El cas Can Domenge és un afer judicial esdevingut a Mallorca i relacionat amb la venda mitjançant concurs dels terrenys de Can Domenge a Palma, per part del Consell Insular de Mallorca durant la legislatura 2003-2007.
Els fets suposadament constitutius de delicte es remunten al 30 de desembre de 2006 i els mesos posteriors quan el Consell de Mallorca va organitzar un concurs de projectes per a vendre els terrenys aleshores públics de Can Domenge a Palma. El jutge investigà si l'empresa guanyadora del concurs, Sacresa-Ferratur, tenia informació privilegiada i si hi va haver pagament de comissions. El cas es començà a investigar arran la querella d'una empresa que no guanyà el concurs: Núñez y Navarro, vinculada a l'expresident del Futbol Club Barcelona, Josep Lluís Núñez.El Mundo de Baleares, 26-11-2007 També s'hi troba imputat l'exconseller d'hisenda i economia del Consell de Mallorca Miquel Àngel Flaquer."Flaquer culpa a Vicens de la venta de Can Domenge a mitad de precio" El Mundo de Baleares, 18-12-2007
Els fets foren jutjats pel titular d'Instrucció núm. 12 de Palma Álvaro Latorre López (substituït després per la magistrada Maria del Carmen González Miro) i el titular de la Sala Segona de l'Audiència de Palma Diego Jesús Gómez-Reino Delgado El Tribunal Suprem, confirmà la sentència amb algunes modificacions.
S'obrí i jutjà una segona peça separada, per part del jutjat d'Instrucció número 8 de Enrique Morell García i posterior Tribunal de Jurat a la sala segona de l'Audiencia de Palma, amb ponent i presidencia de Rocío Nobelda Martín Hernández.
Història El desembre de 2005 es convocà un concurs de projectes per a vendre els terrenys públics de Can Domenge. Va resultar guanyadora del concurs la UTE Sacresa-Ferrá Tur, amb un projecte del prestigiós arquitecte francès Jean Nouvel per a construir 526 habitatges. Els terrenys corresponien a dues finques: una de 6.058 m2 i una altra de 46.204 m². Oferí 30 milions d'euros, el màxim que es puntuava segons les bases del concurs, corresponents a la valoració del solar feta pels tècnics corresponents del Consell de Mallorca. Segons la sentència, s'oferí aquesta quantitat, ja que si la oferta era inferior a 31'5 milions (el 20% dels recursos ordinaris del pressupost) la competència d'alienar era de la presidenta per delegació del Ple, en canvi si era superior, havia de ser el Ple directament. Sobre aquesta base, els tècnics feren una valoració de 29.326.755 €.
Es va posar un preu de sortida de 29.326.755,00 euros i quinze dies perquè es presentassin les ofertes, cosa que segons la sentència, indica que segons el RD 2/2002 ha de ser de mínim de 52 dies. També segons la sentència es va ometre, deliberadament, la publicació al Diari Oficial de la Unió Europea del concurs, tràmit preceptiu per a tots els concursos que superen la quantia de 5.000.000 € com estableix el RD 2/2002 abans esmentat.
Davant la forta pressió social i les protestes de diversos col·lectius (Associació Empresarial de Promotors Immobiliaris de Balears, Taula d'Arquitectura, etc) Munar decidí allargar el termini per 15 dies més a través d'un decret el 12-1-2006.Ampliació del termini per la licitació de l'expedient de contractació relatiu a l'alienació de la finca Can Domenge del Consell de Mallorca. (exp. Contractació 62.05) Amb aquesta pròrroga no s'arribava el termini legal i resulta estranya la seva brevetat si el que es pretenia era un projecte emblemàtic i de gran qualitat. A més això suposava mantenir la posició d'avantatge de SACRESA que amb molta antelació havia contractat un arquitecte de prestigi internacional que havia disposat de més termini per redactar el seu projecte, el qual ja ho tenia conclòs en l'estiu de 2005, segons consta a la sentència.
