Estaís és un poble del terme municipal d'Espot, a la comarca del Pallars Sobirà.
Fou municipi independent des de la constitució dels ajuntaments a ran de la Constitució de Cadis (1812) fins a la promulgació de la llei que posava el llindar de 30 veïns (cap de casa) com a límit per poder mantenir l'ajuntament independent. En no arribar-hi, el 1847 fou unit a Espot.
El poble té l'església parroquial de Sant Esteve, actualment sense rector propi, regida des de la parròquia de Sant Vicenç d'Esterri d'Àneu. En el poble hi ha també la capella particular de la Immaculada de Casa Mossèn Joan, una de les cases notables d'Estaís. A migdia del poble, a uns 400 metres al sud-est, hi ha les restes del Castellot d'Estaís i, a ponent del castellot, les de l'ermita de la Santa Creu, de la qual pràcticament només queda el topònim.
Prop de la Noguera Pallaresa hi ha el nucli de bordes conegut com les Bordes d'Estaís.
Etimologia Segons Joan Coromines,Coromines 1995. Estaís és un dels molts topònims pirinencs d'origen basc. Hi ha com a primer component l'ètim basc esto (tanca, pleta), amb el sufix -ís també bascoide, presenta en altres topònims pirinencs, de significat incert. Per tant, el significat del poble és un derivat del concepte tanca o pleta.
Geografia El poble d'Estaís Les cases del pobleMontaña 2004.
Casa Agustinet Casa Antequera Casa Bolquer
Casa Camadall Casa Cinto Casa Cortada
Casa Fort Casa Gerotina Casa Jaime
Casa Manuela Casa Miquelot Casa Mossèn Joan
Casa Poblador La Rectoria
Història Edat mitjana Edat moderna En el fogatge del 1553, Stays declara 1 foc eclesiàstic i 4 de laics,Mossèn Ramon Girantina; Joan de Bernat, Joan Fort, Esteve Folquer i Peret d'Estaís. Iglésias 1981, p. 79. uns 25 habitants.
Edat contemporània Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...Madoz 1845. a Estanis. Hi diu que és una localitat amb ajuntament situada en el vessant d'una muntanya, a la Vall d'Àneu. La combaten els vents de l'est, del nord i del sud i el clima fred produeix pulmonies i reumes. Tenia en aquell 10 cases i l'església parroquial de Sant Esteve, servida per un rector fill de la Vall d'Àneu, proveït pel rei vuit mesos l'any. La terra és muntanyosa, pedregosa, trencada i fluixa, en general de qualitat inferior, amb algunes muntanyes de les més altes de Catalunya, amb boscos de pins, avets, alzines i roures i altres despoblades. S'hi collia blat, sègol, ordi, patates, llegums, hortalisses i pastures abundants. S'hi criava bestiar vacum, de llana, porcs, mules i cavalls, i hi havia caça de llebres, perdius i aus de pas. Comptava amb 14 veïns (caps de casa) i 83 ànimes (habitants).
Llocs d'interès Històric Festivitats Referències
Bibliografia
Edició facsímil:
Enllaços externs Estaís en el seu entorn, a l'Institut Cartogràfic de Catalunya
Categoria:Antics municipis del Pallars Sobirà Categoria:Entitats de població del Pallars Sobirà Categoria:Geografia d'Espot