Joaquim Malats i Miarons (Sant Andreu de Palomar, 5 de març de 1872 - Barcelona, 22 d'octubre de 1912) fou un pianista i compositor, un dels intèrprets espanyols de finals del que va gaudir de major prestigi al llarg de tota la seva vida i trajectòria artística,Cuadros de Música Iberoamericana. Volumen 16, 2008. Pàg. 111 i un dels pianistes més rellevants de la història musical catalana de principis de , que contribuí decididament a la difusió de la música catalana arreu del món.Web del Museu de la Música de Barcelona Els primers llocs a les aules de piano a l'Escola Municipal de Música de Barcelona o al Conservatori de París, l'obtenció del premi del Concurs Louis Diémer en la seva primera edició de 1903, i els èxits que es derivaren dels seus nombrosos concerts, especialment els interpretats en la seva època de maduresa, van consolidar la seva categoria com a intèrpret.
El context cultural i musical determina les activitats artístiques desenvolupades pel pianista: l'època compresa entre 1888 i 1910, coneguda com l'esplendor del modernisme català, influeix en les activitats artístiques barcelonines. La seva carrera artística s'insereix en el context en què la vida musical de la ciutat obre els ulls a l'exterior, a les sales de concerts s'introdueix la música de Bach, el simfonisme romàntic, l'obra de Richard Wagner i es plantegen qüestions d'estètica musical a través de la crítica especialitzada.
Malats s'inclou dins del conjunt de pianistes formats per Joan Baptista Pujol, entre ells Carles G. Vidiella, Isaac Albéniz, Enric Granados, Màrius Calado, Joan Baptista Pellicer, Ricard Viñes i Carme Matas, formats en un primer moment a l'Acadèmia Pujol i, a partir de 1886, en la nova instituïda Escola Municipal de Música de Barcelona, que va suposar la regularització dels estudis musicals que es feien en acadèmies privades, dinamitzant la vida musical de la ciutat.
Biografia Primers anys Joaquim Gerónim Josep Malats i Miarons va néixer el dia 5 de març de 1872 a Sant Andreu del Palomar, Barcelona. Era fill de Claudi Malats i Rialp i Joaquina Miarons i Batista. Era el segon de quatre fills. Tot i que no pertanyien a una família acomodada, el matrimoni es preocupava per l'educació dels seus fills i ja des de petit, Joaquim i el seu germà gran, Antoni, van rebre classes de música al seu domicili familiar; aquesta preocupació paterna fou constant durant la seva etapa de formació a Barcelona, època en la qual va estar a punt de deixar els estudis per treballar com a fuster.García Martínez, Paula. El pianista y compositor Joaquín Malats y Miarons (1872-1912). Oviedo: Universidad de Oviedo. 2007. pàg. 22
A l'octubre de l'any 1880, amb vuit anys, va començar els estudis de solfeig i piano amb el professor Miquel Alsina. A finals del 1881 va passar a ser alumne de Teodor Vilar, que el va convertir en un complet solfista i el va posar en capacitat d'interpretar al piano obres difícils dels clàssics.García Martínez, Paula: Joaquim Malats i Miarons (1872-1912). pàg. 113. Poc temps després el músic Robert Goberna va accedir a impartir classes de solfeig i piano a Malats, i el 1885, amb tretze anys, va tocar per primera vegada per al públic a una de les sales de l'Institut de Foment del Treball Nacional de Barcelona, demanada pel pare a fi d'aquesta celebració. Va interpretar entre altres: Sonata op. 49 de Beethoven; Adagio de la sonata clar de lluna op. 27-2, de Beethoven; Rondó de Mendelsshon i Moviment perpetu de Weber.Fukushima, Mutsumi: El piano en Barcelona entre 1880 y 1936. Tesis doctoral. 2008. pàg. 331. En aquests primers anys, doncs, Malats va adquirir una tècnica sòlida sustentada en la minuciositat en l'articulació i en el coneixement de les característiques estilístiques que hi ha en les obres dels diversos compositors que interpretava.