Es va constituir una Mesa de Contractació format per cinc persones, presidit per Flaquer, que el 5 de maig de 2006 va emetre un informe proposant l'adjudicació a l'UTE Sacresa Terrenos Promoción SL y. Construcciones Pedro Francisco Ferrá Tur SA. El 19 de maig es va passar al ple del Consell, on l'oposició es queixà d'haver-se arreglat el contracte, però pel pacte UM-PP sortí aprovat per majoria com estava previst. Santiago Fiol fou contractat per Sacresa a final del 2004 per fer de intermediador i intercanviar informació, rebent 150 mil euros. Segons la sentència, Fiol era plenament conscient de la il·legalitat de la seva conducta. També segons aquesta, era Miquel Nadal qui es reunia amb Santiago Fiol i qui per part del CIM informava a Sacresa de l'evolució del concurs.
L'1 de juny de 2005, abans que s'iniciï l'expedient i s'ordeni redactar el plec de prescripcions tècniques i el plec de clàusules administratives particulars, a Sacresa ja s'havia pagat 100.000 € a Jean Nouvel i Ribas & Ribas per treballs relatius al futur concurs. També amb la documentació confiscada, es va veure que a la reunió dels administradors de Sacresa del 7 d'abril de 2005 ja figurava un punt sobre el concurs de Can Domenge. Igualment el 18 de abril i 2 de maig. Curiosament, l'endemà, el 8 d'abril, el CIM decideix alienar mitjançant concurs. Això, segons la sentència demostra la fluida comunicació. Després que el dia 27 d'abril de 2005 en el diari Última Hora la notícia que el Consell es proposava alienar els terrenys de Can Domenge, és quan Sacresa concerta una reunió amb Nadal.
També es presentà al concurs formant una UTE la constructora Josel SL, propietat de l'expresident del FC Barcelona, Josep Lluís Núñez i Clemente i el seu fill, qui oferiren 60 milions d'euros. Malgrat això només va aconseguir quedar a la desena posició.
Els perits, judicialment designats, van concloure en el seu informe que el valor era de 59.914.721,75 €. La taxació de C. B. Richard Ellis també de 59,8 millones de euros.
Quan havien transcorregut 7 mesos des de l'adjudicació del concurs a Sacresa, la constructora de Núñez va presentar una querella criminal. Es creu que amb la pretensió d'obligar el Consell de Mallorca a negociar la desprotecció de l'edifici de Gesa a la façana marítima de Palma, on Núñez havia invertit 73,6 milions d'euros comprant els solars de primera línia per construir-hi pisos de luxe. Amb la catalogació de l'edifici Gesa per part del Consell de Mallorca, a instàncies del Col·legi d'Arquitectes de Balears, el projecte es trobava en perill.
Judici El cas fou jutjat a l'Audiència Provincial entre el 19 de juny i el 4 de juliol de 2013, contra els acusats Maria Antònia Munar (ex presidenta del Consell), Miquel Nadal (ex vicepresident), Miquel Àngel Flaquer (ex conseller insular), Bartomeu Vicens (ex conseller insular), Román Sanahuja Pons (propietari de Sacresa) i Santiago Fiol Amengual (advocat de Sacresa a Palma).
El judici s'endarrerí, ja que a l'inici previst, Maria Antònia Munar, anuncià un canvi d'advocat defensor. Fins al aquell moment havia estat Gabriel Garcias Planas i passà a ser representada per José Antonio Choclán Montalvo.
Sanahuja, Nadal i Vicens varen reconèixer i asumir la seva part, davant tota la documentació que s'havia intervingut als registres de Sacresa i Ferratur, així com del despatx de Fiol. El mateix Fiol, segons la sentència, ho asumí amb matisos. Per la seva part, Munar i la seva defensa, ho desmentia tot, però una vegada en el judici va admetre que s'havia falsejat el procés d'alienació.
Bartomeu Vicens va reconèixer abans i durant el judici que havien rebut 4 milions d'euros -dos milions abans que el concurs fos aprovat i dos milions posteriorment-, repartits entre ell, Munar, Nadal i una quarta persona, per finançar UM. Amb anterioritat al judici s'havia tramitat una peça sobre un possible suborn que va concloure amb un acte de sobreseïment provisional. Les manifestacions realitzades per Vicens, tot i que no suposaven un fet nou, ja que el mòbil econòmic de l'adjudicació se sospitava, van permetre reiniciar la investigació pel presumpte suborn.
