, i van obtenir diversos recursos molt necessaris com el ferro per a la seva contínua modernització i expansió. També va augmentar les ambicions japoneses d'agressió i expansió militar a Àsia. Com que el Japó s'havia beneficiat molt del Tractat de Shimonoseki, va estimular l'ambició japonesa de continuar envaint la Xina i va fer que la crisi nacional xinesa fos sense precedents. El grau de semicolonització es va aprofundir molt. Després de la victòria del Japó, les altres potències imperialistes van pensar que també podien obtenir beneficis de la Xina. Després van començar a dividir la Xina durant els propers anys.
Per a la Xina, la guerra va revelar l'alt nivell de corrupció present al govern i les polítiques de l'administració Qing. Encara que la cort Qing havia invertit molt en vaixells moderns per a la flota de Beiyang, la debilitat institucional dels Qing no va permetre el desenvolupament d'un poder naval efectiu. Tradicionalment, la Xina considerava el Japó com una part subordinada de l'esfera cultural xinesa. La Xina havia estat derrotada per les potències europees al , però la derrota a mans d'una potència asiàtica va ser un dur cop psicològic. El sentiment xenòfob i l'agitació van créixer, que culminaria amb la Rebel·lió dels Bòxers cinc anys més tard. El poble manxú va ser devastat pels combats durant la Primera Guerra Sino-japonesa i la Rebel·lió dels Bòxers, amb víctimes massives durant les guerres. Aleshores es va veure conduït a un sofriment i penúries extrems a Pequín i al nord-est de la Xina. Tot això va enfurismar els estudiants xinesos i va intensificar les pressions en favor d'una modernització més radical. Poc després, Sun Yat-sen va fundar el moviment revolucionari republicà que, més tard, es convertiria en el Guomindang i va conduir a la Revolució Xinhai (xinès: 辛亥革命; pinyin: Xīnhài Gémìng).
miniatura|Convenció de retrocessió de la península de Liaodong, 8 de novembre de 1895 Japó havia aconseguit el que s'havia proposat i va acabar amb la influència xinesa sobre Corea, i les potències europees, especialment Rússia, no tenien cap objecció a les altres clàusules del Tractat de Shimonoseki, però consideraven que el Japó no havia de guanyar Port Arthur ja que tenien les seves pròpies ambicions en aquella part del món. Rússia va convèncer Alemanya i França perquè s'unís a l'aplicació de la pressió diplomàtica sobre el Japó, la qual cosa va donar lloc a la Triple Intervenció del 23 d'abril de 1895 que va obligar a renunciar a la península de Liaodong i Port Arthur a canvi d'una indemnització financera més gran.
Corea es va proclamar l'Imperi coreà i va anunciar la seva independència de l'Imperi Qing. Les reformes de Gabo patrocinades pel Japó de 1894-1896 van transformar Corea. L'esclavitud legal va ser abolida en totes les formes, la classe yangban va perdre tots els privilegis especials, es van abolir els paria; es va declarar la igualtat de lleis; es va establir la igualtat d'oportunitats davant l'entorn social, es va abolir el matrimoni infantil; l'hangul s'havia d'utilitzar en documents governamentals, la història de Corea es va introduir a les escoles, el calendari xinès es va substituir pel calendari gregorià, l'educació es va ampliar i es van escriure nous llibres de text.
Tot i que el Japó havia aconseguit eliminar la influència xinesa sobre Corea, Rússia semblava obtenir els beneficis inicials. El 1895, un oficial pro-rus va intentar treure el rei de Corea a la legació russa, i un segon intent més tard va tenir èxit. Així, durant un any, el rei va regnar des de la legació russa a Seül. La concessió per construir un ferrocarril Seül-Inchon que havia estat concedida al Japó el 1894 va ser revocada i atorgada a Rússia. Els guàrdies russos van custodiar el rei al seu palau fins i tot després d'haver abandonat la legació russa.
