El T-72 és un tanc dissenyat i produït a Rússia durant més de trenta anys. És a més un dels pocs carros de combat que es construeixen en cinc països, mitjançant llicència, i té múltiples versions. Va entrar en servei l'any 1971 i actualment, malgrat que es disposa d'un substitut, el T-90, encara és una peça fonamental en els cossos blindats de molts països. Avui dia és el tanc més produït al món amb més de 40.000 unitats repartides al llarg i ample de la geografia mundial, és, també el tanc més nombrós de l'exèrcit rus, que el 2004 tenia 9000 unitats.Segons les dades de la revista grega Strategy. Main Battle Tanks:150 T-90, 3500 T-80, 9000 T-72, 2000 T-64 i T-62 APC&AIFV:25000 BMP-1/2, 700 BMP-3, 25000 BTR-50/60/70/80/152, 2000 BMD-1/2, 4000 MT-LB.
Història del disseny El disseny del T-72 sorgeix com a resposta al desig de l'exèrcit soviètic de tenir un carro de combat modern capaç d'enfrontar-se a les seves contrapartides de l'OTAN en un hipotetic enfrontament a Europa central. D'altra banda, hauria de ser de construcció més ràpida i més barat que el T-64, que en aquells moments era el carro de combat més avançat i més car de l'exèrcit roig. Els principals problemes del model T-64 eren el motor, la transmissió i l'autocarregador del canó de 125 mm, però sobretot l'alt cost de producció i de manteniment. A la recerca d'aquest equilibri cost/tecnologia, l'exèrcit va encarregar el projecte al grup de disseny Uralvagon KB.
Van començar a treballar-hi el 1966 i van crear dues línies de desenvolupament paral·leles, utilitzats com a bancs de proves per a futurs models i models en actiu. Aquestes dues línies es van materialitzar en l'object 167 i de l'object 172. Una de les primeres modificacions va ser la substitució del motor, en comptes del V-2 que amb prou feines atenyia els 600 cv, però que habitualment es muntava als carros de combat russos, es va instal·lar una evolució d'aquest, el V64 que té 840 cv de potència. A final de 1968 es comencen a realitzar proves de camp amb l'object 172 a què se li han afegit elements del T-64 com l'autocarregador de cistella, que ve a substituir l'utilitzat per l'estudi Uralvagon que és del tipus casset. La diferència dels dos sistemes és que la versió casset disposa els projectils de 125 mm a dues files horitzontals sota el buc. En el cas del model del T-64, un carregador en manera cistella, amb els projectils emmagatzemats horitzontalment al voltant de la torreta com una «corona» i el propel·lent en un dipòsit vertical. També és va substituir la complexa suspensió del T-64 per la utilitzada en el prototip Object 167, no per problemes del disseny sinó per ser més econòmic. Una cosa que es va mantenir en el disseny, heretat dels anteriors models d'Uralvagon com el T54 / 55 / 62 / 64, va ser el perfil baix (2,37 m), un avantatge per a un carro de combat que li permet passar més desapercebut al paisatge.
Durant l'estiu de 1969 es van fer proves a Àsia central per comprovar la resposta del tanc a les altes temperatures ambientals i els terrenys semidesèrtics en aquestes latituds. Finalment, les proves de preproducció es fer el 1971 integrats a unitats actives de l'exèrcit rus al nord de la Xina, es van voler comprovar les modificacions fetes per poder corregir possibles errors derivats d'un ús regular dels vehicles. D'aquestes proves es va substituir el telèmetre làser TPD-2, ineficient i costós, pel telèmetre làser TPD-K1, es va canviar també el blindatge a la torreta, que va ser substituït per un bindatge laminat. També es va canviar el lloc d'emmagatzematge dels projectils, l'equip de visió nocturna, l'equip de comunicacions i el motor. Totes aquestes millores es van incorporar en el model de preproducció dels T-72. El 1972 va començar la fabricació definitiva, però després de les primeres missions de prova es va detectar mant error, de manera que va tornar als taulers de disseny per cercar una solucióe. Les correccions i proves es van executar sobre un altre prototip, l'Object 172M
Internacionalment, es va donar a conèixer durant la desfilada de l'Exèrcit Roig el novembre de 1977. El 1978 va començar la producció del model T-72A, fruit de les modificacions realitzades en l'object 174, un prototip utilitzat com a banc de proves de millores del blindatge.