El jutge Diego Jesús Gómez-Reino Delgado diu a la sentència que «el que resulta a tots llums inusitat i incomprensible i contrari a tota lògica i al sentit comú» és que s'hagués fet a través de concurs, enlloc de subhasta com es sol fer en els casos d'alienació.
Les defenses de Munar i Nadal van intentar desacreditar la declaració de Vicens, el qual va sostenir al judici que ell i els altres dos acusats es van concertar per alienar Can Domenge pel sistema de concurs perquè així podien obtenir finançament per al CIM i diners pel partit UM. La defensa de Munar es queixà del suposat pacte de Vicens amb la Fiscalia, per rebaixar-li la pena a canvi de incriminar a Munar. Igualment la defensa de Nadal també es queixa del suposat pacte, ja que el mateix també havia col·laborat, aportant informació important. De tot això en deixa constància la sentència.
El jutge també fa incís amb els molts casos de corrupció a la comunitat: "Tal com carregat de raó va exposar el ministeri fiscal, conductes de corrupció com les que analitzem en aquesta resolució executades per responsables polítics que ocupen càrrecs rellevants en l'administració i que lluny de contribuir al bé comú i al servei dels ciutadans utilitzen el poder per seus propis i desviats interessos requereixen que el seu càstig i repressió siguin exemplars, ja que trenquen la confiança dels ciutadans en la democràcia i en l'estat de Dret. L'augment de casos de corrupció en la nostra i en altres comunitats ha generat a la societat un clima de cansament que necessita també una contundent resposta per raons de prevenció."
El 23 de juliol de 2013 la sala segona de l'Audiència de Palma va fer pública la sentència, indicant que el Consell de Mallorca va adjudicar irregularment uns terrenys a l'empresa Sacresa per construir-hi habitatges. Les condemnes foren:
Maria Antònia Munar: sis anys de presó, pels delictes de frau a l'administració (3 anys) i revelació de secrets (3 anys), amb 10 i 5 anys, respectivament d'inhabilitació per càrrec públic. A més 10 anys d'inhabilitació per inductora i cooperadora necessària del delicte de prevaricació. Miquel Nadal, quatre anys de presó, pels delictes de frau (2 anys) i revelació de secrets (2 anys), amb 7 i 4 anys d'inhabilitació, respectivament, per exercir càrrec públic. A més de 8 anys d'inhabilitació per prevaricació. La seva pena fou inferior a la de Munar perquè el seu càrrec era de menys responsabilitat. Roman Sanahuja: un any de presó (6 mesos per frau i 6 per ús d'informació confidencial). A més de 4 anys d'inhabilitació per càrrec públic pel frau. Amb atenuant de col·laboració. Les dues penes de presó fores substituïdes per 1 any de multa amb una quota de 250 €/dia. És a dir dues penes de 90.000 € cadascuna. Miquel Àngel Flaquer: un any de presó i 6 anys de inhabilitació per frau a l'administració. Més 7 anys d'inhabilitació per càrrec públic per prevaricació. Santiago Fiol, any i mig de presó (9 mesos per frau i 9 mesos per revelació de secrets) a més de 5 i 2 anys de inhabilitació pels dos delictes. També procedí el comís de la quantitat de 150.000 € que van ser obtinguts per aquest acusat amb la seva conducta delictiva. Bartomeu Vicens: vuit mesos de presó, dels quals 6 per frau a l'administració i 2 per revelació de secrets, amb 3 i 5 anys d'inhabilitació, respectivament. A més de 3 anys d'inhabilitació per prevaricació. Tot això amb l'atenuant de col·laboració com molt qualificada.
Es declara la nul·litat de l'expedient de contractació nombre 62/2005 relatiu a l'alienació de la finca Can Domenge, així com de l'alienació i adjudicació efectuada i de la compravenda escripturada documentada en escriptura notarial de data 19 de juliol del 2006.