miniatura|Cartell contra l'assetjament masclista, una forma de violència masclista. La violència masclista és definida per les Nacions Unides com aquells actes vers les dones i nenes que puguin tenir com a resultat un dany o patiment físic, sexual o psicològic per a la dona, així com les amenaces d'aquests actes, la coacció o la privació arbitrària de llibertat, tant si es produeixen a la vida pública com privada. Violència masclista també és el terme que ha usat el Parlament de Catalunya per regular el marc normatiu en relació amb la violència contra les dones. La Llei 5/2008 del dret de les dones a erradicar la violència masclista, utilitza l'expressió violència masclista perquè considera que el masclisme és el concepte que de manera més general defineix les conductes de domini, control i abús de poder dels homes sobre les dones i que, alhora, ha imposat un model de masculinitat que encara és valorat per la societat com a superior. La llei defineix, en la línia del que marca l'ONU,United Nations Human Rights:Women and Violence que la violència masclista és aquella que s'exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc del sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones i que —produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics— pugui tenir com a resultat un dany o patiment físic, sexual o psicològic per a la dona, així com les amenaces d'aquests actes, la coacció o la privació arbitrària de llibertat, tant si es produeixen a la vida pública com privada.
Si més no, la introducció de la Llei 17/2020, de 22 de desembre, de modificació de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista va tenir com objectiu solucionar les carències que s'havien detectat fruit dels informes d'avaluació de la Llei 5/2008 realitzats 10 anys després de l'entrada en vigor de la darrera i que, en tot cas, va comportar la modificació del text legal per tal de fer més amplia i garantista la protecció de les dones víctimes de violència masclista, incloent així també a les nenes i les adolescents, y, per tant, també les dones, nenes i adolescents transgènere.
Concepte miniatura|El col·lectiu de prostitutes sol ser víctima de la violència masclista. D'acord amb el que diu la llei 5/2008, la violència masclista és aquella que s'exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d'un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones i que, produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, les intimidacions i les coaccions, tingui com a resultat un dany o un patiment físic, sexual o psicològic, tant si es produeix en l'àmbit públic com en el privat. Segons l'ONU podríem classificar tres tipus de violència masclista:
Violència física: Danys al cos i que comporten ferides, fractures i fins i tot la mort. Violència psicològica: Actes o conductes de desvaloració, humiliació, temorització, por, etc. Es diferencia en: Maltractament: Que pot ser passiu (abandonament) o actiu (tracte degradant a la persona). Generalment es presenta sota la forma d'hostilitat verbal i gelosia. Abús: S'aplica amb una metodologia i un objectiu. La víctima és perseguida amb crítiques, amenaces, injúries, calúmnies i accions per tal d'enderrocar l'autoestima i aconseguir un estat de desesperació. Manipulació: hi ha menyspreu a la víctima com a ser humà, pot haver-hi privació de llibertat, dret a prendre decisions, etc. Violència sexual: Imposició d'una relació sexual contra la voluntat (inclosa la inducció a la prostitució, l'exhibicionisme vers els nens, etc.). Abandonament: Es manifesta principalment contra nens, gent gran i discapacitats, tractant-se d'un maltactant passiu on no es proporciona abric, higiene, protecció i cures mèdiques, etc. Abús econòmic: Té lloc en no cobrir les necessitats bàsiques dels membres familiars o quan es fa un control dels diners, manipulació o xantatge a través dels recursos econòmics.
Teories explicatives Hi ha diferents formes d'explicar com es genera aquesta violència masclista:
Per un cantó la violència masclista és estructural i multicausal: La violència no es deu a trets singulars i patològics d'una sèrie d'individus, sinó que té trets estructurals d'una manera cultural de definir les identitats i les relacions entre els homes i les dones. La violència masclista es produeix en una societat que manté un sistema de relacions de gènere que perpetua la superioritat dels homes sobre les dones i assigna diferents atributs, rols i espais en funció del sexe.
Per un altre cantó la violència masclista és instrumental: El poder dels homes i la subordinació de les dones, que és un tret bàsic del patriarcat, requereix algun mecanisme de submissió. En aquest sentit, la violència esdevé l'instrument que serveix per consolidar aquest domini. La violència no és un fi en si mateix sinó un instrument de dominació i control social i, en aquest cas, s'utilitza com a mecanisme de manteniment del poder masculí i de reproducció de la submissió femenina. D'aquesta manera, el factor principal de risc per a la violència masclista i de gènere és ser dona. I és que els homes maltractadors han après que la violència és la millor manera d'aconseguir control i dominar la dona.
No existeixen característiques psíquiques diferents entre les dones maltractades i les no maltractades prèviament a l'inici de la violència, sinó que els trastorns i problemes psicològics de les dones maltractades són una conseqüència i no la causa de la violència. Aquest fet posa en dubte els enunciats d'alguns corrents que han recorregut a patologies com la histèria o el trastorn de la personalitat per dependència per explicar per què algunes dones romanen en una relació de violència o hi tornen.
