La dinastia arabxàhida fou un llinatge de Coràsmia que va governar el país del 1511 al 1804.
Sota Arab Muhàmmed I (1602-1623) la capital de Khwarezm es va traslladar a Khivà, i el país va agafar aquest nom (Kanat de Khivà) pel que fou conegut en endavant.
Al els inak, caps de tribu i generals, van assolir el poder efectiu; els kans van conservar el títol però van perdre progressivament potestats, i el 1764 ja només tenien autoritat dins a palau. El 1804 finalment la dinastia fou deposada per l'inak Iltuzer que es va proclamar kan, fundant la dinastia Kongrat o Qongrat.
Història Els arabxàhides foren una dinastia genguiskànida que va governar a Coràsmia derivat de l'ancestre Arabshah ibn Fulad descendent de Xiban (Shiban) cinquè fill de Jotxi. Un germà de Fulad, Ibrahim Oglan, pel seu net Abu l-Khayr fou l'ancestre dels xaibànides.
Al final del el clan Arabxàhida estava dirigit per quatre fills de Yadegar Khan: Buraka (Bürga), Abulak, Aminal i Abak. No va participar en la conquesta de Transoxiana feta per Shibani Khan. Després de la derrota de Shibani i l'ocupació de Coràsmia por Ismail I de Pèrsia de Pèrsia el 1510, dos fills de Buraka, Ibars Sultan i Balbars Sultan, responent a la crida de la població de Wazir al nord-oest de Coràsmia, es van apoderar de la ciutat i van massacrar a la guarnició kizilbatxi; poc després Ilbars va capturar Urgandj, la principal ciutat de la regió on fou proclamat kan el 1511. Altres membres del clan es van unir a Ilbars i Balbars amb les grups uzbeks de les estepes i van conquerir tot Coràsmia, dominant també a les tribus turcmenes de l'oest i el sud de Coràsmia. A la mort del shah Ismail el 1523 van ocupar també els oasis del nord de Khurasan a la zona de més muntanyes Kopet Dagh.
La seva capital fou Wazir i després del 1518 va passar a Urgandj (excepte Akatay Khan que va regnar del 1549 al 1557 i va residir a Wazir). Dust Muhàmmad Khan (1557-1558) fou el primer governant suprem que va residir a Khivà. Hadjdji Muhàmmad Khan va traslladar la residència a Khivà vers el 1600 i el seu fill Arab Muhàmmad Khan (1603 a 1622 o 1623) encara que inicialment va residir a Urgandj va traslladar definitivament la capital a Khivà que en endavant va ser la capital del kanat de Coràsmia reanomenat Kanat de Khivà.
Els prínceps secundaris rebien feus que eren redistribuïts a l'accessió de cada nou kan, però en general els feudataris tendien a considerar els feus com possessió hereditària. Fins al de fet el kanat era una federació d'un bon nombre de kanats amb un kan suprem amb teòric poder global però de fet limitat al seu propi domini i depenen de la solidaritat d'altres membres del clan que només es manifestava en casos greus de guerra com en el cas de la invasió dels uzbeks xibànides de Bukharà sota Ubayd Allah Khan i Abd Allah Khan.
Això va comportar algunes guerres civils, en les quals quatre branques foren eliminades (la d'Abulak el 1524, la de Buraka el 1538, i la de Budjuga i Sufyan, fills d'Aminak, el 1556-1558) fins que el títol de kan finalment es va assentar en la família d'Hadjdji Muhàmmad Khan ibn Akatay ibn Aminäk.
Molts dels membres mascles de la dinastia foren assassinats durant les lluites o en invasions exteriors com la d'Abd Allah Khan el 1594 que va matar a més de 20 prínceps arabxàhides) o van fugir a l'estranger especialment en temps d'Abu l-Ghazi Bahadur Khan, i finalment el poder va començar a passar a la mateixa branca.
Fins al les ciutats eren pels arabxàhides només residències d'hivern o refugis fortificats; a l'estiu i gran part de l'any vivien a l'estepa en tendes a la vora de l'Amudarià. En aquest temps només es va construir una mesquita per part d'Anusha Khan (1657) i uns banys del mateix kan però fets durant el regant del seu pare; en canvi es van construir canals de regadiu. Les tribus uzbeks establertes a la regió sota els arabxàhides van romandre nòmades mentre la població local, els sarts, eren sedentaris.