La derrota de la Xina va precipitar un augment de la construcció de ferrocarrils al país, ja que les potències estrangeres van exigir que la Xina fes concessions ferroviàries.
miniatura|Les potències occidentals van intentar dividir els seus interessos i influència a la Xina després de la Primera Guerra Sino-japonesa. El 1898, Rússia va signar un contracte d'arrendament de 25 anys a la península de Liaodong i va procedir a establir una estació naval a Port Arthur. Tot i que això va indignar els japonesos, estaven més preocupats per la invasió russa a Corea que a Manxúria. Altres potències, com França, Alemanya i Gran Bretanya, van aprofitar la situació a la Xina i van obtenir concessions de terres, ports i comerços a costa de la dinastia Qing en decadència. Qingdao va ser adquirida per Alemanya, Guangzhouwan per França i Weihaiwei i els Nous Territoris per Gran Bretanya.
Les tensions entre Rússia i el Japó augmentarien els anys posteriors a la Primera Guerra Sino-japonesa. Durant la Rebel·lió dels Bòxers, es va enviar una força internacional de vuit membres per reprimir i sufocar l'aixecament; Rússia va enviar tropes a Manxúria com a part d'aquesta força. Després de la supressió dels Bòxers, el govern rus va acceptar desallotjar la zona. Tanmateix, el 1903, en realitat havia augmentat la mida de les seves forces a Manxúria.
Les negociacions entre les dues nacions (1901-1904) per establir el reconeixement mutu de les respectives esferes d'influència (Rússia sobre Manxúria i el Japó sobre Corea) van ser aturades repetidament i intencionadament pels russos. Van sentir que eren prou forts i segurs com per no acceptar cap compromís i creien que el Japó no aniria a la guerra contra una potència europea. Rússia també tenia la intenció d'utilitzar Manxúria com a trampolí per a una major expansió dels seus interessos a l'Extrem Orient. El 1903, els soldats russos van començar la construcció d'un fort a Yongnampo però es van aturar després de les protestes japoneses.
El 1902, Japó va formar una aliança amb Gran Bretanya, els termes de la qual deien que si el Japó entrava en guerra a l'Extrem Orient i una tercera potència entrava en la lluita contra el Japó, Gran Bretanya vindria en ajuda dels japonesos. Això va ser un control per evitar que Alemanya o França intervinguessin militarment en qualsevol guerra futura contra Rússia. El Japó va intentar evitar la repetició de la Triple Intervenció, que el va privar de Port Arthur. Les raons britàniques per unir-se a l'aliança van ser controlar l'expansió de Rússia a l'àrea del Pacífic, per enfortir l'enfocament de Gran Bretanya en altres àrees i aconseguir un poderós aliat naval al Pacífic.
L'augment de les tensions entre el Japó i Rússia va ser el resultat de la falta de voluntat de Rússia de comprometre's i de la perspectiva que Corea caigués sota el domini de Rússia i, per tant, entrés en conflicte i soscava els interessos del Japó. Finalment, el Japó es va veure obligat a prendre mesures. Aquest seria el factor decisiu i el catalitzador que va conduir a la guerra russo-japonesa de 1904–05.
Notes
Referències
Bibliografia </div>
Kim, Chong Ik Eugene, and Han-kyo Kim. Korea and the Politics of Imperialism, 1876–1910 (Univ of California Press, 1967). Mutsu, Munemitsu. (1982). Kenkenroku (trans. Gordon Mark Berger). Tokyo: University of Tokyo Press. ; Morse, Hosea Ballou. (1918). The international relations of the Chinese empire vol 2 1861–1893 Shan, Patrick Fuliang (2018). Yuan Shikai: A Reappraisal, The University of British Columbia Press. . Morse, Hosea Ballou. (1918). The international relations of the Chinese empire vol 3 1894–1916
Enllaços externs
Full text of the Chinese declaration of war against Japan on Wikisource Full text of the Japanese declaration of war against China on Wikisource
Categoria:Guerres de la Xina Categoria:Guerres del Japó Categoria:Història militar de Corea