, de nom complet Otto Moritz Walter Model, va ser un general i posteriorment un Mariscal de Camp alemany durant la Segona Guerra Mundial. Destaca per les seves batalles defensives en la segona meitat de la guerra, principalment al Front Oriental, però també a l'occidental, així com per la seva proximitat a Adolf Hitler i al Nazisme. Se l'ha considerat com el millor tàctic defensiu de la Wehrmacht.
Si bé era un comandant agressiu de panzers als inicis de la guerra, va ser especialment conegut per la seva pràctica en la guerra de desgast (el seu col·lega, el General Erhard Raus, ho anomenava "la zona defensiva"). Posava èmfasi en les fortificacions, un rebuig a donar terreny (que no s'ha de confondre amb un rebuig absolut a les retirades) i a la importància de no permetre grans trencaments de les línies per part de l'enemic. Això li portà grans èxits, però la seva mort el 1945 volia dir que els seus rivals el superarien en l'elecció de la guerra de maniobra.
Model cridà l'atenció de Hitler ja abans de l'esclat de la Segona Guerra Mundial, però la seva relació no es va fer propera fins al 1942. El seu estil tenaç i la seva personalitat agressiva li van fer guanyar la simpatia de Hitler, qui el considerava com el seu millor comandant i repetidament li encarregava que solucionés situacions desesperades. No obstant això, al final de la guerra aquesta va decaure molt, després que Model fos derrotat a les Ardenes.
En termes personals, Model és considerat com un líder capaç i competent, però era conegut per "demanar massa i tot massa ràpid", sense acceptar excuses pel fracàs ni dels seus homes ni dels seus superiors. Es deia que les seves tropes havien "patit sota les seves demandes erràtiques i inconsistents", i que sovint no era conscient del que no era possible. Per un altre costat, el seu desafecte per la burocràcia i el seu discurs cru sovint el feien apreciat pels seus homes.
Biografia La decisió de Model de cremar els seus papers abans de suïcidar-se fa que se sàpiga poc sobre els seus inicis. Nascut a Genthin, Saxònia, fill d'un professor de música de classe mitjana-baixa, no tenia antecedents militars a la família. El 1908 ingressà a l'Acadèmia d'Oficials de l'Exèrcit a Nysa, d'on es graduà com a Leutnant del 52è Regiment d'Infanteria von Alvensleben el 1910. Va fer pocs amics entre els seus companys, i aviat va ser conegut per la seva ambició, conducta i franquesa. Aquestes serien les característiques que marcarien tota la seva carrera.
Primera Guerra Mundial Durant la Primera Guerra Mundial, el 52è d'Infanteria formà part de la 5a Divisió, lluitant al Front Occidental. Model serví com a ajudant al 1r Batalló. Al maig 1915 va ser ferit prop d'Arràs, i a l'octubre guanyà la Creu de Ferro de 1a classe. Els seus mèrits van cridar l'atenció del seu comandant de divisió el qual, tot i que no li agradava el seu incòmode subordinat, el recomanà per a ser destinat a l'Estat Major. Entre altres coses, això significà que Model només prengué part en les etapes inicials de la batalla de Verdun, i que escapà de la carnisseria del Somme, en la qual participà la seva divisió.
Model participà el curs abreujat per a oficials d'Estat Major i tornà amb la 5a Divisió com a ajudant de la 10a Brigada, càrrec que vingué seguit de diversos més com a comandant de companyia al 52è d'Infanteria i al 8è de Granaders. Va ser promogut a Hauptmann al novembre de 1917, i el 1918 va ser destinat a l'Estat Major de la Divisió de la Guàrdia, en la que lluità en l'Ofensiva de Primavera. Acabà la guerra amb la 36a Divisió de Reserva.
