2021, i amb un total de 2.652,88 milions d'usuaris l'any 2020. Està disponible gratuïtament sota condicions de servei específiques. El nom del navegador deriva del terme usat per al marc de la interfície gràfica d'usuari ("chrome").(Falta referència)
El 2 de setembre de 2008 va sortir la primera versió al mercat, sent aquesta una versió preliminar (beta). Finalment, l'11 de desembre de 2008 es va llançar una versió estable al públic en general. Actualment, el navegador està disponible per a la plataforma Microsoft Windows en més de 50 idiomes, i des del 25 de maig de 2010 per als sistemes Mac OS X i Linux.Google llança Chrome per a Windows, Linux i Mac
Història Anunci L'anunci oficial havia de ser distribuït mitjançant una historieta, amb llicència creative commons (no comercial, sense treballs derivats), McCloud, Scott: Surprise!, Google Blogoscoped, 1 de setembre 2008 (data d'accés: 01-09-08). a un nombre determinat de periodistes i bloguers el 3 de setembre del 2008. Però les còpies que anaven destinades als països d'Europa van ser enviades abans de la data oficial de llançament, per la qual cosa el bloguer alemany Philipp Lenssen, autor de Google Blogoscoped, va rebre la seva l'1 de setembre del 2008. Lenssen, Philipp: Google Chrome, Google's Browser Project, Google Blogoscoped, 1 de setembre 2008 (data d'accés: 01-09-08). Després d'això, va digitalitzar la historieta de 38 pàgines i la va publicar al seu lloc web. Google on Google Chrome - Comic Book, Google Blogoscoped, 1 de setembre 2008 (data d'accés: 01-09-08). La historieta fou dibuixada o creada per Scott McCloud. Poc després, Google va fer pública la historieta a través del seu blog.
Llançament públic El navegador va ser llançat al públic de manera oficial el 2 de setembre de 2008 per Microsoft Windows (només XP i versions posteriors) en 43 idiomes, i és una versió beta. Chrome va obtenir ràpidament prop de l'1% del mercat de navegadors. miniatura|Chromium 3.0.192.0 passant completament la prova Acid3. El 2 de setembre, un article noticiós de CNET va enfocar l'atenció a una secció dels termes de servei per al llançament inicial de la versió beta, en què semblava atorgar a Google una llicència sobre tot el contingut transferit mitjançant el navegador Chrome. La secció en qüestió va ser inclosa inadvertidament al copiar textualment dels termes generals de servei de Google.Condiciones de servicio de Google Google respon a les crítiques aquest mateix dia dient que el text va ser pres inadvertidament d'altres productes i va retirar aquesta secció en els termes de servei. Google va remarcar que "aplicaria [el canvi] retroactivament a tots els usuaris que haguessin descarregat Google Chrome". Després d'això encara hi va haver preocupació i dubtes per si el programa transmetia o no informació a Google i en cas afirmatiu, quin tipus d'informació s'enviava. La companyia va afirmar que els mesuraments d'utilització són enviats només quan els usuaris seleccionen l'opció "col·labora en la millora de Google Chrome, envia automàticament a Google estadístiques d'ús i informes d'error" al moment d'instal·lar el navegador.
La primera versió que es va llançar de Google Chrome va passar les proves d'Acid1 i Acid2 (aquesta darrera no completament, sinó amb un petit error). A més, va obtenir 79 punts de 100 en la prova d'Acid3, superant a Internet Explorer 7 (14/100) i Firefox 3 (71/100), però inferior a Opera 9 (83/100)Chrome previously scored 78 under versions 0.3 and earlier. Quan va ser comparat amb les versions en desenvolupament del Firefox, Internet Explorer, Opera i Safari, Chrome va obtenir una puntuació menor a Firefox 3.1 Beta 1 (85/100), Opera 10 Alpha (100/100), i Safari 4 (Developer Preview) (100/100), però encara més gran que la de l'Internet Explorer 8 (21/100). La primera versió de Google Chrome en passar la prova d'Acid3 completament (100/100) va ser la 3.0.192.0.
