Amerigo VespucciExisteix una antiga tesi exposada per Alexander von Humboldt i altres, que pretén demostrar que el veritable nom del navegant era "Alberic", i que després de descobrir en mapes precolombins que el nou continent era anomenat Amerika, veu tolteca que significaria "país amb muntanyes al seu centre", va canviar el seu nom a "Amerigo" per tal d'apropiar-se del mèrit del seu descobriment. Contràriament a aquesta especulació, al registre oficial del seu naixement el nom apareix com "Amerigho" (a.me.ɾ'i.ɡo ves.p'ut.t͡ʃi) (9 de març de 1454,L'Enciclopèdia Catòlica consigna 1451, basant-se en l'Ufficio delle tratta, preservat al Reale Archivio di Stato de Florencia, on diu: "Amerigo, fill de Ser Nastagio, fill de Ser Amerigo Vespucci, en el dia IX de Març de MCCCCLI" (1451) Florència - 22 de febrer de 1512, Sevilla, Corona de Castella) va ser un navegant florentí que va treballar al servei del regne de Portugal i de la Corona de Castella. Va tenir càrrecs rellevants a la Casa de la Contractació d'Índies de Sevilla, de la qual fou nomenat pilot major el 1508; però la seva fama universal és deguda a dues obres publicades amb el seu nom entre 1503 i 1505: el Mundus Novus i la Carta a Soderini, que li atribueixen un paper protagonista en el descobriment d'Amèrica i la seva identificació com un continent nou. Per aquesta raó el cartògraf Martin Waldseemüller, en el seu mapa de 1507, va utilitzar el nom d'Amèrica en honor seu com a manera per designar el Nou Món. El relat sovint fantasiós i contradictori dels seus viatges l'han situat com una de les figures més controvertides de l'era de l'exploració.
Biografia Florència miniatura|Gravat del casc de la ciutat de Florència circa 1490 Va ser el tercer fill de Nastagio Vespucci, un notari i comerciant benestant florentí, i de Lisa di Giovanni Mini.Wills:35 El seu oncle era un frare il·lustrat dominic, Giorgio Antonio Vespucci, propietari d'una de les principals biblioteques de la ciutat, que va tenir a càrrec seu l'educació del jove.Pohl:14 Giorgio havia donat la seva col·lecció de llibres a la ciutat l'any 1450, i per la mateixa època havia obert una escola pels fills dels aristòcrates florentins al seu convent de Sant Marc.Lester i Foster:58 Allà va formar al jove en les ciències, especialment en els ensenyaments d'Aristòtil i Ptolemeu sobre astronomia, cosmografia i geografia; en la lectura dels clàssics i particularment en el domini de la llengua docta, el llatí (a la Biblioteca Ricardiana de Florència hi ha un petit còdex de la seva autoria, titulat Dettati da mettere in latino, escrit en aquesta llengua). Amerigo tenia una predilecció especial per Virgili, Dante i Petrarca.Pohl:17-18 Els escrits del viatjant Marco Polo també van exercir una marcada influència en la curiositat i interès d'Amerigo pels nous horitzons.Ober
La família Vespucci pertanyia al selecte cercle d'amistats dels Mèdici de Florència, i els seus membres formaven part en general d'una elit culta. Com a prova de la sòlida posició financera del clan, Nastagio va comissionar al famós pintor florentí Domenico Ghirlandaio un retrat de família que ocuparia una paret d'una església construïda per un altre membre dels Vespucci el 1483. En aquell moment Amerigo tenia 19 anys. miniatura|esquerra|Dibuix de la ciutat de París cap a finals del .
El 1478 l'enèrgica reacció dels Mèdici a la Conspiració dels Pazzi va precipitar l'enfrontament de Florència amb el papa Sixt IV i va causar la guerra amb Nàpols. Atès el desordre regnant, Lorenzo il Magnifico va decidir enviar un ambaixador permanent a la cort de Lluís XI a París a fi d'establir aliances contra l'enemic comú. Va escollir per a això Guidantonio Vespucci, un altre dels oncles il·lustres d'Amerigo. Aquest, que llavors tenia 24 anys, va assistir al seu parent en rol de giovane (criat i secretari personal).
