miniatura|Paisatge típic de la Moraña a Peñalba de Ávila La Moraña (terra de Moros) és una comarca de la província d'Àvila, situada en la seva zona nord entre les províncies de Salamanca, Valladolid i Segòvia.
Història de la Comarca Després de la despoblació produïda des de la invasió àrab, la volta a la seva repoblació ve de la mà de grups mossàrabs i muladins que des de la segona meitat del segle X i tot el van establint-se en aquesta comarca, part de les extremadures castellanes, i zona de clara inestabilitat política fins a la reconquesta de Toledo en 1085.
El terme La Moraña, fa referència a la condició de mauri o moro en la cultura àrab. Aquests pobladors si bé mantenen en la seva majoria la religió cristiana, presenten elements aglutinants puix que usen indistintament la llengua llatina-romanç i l'àrab, igualment i en aquest sentit van conservar la seva cultura romà-visigòtica, però amb importants elements àrabs. És a partir de la citada reconquesta de Toledo en 1085 i la consolidació de les extremadures castellanes, quan a través dels consells de vila i terra es va repoblant la comarca amb emigrants d'altres parts del nord de la península.
Municipis esquerra|miniatura|Camp d'ordi a La Moraña, Àvila
Adanero
Aldeaseca Arévalo Madrigal de las Altas Torres Fontiveros Albornos Bercial de Zapardiel Bernuy-Zapardiel Blasconuño de Matacabras El Bohodón Cabezas de Alambre Cabezas del Pozo Cabizuela Canales Cantiveros Castellanos de Zapardiel Cisla Collado de Contreras Constanzana Crespos Donjimeno Donvidas Espinosa de los Caballeros Flores de Ávila Fuente el Sauz Fuentes de Año Gimialcón Gutierre-Muñoz Hernansancho Horcajo de las Torres Langa Mamblas Moraleja de Matacabras Muñomer del Peco Muñosancho Narros del Castillo Narros de Saldueña Nava de Arévalo Orbita Pajares de Adaja Palacios de Goda Papatrigo Pedro-Rodríguez Rasueros Rivilla de Barajas Salvadiós San Esteban de Zapardiel San Pascual San Pedro del Arroyo San Vicente de Arévalo Santo Tomé de Zabarcos Sanchidrián Sinlabajos Tiñosillos Villanueva de Gómez Villanueva del Aceral Viñegra de Moraña
Medi El clima és mediterrani continentalitzat (Csb en classificació climàtica de Köppen) amb hiverns freds (mínimes de -15Cº) i estius curts i temperats-càlids (màximes 35Cº), les precipitacions s'estableixen en l'àmbit d'entre 450 i 650 mm anuals, amb precipitacions més abundants a la tardor i primavera i un període sec que va entre 2 i 3 mesos. Es poden marcar tres territoris dintre de la comarca de La Moraña, al nord la Terra d'Arévalo. Entre el riu Arevalillo i la província de Salamanca (La Moraña Occidental) i entre el riu Arevalillo i la província de Segòvia (La Moraña Oriental), aquesta última travessada pels rius Adaja i Voltoya, amb major superfície de bosc pineda i menor regadiu, aquest últim concentrat en major mesura en les anteriors unitats geogràfiques.
La seva altitud mitjana sobre el nivell del mar és d'uns 900 metres. La seva pertinença geogràfica a l'Altiplà Nord s'evidencia en el seu paisatge sedimentari, predominantment pla. Les seves terres uniformes, esquitxades per algunes fites i pujols així com algunes valls i lavajos, en les quals tradicionalment s'alternava el cultiu del cereal i dels llegums amb els ramats d'ovelles, són tan sols alterades per la presència del riu Adaja i els seus petits afluents, que travessen aquesta comarca i proporcionen zones boscoses i humides, que se sumen al salpiqueo de bosquetes illes i pinedes. La massa forestal més densa es troba en el marge esquerre del riu Adaja entre Villanueva de Gómez i Arévalo amb una longitud propera als 30 quilòmetres. L'economia de la comarca és, principalment, agrícola.
miniatura|esquerra|Riu Adaja al seu pas per la Comarca a Villanueva de Gómez
Durant el , el tradicional paisatge cerealista es va anar transformant en una alternança de cultius de secà i regadiu, gràcies a les perforacions que van permetre l'extracció de l'aigua dels aqüífers subterranis. L'aparició de cultius de regadiu aliens a la regió (remolatxa sucrera, principalment) va transformar l'economia de la comarca, i la seva proliferació va agreujar el problema de la pertinaç sequera, que es veu bé reflectida en l'escàs o inexistent cabal dels seus rius. La comarca està plagada de petits municipis compactes, separats habitualment una mitjana de 5 km. Aquests municipis posseïxen excel·lents peces d'arquitectura romànic-mudèjar. Tres bons representants d'aquest estil morañès són els temples de San Nicolás de Bari a Madrigal de las Altas Torres, l'església de La Lugareja a Arévalo, i les esglésies parroquials de Donvidas, Narros del Castillo, Horcajo de las Torres i Palacios Rubios. Per la seva importància ornitològica està en ple cor de la Zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA) de "Tierra de Campiñas", una de les més grans d'Europa, per la seva riquesa en aus estepàries com l'otis tarda.
Enllaços externs
Blog sobre Cabizuela
Categoria:Comarques de la província d'Àvila