El 9 de desembre de 2009, Google va anunciar la publicació de les versions beta de Chrome per a Mac OS X i Linux. Finalment, el 25 maig 2010 Google va anunciar la versió estable del navegador Google Chrome 5 per a totes les plataformes simultàniament Linux, Microsoft Windows, Mac OS X. Abans d'això ja existia Chromium, que és el nom del projecte de codi obert en què es basa Chrome i el nom inicial de la versió al Linux.
Al novembre de 2012, Chrome va llançar l'acceleració basada en GPU, una millora en el rendiment de cara a la reproducció de formats de vídeo.
Canals de distribució Actualment, Google Chrome compta amb diversos canals de distribució per a la descàrrega i prova de totes les seves compilacions. Els canals comuns denominats "Stable ", "Beta " i "Dev" són accessibles des del lloc web del projecte Chromium, essent els dos últims dipòsits per versions de desenvolupament. El 22 de juliol de 2010, Google va anunciar un nou sistema de llançaments més freqüent per oferir als usuaris característiques noves més aviat possible, amb l'objectiu d'estrenar versions estables cada 6 setmanes. A causa d'això, es va incorporar un nou canal de distribució (anomenat "Canary ") per proporcionar una versió diària per a proves en conjunt amb altres canals de desenvolupament del navegador; el nom del canal fa referència a la pràctica de portar un canari a les mines de carbó per permetre als treballadors la detecció primerenca de gasos perillosos.
Característiques Característiques principals Barra d'adreces amb funcions d'autocompletar denominada "omnibox". Màquina virtual JavaScript V8. Mètode de navegació privada. Les aplicacions web poden ser llançades a la mateixa finestra de navegació sense necessitat d'una barra d'adreces o barra d'eines. Chrome incorpora un filtre per a llocs web fraudulents (pesca electrònica) i programari maliciós actualitzable automàticament, el qual utilitza l'API Google Safe Browsing. Fa servir el motor de presentació Blink. Col·loca les pestanyes i els complements en processos separats. S'hi poden afegir extensions, apps i temes a través de la Chrome Web Store Es poden sincronitzar els marcadors, apps, temes, preferències, extensions, etc. amb el teu compte de Google.
Vídeo en alta definició Google impulsaGoogle anuncia el format de video WebM juntament amb Mozilla i el navegador Opera, un sistema de vídeo d'alta definició anomenat projecte WebMProjecte WebM de vídeo en alta definició de codi obert basat en el còdec de l'empresa ON2 recentment adquirida per Google, pensat per a ser emprat amb HTML5. El còdec VP8 de la mateixa ha passat a codi lliure i s'ofereix lliure de royalties. Chrome permet la visualització de vídeos en aquest format a partir de la versió 5.HTML5 video
3D al navegador Chrome incorpora una API en JavaScript anomenada WebGL del grup Khronos per la interpretació d'OpenGL al navegador. http://www.khronos.org/webgl/wiki/Getting_a_WebGL_Implementation
Funcions poc evidents Privacitat Servei de suggeriments A mesura que tecleges a la casella d'adreces, a part de mostrar les coincidències de l'històric per a estalviar-te el tecleig restant, afegeixen, a la llista de coincidències, adreces suggerides per ells que no has teclejat mai, proposat inicialment com un recordatori personalitzat i de coincidències de llocs diguem-ne relacionats.Pàgina de Privacitat de Chrome
Si no voleu que us marquin el camí, es pot desactivar a les opcions, pestanya "Avançat", i comproveu les caselles "Utilitza un servei de suggeriments per ajudar a completar cerques i URL's" "Mostra suggeriments per a errors de navegació"
Identificador únic del navegador Google ofereix el servei de suggeriments de manera personalitzada on el dos per cent aleatori de les paraules que tecleges a la barra d'adreces es mantenen relacionades amb el teu Chrome durant 24 hores, i passat aquest temps passa a actualitzar la base de dades col·lectiva.