Anys d'entreguerres Al final de la guerra, Model tenia una reputació d'oficial capaç amb un gran potencial. A més, era conegut per Hans von Seeckt, cap de l'esquifit Reichswehr, dels seus càrrecs d'Estat Major durant la guerra, i portava molt bones referències del General Major Franz von Rantau, comandant de la 36a Divisió de Reserva. Per tant, era obvi que fos un dels 4.000 oficials que serien retinguts pel Reichswehr. Model normalment es mantingué apartat de la política en el caòtic període que marcà l'inici de la República de Weimar, si bé com a oficial de l'exèrcit hagué de participar en la sagnant repressió de l'alçament comunista al Ruhr. A l'any següent es casà amb Herta Huyssen, amb qui tindria 3 fills: Christa, Hella i Hansgeorg. Model odiava les històries de guerra, i mai no discutí de política o de guerra amb la seva esposa.
El 1925 va ser destinat a la 3a Divisió d'Infanteria, una formació d'elit del Reichswehr, i una de les que més participà en les noves innovacions tècniques del moment. Des de 1928 estudià tàctica i estudis de guerra en general del curs bàsic de l'Estat Major General, i el 1930 va ser destinat a la Branca d'Entrenament del Truppenamt. Va ser conegut pel seu suport entusiasme per modernitzar l'exèrcit, i per la seva total manca de tacte. El 1938 va ser ascendit a Generalmajor, donant una demostració d'un assalt sobre maquetes de fortificacions txeques que impressionà a Hitler, però que preocupà el cap de l'Estat Major de l'Exèrcit, Ludwig Beck, que intentava dissuadir a Hitler de l'ocupació dels Sudets). Com molts altres oficials, Model donava suport al Partit Nazi, i durant la seva estada a Berlín mantingué contactes amb diversos alts membres del règim nazi, fent amistat amb Joseph Goebbels i Hermann Göring.
Segona Guerra Mundial Model passà el primer any de la Segona Guerra Mundial com a Cap d'Estat Major, primer al IV Cos durant la invasió de Polònia i després al XVI Armee durant la batalla de França. L'abril del 1940 va ser promogut a Generalleutnant, i al novembre d'aquell any tingué el seu comandament superior, quan va ser destinat a comandar la III Panzerdivision. Immediatament procedí a ignorar totes les formalitats d'organització i comandament, amb la qual cosa captiva als seus homes i exasperà al seu estat major, que sovint havia d'arreglar-ho tot. També instituí un programa d'entrenament d'armes combinades, on els seus homes anaven amb grups similars: els tanquistes anirien amb la infanteria, els enginyers amb les unitats de reconeixement, etc. Model així s'anticipava diversos mesos a l'ús dels kampfgruppen (si bé posteriorment aquesta pràctica esdevindria universal, no ho era pas a la Wehrmacht a final de 1940 i inici de 1941).
La invasió de la Unió Soviètica
Per a l'Operació Barbarroja, la 3a Divisió Panzer va ser assignada al XXIV Panzerkorps, pertanyent al Panzergruppe 2, comandat per Heinz Guderian. La campanya s'inicià el 22 de juny de 1941, amb Guderian fent que les seves divisions avancessin a tota màquina. Això li anà bé a Model, i pel 4 de juliol, les seves unitats d'avançada ja havien arribat al Dnièper, fet que li valgué ser condecorat amb la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro. Travessar-lo ja va ser una altra història, car l'Exèrcit Roig estava preparat per defendre'l. L'avantguarda del de la divisió va ser rebutjada pel 21è Exèrcit soviètic, i no va ser fins al 10 de juliol que els alemanys estaven preparats per a forçar la travessia. Per a aquesta operació, Model, reforçat amb tropes addicionals, reorganitzà el seu comandament en 3 grups: un grup d'infanteria pesada que travessaria el riu i formaria un cap de pont, un grup blindat mòbil que passaria pel cap de pont i seguiria amb l'avanç, i un grup de suport que els recolzaria amb foc d'artilleria. El pla funcionà de manera que el pas del riu costà poques baixes. Va ser seguit de dues setmanes de dura lluita per defensar el flanc del grup panzer, durant el qual va rebre el comandament de la 1a Divisió de Cavalleria (a més de la 3a Panzer), formant el Gruppe Model, i atacà a les forces soviètiques prop de Róslavl.