França es trobava immersa en diverses guerres i intrigues polítiques contra els seus rivals i enemics i l'activitat diplomàtica dels Vespucci va ser molt intensa. Allà va prosseguir els seus estudis avançats, va aprendre les subtileses de la negociació i va escriure molts reports a la Signoria sobre les seves activitats, que es troben preservats en l'Archivio di Stato de Florencia. Després de la firma de la pau amb Nàpols i la normalització de relacions amb el papat, oncle i nebot van tornar a Florència el 1480.Arciniegas
La fortuna dels Vespucci estava en lenta decadència des de feia dècades i el seu pare veia a Amerigo com l'emprenedor que salvaria el destí de la família; volia que el jove es dediqués exclusivament als negocis del clan;Pohl:18 finalment va aconseguir que desistís d'estudiar a la Universitat de Pisa i, gràcies a les gestions de Guidantonio, que es posés a les ordres de Llorenç de Pierfrancesco de Mèdici i el seu germà Giovanni a Florència. Va treballar per a ells durant els següents setze anys.Pohl:27
Tot i no haver-hi cap constància concreta, és gairebé segur que Amerigo va estar en contacte amb Paolo Toscanelli, gran erudit i geògraf de renom que fou director de la biblioteca del convent de Sant Marc (on Amerigo havia estudiat). Aquest va posar en la ment del jove la idea de navegar cap a l'occident a la recerca de noves terres.Pohl:25
El pare d'Amerigo va morir l'abril de 1483, època en què Florència començava a convulsionar-se per l'eloqüent denúncia moral del frare Girolamo Savonarola. D'acord amb el seu testament, el noi es va convertir llavors en el principal responsable de les finances familiars. Tenia experiència en aquest camp: se l'havia nomenat síndic dels béns confiscats als conspiradors Pazzi i estava per accedir al notariat de la Signoria. Els seus dos germans, Girolamo i Bernardo, no estaven en canvi a l'altura de la responsabilitat: eren de caràcter vagabund i bohemi, i havien trobat altres rumbs molt allunyats de la ciutat.
De l'estudi de la seva correspondència del període, es dedueix que Vespucci va ser pare d'una filla natural, encara que no es coneix el seu nom ni el de la mare. Per exemple, un dels seus amics li va escriure des d'Espanya:
Durant aquests anys potser va poder contactar amb algunes de les influents amistats de Giorgio Antonio, entre elles l'humanista Johannes Reuchlin, i a través d'aquest, amb Martin Behaim, navegant i cartògraf avançat al seu temps.
Sevilla miniatura|Dibuix de la Sevilla del . Amb el temps es guanyà la confiança i admiració dels seus caps, els quals li van assignar una nova missió: a partir de 1489, VespucciAls registres de Sevilla figura com Despuche, Espuche, Vespuche i Vespucio. (Arciniegas) va exercir com a auditor i administrador a càrrec d'una agència bancària dels Médici a Sevilla, els comptes de la qual fins a l'arribada d'aquest havien estat gestionats de forma poc clara.Pohl:29 la península Ibèrica era en aquesta època un pròsper centre mercantil i assegurava grans oportunitats de negocis.Pohl:36 La incorporació a Castella del regne de Granada era imminent: ja havien caigut Màlaga i Còrdova; la presa de Granada no semblava llunyana. El tron estava sota el comandament de Ferran el Catòlic i la seva esposa, Isabel I de Castella.Pohl:34 Seguint instruccions de Pierfrancesco va investigar els antecedents financers d'un altre florentí: Juanoto Berardi, proveïdor d'esclaus, amb qui va formar una societat comercial i s'hi va fer amic. La societat va durar fins a la mort d'aquest últim el desembre de 1495. El negoci estava relacionat amb l'armat i aprovisionament de vaixells, una activitat que havia crescut considerablement al llarg del , després que es localitzés a la Guinea l'anomenada "Mina d'Or". La flamant empresa dels italians va participar com a subcontractista en els preparatius de tots els viatges de Cristòfor Colom al Nou Món. Berardi, apoderat del genovès, va contribuir al finançament del primer d'ells i per la seva intermediació Vespucci i l'Almirall van entaular una perdurable amistat. Amb l'alça de les expedicions a l'Índia, l'empresa dels florentins es va veure beneficiada fins al punt en el qual va requerir una dedicació gairebé total de Vespucci i les tasques a les ordres de Pierfrancesco van haver de ser assignades a altres.
