fou el cap de govern dictatorial d'Itàlia durant el període de 1922 fins al 1943. Va ser el creador d'un règim antidemocràtic anomenat feixisme, en el qual ell va rebre el sobrenom de Duce (guia o cap). A partir de 1936, el seu títol oficial va ser Sua Eccellenza Benito Mussolini, Capo del Governo, Duce del Fascismo e Fondatore dell'Impero («Sa excel·lència Benito Mussolini, Cap del Govern, Duce del Feixisme i Fundador de l'Imperi»).Cartell de propaganda amb el text «Sua Eccellenza Benito Mussolini, Capo del Governo, Duce del Fascismo e Fondatore dell'Impero…».
Fill d'una família humil, el seu pare era ferrer i la seva mare mestra d'escola. Va estudiar magisteri, però només va fer de mestre en períodes mai no gaire llargs. A més de ser un actiu propagandista del socialisme, combinava l'activitat docent amb continus viatges. Aviat va tenir problemes amb les autoritats i fou expulsat de Suïssa i Àustria, on havia iniciat contactes amb sectors pròxims al moviment irredemptista. En la seva primera afiliació política, tanmateix, es va acostar al Partit Socialista, atret per la seva ala radical. Del socialisme, més que les seves postures socials i reformadores, el seduí el seu caire revolucionari.
esquerra|miniatura|Benito Mussolini parlant a les masses Va crear a Milà l'any 1919 els Fasci italiani di combattimento, grups armats d'agitació que van constituir el principi del futur Partit Nacional Feixista l'any 1920, que incloïa elements del nacionalisme, corporativisme, nacional-sindicalisme, expansionisme, progrés social i antisocialisme, juntament amb la censura dels elements subversius, i la propaganda d'estat. Va aconseguir guanyar el favor dels grans propietaris i va ser elegit diputat a les eleccions del maig del 1921. Als anys que seguiren la creació de la ideologia feixista, Mussolini influencià o aconseguí l'admiració d'un ampli ventall de figures polítiques.
La total impotència del govern per fer front a la situació en què es trobava el país i la dissolució del Parlament, van aplanar el camí per la denominada «Marxa sobre Roma» el 22 d'octubre de 1922. La seva entrada triomfal a la capital italiana, a la qual no va trobar cap oposició, ja que va rebre l'ajut i el beneplàcit de l'exèrcit i del govern, va motivar el nomenament de primer ministre per part del rei Víctor Manuel III d'Itàlia el 30 d'octubre de 1922. Gradualment, encara que amb més ímpetu després de l'assassinat del diputat socialista Giacomo Matteotti el 1924, es creà com un únic poder en eliminar progressivament qualsevol forma d'oposició. Va acabar per transformar el seu govern en un règim dictatorial.
Durant el seu govern se solucionà la Qüestió Romana amb la Santa Seu a través dels Pactes del Laterà, firmats per Mussolini i el papa Pius XI.
Li van donar suport un ampli sector de la població i a favor del seu eficaç sistema propagandístic, va fer construir importants infraestructures i va recuperar vells projectes expansionistes, com ara la conquesta d'Etiòpia el 1935 i l'annexió d'Albània el 1939. També va ajudar el general rebel Francisco Franco a la Guerra Civil espanyola. Després de l'arribada al poder d'Adolf Hitler a Alemanya, es va apropar al nazisme, i després de les primeres victòries alemanyes a la Segona Guerra Mundial, que va jutjar definitives, va declarar la guerra als aliats. El fracàs de l'exèrcit italià a Grècia, Líbia i Àfrica oriental, i sobretot l'inici de la invasió aliada d'Itàlia (el 10 de juliol els aliats havien desembarcat a Sicília), va motivar el seu empresonament per ordre del rei Víctor Manuel III, que va impulsar un cop d'Estat i va decretar la fi del feixisme (juliol de 1943).