Després de la caiguda de Smolensk, Hitler ordenà un canvi de direcció, i el Grup de Guderian hagué de dirigir-se cap al sud, endinsant-se a Ucraïna. El seu objectiu era atrapar les forces soviètiques que defensaven Kíev, una marxa de 275 km sense suport, i amb la 3a Divisió Panzer de nou com a punta de llança. Del 24 d'agost al 14 de setembre, Model dirigí un avanç cap a la rereguarda del Front Soviètic del Sud-oest que impressionà als seus homes per la velocitat amb què anava tot. La maniobra va concloure quan la 3a Panzer establí contacte amb la 16a Divisió Panzer (del Grup d'Exèrcits Sud) a Lokhvitsa. Si bé portaria bastants dies de combat acabar amb tota la resistència, la trampa al voltant de Kíev havia estat tancada.
Durant les primeres etapes de Barbarroja, Model havia conduït durament als seus homes, assolint el ràpid nivell d'avanç que Guderian els exigia. Va prendre grans riscos, car en un moment donat la seva divisió només tenia 10 tancs operatius, però la seva audàcia i les seves habilitats d'improvisació (i la ineptitud tàctica dels seus oponents) li portà la seva recompensa.
A les portes de Moscou
Poc després, Model va ser promogut a General der Panzertruppe i posat al capdavant del XLI Panzerkorps, que estava preparant-se per a l'Operació Tifó, l'assalt sobre Moscou. L'atac s'inicià el 2 d'octubre de 1941, i Model arribà al seu nou comandament el 14 de novembre, enmig de la lluita, la qual cosa no ajudà a fer-se estimar pel seu estat major.
El Cos, part del Panzergruppe 3 de Georg-Hans Reinhardt, estava situat a Kalinin, a uns 160 km al nord-oest de Moscou. Estava esgotat, després d'una llarga i tediosa línia de subministraments (Model havia estat promogut el 28 d'octubre, i necessitava 2 setmanes per arribar a Kalinin), i el fred temps estava començant a atrapar als alemanys. No obstant això, la moral encara estava alta, i l'atac final cap a Moscou s'inicià poc després de la seva arribada. Model era un torrent d'energia, visitant el front i exhortant les seves tropes pes uns esforços majors; també deixà estar les nimietats del protocol i les cadenes de comandament i, en general, deixà al seu estat major seguint les seves passes. El 5 de desembre, la 6a Divisió Panzer del XLI Panzerkorps arribà a Iohnca, a només 22 km del Kremlin. Fins allà van arribar, car el temps, fins i tot pels nivells russos, va ser massa fred. Les temperatures van caure de 20 a 40 °C sota zero; les armes i els vehicles es tornaven inservibles per la congelació, i els alemanys es veieren obligats a aturar les operacions ofensives.
Mentre que els alemanys feien front a això, els fronts soviètics Kalinin, Occidental i Sud-oest van llançar una contraofensiva general, dirigida a allunyar al Grup d'Exèrcits Centre de Moscou. El III Grup Panzer va ser directament atacat, ja que eren els qui més s'havien apropat a la ciutat. Durant 3 setmanes d'una lluita confusa i salvatge, Reinhardt salvà les seves tropes d'un encerclament potencial i va retirar-se fins a la línia del riu Lama. Encarregat de cobrir la retirada, l'estil directe i brutal de lideratge exercit per Model ara donava els seus dividends, mentre que el pànic amenaçava d'afectar totes les columnes alemanyes. En diverses ocasions arribà a restaurar l'ordre entre les seves tropes a punta de pistola enmig de nusos de carreteres congestionats, però la retirada mai no va arribar a ser un caos.