El 1886 Malats ingressà com a alumne de solfeig i piano a l'Escola Municipal de Música de Barcelona, després de superar les proves d'accés a l'Escola Superior de Piano. Al primer curs, és qualificat amb un excel·lent i això li permet presentar-se al concurs d'oposicions al premi que se celebra el juliol de 1887. Li fou atorgat el segon premi, per darrere de Ricard Viñes. Va fer dos cursos acadèmics més a l'Escola Municipal de Música de Barcelona i al segon curs, tornà a rebre una qualificació d'excel·lent i rebé el primer premi per unanimitat en el concurs d'oposicions al premi, finalitzant, doncs, la trajectòria acadèmica iniciada uns anys abans en aquest centre.García Martínez, Paula: Joaquim Malats i Miarons (1872-1912). pàg. 114.
Conservatori de París miniatura|Alumnes de Charles de Bériot. Joaquim Malats està assegut al piano (a la dreta), i dempeus s'identifica, entre d'altres, Maurice Ravel (primer per l'esquerra) i Ricard Viñes, al costat de Malats. Després de finalitzar els seus estudis, el seu pare va sol·licitar a l'Ajuntament de Barcelona una ajuda econòmica per tal de poder pagar les despeses derivades de l'estada i estudis de Malats a l'estranger. L'Ajuntament li va concedir unes 150 pessetes al mes, quantitat que es va prolongar durant quatre cursos acadèmics.L'expedient de la beca es troba a l'Arxiu Municipal Administratiu de Barcelona en la secció corresponent al departament de Governació de l'Ajuntament.
Es va traslladar a París a finals del 1888 a l'espera d'una plaça vacant per estrangers al Conservatori parisenc. Mentrestant, es va matricular a l'Acadèmia Schaller, on impartien classes alguns professors i primers premis del Conservatori. Aquí va començar les seves classes de piano amb Charles de Bériot.Els preus d'aquestes classes oscil·laven entre 8 i 30 francs al mes.
El 8 de novembre de 1890, Malats va ingressar com alumne oficial al Conservatori de París. El juliol de 1892 es va presentar als concursos de premi del Conservatori, encara que sense possibilitat d'obtenir el primer premi, ja que les normes del conservatori establien que un alumne estranger no podia accedir a guanyar el primer premi en el seu primer any. Així doncs, obtingué el segon premi junt amb M. Wurmser i per davant de Ricard Viñes. L'exercici d'aquest concurs consistia en la interpretació de lAllegro de Concerto de Chopin, i l'execució d'un exercici de lectura a primera vista proposat per Massenet.García Martínez, Paula: Joaquim Malats i Miarons (1872-1912). Pàg. 115 Aquest segon premi va ser un èxit per Malats, ja que era al màxim que podia aspirar en la prova de 1892.
En 1893 es presenta, una altra vegada, al concurs a premi del Conservatori de París, obtenint el primer premi. Els exercicis que havia de realitzar consistien en la interpretació de la Fantasia en Fa m de Chopin i l'execució d'un exercici de lectura a primera vista escrit per Dubois.García Martínez, Paula: Joaquim Malats i Miarons (1872 - 1912). pàg. 116
Inicis de la carrera interpretativa i composició Als anys 1894 i 1895 Malats va romandre a París perfeccionant els seus estudis de piano: va acudir a clases d'harmonia i composició amb Benjamin Godard, professor del Conservatori. Va ser llavors quan va compondre quasi la totalitat de la seva producció musical, de la qual s'han conservat dotze obres: dues serenates i una dansa que representen el pintoresquisme musical de finals de segle, i diverses peces pròpies del piano romàntic de saló en diferents tipologies (una havanera, un vals, una masurca, una barcarola i dos capritxos, Canto de amor, un lied per a veu i piano, i un trio per a violí, violoncel i piano (1898)).García Martínez, Paula: Joaquim Malats i Miarons (1872-1912). pàg. 118.