El paper de la noblesa uzbeka al final del es va incrementar i especialment la posició d'atalik (ataliq), guardià i conseller del kan; després foren els inaks (inaqs) els que van ocupar la posició principal (a partir de vers 1764). El fill d'Anusha, Arnak o Arang Muhàmmad Khan (vers 1694-1605) és considerat el darrer kan que va tenir tot el poder, però l'historiador Munis encara esmenta nou successors dels quals vuit eren descendents directes d'Hadjdji Muhàmmad Khan (Djudjaj o Jodji Khan 1694-1697, Wali Khan 1697-1698, Shah Niyaz Ishaq Aga 1698-1701, Arang Muhàmmad Khan II 1701-1702, Musa Khan 1702-1712, Yadigar Khan I 1712-1713, Arang Khan III 1713-1714, i Hadjdji Muhàmmad Khan 1714-1725) i un novè (Shir Ghazi Khan 1725-1727) descendent de Sultan Ghazi fill d'Ilbars Khan. La descendència d'aquests kans no és indicada per Munis i de vegades dona dades contradictòries, aj que per exemple se sap que Shah Niyaz Ishaq Aga (1698-1701) era un uzbek de la tribu qatagan i oficial de Subhan Kuli Khan de Bukharà que era el seu oncle. La dinastia va caure virtualment vers el 1727 (no abans del 1694).
Sultans arabxàhides apareixen més tard (Ilbars Khan 1728-1740, Abu Muhàmmad 1742 i Abu l-Ghazi Khan II 1742-1747) regnant uns anys enmig d'una dinastia kazakh fins a l'establiment del poder dels inaks sota el títol de kans el 1804.
Llista de Khans Ilbars Khan I 1513 - 1518 Sultan Haji Khan (Sultan Hajji Khan) 1518 - 1519 Hasan Kuli Khan 1519 - 1524 Sufiyan Khan (Sofian Khan) 1524 - 1529 Bujugha Khan 1529 - 1535 Avanek Khan (Avanesh Khan) 1535 - 1538 A Bukharà 1538 - 1540 Abd al-Aziz Khan 1538-1540 Kal Khan 1540 - 1547 Aqatay Khan (Aghatai Khan) 1547 - 1556 Yunus Sultan 1556 - 1557 Dost Khan 1557 - 1558 Hajim Muhammad (Haji o Hajji Muhammad) 1558 - 1595 A Bukhara 1595 - 1598 (excepte un parell de mesos el 1596) Abd Allah ibn Iskandar 1595 - 1598 Abd al-Mumin ibn Abd Allah 1598 Hajim Muhammad (restaurat) 1596, 1598 - 1602 Arab Muhammad I 1602 - 1623 Ilbars Khan II 1623 Habash Sultan 1623 Isfandiyar Khan (Isfendiar Khan) 1623 - 1643 Yushan Sultan 1643-1644 Abu l-Ghazi Khan I 1644 - 1663 Anusha Khan 1663 - 1685 Arang Muhammad Khan 1687 - 1691 Shah Niyaz Khan (Shah Niyaz Ishaq Aga Ishaq o Aqa Shah Niyoz Khan) 1691 - 1702 Arab Muhammad Khan II 1702 - 1704 Musi Khan 1704 - 1706 Hajji Muhammad Bahadur Khan 1706 - 1713 Yadigar Khan 1713 - 1714 Arang Khan 1714 - 1715 Shir Ghazi Khan 1715 - 1732 Timur Sultan vers 1723 - 1726 (Khan d'Aral) Ilbars Khan III 1732 - 1740 Abu l-Khayr Khan 1740 (kan dels kazakhs de l'Horda Petita) Tagir Khan 1740-1741 Nurali Khan 1741-1742 (després kan dels kazakhs de l'Horda Petita) Ertuk Inak 1742 (cap d'estat 1742, primer ministre 1742-1743) Abu l-Muhammad Khan 1742 - 1743 Abu l-Ghazi Khan II 1743 - 1745 Ghaip Khan (Kaip Khan) 1745 - 1760
Khans titelles dels Inaks Abd Allah Qarabay Khan 1760 - 1763 ? Sultan Timur Ghazi Khan 1763 - 1774 ? Ghaip Khan 1774 - 1791 (segona vegada) ? Abu l-Ghazi Khan III ibn Ghaip 1791 – 1804
Genealogia
Referències
Arabxàhida Categoria:Kans de Khivà