Hi ha grups de dones que, per llurs característiques personals o per llur situació social o legal, necessiten una atenció específica que doni resposta a unes necessitats concretes de salut. Aquest és el cas de les dones amb discapacitat física o psíquica, les dones drogodependents, les dones immigrants, les dones en situació d'exclusió social, les dones que exerceixen la prostitució, les dones d'entorns rurals o les dones grans, entre d'altres. La vulnerabilitat en la qual es troben aquests col·lectius, pel que fa a la violència, obliga el conjunt de professionals de la salut a parar-hi una atenció especial.
Teories sociològiques Teoria Dutton (Donald Dutton): considera que el desenvolupament queda marcat per l'aprenentatge i pel macrosistema, on dominaria el sistema patriarcal on els homes aprendrien que els seus desitjos no han de ser criticats per les dones. En aquest sentit, l'home que maltracta és un home amb necessitat de controlar, amb models violents i escasses habilitats de resolució de conflictes, escasses habilitats comunicatives i amb desitjos de poder.
Teoria Beck: Aaron Beck considera que les dones que necessiten ajuda psicològica són aquelles que triomfen professionalment, que treballen molt i la seva capacitat de relació està frustrada i que considera que se'n pot sortir sola, sense necessitat de tenir un príncep blau que la salvi. Aquesta emancipació femenina no és ben acceptada per l'home que respon de forma violenta.
Teories feministes La premissa general d'aquestes teories considera que la violència de gènere i la masclista són el reflex de la situació de desigualtat de poder en les relacions entre els homes i les dones. Destaquen les aportacions de Leonor Walker, que compara la situació de la dona amb la síndrome d'indefensió apresa. Walker introdueix el concepte del cicle de la violència, compartit amb alguns autors que han proposat que la violència masclista segueix un patró en espiral conformat per tres fases:Walker L. The battered woman syndrome. Nova York: Springer; 1984.
Augment de la tensió: Al principi de la relació és rar que aparagui la violència física. Durant aquest període es mostra un comportament positiu. Cada membre de la parella mostra la seva millor faceta. A mesura que la relació continua, s'incrementa la demanda i l'estrès. Hi ha un increment de la conducta agressiva, més cap als objectes que cap a la parella. Hi pot haver un augment de l'abús verbal i de l'abús físic. L'agressor responsabilitza la dona dels abusos, adduint motius diversos que justifiquen la seva conducta agressiva. Aquest fet dificulta la identificació de l'abús i confon la dona. La persona que pateix l'abús intenta modificar el seu comportament a fi d'evitar la violència. L'agressor s'incrementa en un intent d'aïllar cada vegada més la dona i intenta augmentar el control.
Aparició de la violència: Apareix la necessitat de descarregar nio. L'abusador decideix el moment i el lloc per desenvolupar l'episodi de violència, fa una elecció conscient de la part del cos que colpejarà i com ho farà. Com a resultat de l'episodi, la tensió i l'estrès desapareixeran en el maltractador. Si hi ha intervenció policial, ell es mostra relaxat, mentre que la dona apareix confusa i excitada a causa de la violència patida. Com més ininterrompudament es completi el cicle, més violent serà.
Lluna de mel o fase de reconciliació: Es caracteritza per ser un període de calma, sense violència i de manipulació afectiva. En aquesta fase pot succeir que el maltractador prengui al seu càrrec una part de la responsabilitat i doni a la parella l'esperança d'algun canvi de situació en el futur. Actua com si no hagués passat res, promet buscar ajut, no tornar a fer-ho, etc. Si no hi ha intervenció i la relació continua, hi ha una gran possibilitat que la violència faci una escalada i la gravetat de l'agressió augmenti. Aquesta etapa solament durarà un temps i es tornarà a reproduir el cicle. Com més temps continuï el cicle de manera ininterrompuda, més curta esdevindrà la tercera etapa. D'altra banda, com més vegades es completi tot el cicle, menys temps trigarà a tornar a iniciar-se; és a dir, es donarà amb més freqüència. Així, a l'inici de la relació, les tres etapes del cicle poden tardar un o dos anys a completar-se. Deu anys després, aquestes mateixes etapes es completen en un mes o potser menys. Si analitzem les tres fases de la violència, podem veure que no s'atura per si sola, que és un cicle difícil de trencar i que pot portar a una situació mortal. Tanmateix, encara que el cicle de la violència és molt freqüent en les relacions de parella en què es dona violència física, no s'observa en tots els casos.
Teories psicològiquesSobre la inhibición a denunciar de las víctimas de violencia de género Teoria de costos i beneficis (Pfouts, 1978) planteja aquesta teoria, afirmant que la decisió de finalitzar la relació violenta depèn del fet que el benefici total de la decisió presa sigui major que el cost de seguir amb la relació. -Segons aquesta teoria la víctima de violència de gènere pren una decisió en dos fases. → Primerament, la dona analitza els beneficis que li aporta estar amb la seva parella (estabilitat personal/econòmica, qualitat de vida…). → Per acabar, es planteja si els beneficis compensen els costos de patir una situació de violència. Una ampliació d'aquest model és la Teoria de la Inversió (Caryl E. Rusbult, 1980). Ressalta la importància dels nivells de satisfacció i compromís per entendre la decisió de seguir o finalitzar la relació violenta. Aquesta teoria comprèn el compromís com la mesura en què un individu pretén continuar en una relació, per tant el grau de compromís és el que determinarà que una dona maltractada deixi o no aquesta relació.