fou un arquitecte del modernisme tardà i el noucentisme, també va dissenyar escultures de caràcter religiós. Va exercir com arquitecte municipal de Santa Coloma de Cervelló i de Sant Boi de Llobregat.
Biografia Era el fill més gran dels set que van tenir l'arquitecte reusenc Francesc Berenguer i Mestres i Adela Bellvehí i Parés, natural de Barcelona, i va néixer al carrer de l'Encarnació, 8 de la Vila de Gràcia, on va passar la seva joventut.
El 25 d'abril de 1928, va contraure matrimoni amb Bàrbara Martín Martín, de 17 anys, natural d'Obón (Terol) i tingueren una única filla, Lluïsa Berenguer i Martín l'any 1929.
Era una persona de caràcter molt reservat, de profundes conviccions religioses i absolutament abocat a la seva feina a la que s'hi dedicava fins i tot molts diumenges que els dedicava a realitzar obres en convents i monestirs sense rebre res a canvi.
El 1934, va tancar el banc on guardava els diners i això va produir que tingués un trastorn enorme, que el va marcar la resta de la seva vida.
Va morir el 15 de març de 1952 al seu domicili del carrer del Roselló, 212 de Barcelona per problemes de cor i que l'havien obligat a deixar de treballar quinze dies abans. Va ser enterrat al Cementiri del Poblenou.
Estudis Va cursar els estudis primaris al col·legi Balmes de les escoles Pias de Gràcia fins al 1899, i el batxillerat a lInstituto Provincial de Segunda Enseñanza de Barcelona, posteriorment anomenat Instituto General y Técnico de Barcelona.
El 1905 va iniciar els estudis d'arquitectura, primer cursant algunes assignatures a la facultat de Ciències exactes, Físiques i Naturals, de la Universitat de Barcelona i, des de 1908 fins a 1914 a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, on va rebre lliçons de Lluís Domènech i Montaner i d'August Font i Carreras, entre d'altres, i on a més, va coincidir amb companys com Cèsar Martinell Brunet i Isidre Puig i Boada amb el qual van fer força amistat.
Activitat professional La primera feina l'obtingué el 10 de juny de 1915 com arquitecte municipal de Santa Coloma de Cervelló. El 27 de juny del mateix any, entrà a treballar a l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, primer com arquitecte interí i, el 4 d'abril del 1917, com arquitecte municipal.
Durant aquest període d'arquitecte municipal de Sant Boi, Berenguer dugué a terme el creixement urbanístic del que es coneix com l'eixample de Sant Boi, que era format principalment per edificis de planta baixa més planta pis promoguts per la gent que entrà a viure a Sant Boi posteriorment a l'arribada del carrilet i l'obertura a la banda esquerra del Llobregat. També va treballar en plantilla a l'Agrupació Mútua on va realitzar les obres de reforma de la seu d'aquesta entitat entre d'altres.
Estil arquitectònic Va viure a cavall entre la segona generació de mestres del modernisme català (Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, etc.) i la generació de la postguerra. Va desenvolupar les seves obres entre dues corrents arquitectòniques, el Modernisme i el Noucentisme.
En els seus primers anys se'l considera un arquitecte del modernisme més tardà. La influència paterna, a qui va ajudar a l'edifici de l'escola de la Colònia Güell el 1911 abans d'acabar la carrera, és present a les seves primeres obres com la Rectoria (1917) i el centre parroquial Sant Lluís (1915-1917) també a la Colònia Güell, l'edifici de Can Masellera (1921) a Sant Boi de Llobregat, la reforma de l'edifici de Campins i altres projectes que no es van realitzar com la reforma de l'església i la reconstrucció de la rectoria de Sant Joan de Gràcia a Barcelona (1916), un projecte per l'edifici de la seu de la Diputació de Barcelona i un altre per un hospital de malalties nervioses.
En el període modernista, en els seus projectes destaquen els trets característics d'aquest moviment, si bé aplicant força simplicitat en l'ús dels materials. Els materials es troben en el seu color natural i mostrant la seva textura. Pedra, maó, fusta, ceràmica i forja, expressen les solucions constructives i els elements estructurals. Aquest aspecte queda ben reflectit en tota la seva obra modernista, on el maó queda vist, la pedra nua, la teula vidrada, etc. Les obertures de façana queden remarcades per un canvi de material al de la resta que compon la façana, i realitzant jocs formals que encara emfatitzen més aquest tret. Fa servir el trencadís en elements singulars interiors fent un efecte de difuminació passant d'un color a un altre. Pel que fa a la forja, fa servir les línies corbes, el coup de fouet com per exemple a les portes del projecte de l'església de Santa Maria de Gràcia i a una porta del centre parroquial de Sant Lluís Gonzaga de la Colònia Güell. En alguns casos s'identifica un cert aire historicista, com en el cas de l'obra de Campins, on es mostra l'edifici com un castell medieval amb els merlets de coronació i les torres.