Alliberat per paracaigudistes de les SS alemanyes el 12 de setembre del 1943, va crear una república feixista al nord d'Itàlia (República Social Italiana o República de Salò) però l'avanç aliat el va obligar a fugir cap a Suïssa. Va intentar travessar la frontera disfressat de soldat alemany, però va ser descobert a Dongo per membres de la Resistència partisana el 27 d'abril del 1945. L'endemà va ser afusellat amb la seva companya Clara Petacci. Els cadàvers van ser exposats públicament, penjats pels peus, a la Plaça Loreto de Milà.
Biografia Joventut, primera activitat política i la Gran Guerra miniatura|esquerra|Casa natal de Benito Mussolini, avui un museu Mussolini va néixer a Dova di Predappio, una petita ciutat de la província de Forlí a Emilia-Romagna el 29 de juliol de 1883 (durant l'era feixista, Predappio va rebre el sobrenom de «vila del Duce» i Forlì «la ciutat del Duce», i els pelegrins hi anaven per veure on havia nascut). El seu pare, Alessandro Mussolini era un ferrer socialista,Mediterranean Fascism 1919–1945 Edited by Charles F. Delzel, Harper Rowe 1970, page 3 mentre que la seva mare, Rosa Mussolini, nascuda Maltoni, era una mestra d'escola catòlica devota. Seguint les idees polítiques del seu pare, Mussolini va ser batejat Benito pel president reformista mexicà Benito Juárez, i els seus noms del mig Andrea i Amilcare provenien de socialistes italians: Andrea Costa i Amilcare Cipriani.Living History 2; Chapter 2: Italy under Fascism. Benito era el gran de tres fills (Arnaldo i Edvige eren els seus germans).
De jove, Mussolini passà temps ajudant el seu pare a la ferreria. Les seves primeres opinions polítiques estaven molt influenciades pel seu pare, un socialista revolucionari que idealitzava les figures del nacionalisme italià amb tendències humanistes com Carlo Pisacane, Giuseppe Mazzini i Giuseppe Garibaldi.Gregor, Anthony James. Young Mussolini and the intellectual origins of fascism. Berkeley and Los Angeles, California, US; London, England, UK: University of California Press, 1979. Pp. 29 Les opinions polítiques del seu pare combinava opinions de figures de l'anarquisme com Carlo Cafiero i Mikhail Bakunin, l'autoritarisme militar de Garibaldi i el nacionalisme de Mazzini.Gregor, Anthony James. Young Mussolini and the intellectual origins of fascism. Berkeley and Los Angeles, California, US; London, England, UK: University of California Press, 1979. p. 31. El 1902, en l'aniversari de la mort de Garibaldi, Benito Mussolini va fer un discurs públic en lloança del nacionalisme republicà. El conflicte entre els seus pares pel tema de la religió significà que, a diferència de la majoria dels italians, Mussolini no va ser batejat quan va néixer, sinó que ho va ser molt temps després. Com a compromís amb la seva mare, Mussolini va anar a una escola de salesians. Mussolini va ser rebel i no trigà a ser expulsat després de diversos incidents relatius a la seva conducta, incloent-hi el llançament de pedres a la congregació després de la missa, apunyalar la mà d'un company estudiant i llençar un tinter contra un professor. Després de començar a la nova escola, Mussolini aconseguí bones notes, qualificant-se com a mestre d'escola elemental el 1901.
Emigració a Suïssa i servei militar miniatura|esquerra|Foto de carnet de Mussolini després que fos detingut per la policia suïssa al 1903. El 1902, Mussolini emigrà a Suïssa, en part per evitar el servei militar, però no aconseguí tenir una feina fixa. Durant aquest temps estudià les idees del filòsof Friedrich Nietzsche, del sociòleg Vilfredo Pareto i del sindicalista Georges Sorel. Mussolini també citaria després el socialista cristià Charles Péguy i el sindicalista Hubert Lagardelle entre les seves influències.Mediterranean Fascism by Charles F. Delzel page 96 L'èmfasi de Sorel en la necessitat d'enderrocar la democràcia liberal decadent i el capitalisme mitjançant l'ús de la violència, l'acció directa i la vaga general, i l'ús de les crides del neo-maquiavelisme a l'emoció impressionaren enormement Mussolini.