Modificacions miniatura|T-72B belarús.
Sovietics i Russos Object 172: Prototip de preproducció amb un motor B-45K i un pes de 39 tones. T-72 Ural: Versió de què deriven tots els altres models. T-72 K: Versió de comandament. Es va distingir per la presència d'equips de navegació addicionals, una estació de ràdio R-130M HF i una unitat d'alimentació autònoma. T-72: Una versió d'exportació, que es distingeix pel disseny de la protecció blindada de la part frontal de la torreta, el sistema PAZ i la configuració de la munició. T-72A: Assignació donada a dos models de T-72, un és la versió d'exportació del T-72 «Ural» i l'altre una nova versió produïda el 1985. Al nou model se li incorporà el telèmetre làser TPDK-1, es va millorar el blindatge frontal, superior i de la torreta, es van afegir llançadors de granades de fum, faldons laterals i es van realitzar alguns canvis en l'interior. Totes aquestes modificacions van significar també un lleuger augment en el pes. T-72AV: Versió derivada del T-72 A amb blindatge ERA «Kontakt-1"blindaje Reactiva Explosiva, de l'anglès Explosive-Reactive Armor. Consisteix en blocs d'un explosiu entre dues plaques metàl·liques, el seu objectiu és alterar l'angulo d'impacte del projectil i contrarestar el poder de penetració. T-72M: Versió d'exportació del T-72 A. T-72M1: Versió per a exportació. La variant comptava amb una placa de blindatge addicional de 16 mm a la part frontal superior del casc i una armadura de torreta combinada amb nuclis de sorra com a farciment. T-72 M1M: Actualització del T-72M1 equipat amb control remot, un nou sistema de control, una navegació per satèl·lit sistema connectat amb TIUS. Inicialment, estava equipat amb el KAZT «Arena» i un complex mixt de sistemes de teledetecció, «kontakt 5» al VLD i « Relikt « T-72B: Una versió modernitzada del tanc T-72A amb un sistema d'armes guiat 9M119 Svir, protecció dinàmica Kontakt, un motor V-84 i un sistema de control de foc 1A40, substituint el canó 2A46 per un 2A46M llançador. L'armadura del VLD s'ha reforçat significativament (equivalent al BPS 490-550 mm) i s'ha utilitzat una nova torreta plena de «llençols reflectants". T-72B obr. 1989: Una versió modernitzada del tanc T-72B amb protecció ERA Kontakt-5 integrada, similar a la instal·lada al tanc T-80U, així com una composició modificada de la part frontal superior (equivalent a BPS 530-600 m). T-72B obr. 2022: És probable que s'actualitzi a partir dels T-72B1 emmagatzemats, rep una visió d'imatge tèrmica 1PN96MT-2, molt més ERA inclòs al voltant dels punts febles percebuts com el mantell de la pistola. T-72BK: Versió de comando del T-72B, amb equip de comunicació addicional i una unitat d'alimentació autònoma. T-72B1: Primera modificació del T-72B sense instal·lar alguns elements del complex d'armes guiades. Es diferencia del T-72B en el visor nocturn TPN-3-49 Kristall-PA utilitzat en lloc del 1K13. T-72 B1K: Versió de comando del T-72B1, amb equip de comunicació addicional, una estació de ràdio HF i una unitat d'alimentació autònoma. T-72B1MS: Una opció de modernització per al T-72B1. Presentava la vista panoràmica d'un comandant. T-72BM: Conegut als Estats Units com a SMTSigles de Tanc Mitjà Soviètic, de l'anglès Soviet Mèdium Tank. M1990. Disposa d'un blindatge de segona generació Kontakt-5Desenvolupat per NII Stali (Institut d'Investigació de l'Acer) d'origen rus. Es coneix també com blindatge ERA integral o de segona generació. A diferència dels anomenat ERA tous que es destrueixen totalment, aquesta segona generació una vegada impactat contínua conservant la seva estructura metàl·lica, proporcionant encara protecció al vehicle. similar a l'usat en el T-90 T-72S: versió d'exportació del tanc T-72B. El nom original era el tanc T-72M1M. Les principals diferències: 155 contenidors de protecció dinàmica muntats (en lloc de 227), manca d'un cop a la torreta, blindatge del casc i torreta mantinguda al nivell del tanc T-72M1, un conjunt diferent de munició per a la pistola. Van entrar en servei amb l'exèrcit rus l'any 1993 després que es van interrompre una sèrie de lliuraments d'exportació. T-72BA:/T-72BA1: Modernització durant la revisió de la T-72B a la UVZ. Els primers lots de vehicles modernitzats es van lliurar el 1999-2000. La modernització va implicar millorar el sistema de control de foc 1A40-1 (més tard 1A40-1M, i des de 2005 - 1A40-M2) al nivell de l'últim T-72B produït el 1991, instal·lant un nou estabilitzador d'armes 2E42-4 «Jasmine", augmentant la resistència a les mines de la placa de blindatge addicional inferior a la zona del seient del conductor, substitució del xassís i del motor amb els utilitzats a la primera sèrie de T-90 (model 1993, motor V-84MS) o des del T-90A (des de 2003 - V-92S2) i la instal·lació del Kontakt-5 VDZ (la primera sèrie de T-72BA va conservar parcialment el Kontakt-1). A més de les vies i VDZ, l'aspecte exterior del vehicle difereix de la modificació «B» habitual per un sensor de vent clarament visible a la torreta, la instal·lació del qual va permetre millorar l'equip d'observació del tanc. T-72B2: «Slingshot» també T-72B modificació amb un canó modernitzat 2A46M5, que va augmentar la precisió del foc; També es va instal·lar un dispositiu per millorar la precisió de tir de les armes d'artilleria, un mirador multicanal (albirament, telèmetre, canals d'imatge tèrmica i un canal combinat amb ells per guiar míssils guiats) mira d'artiller «Sosna» produïda per la JSC belarussa «Peleng» està equipat amb una càmera d'imatge tèrmica de segona generació de la producció francesa CATHERINE de Thomson-CSF, el dipòsit està equipat amb un VDZ modularpp, a més, el dipòsit està equipat amb una unitat de potència auxiliar (APU), un sistema de protecció electromagnètica que proporciona protecció contra les mines antitanc amb fusibles magnètics. miniatura|T-72B3T-72B3: Versió modernitzada del T-72; va començar a subministrar-se a les Forces Armades russes el 2012. El dipòsit està equipat amb un Kontakt-5 VDZ i un motor V-84-1 amb una potència de 840 CV. p., una mira multicanal d'artiller «Sosna-U", que inclou una observació, imatges tèrmiques, canals de telèmetre, així com un canal de control de míssils, un sensor de vent, una estació de ràdio R-168-25U-2 «Aqüeducte» i un complex de protecció contra les armes de destrucció massiva. S'ha millorat el carregador automàtic de l'arma per a munició nova i s'ha millorat el xassís, rebent pistes d'eruga amb una frontissa paral·lela. Hi ha receptors GLONASS perquè la tripulació determini la ubicació del tanc. T-72B3 obr. 2014: Versió modernitzada del T-72B3 per a biatló de tancs. Es diferencia de la versió bàsica per la presència d'un dispositiu d'imatge tèrmica panoràmica per al comandant i un motor amb una potència de 1130 CV. amb, canvi de marxes automàtic i un sistema de control de moviment amb un informador de veu dels modes de funcionament crítics dels components. T-72B3 obr. 2016:Modificació de T-72B3 amb pantalles de gelosia antiacumulació, el complex de protecció ERA Relikt, el canó 2A46M-5-01, el motor V-92S2F, una caixa de canvis automatitzada, una pantalla digital, una càmera de televisió de visió posterior, una armes 2E58 estabilitzador i un dispositiu d'observacions del controlador TVN-5. Pes de combat 46 tones Va ser presentat per primera vegada al públic en una desfilada militar a la Plaça Roja el 9 de maig de 2017. T-72B3 arena: amb sistema de protecció activa Arena-M i tarpa tèrmica Nakidka. T-72B3 obr. 2022: Versió amb una mira d'artiller 1PN-96MT-02 i una càmera IR de resolució més baixa. A més del sistema de teledetecció Kontakt-5, el dipòsit també està equipat amb Kontakt-1.