Posteriorment anà evolucionant cap al noucentisme i un perfil més neoclàssic, que era el corrent imperant a la Barcelona de l'època on els edificis bastits a la Via Laietana i els edificis aixecats amb motiu de l'exposició Universal de 1929 mostraven un interès pel monumentalisme arquitectònic.
La seva vessant de dissenyador i escultor s'orientà a obres de caràcter religiós, on es mostra un estil més barroc. Una mostra n'és l'escultura de la Verge Maria de l'església de Sant Felipe Neri de Gràcia que ell va dibuixar i l'escultor Josep Maria Camps i Arnau (Sarrià, Barcelona 1879- Barcelona 1968) va realitzar.
Obres La seva voluntat que tots els projectes realitzats fossin cremats després de morir i el fet de no ser un arquitecte de renom com altres dels seus contemporanis, fa que la seva obra sigui difícil de quantificar.
Barcelona AnyNomUbicacióDescripcióEstatFoto?Reforma de la seu d'Agrupació Mútua.Gran via de les Corts Catalanes 619Berenguer reforma la seu institucional mentre era l'arquitecte de la companyia, afegint-li dos pisosCorrecte.?Reforma de la seu del Banc Urquijo.Pelai, 1Berenguer reforma la seu central del banc, afegint-li un pis i una cúpula al coronament.Correcte.140px|Francesc Berenguer i Bellvehí?Reforma d'un edifici d'habitatgesAv. Diagonal??
Sant Boi de Llobregat A més de les obres d'aquesta relació, va construir una cinqüentena de petits habitatges per a particulars mentre era arquitecte municipal i desenvolupava l'eixample. AnyNomUbicacióDescripcióEstatFoto1921Can MassalleraVda. Vives, 4Encarregada per Agustí Masallera i Castell per a la seva fàbrica d'Hilaturas Gossypium S.A. Berenguer en construí l'edifici original i posteriorment s'anaren realitzant altres edificis.?140px|Can Massallera
Santa Coloma de Cervelló La seva participació en el creixement de la Colònia Güell s'inicià de la mà del seu pare, però la seva obra fou més important. No és descartable que alguns dels habitatges dels obrers que són d'autor desconegut, fossin obra seva. AnyNomUbicacióDescripcióEstatFoto 1911 i 1916Escola i casa del MestreBohigas, Oriol. Arquitectura modernista (Barcelona,1968). Ed. Lumen.Colònia Güell, Carrer BarrauEs tracta de dos edificis units per un pas al primer pis, fets amb l'estil de la resta de la colònia: maó i pedra, en el que va ajudar el seu pare, Francesc Berenguer i Mestres. L'obra la va acabar ell, ja que el seu pare va morir el 1914. Aquestes van ser les primeres escoles catalanes de Catalunya, ja que un dels llibres de lectura era el "Regles Morals per la bona criança", escrit per Pin i Soler expressament per a les escoles de la Colònia Güell.En restauració.140px|Escola i casa del mestre a la Colònia Güell1915-1917Centre de Sant LluísColònia Güell, C/ l'Aranyó 14Edifici en planta dividit en tres cossos. En un extrem hi ha un pati amb una porta metàl·lica modernista amb decoració en coup de fouet.correcte140px|Centre de Sant Lluís1917RectoriaColònia Güell, bosc de Joaquim FolgueraFeta construir per Mossèn Gaspar Vilarrubias, mossen de la colònia. És un edifici aïllat de planta baixa amb pis. La seva forma és de doble T amb dos cossos rectangulars sortits en els extrems est i oest, i una part central rectangular que els uneix i serveix de comunicació entre ells. Destaca a l'interior una llar de foc feta en maó i trencadís, el paviment hidràulic i la ceràmica de la fàbrica Pujol i Bausis.correcte140px|Rectoria Vilanova i la Geltrú AnyNomUbicacióDescripcióEstatFotoReforma de 1945Can Sales i VidalPl. dels Cotxes, 7Reforma del 1945 per a instal·lar-hi una oficina del Banco Hispano AmericanoCorrecte140px|Can Sales
Referències
Bibliografia
Categoria:Arquitectes modernistes barcelonins Categoria:Arquitectes municipals Categoria:Alumnes de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona Categoria:Enterrats al Cementiri del Poblenou Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Artistes visuals graciencs Categoria:Alumnes barcelonins de la Universitat Politècnica de Catalunya Categoria:Arquitectes nascuts al segle XIX Categoria:Arquitectes morts al segle XX