Mussolini esdevingué actiu al moviment socialista italià a Suïssa. Va treballar pel diari L'Avvenire del Lavoratore, organitzar mítings, pronunciar discursos als treballadors. Va esdevenir secretari del sindicat de treballadors italians a Lausanne. El 1903 va ser detingut per la policia de Berna a causa de la seva defensa d'una vaga general violenta i va passar dues setmanes a la presó. A continuació va ser deportat a Itàlia, on va ser deixat lliure, des d'on tornà a Suïssa. El 1904, després de tornar a ser detingut a Lausana per falsificar la seva documentació, tornà a Itàlia per aprofitar una amnistia per deserció, car havia estat condemnat in absentia.
Subseqüentment va allistar-se voluntari pel servei militar al Regio Esercito. Després de servir-hi durant dos anys (entre gener de 1905 i setembre de 1906) tornà a dedicar-se a la docència.
Periodista polític i la primera militància Al febrer del 1908, Mussolini abandonà de nou Itàlia, en aquesta ocasió per treballar com a secretari pel sindicat a la ciutat de parla italiana de Trento, llavors sota el control de l'Imperi Austrohongarès. També treballà pel Partit Socialista local, com a editor del diari L'Avvenire del Lavoratore. De retorn a Itàlia, passà una breu temporada a Milà, quan el 1910 tornà a Formí, on edità el setmanari Lotta di classe.
Durant aquest temps publicà «Il Trentino veduto da un Socialista» al periòdic radical La Voce."The Life of Benito Mussolini" by Margherita G. Sarfatti, p. 156 També va escriure diversos assaigs sobre la literatura alemanya, alguns contes i una novel·la, L'amante del Cardinale: Claudia Particella, romanzo storico. Aquesta novel·la, que va coescriure amb Santi Corvaja, va ser publicada com un fulletó al diari de Trento Il Popolo del 20 de gener a l'11 de maig de 1910. La novel·la, amargament anticlerical, va ser retirada de la circulació després que Mussolini fes un tractat amb el Vaticà.
Llavors era considerat com un dels socialistes més preeminents italians. El setembre del 1911, Mussolini participà en una revolta, encapçalada pels socialistes, contra la guerra de Líbia. Amargament denuncià la «guerra imperialista italiana» per capturar Trípoli (Líbia), una acció que li comportà una estada de cinc mesos a la presó.Mediterranean Fascism 1919–1945 Edited by Charles F. Delzel, Harper Rowe 1970, bottom of page 3 Després del seu alliberament, ajudà a expulsar del Partit Socialista dos «revisionistes» que havien donat suport a la guerra, Ivanoe Bonomi i Leonida Bissolati. Com a recompensa, va ser nomenat editor del diari del partit socialista, Avanti!. Sota la seva direcció, la circulació aviat va créixer de 2.000 a 10.000 exemplars.Mediterranean Fascism 1919–1945 Edited by Charles F. Delzel, Harper Rowe 1970, page 4
El 1913, publicà Giovanni Hus, il veridico, una biografia històrica i política sobre la vida i la missió del reformador eclesiàstic txec Jan Hus i els seus seguidors, els Hussites. Durant aquest període socialista de la vida de Mussolini, va fer servir el pseudònim «Vero Eretico» («eretge veritable»).
Mentre que Mussolini va estar associat amb el socialisme, també va donar suport a figures que s'oposaven a l'igualitarisme. Va ser influenciat per les idees anti-cristianes i la negació de l'existència de Déu de Nietszche. Mussolini veia Nietzsche molt semblant a Jean-Marie Guyau, que advocava per una filosofia d'acció. L'ús que Mussolini va fer de Nietzsche el va fer un socialista molt heterodox, a causa de la promoció de l'elitisme i de les opinions anti-igualitàries del filòsof. Mussolini creia que el socialisme havia faltat als deures del determinisme marxista i del reformisme socialdemòcrata, i creia que les idees de Nietzsche enfortirien el socialisme. Mentre que estava associat amb el socialisme, els escrits de Mussolini eventualment indicaven que havia abandonat el marxisme i l'igualitarisme en favor del concepte del übermensch nietzschià i de l'anti-igualitarisme.
Expulsió del Partit Socialista Italià