Les llengües germàniques occidentals són un subgrup de la branca germànica de les llengües indoeuropees,Voyles, Joseph B. (1992). Early Germanic Grammar: pre-, proto-, and post-Germanic Language. San Diego: Academic Press el més important pel que fa al nombre de parlants.
A diferència de les llengües escandinaves, les germàniques occidentals no provenen d'una llengua originària comuna. Tanmateix, el fet d'agrupar-se no és només per conveniència geogràfica (al sud del mar del Nord, entre les escandinaves, les cèltiques, les romàniques i les eslaves) sinó també per moltes similituds i característiques compartides.
Classificació Tot i la jerarquització mostrada a continuació, les llengües germàniques occidentals presenten sovint un continu dialectal que en fa difícil la separació, i són dialectes físicament propers de llengües teòricament diferents intel·ligibles entre si. Grup ànglic (provinent de l'anglosaxó) AnglèsOrrin W. Robinson, Old English and Its Closest Relatives : A Survey of the Earliest Germanic Languages, Stanford University Press, 1992, (amb una significativa influència del francès, especialment en el vocabulari) Escocès Frisó Baix alemany Baix fràncic Neerlandès Afrikaans (amb influències africanes i malaies) Baix saxó Plautdietsch Alt alemany Llengües centreoccidentals Mittelfränkisch Luxemburguès Rheinfränkisch (Pfälzisch, Hessisch) Llengües centreorientals Thüringisch-Obersächsisch Berlin-Brandenburgisch Ostmitteldeutsche Dialektgruppe (Lausitzisch-Schlesisch) Ostfränkisch Mainfränkisch Süd-Rheinfränkisch Alamànic Suabi (Schwäbisch) Alsacià Alemany suís Bairisch Südbairisch Mittelbairisch Nordbairisch Ídix
Referències