Escart és un poble del terme municipal de la Guingueta d'Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia a l'antic terme d'Escaló.
El poble té l'església parroquial de Sant Martí, actualment sense rector propi, regida des de la parròquia de Sant Vicenç d'Esterri d'Àneu. A prop del poble, al seu nord-est, hi ha també l'església romànica de la Mare de Déu de la Roca. Hi destaca especialment les restes del Castell d'Escart.
Etimologia Segons Joan Coromines,Coromines 1995. Escart és un dels molts topònims pirinencs d'origen basc. Està format per dos ètims: aska (cavitat, fossa, solc...) i art(e) (sufix basc amb el valor d'entre). "Entremig de clots" podria ser la interpretació del nom d'aquest poble. La primera documentació on s'esmenta el nom del poble, amb la forma Scardo, és del 909, on apareix amb Scala (escaló) i Borahenne (Borén).
Geografia El poble està situat en la vall d'Escart, la qual desaigua per la dreta a la Noguera Pallaresa.
El poble d'Escart Les cases del pobleMontaña 2004. Casa Piquet Casa Bonico Casa Capità Casa Català Casa Clamenset Casa Esteve Casa Garié Casa Jové Casa Llarch Casa Marcel·lí Casa Paigera Casa Quet Casa Rabina La Rectoria Casa San Casa Sord Casa Tomàs Casa Marquetó Casa Moliné Casa Rogala Casa Gallimet Casa Cabalé Casa Peretó Casa Borinot Casa Ermengol Casa Roi L'Estudi Casa la Costa Casa Feliu Casa l'Antona Casa Xano Casa Martí
Història miniatura|Escart en una imatge presa entre 1880 i 1926 Edat moderna En el fogatge del 1553, Escart apareixIglésies 1981. englobat dins d'Escaló: Pere Joan de Scart.
Edat contemporània Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...Madoz 1845. a Escart. Hi diu que és una localitat que forma ajuntament situada en una petita vall a la dreta de la Noguera Pallaresa, envoltada per tot arreu per altes muntanyes. La combaten els vents del nord i de l'est. El clima hi és fred, propens a pulmonies i reumes. Tenia en aquell moment 27 cases i l'església parroquial de la Nativitat de la Mare de Déu, servida per un rector ordinari. Hi ha l'ermita de la Mare de Déu de la Roca, construïda en una roca dins de la mateixa pedra. Hi ha diverses fonts d'aigües fortes. La terra és en muntanyosa, pedregosa i fluixa, amb algunes muntanyes amb boscos i d'altres amb pastures. S'hi collia blat, sègol, ordi, patates, llegums, hortalisses i pastures. S'hi criava bestiar de diverses menes, i hi havia caça de llebres i perdius. Comptava amb 23 veïns (caps de casa) i 137 ànimes (habitants).
Referències
Bibliografia
Edició facsímil:
Enllaços externs
Pàgina web del poble Escart en el seu entorn, a l'Institut Cartogràfic de Catalunya
Categoria:Antic municipi d'Escaló Categoria:Entitats de població de la Guingueta d'Àneu