Després de la mort de Berardi, Vespucci es va convertir en el seu executor testamentari i va prendre les regnes dels negocis. Actuant com el seu marmessor va poder disposar dels béns necessaris per organitzar una expedició a l'Índia. En efecte, va guanyar molts diners que va utilitzar en part per mantenir diversos membres de la família, caiguts en desgràcia. En les seves tasques com a banquer i com a proveïdor de bagatges naviliers també havia acumulat gran quantitat de contactes de persones d'influència i havia complementat els seus coneixements teòrics de navegació amb coneixements pràctics. A mitjan 1496 Colom va tornar del seu segon viatge. En una reunió amb Vespucci, ambdós van conversar sobre els nous descobriments; Américo sembla haver estat escèptic sobre les afirmacions de l'Almirall, que sostenia haver assolit l'extrem oriental d'Àsia. L'entrevista va incrementar a Vespucci la curiositat per l'enigmàtic territori i va tenir llavors la determinació que, malgrat la seva edat (tenia ja 40 anys), emprendria un viatge a les terres per investigar-les per si mateix.Pohl:47 Reunia en efecte moltes condicions per ser un marí reeixit: les connexions polítiques, la tradició familiar de comerciant i negociador, la inclinació per les matemàtiques, el coneixement geogràfic i astronòmic.Pohl:48
Va menar una o dues expedicions sota les ordres del rei Ferran. El seu segon viatge, entre 1499 i 1500, va poder ser un encàrrec de la Corona per verificar les afirmacions de Colom sobre els seus descobrimentsRomoli i està relativament ben documentat. El primer, entre 1497 i 1498-99, és molt més dubtós i les seves circumstàncies són altament qüestionables.
Lisboa Poc després de la seva tornada a port va rebre una invitació del rei Manuel I de Portugal per presentar-se en la seva cort: volia aprofitar l'experiència de Vespucci, considerant-lo un dels millors coneixedors de la costa del Nou Món, i contractar-lo com a pilot sota bandera lusitana. El florentí inicialment va rebutjar l'oferta, potser per pressió de les autoritats castellanes, però davant de la insistència del monarca va acabar acceptant i va sortir de Sevilla d'improvís. D'aquest fet se n'ha formulat dues interpretacions: o es va tractar d'una mera aventura individual del navegant, o bé va ser una maniobra d'espionatge concertada amb la corona castellana per obtenir informació sobre els coneixements marítims portuguesos (una pràctica comuna en ambdós bàndols).
miniatura|esquerra|Gravat de la ciutat de Lisboa el .
En vista d'aquesta decisió, és un fet significatiu que el govern del rei Ferran li hagués ofert encapçalar una expedició composta per tres naus.Pohl:98 No es coneixen els motius ni detalls del desenvolupament dels esdeveniments, però Vespucci va acabar declinant l'oferta de la corona, arribant a la conclusió que només tenia possibilitats d'èxit si navegava sota bandera portuguesa,Pohl:99 potser perquè els vaixells lusitans eren més veloços, maniobrables, resistents i confiables que els castellans.Pohl:104
Fins a aquell moment, els Reis Catòlics estaven més interessats, com qualsevol monarca de l'època, en l'adquisició de noves terres que en la mera exploració per finals científics: alguns autors creuen que la consegüent negativa del rei a finançar el projecte d'Amerigo d'assolir l'oceà Índic, el golf del Ganges i l'illa de Taprobane (avui Sri Lanka) va ser determinant perquè el navegant decidís abandonar Castella. Sigui com fos, la decisió de Vespucci va ser presa públicament com una sort de deslleialtat cap al tron espanyol.