Va compondre aquestes obres a principis dels anys 90 a París, en un ambient musical on tot allò espanyol era exòtic i, per tant, molt del gust d'un públic que omplia les sales de concerts. Així doncs, Malats es va decantar per aquest gènere musical, en què alguns títols de les seves obres empren explícitament termes espanyolitzats i andalusistes, avançant al públic els elements musicals de procedència i inspiració popular d'aquestes.
La divulgació de les seves obres la va oferir ell mateix interpretant-les en alguns dels seus concerts, formant part del programa i, en la majoria de vegades, fora del programa, com informa la premsa de l'època. Lamentablement, excepte l'obra publicada, només el manuscrit del Trio per a piano, violí i violoncel s'ha conservat, la recuperació de la resta de la seva producció és encara, sens dubte, un assumpte pendent.
En general, va desenvolupar en la seva producció pianística el treball dels plans sonors, emprant canvis en les textures i teixits de les veus amb la finalitat d'emfasitzar tant l'harmonia com la forma. En el cas de les dues serenates s'observa que la textura està organitzada en tres plans sonors diferenciats amb claredat. És del gust del compositor l'execució amb una sola mà de diversos plans sonors i l'ús dels passatges d'octava, així com el dels acords de sisena i quarta.García Martínez, Paula: Joaquim Malats i Miarons (1872-1912). pàg.119 També va compondre l'anomenada Impresiones de España, que era un projecte integrat per quatre peces titulades Danza, Serenata, La siesta i Final, de les quals van ser editades les dues primeres. La primera publicació de Danza i Serenata data de 1896.C.J, González Lara: la edición musical española hasta 1936, Madrid, Asiciación Española de Documentación Musical, 1995, p.197. Malats va ser animat, segurament, pels músics que el van escoltar, a fer una suite per a orquestra en la línia de l'andalusisme simfònic de cort pintoresca, present en algunes obres de l'època com les Escenas Andaluzas de Bretón o la Fantasía Morisca i el poema simfònic Los Gnomos de la Alhambra de Chapí.García Martínez, Paula: Joaquim Malats i Miarons (1872-1912). pàg. 121
Un altre dels projectes d'aquests anys va consistir en la composició d'una òpera amb llibret de l'escriptor Benito Pérez Galdós, anomenada Marianela, en què el llibret seria una adaptació de l'obra homònima de Galdós. Aquest projecte no va ser realitzat, però reflecteix l'interès per la composició d'òpera espanyola tan vigent durant tot el .García Martínez, Paula: Joaquim Malats i Miarons (1872-1912). pàg. 122.
La seva producció se cenyeix als esquemes de la música romàntica de saló, es tracta d'obres que no requereixen un nivell interpretatiu elevat i que s'ajusten a les necessitats de consum de l'època, en què la música per a piano es divulgava en gran manera entre aficionats.
L'any 1898 es casa amb Mercè Ros i Prieto, filla de Barcelona. El matrimoni es va celebrar el desembre de 1989 i un any més tard, el 31 d'octubre de 1899, va néixer la seva única filla, Joaquina Antonia Trinitat Malats i Ros. Llavors, Joaquim Malats s'estableix a Barcelona durant aquests anys, compaginant la seva vida familiar amb els compromisos professionals. Això significà que els concerts d'aquests anys els realitzà, la major part, a ciutats espanyoles.
Després, aconsegueix obrir-se un lloc al panorama musical europeu de finals de segle i és contractat per tocar en nombrosos concerts tant com a pianista solista com amb acompanyament d'orquestra. Aquesta intensa activitat concertística que desenvolupa en aquests anys, li reporta nombrosos èxits que van confirmar l'encertada projecció de la seva carrera artística. En aquests anys va ampliar el seu repertori i va arribar a especialitzar-se en la interpretació d'alguns autors com Beethoven, Chopin, Schubert, Schumann, que van rebre una bona acollida tant del públic com de la premsa.