Salvador Brotons i Soler (Barcelona, 17 de juliol de 1959) és un flautista, compositor i director d'orquestra català. És el director de la Vancouver Symphony Orchestra de Vancouver (Washington) i, des de la temporada 2022-2023, també és el director titular de l'Orquestra Simfònica Sant Cugat.
Salvador Brotons és considerat un dels grans compositors catalans contemporanis, amb un repertori interpretat arreu del món. Com a compositor és extraordinàriament prolífic, ha escrit més de 170 obres que inclouen música simfònica, concertant, de cambra, coral, òperes, sardanes i fins i tot un conte infantil. Fidel al seu llenguatge, sempre sorprenent per la seva força expressiva, ha mantingut sempre la melodia i la tonalitat, sense deixar que l'atonalitat en condicionés l'estil. Com a director, amb una trajectòria internacionalment destacada, és intens i transmet passió als músics i al públic. La seva labor com a director també ha implicat la responsabilitat de dissenyar la programació i, en aquest aspecte, Brotons sempre ha equilibrat les grans obres del repertori internacional amb composicions de músics catalans contemporanis.
També exerceix de professor de direcció d'orquestra i composició a l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).
Biografia Joventut Brotons va néixer en una família de músics, on el seu pare, Josep Maria Brotons (flautí de l’Orquestra de Barcelona) i el seu avi Salvador tocaven la flauta. El seu pare va ser el seu primer professor de flauta. Es va formar al Conservatori de Música de Barcelona, on va obtenir els títols superiors en flauta, composició i direcció d'orquestra. Allà rep la influència de destacats mestres com Antoni Ros-Marbà en direcció, Xavier Montsalvatge en composició i Manuel Oltra en instrumentació. Com a flautista, va ampliar els seus coneixements assistint als cursos internacionals de Niça i Annecy (França) i Ramsgate (Anglaterra).
Durant els anys 70, Brotons comença a interessar-se per la composició amb només 14 anys, principalment amb obres per a instrument sol i petits conjunts. Algunes mostres destacades d'aquest període són Ideals utòpics i Tres peces breus per a piano, així com Dues suggestions per a guitarra. El 1975 escriu Elegia per a la mort de Xostakóvitx, op. 7, una obra pianística que reflecteix la seva admiració per la música nacionalista russa i, en particular, per Xostakóvitx. Aquesta influència es manifesta en recursos com l'ús d'un llenguatge rítmic i contundent, repeticions obsessives de notes i harmonies amb segones menors, quartes i cinquenes. Totes aquestes característiques conflueixen en una de les seves primeres obres d'envergadura, Quatre peces per a cordes, op. 14 (1977), amb la qual va obtenir amb només divuit anys el seu primer gran reconeixement: el Premio Orquesta Nacional de España. Aquest premi va suposar la incorporació de l'obra al programa de la temporada de la mateixa orquestra.
L'endemà de l'estrena a Catalunya de Quatre peces per a cordes, Xavier Montsalvatge va escriure a La Vanguardia: «Salvador Brotons reuneix tres qualitats que rarament coincideixen: és jove —20 anys—, ja és un professional destacat (flautista i membre d'una família de músics) i és valent, sincer i artísticament honest... En elles es poden percebre interessants descobertes harmòniques que, tímidament, s'escapen de la tonalitat, així com un sentit constructiu que permet endevinar-hi un compositor dotat, capaç d'encarar el futur amb més determinació, especialment després de l'èxit assolit, confirmat pels llargs i unànimes aplaudiments».
El 1977 va guanyar la plaça de flauta solista de l'Orquestra del Gran Teatre del Liceu (1977-1985), i el 1981 la de segon flauta de l'Orquestra Ciutat de Barcelona (1981-1985), càrrecs que va exercir simultàniament mentre compaginava els seus estudis i la seva emergent carrera com a compositor. En l'àmbit local començava a ser un flautista cotissat.
El desembre de 1979, Brotons va rebre per unanimitat el primer premi convocat per Joventuts Musicals de Barcelona per a joves compositors. Va ser amb l'obra Simetries, per a violí, clarinet i piano. L'any 1983 va rebre el premi Ciutat de Barcelona per la primera de les seves simfonies. L'any següent, la seva Segona Simfonia va rebre l'accèssit del premi de música simfònica Robert Gerhard de la Generalitat de Catalunya, ja que el primer premi no es va atorgar. Segons Montsalvatge, «Brotons es distingeix per la seguretat en el seu traç, la lògica de la seva forma en quatre moviments i el perfecte domini tècnic que revela en la seva orquestració. Potser s'hi troba a faltar una voluntat més renovadora, i s'hi poden detectar algunes influències directes, sobretot de Bartók».
Doctorat a Florida Després d'un període de dedicació intensa a la feina i als estudis a Catalunya, li va sorgir la possibilitat de prosseguir la seva formació als Estats Units. El 1985, Carl Bjerregaard, professor de Chamber Winds de la Florida State University, que viatjava per Europa cercant música per a vents, va descobrir Brotons a Barcelona en sentir la Banda Municipal interpretar una obra seva. Interessat en la seva música, li va oferir una beca Fulbright per estudiar als Estats Units, una oportunitat que el jove compositor de vint-i-quatre anys va aprofitar per doctorar-se en música. Aquest fet va ser un punt d'inflexió molt important en la seva carrera. Feia poc que s'havia casat amb Melissa Mercadal i tots dos van decidir que seria bo tenir una experiència a l'estranger.