L'article "Tres passos per recuperar la privadesa al Chrome"3 Steps to Regain Your Privacy in Google Chrome Tres passos per recuperar la vostra privadesa a Google Chrome diu que aquest identificador hi és i proposa un programari anomenat Chrome Privacy GuardChrome Privacy Guard i Programari per eliminar l'identificador personal del Chrome que elimina l'esmentat identificador. Però caldrà engegar el Chrome des del Privacy Guard per assegurar que no l'hagi regenerat.
Interfície Ús extensiu dels menús de context en botons, caselles, pestanyes i zones. Descobriu-ne les opcions. Les dreceres de teclat són gairebé les mateixes que les del Firefox. Ctrl+Canvi+N obre una nova finestra en mode "Incògnit".Explora les funcions de Google Chrome: Mode incognito Tot el que es fa en una finestra d'Incògnit no queda registrat a l'historial ni conserva les galetes de la web després del tancament de la finestra. Polsant la tecla Control en clicar un enllaç l'obre en una nova pestanya a la dreta de l'actual i no al final. La rodeta del ratolí és multidimensional: movent la rodeta fa el desplaçament vertical, polsant la tecla Canvi-Majúscules fa el desplaçament horitzontal, polsant la tecla Control fa moviment en el sentit d'apropament i allunyament, augmentant o disminuint la mida del tipus de lletra. La barra d'estat queda restringida al text d'avís / suggeriment, a baix a l'esquerra, però en una capa superposada que s'amaga quan no hi ha missatges. L'estructura de les pestanyes és un arbre i no una llista. Podeu tancar les subpestanyes d'una pestanya amb la funció del menú de context "Tancar les pestanyes obertes per aquesta pestanya". També podeu canviar d'ordre les pestanyes mitjançant arrossegar-al-damunt.
Altres cercadors Podeu emprar un cercador diferent del Google, com ara Ecosia o DuckDuckGo, per a les cerques des de la barra d'adreces i fins i tot afegir-ne un de collita pròpia.
Amb el botó dret del ratolí sobre la casella d'adreces (Omnibox) cliqueu "Edita els motors de cerca" i seleccioneu la que vulgueu com a predeterminada.
També es pot seleccionar un text de la pàgina i clicant-hi amb el botó dret del ratolí fer-ne una cerca amb el motor de cerca predeterminat.
Cercadors no predeterminats i cercadors específics A mesura que visiteu determinades webs, que tinguin un formulari de cerca que el Chrome reconegui,Chrome Tabulador-per-cercar en fer-lo servir, aquestes webs queden registrades com a cercadors a "Altres motors de cerca" a les preferències. Fins i tot les cerques locals d'una web.
Podeu emprar temporalment un d'aquests altres cercadors escrivint-ne el domini i polsant la tecla TABULADOR i a continuació la frase a cercar. Els cercadors que feu servir més freqüentment d'aquesta manera tindran una casella de cerca a la pàgina d'inici "Pestanya nova".
Cerques a diccionaris (exemples) Per exemple després de visitar i fer servir el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans el trobareu registrat a "Altres motors de cerca". Llavors podeu fer cerques al diccionari teclejant a la casella d'adreces: dlc.iec.cat TABULADOR consulta
Podeu provar-ho també amb la Viquipèdia, un cop feta servir des del Chrome, teclegeu: ca.wikipedia.org TABULADOR consulta
Punts d'interès Per mostrar la barra d'enllaços, cliqueu a la icona d'eines l'opció "Mostra sempre la barra d'adreces d'interès". Per afegir un punt d'interès, feu CTRL+D o cliqueu el botó de l'estrella, a l'esquerra de l'adreça, o arrossegueu-lo fins a la barra d'enllaços. A la barra d'enllaços podeu crear-hi carpetes amb les opcions del menú de context.