A Florida, va estudiar flauta amb Charles DeLaney, però ben aviat va comprendre que la composició era l'àmbit on destacava més en comparació amb els seus companys. Llavors va fer el doctorat en direcció i composició. Aquesta decisió marcaria un dels moments clau en la seva trajectòria artística. Al cap de poc temps, va començar a rebre bones oportunitats tant en el camp de la composició com en el de la direcció. Un primer encàrrec de Chamber Winds el va portar a compondre la Sinfonietta da camera per a ensemble de vents i percussió, que ell mateix va dirigir en l'estrena a la Florida State University el febrer de 1986, amb gran èxit.
El novembre de 1985 es va estrenar a Brussel·les la seva obra Jan rara micant sidera, un encàrrec del Festival Europalia que va rebre una acollida extraordinària.
Durant els estudis a Florida, va ser assistent de l'Orquestra Simfònica de la Florida State University (1986-1987). Durant aquest temps, va crear diverses obres, algunes com a exercicis per a les classes que cursava, destinades a formacions de cambra cada cop més extenses. A Tallahassee aprofundeix en el coneixement de les capacitats de cada instrument, i la seva música va evolucionar cap a una major solidesa formal, un ús més refinat de les combinacions tímbriques i una exposició clara i estructurada. Un exemple d'aquest enfocament és el seu Trio per a violí, violoncel i piano, op. 39 (1986).
El febrer de 1987 va ser guardonat amb el premi Ciutat de Barcelona de música per l'obra Absències, op. 40, per a narrador i orquestra. Brotons es va basar en tretze poemes de Miquel Martí i Pol, extrets del seu Llibre d'absències. Absències va ser la tesi doctoral de Brotons a la Florida State University. Va ser estrenada el 30 d'abril de 1988 al Palau de la Música per l’Orquestra Ciutat de Barcelona i Fermí Reixach com a narrador.
Director a Portland El 1987 va fixar la seva residència durant deu anys a Portland, on fou nomenat director de l'Orquestra de la Portland State University (1987-1997), a Oregon. De les aproximadament dues-centes sol·licituds que es van presentar, només tres van ser seleccionades per passar les proves, després de les quals Brotons va obtenir la plaça. A Portland també va ensenyar contrapunt, direcció d'orquestra, literatura i història de la música. En aquest període, fruit d'un encàrrec procedent d'un particular, va compondre el Quartet amb piano en mi opus 48 A celebration of living, op. 48 (1988), una peça emblemàtica del compositor barceloní. D'aquest període, destaca Sextet mixt, Fusió o Virtus op. 53 premiada als Estats Units, i orquestrada posteriorment i guardonada el 1991 amb el Premi Reina Sofia.
El 1989, per encàrrec de la Florida State University, Brotons va compondre l'ópera en dos actes Reverend Everyman, una obra en dos actes que va ser emesa per la televisió nord-americana. És una de les obres més ambicioses i dramàtiques de l'autor amb gran èxit d'audiència i crítica.
Durant aquests anys a Portland, també va ser director titular de l'Oregon Sinfonietta (1990-1993) i de la Mittleman Jewish Community Orchestra (1989-1991).
Director a Vancouver Des de l'any 1991 als EUA és el director titular de la Vancouver Symphony Orchestra (Estat de Washington) al davant de la qual ha estat distingit amb el premi "Arts Council" atorgat pel Clark County i el Ciutat de Vancouver. El mestre Brotons ha dirigit aquesta orquestra des del 1991 fins a l'actualitat, experimentant un creixement increïble en tots els aspectes: augmentant el públic, els recursos i el nivell artístic fins a assolir un reconeixement mundial.
En aquest punt, Brotons s'endinsa en el repertori per a formacions de més envergadura, és a dir, per a orquestra simfònica, orquestra i cor, etcètera. D'aquest període, destaca i a manera de poemes simfònics, composicions com Phaedo o Liliana, que es va estrenar amb la narració de Joan Manuel Serrat.
Entre els Estats Units i Catalunya El retorn temporal a Catalunya permet a Brotons enfortir els vincles amb la seva terra, acceptant encàrrecs importants i establint-se professionalment. A Barcelona, la seva música guanya presència en el panorama clàssic, amb estrenes regulars i un reconeixement creixent. La seva voluntat de difondre la seva obra el porta a crear múltiples versions de les seves peces, facilitant-ne la interpretació amb arranjaments que permeten adaptar-les a diferents formacions i reduccions per a piano, afavorint-ne així la seva difusió i programació. Brotons busca enfortir el vincle entre la seva música i la tradició catalana, recuperant el llegat musical recollit pels cançoners del . Aquesta consciència de país i estima per la llengua ja es reflectien en les seves primeres obres. La seva primera gran obra d'estil mediterrani i català, Terres llemosines, va ser composta a Portland el 1992, però no es va donar a conèixer fins a l'any següent amb l'Orquestra Simfònica del Vallès.
El 1993, Jordi Masó va gravar un disc compacte de música de cambra de Salvador Brotons amb el Leonardo Piano Quartet, de Londres. El dia 6 de novembre de 1995 se li va atorgar per unanimitat el Premi de Composició de sardanes 'Atlanta 96'. Aquesta sardana, que portaria el nom del concurts, Atlanta 96, es va estrenar a Atlanta durant la ballada de sardanes organitzada per la Fundació Universal de la Sardana en el marc de la Treva Olímpica, prèvia als Jocs del 1996. L'obra va ser interpretada per cinc anelles de dansaires representant els cinc continents.
El 1996, Brotons va començar una temporada dirigint alguns concerts d'aquesta formació i el 1997 ja va ser nomenat director titular de l’Orquestra Simfònica del Vallès (1997-2002). El 1998 va ser nomenat director de l'Orquestra Simfònica Illes Balears (1998-2001). D'aquesta forma, Brotons va compaginar la direcció de tres orquestres.